dilluns, 28 de febrer del 2011

Esportclub: Els Oscars de l'esport

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí: això és Esportclub

Oscar a la millor pel·lícula: Els 7 magnífics

Ara sí, la Lliga està coll avall pel Barça. Els blaugranes van fer la seva feina en vèncer 0-3 al camp del Mallorca. Leo Messi va obrir el camí amb un gol que recorda al segon que va marcar a la final de la Copa d'Europa a Roma davant el Manchester. Villa va fer el segon i Pedro va tancar el marcador amb un golàs de crac. 0-3 MVP torna a la càrrega. 2 hores més tard el Depor va fer un altre favor. Si el 94 va donar la Lliga al dream Team gràcies a aquell penal fallat al València, dissabte el 0-0 davant el Madrid pot finiquitar el campionat en clau culé. Mou va tornar a plorar. Una jornada menys i a 7 punts, a 7 magnífics punts. Mentrestant Cornellà va homenatjar al mite Raul Tamudo i gràcies. Dit això l'Espanyol va fer un gran partit i va tornar a guanyar un partit. Aquest cop la victima va ser la R. Societat (1-4). A segona partit boig del Barça B més semblant a un partit de tennis (4-6 al camp del Numància), derrota del Nàstic que s'enfonsa i victòria dle Giirona que ja aspira a Primera. Per cert del futbol internacional destacar el 0-7 de l'Udinese al Palerm a la Serie A italiana.

Oscar al millor maquillatge Barça, Manresa i Joventut per El Bueno el feo i el malo

Tres items a l'ACB: Gran victòria del Barça que va apallissar el Caja Laboral al Palau en un nou recital de la Bomba Navarro (25 punts). El Manresa, va acabar perdent un partit que tenia guanyat al camp del Lagun Aro (81-70). La Penya va tornar a fer el rídicul a casa davant el Bilbo (76-80). Anava guanyant de 17 però va acabar caient un altre cop i s'enfonsa cada cop més. La paciència del president Jordi Villacampa es comença a acabar. La imatge va millorar però encara que vesteixis la mona segueix sent una mona. Per cert parlant d'animals i burros. Àlex Mumbru va aguantar a la pista 10 minuts, els que va trigar abans que làrbitre l'expulsés per 2 tècniques

Oscar a la millor direcció: Josan Garcia per  El Pianista

Dissabte el sènior femení no va fer res de nou que no coneixessim: guanyar. Aquest cop amb doble mèrit: era el Sant Andreu de Natzaret, per tant derbi i a més és la revenja del que va passar al partit d'anada jugat a Montgat en què una noia sola, l'àmiga i exjugadora del Círcol Alba Morales es va convertir en sastre i va fer un vestit a mida a les noies circoleres. Dissabte però la història tenia reservada una vendetta en forma de musical. Un musical de piano dirigit per l'entrenador blanquiblau Josan Garcia que va dominar des de la banqueta un equip que olora a Primera. Ell va saber controlar els moments de dispersió que van tenir les noies sobretot al final del tercer quart, quan amb 2 triples el Natzaret es posava a 6 de les locals. Molts a Pomar vam tenir la sensació de tornar a viure la mateixa història de l'anada. Al final però una nova victòria importantíssima que ens manté colíders. Destacar especialment la feina a la pista de Sònia Artime, portentosa en defensa clavant 5 taps a l'estil Fran Vázquez i anotant sota la cistella rival com Kareem Abdul Jabaar. També destacar l'actuació de Roser Riba, que amb les seves assistències a l'estil Michael Laudrup va recordar a més d'un que a les 20:00 jugava el Barça. Victòria i ànims a tope. Felicitats a la Maria Musculitos, l'Anna la Friki i a totes les cracs del Josan. Malauradament el Sènior masclí va perdre a la psita del Cabrera i el Junior no va poder fer res davant el Salt. Ens aixecarem i seguirem

Oscar honorífic David Barrufet per L'últim mohicà

Ahir el Palau Blaugrana va tornar a viure una nit màgica. Una nit d'emocions, una nit de retirades. Una nit en definitiva groga. El color preferit de l'últim mite del Dream Team de l'handbol del FC Barcelona. Davvid Barrufet. Enrere queden 22 anys i 71 títols. Llàgrimes contingudes les d'un David que estava emocionadíssim. L'acte va contar amb la presència de noms il·lustres que farien saltar bojos als amants del vintage: Rafa Guijosa, Ohlander, Massip, Svenson Ortega... i Fernando Barbeito que a l'estil Lluís Canut va conduïr l'acte amb meestria. No van faltar referències al germà del david, Jaume, impulsor que el Barru es fes porter d'handbol i que ens va deixar en un accident de trànsit. La samarreta del Barru ja penja al costat de les d'Urdangarín, Massip o Ocalaghan. Sort Barru. Per cert, en el partit de championas previ a l'homenatge el Barça va passar per sobre del Chambery (38-23)

Oscar a la millor banda sonora: Barça Sorli Discau per We are the Champions

Si a la Lliga les coses no van bé, sembla que en competicions curtes, el Barça és una màquina de l'hoquei. Ahir en un partidàs d'anades i vingudes la secció de futbol de pals va vàncer al Reus (4-2) a la final de la Copa del Rei Blanes 2011. A destacar l'actuació del gran capità Beto Borregan i les turades brutals de l'MVP de la competició Aitor Egurrola. El Barça campió

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada