Pep desencadenat

Carta oberta a Pep Guardiola.

Admirat Pep

Ahir vas petar. A l'stage del Bayern de Munich a Trentino, a Itàlia, et vas quedar a gust. Com en les millors èpoques de futbolista, vas baixar la pilota i vas passar a l'ofensiva. Et van preguntar sobre Neymar i vas descarregar tot el ressentiment que tens amb la Junta Rosell per alguns dels gestos o declaracions que han fet sobre tu, al llarg d'aquest any fora del Barça. I ho vas fer en català perquè t'entenguin qui t'ha d'entendre.
Pep. T'entenc. Entenc el ressentiment i la ràbia que tens per Rosell. Ja se sabia que tu no eres de la corda Rosell, quan el president va arribar al Barça. Però pel bé del club, Sandro es va empassar l'orgull i et va haver de mantenir. I malament no li va anar. No torna cap guerra dels -ismes com la Cruyff-Nuñez, Laporta-Sandro etc... La batalla Rosellistes - Guardiolistes hi era però estava latent. Fins ahir.
T'entenc. De veritat. Tu mateix ho vas dir. Vas marxar a 6000 km lluny de Barcelona per estar tranquil, recarregar piles i preparar nous reptes. I des de Nova York estant no et paraven d'arribar imputs que no t'agradaven i comparacions entre tu i Tito Vilanova.
Pep, si vas marxar va ser perquè estaves tip de fer d'entrenador, president, directiu, guia espiritual i venedor de frankfurts. Més que buidar-te et cas desgastar física i animicament. Volies tranquil.litat i n'has tingut ben poca. Els gags del Crackovia, un cop més s'han quedat curts.
Amb la perspectiva del temps s'ha vist que la famosa roda de premsa de comiat i del relleu amb Tito no va ser tant modèlica com la vam pintar aquell dia. Aquí quelcom es va trencar.
Has petat i amb molta raó. Vas dir que volies tranquil.litat i Rosell no t'ha respectat. I així ho vas fer saber. Però el que et va fer cabrejar és que aprofitessin en algun moment de la malaltia de Tito, per fer-te mal i dubtar de la seva professionalitat i la vostra amistat.
Aquí vas treure la bilis i el puteig, amb perdó. Jo també ho faria. Desconec fins a quin punt de freda és la teva relació actual amb Tito, i ni m'importa, però estic segur que no ha de ser dolenta, per molt que en el teu repartiment de pals, algun anés a parar veladament a ell. Tot i això, et vas posar a defensar a l'entrenador del Barça amb total vehemència. No et pensaves que Rosell dubtés de Tito i que s'utilitzés la malaltia del teu amic per atacar-te (jo tampoc). Vas dir que no ho oblidaràs. Tampoc et va agradar que certs ambients i mitjans (la gent del Santos) dubtessin de la professionalitat de Tito quan deien que era incapaç de tenir a un vestuari a Messi i Neymar (a qui per cert, si, vas intentar fitxar com vas confirmar, al igual del teu interès per Thiago Alcántara, del qual aquest si has fitxat).
Et cauran molts pals. INJUSTAMENT. Només vas dir el que tant de temps tenies guardat. Vas atacar després d'empassar-te molts gripaus, i quan han atacat a un amic has saltat com una fera per defensar-lo. Vas fer el normal en qualsevol circumstància excepte en un club com el Barça, que, en això, també és més que un club.
Sé que com a persona intel.ligent i sobretot culé, ahir no ho vas xerrar tot i però el poc que vas deixar anar va ser clar i català. I sé que mai més aquest any parlaràs del TEU Barça. Voldràs el millor per ell. Ho vas deixar claríssim en un impecable speach en català de 5 minuts.
L'únic que et puc retreure és que has estat poc concís. Has callat més del que saps. Però ets llest i saps que si ho cantes tot, el Barça pot sortir malparat. No sé què t'ha fet Rosell, però ha de ser molt gros per dir el que has dit i callat el que no has volgut dir.
Ahir vas petar i l'ona expansiva durarà, espero i desitjo, fins després del Bayern - Barça, l'amistós del 24 de juliol. D'una vegada per totes vas deixar clar que vols PAU que et deixin tranquil d'una vegada i que ara com ara, avui només ets culé de sentiment, i que no faràs des de Munich de president, entrenador ni Déu del Barça. Ja tens prou feina. Per cert faria bé el Barça de no atiar més el foc perquè no té raó i et deu molt a tu. Molt més del que ens pensem. En ub esport amb tant poca memòria com el futbol, el club blaugrana viu en alzheimer perpetu.
Pep, només et demano, que el teu cabreig públic s'acabi aquí. Pel teu bé i el del TEU Barça. Et mereixes, ara si, pau. I no et preocupis pel Barça que els merders ja els munta sols.

Firmat

Un que t'entén i et compren