Esportclub: Els Oscars de l'esport

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí: això és Esportclub

Oscar a la millor pel·lícula: Els 7 magnífics

Ara sí, la Lliga està coll avall pel Barça. Els blaugranes van fer la seva feina en vèncer 0-3 al camp del Mallorca. Leo Messi va obrir el camí amb un gol que recorda al segon que va marcar a la final de la Copa d'Europa a Roma davant el Manchester. Villa va fer el segon i Pedro va tancar el marcador amb un golàs de crac. 0-3 MVP torna a la càrrega. 2 hores més tard el Depor va fer un altre favor. Si el 94 va donar la Lliga al dream Team gràcies a aquell penal fallat al València, dissabte el 0-0 davant el Madrid pot finiquitar el campionat en clau culé. Mou va tornar a plorar. Una jornada menys i a 7 punts, a 7 magnífics punts. Mentrestant Cornellà va homenatjar al mite Raul Tamudo i gràcies. Dit això l'Espanyol va fer un gran partit i va tornar a guanyar un partit. Aquest cop la victima va ser la R. Societat (1-4). A segona partit boig del Barça B més semblant a un partit de tennis (4-6 al camp del Numància), derrota del Nàstic que s'enfonsa i victòria dle Giirona que ja aspira a Primera. Per cert del futbol internacional destacar el 0-7 de l'Udinese al Palerm a la Serie A italiana.

Oscar al millor maquillatge Barça, Manresa i Joventut per El Bueno el feo i el malo

Tres items a l'ACB: Gran victòria del Barça que va apallissar el Caja Laboral al Palau en un nou recital de la Bomba Navarro (25 punts). El Manresa, va acabar perdent un partit que tenia guanyat al camp del Lagun Aro (81-70). La Penya va tornar a fer el rídicul a casa davant el Bilbo (76-80). Anava guanyant de 17 però va acabar caient un altre cop i s'enfonsa cada cop més. La paciència del president Jordi Villacampa es comença a acabar. La imatge va millorar però encara que vesteixis la mona segueix sent una mona. Per cert parlant d'animals i burros. Àlex Mumbru va aguantar a la pista 10 minuts, els que va trigar abans que làrbitre l'expulsés per 2 tècniques

Oscar a la millor direcció: Josan Garcia per  El Pianista

Dissabte el sènior femení no va fer res de nou que no coneixessim: guanyar. Aquest cop amb doble mèrit: era el Sant Andreu de Natzaret, per tant derbi i a més és la revenja del que va passar al partit d'anada jugat a Montgat en què una noia sola, l'àmiga i exjugadora del Círcol Alba Morales es va convertir en sastre i va fer un vestit a mida a les noies circoleres. Dissabte però la història tenia reservada una vendetta en forma de musical. Un musical de piano dirigit per l'entrenador blanquiblau Josan Garcia que va dominar des de la banqueta un equip que olora a Primera. Ell va saber controlar els moments de dispersió que van tenir les noies sobretot al final del tercer quart, quan amb 2 triples el Natzaret es posava a 6 de les locals. Molts a Pomar vam tenir la sensació de tornar a viure la mateixa història de l'anada. Al final però una nova victòria importantíssima que ens manté colíders. Destacar especialment la feina a la pista de Sònia Artime, portentosa en defensa clavant 5 taps a l'estil Fran Vázquez i anotant sota la cistella rival com Kareem Abdul Jabaar. També destacar l'actuació de Roser Riba, que amb les seves assistències a l'estil Michael Laudrup va recordar a més d'un que a les 20:00 jugava el Barça. Victòria i ànims a tope. Felicitats a la Maria Musculitos, l'Anna la Friki i a totes les cracs del Josan. Malauradament el Sènior masclí va perdre a la psita del Cabrera i el Junior no va poder fer res davant el Salt. Ens aixecarem i seguirem

Oscar honorífic David Barrufet per L'últim mohicà

Ahir el Palau Blaugrana va tornar a viure una nit màgica. Una nit d'emocions, una nit de retirades. Una nit en definitiva groga. El color preferit de l'últim mite del Dream Team de l'handbol del FC Barcelona. Davvid Barrufet. Enrere queden 22 anys i 71 títols. Llàgrimes contingudes les d'un David que estava emocionadíssim. L'acte va contar amb la presència de noms il·lustres que farien saltar bojos als amants del vintage: Rafa Guijosa, Ohlander, Massip, Svenson Ortega... i Fernando Barbeito que a l'estil Lluís Canut va conduïr l'acte amb meestria. No van faltar referències al germà del david, Jaume, impulsor que el Barru es fes porter d'handbol i que ens va deixar en un accident de trànsit. La samarreta del Barru ja penja al costat de les d'Urdangarín, Massip o Ocalaghan. Sort Barru. Per cert, en el partit de championas previ a l'homenatge el Barça va passar per sobre del Chambery (38-23)

Oscar a la millor banda sonora: Barça Sorli Discau per We are the Champions

Si a la Lliga les coses no van bé, sembla que en competicions curtes, el Barça és una màquina de l'hoquei. Ahir en un partidàs d'anades i vingudes la secció de futbol de pals va vàncer al Reus (4-2) a la final de la Copa del Rei Blanes 2011. A destacar l'actuació del gran capità Beto Borregan i les turades brutals de l'MVP de la competició Aitor Egurrola. El Barça campió

2X1 en retorns sonats

Aquest dissabte 2 homes ocuparan les mirades dels aficionats barcelonistes i pericos: Jose Manuel Pinto Colorado i Raul Tamudo

El Pinto de inflexión (2ªpart)

2 anys després Tao Pai Pai Pinto torna a l'escena on va gestar el Barça perfecte del 2009. Semifinals tornada de la Copa del Rei. El Barça es va complicar la vida deixant-se remuntar un 2-0 a favor dle Camp Nou. A Mallorca, Rafa Marquez amb un dels seus habituals "burritos" fa penal. Si els balears marquen el Barça queda eliminat. Pinto té una responsabilitat bàrbara. Els culers, amb un dels seus habituals atacs furibunds de desconfiança, pensen que "perquè no hi ha Valdés?" És en aquests moments quan comença el seu show. Cop de cua a l'esquerre, despista al defensa Martí, que xuta i el porter andalús atura la pilota amb el genoll. Va ser el Pinto d'inflexión que va obrir les portes a l'Olimp. Demà a les 20:00, i amb circumstàncies similars a les de 2009 (dubtes en el joc per part dels tribuneros de sempre, lesions etc), el porter gadità tornarà a defensar a Ses Illes, la porteria del Barça. Estic segur que ho farà bé. És un porter descomunal, que tot i les seves pintes, sempre està apunt. La setmana passada va aturar una pilota clau davant l'Athlètic de Bilbao. Que tremoli el Mallorca, torna Pinto a Son Moix. Torna el Pinto de Inflexion? I tant que si

El retorn del fill pròdig

Va marxar a l'estil Barça, o com diria el president Sanchez Llibre, a l'estil de l'altre "equipu de la ciutat". És a dir per la porta del darrere. Ell és tot dins l'espanyolisme. És un dels mites blanquiblaus. Durant molts anys ell tallava el bacallà, al camp, a la banqueta i qui sap si als despatxos. Però algú va saber-li parar els peus, quan l'equip més ho necessitava. Mauricio Pochettino va fer el que molts no es van atrevir a fer: sentar a la banqueta un mort que es mantenia viu, pel simbolisme. Amb bona lògica i després de 10 anys el fill pròdig va marxar a un lloc on pugués tornar a disfrutar del futbol. Parlo evidentment de Raul Tamudo, l'últim mite perico. Demà a les 18:00, Tamudo tornarà a la seva casa de sempre vestit de blanquiblau. Blanquiblau Txurri Urdin. Tamudo ha tornat a ser persona a la R. Societat on és peça clau d'un equip que està fent una inmensa temporada. El soci perico, a diferència del cule no tindrà dubtes, en que farà quan Raul trepitgi Cornellà demà. L'aplaudiran es reverenciaran, com a mite que és d'un equip poc avesat a mitificacions. Em semblaria sorprenentment estrany que algu demà xiuli a Tamudo. Això només passa a Can Barça

Un cap de cavall per a Don Silvio

Don Vito Corleone té entre cella i cella a Silvio Berlusconi. Ja li ha enviat un cap de cavall. I tinc les proves. Primer li envia una senyoreta, menor d'edat de bon veure perquè previ Pay Per View la sedueixi. Més tard la noia ho xerra pels descusits i deixa al Premier italià a l'alçada del betum. Incís: si reunissim a totes les noies que s'ha beneficiat Berlusconi a costa del poble italià, no cabrien a la Plaça d'Espanya de Roma. I després fa que els equips italians a la Champions estiguin a punt de caure a la ronda de vuitens. El poble italià veu com la seva vàlvula d'escapament de les bestieses d'Il Cavaliere també falla. A més donant una imatge pèssima.
Fa 1 setmana, el Milan, propietat d'aquest Benjamin Button a la italiana que es rejuveneix a base de botox i de sucar el melindro, va fer el rídicul a casa davant el Tottenham. Va perdre, i a més, el seu capità Genaro Gattuso es va reconvertir en Rocky i va etzibar patades atot el què passava per allà. A més, va agafar pel ganyot al segon tècnic dels londinencs, en una imatge que va donar la volta al món. Gattuso, quan ho feia portva un "Respect" al braçalet de capità. Un angelet, vaja, que li han caigut 4 partits. Massa poc. A la mateixa hora a Roma, l'equip italià va estar a punt del desastre quan perdia per 0-3 davant el Schacktar Donetz de l'amic Dimitro Chigrinsky. Al final només va poder maquillar el resultat (2-3). Ranieri l'entrenador ja està buscant feina a una altra banda. El seu substitut l'exjugador Vincenzo Montella, a l'estil Guardiola, té molta feina. I ahir l'Inter de Milà, el campió d'Europa va rebre una altra castanya per part del Bayern de Munic. Van Gaal es va revenjar i de quina manera. Al minut 90, i amb empat a 0, Mario Gómez, l'alemany d'arrels granadines va marcar un gol, que pot ser clau.
A les altres eliminatòries, tenim un equip virtualment classificat, si no hi ha una devacle de proporcions bíbliques: el Chelsea, que va vèncer 0-2 al Copenaghe. El Barça, tot i perdre a Londres, buscarà la remuntada (amb un gol ja fa) al Camp Nou. Wembley és un caramel molt temptador. El València viatjarà a Alemanya per buscar una classificació històrica a l'infern de Gelsenkirchen. Amb 1-1 al marcador, el Bernabeu dictarà si el Madrid segueix o torna a caure a vuitens. Old Trafford, el camp del Manchester, veurà si el Marsella pot donar la sorpresa
Tres equips italians a vuitens i tots tres a la corda fluixa. Són mals dies per Don Silvio

Resultats de l'anada de vuitens

Milan		0-1		Tottenham
València		1-1		Schalke
Roma 2-3 Shakhtar Donetsk Arsenal 2-1 Barcelona Copenhague 0-2 Chelsea Lyon 1-1 Real Madrid Marsella 0-0 Man. United Inter 0-1 Bayern

V de Van Gaal

Ho tenia tot: Copa i Lliga en un mateix any. Ningú l'esperava a la festa, però hi va arribar. No tenia res a perdre. Ni ell ni el seu equip. Ja ho havia fet un cop. Aquell era un escenari ideal. Però es va trobar amb un enemic, que jugava amb les seves mateixes armes, i que tenia a més a un personatge que es menjava l'escena. Ja el coneixia. Havia estat al seu segon en un projecte anterior a Barcelona feia 11 anys. Va perdre la partida, però va jurar que a la mínima que pogués es revenjaria
Avui té la oportunitat i no vol fallar. Les circumstàncies han canviat el seu grup ja no és tan fort. Però el rival tampoc està fi. El seu rival va abandonar el vaixell per embrancar-se en un projecte que està predestinat al fracàs, perquè hi ha algú que amb humiltat l'està humiliant.
Avui a San Siro, es tornaran a veure les cares Inter de Milà i Bayern de Munic. És la reedició, ara als vuitens, de la final de la Copa d'Europa de l'any passat al Bernabeu, on l'equip, d'aquell dia, de José Mourinho es va carregar al conjunt de Louis Van Gaal. Certamnet els bavaresos no estan bé. Almenys a la competició domèstica on és tercer a 13 punts del líder, Borussia de Dortmund, i a sobre no convenç. Els italians, vigents campions d'Europa, tampoc estan molt millor. El substitut de Mourinho, Rafa Benitez, ja no hi és perquè els jugadors es van amotinar contra el. Va agafar les regnes Leonardo, ex jugador i entrenador del Milan, l'etern rival neroazzurri. A la serie A és tercer a 5 punts del Milan. I a la fase de grups de la Champions van acabar segons darrere el sorprenent Tottenham. A favor la fam de gol de la parella atacant Eto'o-Diego Milito
Avui a les 20:45 (TV3) Inter de mIlà -Bayern de Munich, un partit amb aires de revenja o de Vendetta amb V. Amb V de Van Gaal

PostData 1:  Continua el malefici blanc a Lió Ahir 1-1 gràcies a una errada en defensa. Grandiós Sergio Ramos, altre cop, dient que s'havien perdut 3 punts importants. Debia ser quan va jugar a la Lliga de la Play, perquè en una eliminatòria anada i tornada no hi ha 3 punts en joc. La realitat torna a superar la millor ficció. Que fàcill es ser guionista del Crackovia, et donen els gags fets

La Biblia Culé: Capítol 8: El miracle de Sant Miralem

Fa més o menys un any el Madrid va quedar eliminat per sisena vegada consecutiva de la Copa d'Europa als vuitens de final davant l'Olympique de Lió gràcies a un gol de Miralem Pjanic al Santiago Bernabeu. Avui, la casualitat i les boles calentes, deparen un nou enfrontament entre aquests dos equips. Molts culers esperen que torni a aparèixer un altre cop Miralem Pjanic per eliminar l'enemic blanc. Fa un any aquest migcentre serbi va aparèixer en un nou capítol de la Bilblia Culé, al costat de Sant Ronald Koeman, famós per obrar el miracle dels pans i les Champions, Sant Belletti, famós pel miracle de tornar la vista als cecs (fins al gol de parís que va donar la Champions ningú se n'havia adonat que jugava amb el Barça), o Sant Pep, famós per ressucitar un mort, com era el Barça de Ronaldinho.
Amb Pjanic l'autor d'aquestes sagrades escriptures, el soci, escrigué:

"A casa del diable, va ressurgir la figura divina de Sant Miralem i vestit de negre, en contrast amb el vestit blanc de l'enemic hispà, va marcar un gol decisiu que eliminava tot esperit maligne i va tornar la il·lusió a l'encisat poble culé. Pels segles dels segles Gol"
Avui, els camins inexurables de Lió i Madrid es tornen a creuar i el poble barcelonista espera impacient un nou miracle de Pjanic o, en el seu defecte qualsevol jugador francès com Gourcouff o Delgado. És per això que el fidel culé resa la següent oració

Miralem nostre, qui esteu a Lió,sigui santificat el vostre futbol; vingui a nosaltres la nostra Champions; faci´s la nostra voluntat, així a Gerland com a Chamartín. El nostre gaudi de cada dia doneu-nos avui; i perdoneu-nos les nostres dubtes, així com nosaltres perdonem els nostres fiascos (Hleb, Martín Caceres, Bogarde); i no permeteu que Cristiano marqui gol, ans deslliureunos del mal blanc. Amén!

Esportclub: Bestiari il·lustrat

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí: això és... Esportclub

Els lleons del Camp Nou

Ahir al Camp Nou vam experimentar un "Deja vu", quelcom que ja vam veure en èpoques pretèrites. Un Barça intentant practicar el seu futbol total i un Athlètic destruïnt-lo a base de faltes molt dures que van encabritar a més d'un. El Barça esva avançar gràcies a un gol de Villa a centrada d'Alves. A la segona part, una mala passada d'Abidal va provocar un penal que va transformar Iraola. A partir d'aquí l'Athlètic va deixar de jugar a futbol per convertir-se en imitador. Imitador dels millors clubs italians paradigmes dle catenaccio: defensa tancada tipús hambol i esperar al contraatac. El Barça ho va intentar fins a l'extrem. Un penal no xiulat sobre Leo Messi va exhaltar el lleó, el millor jugador del món. Messi va despertar del coma que l'induïa els dos últims partits i va començar a fer meravelles dignes de Youtube. Un altre cop Alves i una rematada de Messi va acabar amb la resistència basca. 2-1 i retorn a la millor versió del Barça de Pep que celebrava els 100 partits de Lliga i els 250 de Messi amb el Barça. Mentrestant els camaleons de Cornellà-El Prat, l'Espanyol, van tornar a caure, humiliats, per 4art cop seguit a la Lliga al camp de l'Osasuna. El Madrid segueix a 5 del Barça gràcies a la catifa vermella que va plantar el Llevant a Chamartín
A segona 1 X 2,. Victòria del Girona a casa amb l'Alcorcón, empat del Nàstic al camp del Rayo, inmers dintre l'escàndol de Rumasa i Ruiz Mateos, i KO del Barça B davant l'Elx

El guepard vermell, la rata verdinegre i el conill blaugrana

No va haver-hi derbi, almenys per part del Joventut de Badalona, que a la segona part va baixar els braços i es va comportar com una rata vulgar, covarda, deixant que el Manresa els passés per sobre. No hi ha molt a explicar. 99-67. 32 punts de diferència. La imatge sens dubte, la cara desencaixada de Jordi Villacampa no sabent on ficar-se. Té sort Pepu que la Penya no té calers perquè si no ja estaria fora. Vergonya absoluta.
Mentrestant a Saragossa, el Regal Barça va aplicar la lliçó número 1 del Manual Manel Comas: la tàctica del conllet. El Barça durant la primera part, tot i guanyar, donava esperances al CAI. A la segona, pero es va acabar el bròquil i va arrassar. Victòria de 20, derrota del Madrid a València, paupèrrima i lamentabvle, per cert, i liderat en solitari. Victòria dedicada a Pete Mickael que pateix una trombosi pulmonar que per sort només el deixarà 4 mesos fora de les pistes

All Stars La Plana 2011

Ahir, La Plana es va convertir en improvisat escenari del concurs de triples de l'All Stars de Los Angeles. I és que els 4 primers llançaments a cistella dle Círcol van ser 4 triples. A la mitja part 9/16. El partit dels locals, davant La Garriga, va ser molt seriós, tant emn atac com en defensa. A la primera part, els de Francesc "Papa" Castellet van anul·lar l'home més perillós dels vallesans: el dorsal 10 que al partit de la primera volta va fer un autèntic recital. Per part nostra destacar l'parició inesperada de Joan "Johny Cash" Rovira, que va fer un autèntic festival de triples. Ahir el bo del Rovira la veia com una piscina. De fet tot el Círcol. Semblava que qualsevol llançament avia d'entrar encara que fos per xurro. Al final victòria de 13, average resolt favorablament i continua la ratxa.
Per cert a l'All Stars "oficial", la patranya aquesta on la defensa brilla per l'absència victòria de la conferència oest per 148 a 143. L'MVP, oh sorpresa, el local Kobe Bryant

Els talps europeus

L'hambol europeu té un problema de talps anomenats àrbitres. Talps, perquè són cecs. Ahir al Rhein Neckar Lowen -Barça de la lligueta de Champions va sorgir la polèmica. 38-38, bola pels catalans i el capità Victor Tomas llença a porta buida i marca el gol de la victòria. Els àrbitres l'anul·len argumentant que la pilota no havia entrat. La televisió com sempre els desmenteix. El Barça marxa emprenyat i està pensant reclamar.
Parlant de talps, hem de parlar del capo Bernie Eclestone, el cap de la F1, que per fi ha recuperat la vista i ajornarà el primer GP de la temporada, a Bahrain, pels merders amb tuf de revolució popular que pateix el món àrab

El Perdonavides

No és el títol d'un western, ni l'última peli dels germans Cohen. És la sensació que ens va deixar ahir el Barça al camp de l'Arsenal a l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El Barça va perdonar la vida a un Arsenal que en molts moments del partit va ballar com una baldufa al ritme dels Xavi, Iniesta i sobretot d'un sublim Sergio Busquets. La derrota del Barça ahir s'explica en molta part perquè la davantera culé amb Messi, el millor jugador del món, al capdavant no va estar gens fí de cara a porta. Si hagués estat nomes la meitat d'encertat com normalment ho és el Barça hauria endosat un carro als "gunners".
A part l'Arsenal va saber enfrontar el parell de llacunes que va tenir la defensa blaugrana. Van Persie va empatar al matx gràcies a una cantada de Valdés, totalment perdonable vista les que va salvar ahir i les que ha salvat durant la temporada. El segon gol va ser fruït d'una assistència a l'espai capa  Arshavin que va afusellar la porteria culé.
Un altre factor que explica la derrota culé, es diu NIcola Rizzoli, l'àrbitre d'ahir. El senyor Rizzoli, hereu del repudiat Olegario Benquerença, l'àrbitre de l'infaust Inte Barça de l'any passat, es va menjar un gol legal de Messi i un penal com una catedral sobre Pedro. Curiositat Rizzoli i Mourinho són amics. Casualitat?
Al final 2-1, a priori un mal resultat, però que és el millor dels pitjors resultats. Amb un 1-0 al Camp Nou, el Barça passarà a quarts. A més el joc del Barça mai va deixar de ser el que és sempre: anar a pressionar i buscar pilotes impossibles. L'emprenyada al final del partit dels culers és comprensible: fa temps que no coneixem la sensació de derrota. Mirant-t'ho fredament després de la nit, hem de ser optimistes i pensar que la derrota fins i tot pot ser positiva, ja que posarà al Barça al nivell dels mortals, veurà en què falla i n'estic segur que tornaran a guanyar i meravellar com sempre.
Ara si que estic totalment segur que aquest any la farem grossa. Culers reserveu-vos el 28 de maig. Dissabte. Londres, Wembley ens espera per aixecar la quarta Copa d'Europa. Optimisme no realisme

L'Allsenal d'Allsene Wenger

Ultimament parlar de Londres i Barça és parlar d'una història d'amor que es repeteix any rere any. Des que Pep Guardiola ocupa la banqueta del Camp Nou, el Barça ha visitat almenys un cop la capital britànica per enfrontar-se al Chelsea (On esva produïr el miracle Iniesta del maig de 2009), o l'Arsenal, rival aquesta nit del Barcelona als vuitens de final de la Copa d'Europa (a les 20:45 TV3 des de les 19:00 a Rac1). L'equip d'Arsene Wenger és un rival que se li dóna molt bé al Barça darrerament. De fet ambdós s'han trobat moltes vegades en aquest últims anys. Més que l'Arsenal, el rival d'avui pel Barça és l'Allsenal. Perquè en 5 anys s'enfrontaran 5 vegades. Tots aquests enfrontaments darrers han acabat amb bon gust de boca pels catalans. Des de 1999, amb Arsene Wenger a la banqueta "gunner" en què es van enfrontar per primer cop, el Barça ha aconseguit 5 victòries i 2 empats. És l'autèntica bèstia negre de l'entrenador alsacià. Clars exemples són la final de París on el Barça va aconseguir remuntar un 1-0, gràcies a l'inoblidalble gol de Belletti (només en va fer un amb la samarreta culé, però quiin gol tu) i, el més recent, el 4-0 de l'any passat al Camp Nou on Leo Messi va fer alterar la puntuació dle pòquer fent 4 gols als anglesos. Jugar amb l'Arsenal, és tornar a sentir tots els rumors possibles sobre Cesc Fàbregas, el gran capità català dels londinencs, a qui Joan Laporta va deixar marxar de la Masia, i després va voler recuperar. Quan es parla de Cesc es parla de retorn al Barça o fitxatges per Madrid, Chelsea o per reforçar la Penya l'any que ve. L'única realitat és que Cesc encara és "gunner", per molt que va intentar marxar l'any passat.
Aquesta nit, torna un clàssic modern a Europa. Arsenal-Barça, un duel que es repeteix com l'all

Show must go on

68 dies després es reprèn la més gran obra teatral que el futbol ha parit: La Champions League, la Lliga de Campions, la Copa d'Europa, què coi, l'hòstia amb patinet. I ho fa amb 16 equips menys dels que van iniciar la gran farra, que té com a colofó final el mític estadi de Wembley.
Arriben els vuitens de final de la Champions, i com l'any passat, es repartiran en quatre setmanes, per, oh sorpresa, ingressar més calers de la gallina dels ous d'or Tele. Avui 2 partits perobrir boca de gran atractiu: el València-Schalke 04 i el Milan-Tottenham.
8 mesos després de deixar el R. Madrid Raúl Gonzaález torna a Espanya vestit de blau Schalke, convertit en el nou ídol de Gelsenkirchen. Raúl és la gran referència de l'atac alemany, que ja és 10è a la Bundesliga després de començar molt malament el campionat germànic.El València arriba a la reentré europea després de guanyar l'Atletico de Madrid dissabte passat.
L'altre partit de la jornada és el que disputaran a San Siro Milan i Tottenham: és a dir els dinosaures italians contra el jovent anglès. El Milan, tot i la conya que podem fer respecte a l'edat de la plantilla, és el líder de la Serie A i ha recuperat al millor Ibrahimovic futbolista, que no persona. El Tottenham continua sent la gran revelació al futbol europeu, però la baixa de la seva gran estrella Gareth Bale l'ha fet baixar el rendiment i sembla més vulnerable.
Avui torna la Copa d'Europa en 2 dels 8 teatres protagonistes. Com dirien aquells: The show must go on

El somni impossible de la BabyPenya

Desenganyem-nos. La Penya ho té negre. I no només pel color dels pantalons. El partit d'avui contra el Barça, dels quarts de final de la Copa del Rei, (21:30 TDP, a partir de les 21:00 a Rac1) arriba en el pitjor moment. Dos lesionats d'entrada: Carl English i Henk Norel. Dos homes claus en els esquemes verdinegres. A més el jove Natxo Llovet, que hauria de suplir la manca d'alçada de l'equip, tampoc jugarà avui. Mala peça al teler. A favor dels verdinegres si voleu tres factors:
1. La competició en si. La Copa del Rei és una competició que sempre depara sorpreses.
2: La il·lusió dels joves cracks de la BabyPenya. Joves perquè la mitjana de l'equip és de 19 anyets
3: El Barça. El gran rival històricament de la Penya en què tot penyero vol veure al pou
Siguem realistes però. El Barça està fortíssim. Arriba amb tots els efectius. Més i tot. Ha tingut que descartar a Pete Mickael per excés de comunitaris. Els precedents tampoc ajuden. La Penya va rebre sengles pallisses aquest any a la Lliga i a la Final de la Lliga Catalana. El Barça busca aquest any la perfecció. Guanyar-ho tot. I tal com va de fort aquest any pinta a que ho aconseguirà.
És més prefereixo que la Penya quedi eliminat avui perquè la Penya ha de lluitar en altres fronts, com és la Lliga ACB, en què ha de garantir com sigui la salvació. Oblideu-vos de Play Off. Només espero que la Penya deixi la millor cara possible davant l'apissonadora blaugrana.
Arriba un derbi amb gust a Copa. Un nou Barça-Penya. Pinta a desigual. Sigui com sigui ningú se la de perdre. L'espectacle està garantit. Derbi Made in Copa

PostData: Més Copa. Ja tenim primera semifinal. La previsble València Madrid. Els taronges van passar per sobre d'un Valladolid, que li venia gran la competició. El Madrid per la seva part va patir moltíssim per guanyar al Gran Canària.

L'espectacle és a les teves mans

Paradoxes de l'esport: La Copa del Rei. En futbol fot una mandra jugar-hi que a la majoria dels equips grans no l'interessa jugar per excés de partits. D'acord aquest any hiha l'al·licient d'una final Barça-Madrid. Però normalment és un bunyol de competició, bàsicament perquè qui l'organitza és un bunyol. En canvi en bàsquet, la Copa del rei, és la gran festa del bàsquet estatal. tothom lluita per estar entre els 8 primers al final de laprimera volta de l'ACB per jugar una competició maca, ben organitzada i sempre en dates atractives.
Doncs bé, ja ha arribat, ja és aquí. Des de demà fins al dia 13 Madrid esdevé l'epicentre de la pilota taronja. La Copa del Rei ja està a punt d'arrencar. 8 equips i una sola aspiració: treure si és possible el tron al Barça, el vigent campió del torneig del KO. Aquest any, se'ls hi ha vist i molt al llautó als de l'ACB alhora de fer el sorteig. Un sorteig per cert bastant mal parit. Unes ties vestides tipus Men In Black i una dona de fer feines, que treia el trofeu de la Copa d'un cubell d'escombraries. Tret d'aquesta lamentable escenificació, el sorteig de la fase final va estar totalment dirigit per tenir una final Barça-Madrid i a sobre amb uns quarts absolutament d'infart.
Blancos de Rueda Valladolid-Power Electronics València (Dijous 19:00, Esport3). La gran sorpresa d'aquesta copa, el Valladolid obre foc per enfrontar-se al València d'Svetislav Pesic. Ambdós arriben amb trajectòries oposades. El Valladolid ve d'humiliar el Manresa i el Valància ve després de caure al Palau davant el Barça. Els castellans no tenen res a perdre i sortiran amb tot. I com que la Copa és tan maca com imprevisible, donar la victòria al València abans d'hora és massa agoserat
R. Madrid- Gran Canària. (Dijous 21:30 TDP) Els blancs arriben a la cita copera més irregulars que mai. Guanyen, si, però pateixen molt i no convencen. La seva referència en atac és el nou fitxatge Nikola Mirotic. Els canaris per la seva banda, vindran amb l'afició més sorollosa i amb tota la il·lusió del món per destrossar el Madrid. Aquest any pot ser la bona
Caja Laboral-Bilbao Basket (Divendres 19:00, Esport3). Divendres és el dia dels derbis i obre ronda el basc, entre alabesos i biscaïns. A priori el Caja és el gran favorit, però a la Lliga igual que el Madrid són molt irregulars i a Europa pateixen com vedells al Top16. No estan bé. I això ho pot aprofitar el Bilbo, el segon millor rebot dels 8 equips que participen a Madrid 2011. Emoció i nervis garantits
Regal FC Barcelona - DKV Joventut. (Divendres 21:30 TDP, des de les 21:00 a Rac1). I el plat fort i el que més ens interessa tanca la jornada de quarts. El derbi català. La cara i la creu. El Barça, vigent campió del torneig arriba després de portar una ratxa de 10 victòries seguides. El seu joc potser no és tan brillant com l'any passat però és igual d'efectiu. El gran dubte és quin dels tres americans descartarà pel partit de quarts: Mickael, Morris o Anderson. L'ACB només permet inscriure 2 extracomunitaris. El Joventut arriba mermat fisicament, amb 2 baixes sensibles comEnglish i Norel. A més acaba de rebre 2 correctius importants a casa davant Cajasol i Estudiantes. No seria l millor moment per enfrontar-se al conjunt blaugrana, però el factor Copa i sobretot el que significa un Barça-Penya pot igualar bastant les coses
Ara si, vosaltres decidiu, aposteu i jugueu també amb la Copa del Rei de bàsquet. Perquè l'espectacle és a les vostres mans

Equips de Llegenda

"Leo Messi és el Di Stefano del segle XXI"

Quique Sánchez Flores, entrenador de l'Atlètic de Madrid després dle Barça 3- Atletico 0 amb Hat trick de Messi

Quique va destapar la capsa dels trons a l'entorn del madridisme en comparar Messi amb una de les vaques sagrades de la història blanca: Alfredo Di Stefano. L'argentí va ser l'artífex durant els anys 50 i 60 de portar el Madrid a guanyar-ho tot sota l'auspici de règim franquista. El Madrid però no és l'únic equip que va crear una marca, una legenda que perdura en els annals de la història del futbol. La frase de tècnic clchonero ens ha fet reflexionar i rememorar els equips de llegenda del futbol mundial:

El Barça de les 5 copes: El 1949 el Barça fitxa de l'Hungaria Ladislao Kubala, un jove espigat que ben aviat es va guanyar l'estima de 'aficionat culé. Tan que va ser el causant de la construcció del Camp Nou. El joc de Kubala va fer petit el mític Camp de les Corts. Kubala juntament amb la mítica davantera que cantava Serrat (Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.), el porter Ramallets i Jordi Vila van arribar al zènit la temporada 51-52 quan ho van guanyar tot:  Lliga, Copa, Copa Llatina (la futura Copa d'Europa) i els trofeus Eva Duarte (com a doble campeió de Lliga i Copa) i Martini & Rossi (por tenir la millor diferència de gols)
El Madrid de Di Stefano: L'any 53 i per gràcia de Franco el Madrid, en detriment del Barça es feia amb els serveis de l'argentí Alfredo Di Stefano provinent del Millonarios colombià. Amb ell el Madrid va aconseguir les 5 primeres Copes d'Europa de la història, a més de futimers de títols nacionals. El Madrid feia por i ningú gosava tossir-lo. Amb Di Stefano també jugaven el francès Raymond Kopa o Emilio Santamaria. A la banqueta Miguel Muñoz i a la directiva l'il·lustre franquista Santiago Bernabeu. Us sona?
L'Ajax de Cruyff o l'essència del Dream Team: És com Di Stefano o Pele, algú tocat pels Déus del futbol. Johan Cruyff, va aconseguir sortir de la humilitat d'una familia d'Amsterdam gràcies a la pilota. A la banqueta de l'Ajax Rinus Michells. Ell i Johan van inventar el concepte del futbol total i el 4-3-3, que va modernitzar el futbol i ho va revolucionar tot. 4 Copes d'Europa avalen l'èxit d'un model que va acabar quan Cruyff, Michells i Johan Neskens van marxar al Barça a mitjans dels 70.
Beckembauer i el terror alemany: Franz Beckembauer és el gran mite del futbol alemany. Amb el Bayern, el defensa va conquerir 3 copes d'Europa i el títol de campió del món amb l'Alemanya Occidental el 1974. Amb Piquembauer, perdó Beckembauer al darrere, Sepp Mayer a la porteria i Gerd Müller, el Bombarder al davant van dominar durant mitjans dels 70 el futbol mundial
El Milan dels holandesos: L'any 86 Silvio Berlusconi adquireix el Milan, un club gairebé mort que va assolir gran popularitat als anys 50 de la mà de tres suecs Gunnar Nordhal, Gunnar Gren i Nils Liedholm. Aquell any 1986, van ser tres holandesos que van reflotar la nau rossoneri: Frank Rijkaard-Ruud Gullit i Marco Van Basten. Ells tres més els jugadors del planter Paolo Maldini i Franco Baresi van guanyar 3 copes d'Europa i van humiliar entre altres al Madrid guanyant-los per 5-0 a les semifinals de 1989
El Dream Team: 1988, els jugadors del Barça es revel·len contra la directiva de Josep Lluís Nuñez, exigint la seva dimissió i esclar cobrar més. La pugna la va guanyar l'incombustible Nuñez. Conseqüències: Neteja general. Nuñez va fitxar Cruyff per reflotar la nau, i tot i que va costar una mica, el Profeta va aconseguir fer dels anys 90 uns anys daurats pel barcelonisme. Koeman, Stòickov, Romario, Laudrup, són noms mítics de la història culé. El 20 de maig de 1992, a Wembley, el Barça va aconseguir la seva primera Copa d'Europa davant la Sampdoria de Gènova
El Barça de les 6 Copes. L'autocomplaença va enterrar per sempre un equip cridat a fer història: el del mag Ronaldinho i Frank Rijkaard. La Champions de París del 2006 va matar un Barça que anava llançat. L'any 2008 Laporta se la juga i fitxa Pep Guardiola com a tècnic. El de Sampedor, comença malament però es refà i... ja sabeu com continua la història: El Barça de les 6 Copes i una nova concepció del futbol hereva de Cruyff que encara dura
Són equips de llegenda que passaran a la història de futbol. Malauradament i per circumstàncies diverses altres conjunts es van quedar pel camí: El Barça de Ronaldinho o el Manchester del 58, un equipàs que es va acabar tragicament en un accident d'avió a Múnich o n van morir pert de l'expedició anglesa. Els supervivents entre ells Bobby Charlton, Dennis Law  George Best i el mític president Matt Busby van aconseguir 10 anys després reneixer un equip mort
Equips de llegenda, equips que passen a la posteritat

Esportclub: pitets, bolquers i pilotetes

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí:  Això és ... Esportclub

Ball històric

Dissabte el Barça va tornar a fer una altra exhició davant l'Atlètic de Madrid. Va fer el que va voler. El va accelerar i alentir quan va voler. De la mà del millor jugador del món: Leo Messi i sota la batuta del gran Xavi Hernàndez, el Barcelona va destrossar els colchoneros (3-0), amb un Hat Trick de l'argentí daurat. La millor jugada però no va ser cap gol. La cursa de 50 metres cap a enrere de Messi per recuperar una pilota al Kun Agüero va mostrar al míón l'essència del joc de Pep Guardiola, on l'últim atacant és el primer defensor. 16 victòries seguides, rècord històric i 9è Hat trick de Messi amb el Barça. A partir d'ara Xavi Torres i Pichi Alonso ja no faran el Hat Trick Barça sino el Hat trick Messi. El Madrid ho va tenir massa f'àcil per vèncer la Real Societat i l'Espanyol en 18 minuts va llançar a la brossa el seu partit davant l'Almeria (3-2)

Correctius abans de Copa

Cap de setmana previ a la Copa del Rei de Madrid 2011, marcada pels correctius rebuts per part del Manresa a la pista del Valladolid (90-64) i  la Penya a casa davant Estudiantes. La Penya només va perdre de 9 però la pallissa podria haver estat històrica (85-96). L'únic que es va salvar va ser el Barça que va vèncer al València d'Svetislav Pesic (85-67)

Marina

La Marina acaba de despertar el seu pare. La Marina té 11 anys. Són les 9 del matí d'un dels pocs diumenges que el Francesc pot dormir. El Francesc enmig de lleganyes i badalls nota la seva filla dalt del llit. La Núria, la mare, no hi és. Està fent l'esmorzar. La Marina li diu a qui mana que li va prometre que avui, Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre li ensenyarà els escenaris que van ser seu dels èxits del pare com a entrenador de bàsquet. Som a l'any 2022, això del Círcol queda enrere molt enrere. El Francesc recorda, que per aquella època feia tres anys que estava casat amb la Núria. El Francesc es dutxa, es vesteix i esmorza. A la Marina, la nana, se la veu emocionada i amb ganes d'aprendre coses noves. La Núria dóna el toc d'ordre:
- "Anem"
I se'n van. Tots tres van a buscar el cotxe al pàrquing. El cotxe li costa arrencar. La Núria li diu al Francesc "que ja és hora que ens canviem el trasto, és molt vell i la gent se'n'en fot"
-"Ja en parlarem" li deixa anar el Francesc.
 La Marina és a la part del darrere del cotxe, traient el cap entre el pare i la mare, en aquella posició tan característica de les criatures. I ho observa tot. El cotxe enfila Martí Pujol camí de la Plana. Posen la ràdio. Estan informant de la sorprenent destitució de Sergio Ramos com entrenador del Madrid. El president del conjunt blanc, Florentino Pérez Jr, se l'ha carregat. Mentrestant a Can Barça el conjunt encara de Pep Guardiola, continua l'època trionfant que va iniciar fa 14 anys. En res arriben a la Plana, el primer escenari màgic del coach Castellet. Al Francesc té els ulls envidriats i li recorda a la seva filla que fa 11 anys, justament 4 dies després de néixer, va dirigir un partit perfecte:

"Mira filla, jo vaig començar a fer-me gran en el Círcol, un equip que aquells dies militava a Primera Catalana. Feia 10 mesos que vam pujar de categoria. Era un diumenge de febrer i el rival el Vilassar de Dalt. Al partit de la primera volta de la Lliga vam perdre de 19 i vaig conjurar els meus jugadors que aquell dia s'havia de guanyar. com fos
" I vau guanyar, papa? -contesta la nena.
"I tant. A la primera part tot ens va sortir rodó i vam arribar a la mitja part guanyant de 17. va ser una feina col·lectiva. Tothom va fer el que millor sabia fer,, des del "motoret" Andreu Lladó, fins a l'Àlex Eñeso, un paio atlètic que saltava com els àngels que ara juga al Panathinaikos grec. Fins i tot el desmenjat del lozano ho va fer bé. A la segona part vam continuar lluitant fins a guanyar de 20 i assolir una victòria vital."
-"Vinga, Ciscu, prou xerrameca que hem d'anar al Palau Sant Jordi"- li espeta la Núria.
I els tres, el Francesc Castellet, la Núria Cairó i la filla, la Marina tornen a pujar a l'atrotinat cotxe camí del sant Jordi on l'any passat, el 2021, la Penya del Francesc va guanyar la segona Eurolliga de la història verdinegre davant el Barça. Però això ja és una altra història

Noves vides

El Barça de futbol Sala, va aconseguir el primer títol com a secció professional del Barcelona. Des de l'any 2004, una formigueta va anar treballant i ara va recollint els fruïts. La final d'ahir de la Copa d'Espanya davant el Pozo Murcia va ser memorable i emocionant. Al final 3-2 pel Barça Alusport
Qui va començar una nova vida va ser Robert Kubica. Ahir el pilot de F1 de l'escuderia Lotus Renault va tenir un greu accident en què va tenir greus lesions a les cames i sobretot a la mà dreta. Una mà que ha estat a punt de perdre. Per sort s'ha salvat. Però haurà de pagar un peatge. Aparcar la F1, almenys durant 1 any per rehabilitar-se pe complert. Ànims Robert i prent'ho amb calma

Dissabte de glòria

Si us agrada el futbol, demà és un gran dia per vosaltres. Si no us agrada us recomano que aneu al cine al teatre o de shopping, perquè ens espera una tarda de futbol apassionant. Des de les 17:30 fins a la 1:00 de la matinada podeu estar escarxofats al sofà sentint i/o veient per Rac1 8 hores d'esport en directe.

A les 18:00 l'Espanyol buscarà sucar al camp de l'Almeria i tornar a la senda de victòries. Veurem com afecta al conjunt blanquiblau les baixes de Dídac Vilà i Víctor Ruíz.

A la mateixa hora a Segona, derbi català Girona - Nàstic. Els tarragonins en bona dinàmica volen treure els 3 punts de Montilivi.

A les 19:00 el Barça de Futbol Sala busca un accés a la final de la Copa d'Espanya davant l'amfitrió Caja Segovia

I a les 22:00 Barça-Atlètic de Madrid (per TV3), en plena voràgine de final de Copa del Rei, Barça-Madrid. Faria bé el Barcelona de centrar-se en un partit que ultimament dóna golejades i imatges històriques. Compte Leo que torna Ujfalusi, aquell destraler txec que una mica més i et trenca de per vida al partit d'anada. Serà un dia històric perquè els espectadors que vinguin a l'Estadi i els que vegin el partit per televisió veuran el naixement sobre el tapís dle Camp Nou d'Esport3 el nou canal esportiu de Televisió de Catalunya. Promet ser espectacular.

Demà dia F dia de glòria dia de futbol  

Colors

Ahir es va tancar el mercat d'hivern al món del futbol, i no hi ha hagut massa moviments. Això si hi ha hagut un de sonat: el de Fernando Torres, que canvia el vermell del Liverpool pel blue del Chelsea a canvi 58 M €. Torres que va deixar l'Atlètic de Madrid per alçar títols, marxa de casa dels Beattles amb la cua entre cames i renegant de tothom. Veurem si al Chelsea, aconsegueix els seus propòsits. Per cert, la mala llet del futbol ens depara un Liverpool-Chelsea de Lliga aquest diumenge. Mocadors a punt a Anfield. El Liverpool ha invertit els 58 quilos en fitxar a Luís Suarez, l'excel·lent davanter de l'Ajax, que deixa la samarreta blanca amb la ratlla vertical roja, per la "red", i a Andy Carroll dels blancs i negres del Newcastle. Incís, Andy Carroll ha costat tant com David Villa al Barça (40 quilos), i l'amic Andy per mi és una maria important
Mentrestant a la millor lliga del món, exceptuant el Màlaga que ha fitxat l'oro i el moro (mai millor dit), destacar el canvi de la samarreta blanc-vermell del PSV, per la samarreta blaugrana d'Ibrahim Afellay. A Madrid, José Mourinho va rebre un regal d'aniversari no desitjat per ningú: Emmanuel Adebayor deixa el blaucel del Manchester City, per liarla al conjunt blanc. A Can Perico, dos baixes importants per rebre calers per pagar el nou Estadi blanquiblau. Víctor Ruíz, emula Maradona i se'n va al conjunt blaucel del Nàpols. Esperem que Víctor no copii també l'extranya afició pels camells del mite argentí. L'altra gran baixa és la del central Dídac Vilà, que se'n va al rossoneri Milan. Vilà, donarà el toc de joventut d'un equip amb una mitjana d'edat de 30 anys. Es comenta que Andrea Pirlo va veure en directe la mort de Juli Cèsar. L'última incorporació al geriàtric milanista és la de Mark Van Bommel que abandona el Bayern de Munich
Fi del mercat d'hivern. Canvi de cromos i nous colors per alguns futbolistes. A l'estiu torna el mercat

PostData: L'Olímpisme torna a estar de dòl. Ahir a La Vanguardia ("diari La Vanguardia, a sus ordenes"), Enric Bañeras va escriure l'obituari d'Andreu Marcè Varela, periodista que va seguir tots els JJOO des de Londres 48 a Sydney 2000, i que va ser peça clau en l'obtenció dels JJOO de Barcelona 92