El Pinto de inflexión (2ªpart)
2 anys després Tao Pai Pai Pinto torna a l'escena on va gestar el Barça perfecte del 2009. Semifinals tornada de la Copa del Rei. El Barça es va complicar la vida deixant-se remuntar un 2-0 a favor dle Camp Nou. A Mallorca, Rafa Marquez amb un dels seus habituals "burritos" fa penal. Si els balears marquen el Barça queda eliminat. Pinto té una responsabilitat bàrbara. Els culers, amb un dels seus habituals atacs furibunds de desconfiança, pensen que "perquè no hi ha Valdés?" És en aquests moments quan comença el seu show. Cop de cua a l'esquerre, despista al defensa Martí, que xuta i el porter andalús atura la pilota amb el genoll. Va ser el Pinto d'inflexión que va obrir les portes a l'Olimp. Demà a les 20:00, i amb circumstàncies similars a les de 2009 (dubtes en el joc per part dels tribuneros de sempre, lesions etc), el porter gadità tornarà a defensar a Ses Illes, la porteria del Barça. Estic segur que ho farà bé. És un porter descomunal, que tot i les seves pintes, sempre està apunt. La setmana passada va aturar una pilota clau davant l'Athlètic de Bilbao. Que tremoli el Mallorca, torna Pinto a Son Moix. Torna el Pinto de Inflexion? I tant que si
El retorn del fill pròdig
Va marxar a l'estil Barça, o com diria el president Sanchez Llibre, a l'estil de l'altre "equipu de la ciutat". És a dir per la porta del darrere. Ell és tot dins l'espanyolisme. És un dels mites blanquiblaus. Durant molts anys ell tallava el bacallà, al camp, a la banqueta i qui sap si als despatxos. Però algú va saber-li parar els peus, quan l'equip més ho necessitava. Mauricio Pochettino va fer el que molts no es van atrevir a fer: sentar a la banqueta un mort que es mantenia viu, pel simbolisme. Amb bona lògica i després de 10 anys el fill pròdig va marxar a un lloc on pugués tornar a disfrutar del futbol. Parlo evidentment de Raul Tamudo, l'últim mite perico. Demà a les 18:00, Tamudo tornarà a la seva casa de sempre vestit de blanquiblau. Blanquiblau Txurri Urdin. Tamudo ha tornat a ser persona a la R. Societat on és peça clau d'un equip que està fent una inmensa temporada. El soci perico, a diferència del cule no tindrà dubtes, en que farà quan Raul trepitgi Cornellà demà. L'aplaudiran es reverenciaran, com a mite que és d'un equip poc avesat a mitificacions. Em semblaria sorprenentment estrany que algu demà xiuli a Tamudo. Això només passa a Can Barça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada