Gràcies Sitapha. Merci Savané

L’etiqueta #SitaphaVerdinegre es va colar entre una de les més comentades a Twitter ahir.

Ja feia dies que els rumors d’una possible marxa de Sitapha Savané del Joventut corrien com la pólvora a Badalona. En l’instant que aquest rumor va ser notícia, l’aficionat verdinegre es va movilitzar a la desesperada per fer que Taphy es quedés o almenys sentís el calor d’una afició, la de la Penya, que se l’estima molt.

No tant sols pel bàsquet sinó per com és el personatge, la implicació en la societat, la seva manera de pensar i la seva manera de ser i de fer.

Ja ho vam comentar al seu dia. Sitapha Savané és un esportista lluny de la mitjana de la resta. Un personatge culte i que es fa escoltar i que les seves converses poden anar més enllà del bàsquet.

No tingueu dubtes que si li pregunteu a Savané quin és el llibre que està llegint NO diria “Ninguno” com va fer el seu dia el futbolista Fernando Hierro en una entrevista a El País, durant el Mundial del 94. Sinó és que aquest “Ninguno” és l’inici d’una triologia d’Haruki Murakami.

Savané serà recordat per sempre al món del bàsquet espanyol, a Canàries, la seva casa a Espanya, després del seu Senegal natal, on tornarà per acabar la seva carrera i on s’hi va estar 8 anys, i Badalona.

El Bressol del bàsquet va tenir l’honor durant 3 anys de gaudir del bàsquet del pivot senegalès, veterà el 2012 i millorat el 2015. Com el bon vi Savané ha millorat exponencialment la xifra dels seus números. Però el millor de Taphi és la implicació i el compromís del jugador i la persona.

El senegalès es deixa la pell sota la pintura cada partit. Això agrada a Badalona. Però del que s’ha de destacar de Taphi és el compromís, la implicació i la integració a la societat catalana, molt més enllà que entengui, parli i escrigui tuits en la nostra llengua. No és postureig. Us ho assegurem.

Com tampoc és postureig que digués a una entrevista a El Món a Rac1 amb Jordi Basté que ell estava a favor del 9-N i que simpatitza amb les tesis de Podemos.

No exagero quan penso que Sitapha Savané és l’estranger que més petja i record deixaran a Badalona. Més enllà de recordar-lo per una estadística.

Savané no és Frank Costello, el primer estranger de la història verdinegre. No és ni Joe Galvin ni Corney Thompson, herois immortals que amb un bàsquet van portar a la glòria a la Penya.

Savané és la revolució de Moka Slavnic, la genialitat de Reggie Johnson, l’espectacle de Mike Smith. Taphi és l’experiència, la bonhomia i el carisma. És molt més que un número i el rècord de taps.

No sé si penjar la samarreta de Savané a dalt del Palau Olímpic al costat de Margall, Jofresa o Villacampa seria exagerat (beneït debat que obro), però es mereix estar per sempre al cor i al record del seguidor de la Penya.

Savané torna a casa, a Canàries on es va fer més que un nom i on no hi hauria d’haver debat sobre l’us de la samarreta després que es retiri. El recent estrenat nou Pavelló del Gran Canària ha de tenir al seu sostre espai per penjar la samarreta quan Taphi vulgui plegar del bàsquet. Torna a casa per retirar-se. Però no ho vol fer de qualsevol manera. No és l’estil Taphi. Ell deixarà el bàsquet, seguint-se sentint-se útil i fent feliç a la gent. A Canàries vol deixar herència passant-s’ho bé i sent feliç.

Taphi marxa agraït de Badalona i arriba a Canàries agraït. Ningú amb dos dits de seny pot estar emprenyat amb Savané, per la decisió que ha pres i com ho ha fet. Trist, segurament, perquè no volia que passés. Fins aquí comprensible. Una altra cosa més extrema és no entendre el personatge.

Savané no és Figo. Així de clar.

Taphi marxa en un altre estiu on la Penya s’haurà de renovar perquè està en quadre amb la marxa d’Àlex Suarez al Madrid via cessió al Bilbo o Clevin Hannah a Bilbao, a seques. Antítesi econòmica del Barça que fitxa a mansalva (beneïts diners)

Sobre Taphi. Res més. Agraír-li els serveis prestats a Badalona, bon retorn a Canàries i que si troba el llibre “Ninguno” que ens el faci arribar.

Que t’acaronin els estels company.

Gràcies Sitapha. Merci Savané

Mourinho i Franco

Aparentment Jose Mourinho i Francisco Franco no tenen res a veure. Però ambdós han estat protagonistes de la jornada d'una manera tant absurda com barruera.
Comencem amb The Special One, que a la roda de premsa posterior al Barça - Chelsea de Washington va llençar uns quants punyals a discreció de la millor manera que ho sap fer: amb l'art de l'ironia i l'insult. El destinatari no va ser al Barça sinó al Madrid i a Rafa Benítez, el seu tècnic, via senyora Benítez.
A Mou li pregunten sobre les declaracions de Montserrat Seara, dona de Benítez, on afirmava que el seu marit venia a arreglar les destrosses del portuguès al Bernabeu.
Gran error. La senyora Benítez llança la pedra i Mou respon amb kalashnikov i míssils terra-aire: "Que la senyora es preocupi més del règim del seu marit que de les meves coses. La única vegada que Benítez em va substituir va destrossar el millor equip del món (L'Inter de Milà campió d'Europa amb Mou el 2010)"
2 frases i 4 punyals
A la dona: Li diu escoltapets i que no es fiqui a on no li demanen si no sap del què parla
A Benítez: Li diu gros i inútil. New World Record.
Mourinho. Tot un geni de l'oratòria i l'art de quedar bé amb tothom.
I parlant de règims: un que es resisteix a morir definitivament des de fa 40 anys ha reviscolat en forma de samarreta.
No sé què és pitjor: anar a la presentació del teu nou equip vestit amb una samarreta amb una foto de Franco o que el teu club sigui còmplice i no et digui que te la treguis. Aquestes coses passen a Jaén el 2015. I el subjecte es diu Nuno Silva i és portuguès. Ni el Jep Cabestany de La Competència ho hauria fet millor. Premi OTB, Ole Tus Buevos per Nuno. El bo d'en Jep tindrà feina per superar el sotacarro Nuno Silva i la directiva del seu nou equip. Lamentable tot plegat. Per cert amb quan se sanciona aquest fet? Més o menys que xiular l'himne espanyol?
Règims i portuguesos. Mourinho i Franco (via Nuno Silva). Protagonistes de la jornada. Només cal afegir una cosa més: Corre Joe.

Compte!

No ha servit per a res. Partit de pretemporada, preparació, per posar-se a to. Falta el Sant Cristo Gros. Era més el partit del morbo i per fixar-se en tots els gestos i els pits incipients de Jose Mourinho que una altra cosa. Però compte.
El Barça - Chelsea d'aquesta nit a Washington ha mostrat el que ja vam veure en el partit amb el Manchester United de dissabte.
Un Barça amb molta personalitat, voluntariós, generós en atac però força erràtic. Compte. No és preocupant perquè ja sabíem de l'Atlètic de Madrid que Thibaut Cortois és tot un porteràs, un pop que ho para tot però compte
El que ja em preocupa més és un tema defensiu. Anit els centrals Mathieu, Bartra o Douglas han fet aigua per tot arreu. Eden Hazard semblava Messi. El d'aquesta nit, en l'inici almenys, ha estat un Barça poc titular i amb molt filial, però amagar aquestes deficiències pels noms seria erroni. Compte!
Compte també amb les jugades a pilota parada perquè no és un tema de noms sinó de concentració defensiva. Ha passat amb el Chelsea i va passar en els dos partits precedents de pretemporada. El Barça fa patir per treure l'aigua de la barca en els córners i les faltes en contra. Bona mostra és el gol de Cahill al 2-2 final amb errada del porter Jordi Masip inclosa que a sobre va trencar el nas al jugador anglès.
Compte també amb el mig del camp. Es veu poc control o almenys poca qualitat per posar el tempo al joc.
Suarez a l'inici de la segona part ha empatat el partit, coincidint amb una millora incipient del joc barcelonista. Millora que s'ha fet progressiva en el golàs de Sandro que desencallava l'empat i amb un equip que acaba els partits físicament com un toro.
La mala notícia del partit ha estat la lesió al arxifamós bíceps femoral de Douglas que s'estarà 2 mesos de baixa.
Un bon Barça en atac però tou en defensa i al mig del camp i dubitatiu en la defensa de pilota parada.
És pretemporada i hi ha temps de corregir els defectes detectats. Però compte, l'11 d'agost i la Supercopa d'Europa és aquí al costat i ja no s'hi valdrà a badar.
De moment, aquesta nit al final de la gira americana a Washington, Barça 2 - Chelsea 2, i als penals d'un nou partit de la International Champions Cup, triomf dels de Londres. Diumenge nou partit de pretemporada a Florència.

El preu de la llibertat

66.000 €: El cost que té manifestar-se en contra de les polítiques de l'Estat Espanyol a una Final de Copa del Rei en forma de xiulada a l'himne. Segueixen sense entendre res. Segueixen atemptant a la llibertat d'expressió.
Quan entendran que no es xiula a l'himne sinó que l'avi protesta per la pensió, el jove per estar a l'atur, l'home perquè s'eslloma 8 hores per una misèria de sou i la dona perquè no li fan ni cas?
Abans al Camp Nou quan venien politics es posava els Segadors però ho van treure perquè l'afició xiulava al càrrec de torn i el Barça va decidir no fer-ho més. No es xiula l'himne per la inutilitat de l'Estat. Se'l xiula en protesta de la inutilitat dels qui governen.
Quan algú fa una versió Ska o flamenc o alguna aberració semblant dels Segadors a la prèvia d'un partit de Catalunya, us ben juro que el públic enfundat amb estelades i pintat amb els colors de la senyera no xiula a l'himne sinó als perpetradors de putinejar l'himne. I això ha passat.
Si a qui interessa no vol veure la veritat és el seu problema.
Uns han pres la pastilla blava i continuen tant feliços en aquest món meravellós de façana on tot és culpa de "Los pesados de los catalanes"
Molts pocs, si hi ha algú, però ha pres la pastilla vermella i estan descobrint el cau dels conills.
En fi, el debat de sempre ja cansa. Tenim pressa.
66.000 €. El preu de la llibertat d'expressió. No volíeu democràcia?

Au revoire Tour

El tradicional passeig pels Camps Elisis de París va marcar el punt i final d'una nova edició del Tour de França 2015 amb la victòria final del britànic de l'Sky, Christ Froome, gràcies a l'exhibició que va fer a la primera setmana de competició. Ja que en les darreres 4 etapes alpines i sobretot dissabte a l'Alpe d'Huez va veure com el colombià del Movistar Nairo Quintana, mallot blanc dels joves i el seu màxim rival el superava, li retallava 1:30 a la classificació i mostrava la vulnerabilitat del britànic. Al podi de París, Froome i Quintana van estar acompanyats del murcià Alejandro Valverde, company de Nairo al Movistar. L'etapa final, guanyada a l'esprint per l'alemany André Greypel, es va veure condicionada per la pluja que va neutralitzar la prova en el primer pas dels 10 per la meta del circuit dels Camps Elisis.
La prèvia a la última etapa va estar marcada per un tiroteig al matí de la policia francesa d'un cotxe que s'havia donat a la fuga en un control de seguretat dins dels Camps Elisis.
Més enllà del Tour, el cap de setmana esportiu ens deixa la pretemporada de futbol amb la derrota del Barça a Sant Francisco davant el Manchester United o el fitxatge del porter italià Francesco Bardi per l'Espanyol que supliria la marxa de Kiko Casilla al Madrid.
I sorpresa al GP d'Hongria de F1. No ha guanyat cap Mercedes. És més van tenir problemes des de l'inici quan els dos Ferrari els van passar al primer revolt de la cursa. Hamilton va fer una sortida horrible i va haver de buscar la remuntada durant la resta de la cursa. La victòria va ser per Sebastian Vettel amb els dos Red Bulls al darrere, Fernando Alonso cinquè i Hamilton sisè, en una cursa on va passar de tot: errades, incidents, accidents, avançaments espectaculars i homenatge al recentment traspassat Jules Bianchi. La cursa més espectacular en anys per anar de vacances.
Han començat els Mundials de Natació de Kazan a Rússia amb la primera medalla pels representants catalans. Va ser a la Natació Sincronitzada i amb la sirena Ona Carbonell aconseguint la plata al solo tècnic. La gran notícia aquests primers dies de competició és l'anunci de la no participació de la nedadora badalonina Mireia Belmonte a causa d'unes lesions a les espatlles que, malgrat els esforços, li han fet renunciar a aquests Mundials.
Congratulations Christ i au revoire al Tour 2015, un dels més espectaculars en anys i que ha marcat aquest cap de setmana en matèria esportiva.

Les banderes de la UEFA

La UEFA, a través del Comitè d'Ètica, sanciona al Barça amb 30.000 euros per exhibir estelades a la final de la Champions.
Trista i lamentable aquesta postura del màxim organisme del futbol europeu.
No em crec que la sanció no tingui res a veure amb el procés independentista que viu Catalunya i només sigui el compliment d'un article de la llei UEFA.
La sanció és sorprenent perquè ve arran de la denúncia d'una advocada ucraïnesa de la UEFA que va veure les estelades a través de la tele. I més sorprenent quan el delegat de la UEFA al camp, un holandès, va escriure que el comportament de l'afició blaugrana present a la final de Berlín va ser exemplar.

4 reflexions

1. Per què tinc la sensació que això és cosa d'Angel Maria Villar, president de la RFEF i recentment nomenat vispresident UEFA i mà dreta de Platini?
2. Diuen que no es pot barrejar futbol i política. Però, collons, com hi foten la banya
3. 30.000 euros per estelada. De quan és la sanció per exhibir pollastrots anticonstitucionals al Bernabeu? O això no toca.
4. Espero la mateixa sanció a tots els estadis europeus on s'exhibeixin banderes nacionals, ja que incompliria la norma que barrejarien futbol i política

Què barat i fàcil fotre's amb el Barça ara.
En fí. 30.000 €. El preu que costa a la UEFA fer el ridícul.

El futbol que mai marxa

La pilota torna a girar després de Berlín i les eleccions a Can Barça del passat diumenge. Ho fa en el context de la gira nordamericana de pretemporada del conjunt de barcelonista. Teníem moltes ganes que la pilota tornés a girar. I això que des de Berlín fins avui han passat només un mes i mig. Però han passat moltes coses. Hem passat de l'alegria de Messi per guanyar la Champions a la deseperació de l'astre argentí per tornara  fracassar amb la seva selecció a la Copa Amètica. A la presidència, Josep Maria Bartomeu és el nou President del club amb el beneplàscit claríssim del 55 % dels socis que el van votar.
Perìo teníem ganes de pilota. També tenim ganes d'Aleix Vidal i Arda Turan. Però sabem que ens haurem d'esperar a que es compleixi la sanció de la FIFA al gener.
La pilota ja roda aquesta temporada 2015/2016. Ho fa en pretemporada, però no pararà de girar indefinidament. I ho farà amb una intensitat inusual.
Sumant-li les Supercopes d'Europa i d'Espanya que el Barça jugarà a principis d'agost com a campió de tot aquest any; i el Mundial de Clubs del desembre al Japó, li heu de sumar, aquesta temporada, l'Eurocopa 2016 a França, la Copa Amèrica del Centenari, un Torneig que es va inventar la Confederació sudamericana de futbol per commemorar el Centenari de la Competició i el Torneig de futbol dels propers JJOO de Rio.
Ahir a Los Angeles va començar la festa del futbol pel Barça. Si no t'agrada aquets esport, val més que t'amaguisa un búnquer, perquè aquesta temporada tindrem més futbol que mai.
Aquesta matinada, hora catalana, el Barça, el defensor del títol de guanyador de tot ha començat a carburar les piles d'una temporada que es presenta tant o més apassionant i extenuant com la del 2009-2010, la del sextet. L'objectiu del projecte 2.0 de Lucho és igualar el sextet de Pep Guardiola, i seguir acumulant títols.
De moment ja acumulua minuts de pretemporada. Aquesta nit a LA. als USA, el Barça ha derrotat 2-1 (gols de Luís Suarez i Sergi Roberto) als LA Galaxy, l'exequip de Beckham i fa nom al terme Galaxy amb grans noms del futbol europeu a les seves files, com els exjugadors del Liverpool Steven Gerrard o Robbie Keane.
I dissabte, a San FGrancisco, partidàs mab el Manchester United. I després el Chelsea, la Fiore i el Gamper. I ja no pararem. La pilota ens envairà els nostres transistors, pantalles i converses pels mesos dels mesos amen (com si no ho hagués fet fins ara)
Per cert, que l'Espanyol és a Àustria per iniciar la seva gira on juagrà dos partits amb el Colònia alemany i el Kasimpasa turc. I anar tirant
És inevitable. El futbol ja ha arribat per quedar-se... Per si en algun moment havia marxat

La llista AMB el Pep

Ho va avançar l'edició catalana de "El País" i ho va confirmar més tard Ramon Tremosa, l'eurodiputat a Brusel·les de CDC: Pep Guardiola tancarà la llista unitària de les eleccions del 27-S.
A la tarda, al Museu d'Història de Catalunya, la Llista Unitària que encapçalarà Raül Romeva, amb Artur Mas de número 4 i que s'anomena "Junts pel SÍ" va refermar l'exjugador, exentrenador i Tot a Can Barça, com número 85 de la llista per Barcelona.
La notícia va saltar també al panormama internacional, on molts rotatius com l'Equipe francès, es van fer ressò.
Personalment, que Pep Guardiola tanqui la candidatura per la indepndència de Catalunya és una excel·lent notícia que demostra la qualitat humana del personatge i la coherència dels seus actes.
Pep Guardiola ja se sap que és més que un entrenador, i que a Can Barça el vam utilitzar perquè opinés absolutament de tot, més enllà de l'estrictament esportiu. Guardiola és un personatge amb discurs i sempre compromès amb la causa que defensa: en aquets cas, la independència del país.
En Pep, no és cap florero. No fa coses cap a la galeria. Si ho fa és perquè hi creu. Que se n'aprofiti de la seva posició social per magnificar el seu discurs o ajudar a la causa, és un mal menor, per ell.
En la seva modèstia, ell només et dirà que és un entrenador de futbol, amb les seves idees com qualsevol altre persona i que les expressa amb tota normalitat com es faria en un país normal. Però ai les, que l'Estat Espanyol té de tot menys normal.
Pep Guardiola, reïtero, no s'ha apuntat per tancar la llista del 27-S a Barcelona perquè si. Ho fa perquè hi creu. I ho fa des de la mateixa convicció de la qual en fa gala com a soci d'Òmnium i l'ANC, quan va rebre la Medalla d'Or al Parlament de Catalunya, el 2011, quan donà suport a les macromanifestacions de la Diada Nacional de Catalunya, quan donà suport a Artur Mas i votà al 9-N.
L'actual tècnic del Bayern no se n'ha amagat mai. Ni quan es lleva ben d'hora, ben d'hora, ni quan veu des del seu campanar el campanar vei.
Guardiola és un personatge culte, interessat en el què passa al món, obert al món i amb influències més enllà de l'esport. Hi ha gent que no entén com sent entrenador de futbol pot ser amic de poetes com Martí i Pol, de cantautors com Lluís Llach, o cineastes com David Trueba. Pep Guardiola és una excepció, afortunadament més extesa, però excepció, de la mitjana d'entrenaodrs i gent de l'esport centrada només en la pilota i que si li pregunten quin és l'últim llibre que han llegit, responen "Ninguno"
Amb el gest de Pep Guardiola d'incloure's a la llitsa del 27-S en l'últim lloc té un simbolisme i una força brutal. Però no és cap gest a la galeria. El de Santpedor hi creu. Al Pep no l'han apuntat amb cap pistola per fer el què ha fet.
No hauria de ser notícia, amb l'historial del Pep, les mostres de suport a la indepedència i als gestos que ha fet, que Guardiola sigui inclòs a la Llista del 27-S. Com tampoc hauria de ser notícia, les reaccions de personatges estranys, anònims i de poques llums, que s'han vist a Twitter, insultant a Guardiola per la seva decisió PERSONAL, i barrejant amb una amalgama estranya amb el Barça (com si encara hi fos o fos el club blaugrana que l'hagués pressioat a fer-ho) Catalunya i el separatisme. Res de nou.
Pep Guardiola a la Llista Unitària. Una gran notícia pel país que donarà segur, una empenta perquè on vagi a on molts volem, i demostra l'estima pel país del Pep, i el més important, la seva coherència. La llista , la Llista de la Societat del País, la Llista del Romeva, la Muriel i la Forcadell, la Llista amb el Mas i el Junqueras, la Llista AMB el Pep. Seguim fent Via Lliure

PostData: Ahir, a la mateixa hora que es va presentar la Llista, Josep Maria Bartomeu va prendre possessió del càrrec i va prendre les primeres decisions: Susanna Monje, nova vicepresidenta econòmica en substitució de Javier Faus; l'exjugador del Barça als finals dels 80, Robert Fernandez, nou Secretari Tècnic del primer equip, i Gerard López, exjugador del Barça i comentarista de TV3, entrenador del Barça B

President Bartomeu

Carta oberta a Josep Maria Bartomeu

Estimat President

Amb un 55% és el nou President del Barça. El soci ho ha volgut així, d'una manera indiscutible.

Un soci per cert que tot i la data, en no tenir partit i ser dissabte va acudir a votar en massa. (47.000 socis)
Com indiscutible és que des del febrer, des de PostAnoeta tot li va anar rodó. I el triplet va ser la culminació d'aquest èxit que va emmascarar FIFA's, Neymars i punyetes.
Aquest triplet i el conservadorisme del cule, intrínsec al català, ha fet molt per la seva victòria inapeŀlable
No li discuteixo la victòria, ans faltaria. Al soci ni se l'enganya, ni discuteix. Un soci singular en un club singular, on el soci i no un Consell d'Administració és qui designa qui mana i pren les decisions importants.
Només analitzo els fets i les causes. I l'esportiva pesa molt. És TOT o gairebé tot al Barça.
Felicitats senyor Bartomeu. Ara si que el soci li ha donat la confiança per gestionar el club 6 anys (Tranquil que amb aquest polvorí constant que és el Barça, m'estranyaria que completés la totalitat del mandat)
Ara expliquim què farà amb l'estructura tècnica, com i amb qui. Posi noms a les propostes que ha fet. Completi l'àlbum de cromos i treballi. Administri bé la victòria. Qatar fora i l'acció de responsabilitat contra Junta Laporta fora. Sigui hàbil i inteŀligent
Li desitjo sort. La necessitarà perquè té a les seves espatlles el pes dels 55% que l'han votat i dels que no i el volen fora.
Ja sap que ja ha començat la campanya per les eleccions del 2021.
Per cert, segur que amb tantes emocions no va poder seguir l'actualitat esportiva del cap de setmana.
Fixi's. Al Madrid es va fer oficial el fitxatge del porter de l'Espanyol Kiko Casilla. Mentrestant el seu nou club queia davant la Roma en el primer partit de pretemporada a Austràlia. I de Casilla a Casillas, on Iker ja ha debutat amb el seu nou equip, el Porto.
En bàsquet, el Barça es va reforçant i el Manresa, amb el seu nou patrocinador ICL, fitxa a Ibon Navarro, com a tècnic dels bagencs.
Cap de setmana trist amb la mort del pilot de F1, Jules Bianchi, en coma des de fa 9 mesos quan va topar violentament amb una grua al passat GP del Japó.
Al Tour, després de dues setmanes el líder segueix sent el britànic Christ Froome. Jornada de descans avui per encarar els Alps camí de París.
I Espanya cau en la primera eliminatòria de permanència a la Copa Davis de tennis en superar perdre a domicili en el debut de Conchita Martínez com a capitana. Els russos van remuntar un 2-0 de divendres, per imposar-se al partit de dobles de dissabte i els dos darrers individuals diumenge
Doncs ja ho sap tot. Enhorabona President i cap a la gira americana falta gent.
Sort i èxits. La millor combinació per fer bo el seu eslògan: Bo per el Barça.

Firmat

Un primer del Barça

Gràcies Barça TV

No sóc periodista, tot i que si em llegiu de fa temps sabeu que és de les meves passions que per circumstàncies vàries no he pogut complir.
Tampoc sóc crític televisiu. Això ho deixo pels Amela o Planas de torn.
Així que el que llegireu a continuació pot tenir poc criteri. Però m'és igual. Ho escric des de l'admiració d'algú que va veure com uns grans feien 15 hores de televisió i de dignificació del periodisme.
Això és el què van fer ahir la gent de Barça TV amb la jornada electoral que va proclamar Josep Maria Bartomeu com a President del club. Podeu pensar que fer 15 hores de tele en directe és normal sent la tele del club.
No, no és normal. No és normal fer i mantenir durant tant de temps un producte de digníssima qualitat. Va ser un gran desplegament digne d'elogis més enllà d'aquest pelacanyes que escriu.
La Marató de 15 hores va començar a les 9 i no van parar fins passades la mitjanit. La Cristina Collado i el Llorenç Tarrés van conduir el programa amb gran nivell de compenetració. La Cristina és maratoniana i no sé a quin punt d'aquests 42'195 KM de tele va topar amb el mur i va pensar que no arribaria. No se li va notar. I al costat un gran company de cursa com el Llorenç Tarrés.
I amb ells dos, tot una sèrie de professionals al davant i al darrere que s'ho van deixar tot sota una solana de por. La Laura Aparicio, el Xus Carrillo, la Sònia de Alba, la Miriam Nadal, el Marc Brau, el Jaume Marcet i els que no es van veure ens ho van ensenyar tot. No ens vam perdre res i ens van mostrar cares simbòliques i el soroll del silenci del perdedor i l'alegria del vencedor. Tot amb una imparcialitat que molts mitjans voldrien.
Ahir Barça TV va dignificar el periodisme i va estar a l'alçada d'una gran jornada històrica pel Barça. De fet, la jornada d'ahir va ser històrica per la feinada de la tele del club.
Amb els mitjans d'un club de futbol, més que un club.
La jornada va ser llarga i va haver moments de tot: seriosos i amb humor. Però sempre rigorosos i sense perdre el caràcter informatiu.
Vam sentir a tothom i durant les 15 hores van passar per Barça TV tot un ventall de personatges influents de la societat catalana que tenen en comú la passió pel Barça. La mateixa passió que posen els de Barça TV pel club i pel periodisme. Des d'exjugadors, jugadors a polítics i periodistes.
Ara esteu descansant després d'una jornada maratoniana, però espero que us arribi aquest missatge a tots els que treballeu a Barça TV.
És molt fàcil felicitar-vos i ja ho faran els professionals de les últimes pàgines del diari. Jo només us vull donar les GRÀCIES, per la feinada esmerçada, pel rigor, la professionalitat i per tornar-me a ensenyar perquè em vaig enamorar del periodisme esportiu.
Estic orgullós de seguir-vos i ser espectador. Pel que vau fer ahir i pel que feu sempre. Bon periodisme
Així doncs, seguiu així i us desitjo el millor pel futur. Perquè això també serà Bo pel Barça.
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Jornada de reflexió

S'ha acabat la campanya electoral a Can Barça, amb la bomba que l'ANC i Omnium estan fent gestions per fer una candidatura unitària entre Joan Laporta i Agustí Benedito. Avui és jornada de reflexió.
Ras i curt, i ho faig extensible a tot tipus de comissis. Després de debats, entrevistes i propaganda; després d'hores i hores d'exposició pública dels candidats; i després de saber fins i tot de quin cantó pixen, de què serveix la jornada de reflexió?
En l'era Twitter i xarxes socials ens creiem que no hi haurà cap delfí afí a qualsevol de les candidatures que intentarà condicionar el vot avui perquè és jornada de reflexió?

Que ens pensem que la jornada de reflexió canviarà molt els resultats?
Que creuen que som rucs?
Si us plau, tant en la política com en aquesta cosa estranya anomenada Barça. Deixem-nos de collonades i no fotem el ruc anomenant Dia de reflexió. Que facin el que vulguin i si els candidats volen descansar que descansin. I si volen fer més propaganda que en facin. Ja no ve d'un dia.
O millor. En comptes de dir a això jornada de reflexió, diguem-la de repòs pel soci/ciutadà, que almenys per un dia el deixaran descansar o el deixaran de tractar-lo de ruc.
En tot cas, demà, el soci del Barça té la clau del futur del club pels pròxims 6 anys. Sort als candidats i que guanyi el millor... Que guanyi el Barça

Dallas Culé: La Guerra pel Barça Oil

En el capítol d'avui de Dallas Culé...

JM BartomEwing, actual amo del Barça Oil, s'enfronta en un acarnissat 3 contra 1, amb el seu germà Bobby-Jan Laporta Ewing, John Ros Benedito i Ray Freixa per les terres de Southford Camp Nou, que és propietat de la matriarca Ellie Nuñez Ewing que les ha deixat en herència.
Sorprenentment, JM comença atacant als seus adversaris.
Bobby-Jan, que té fama de buscabrega, de moment calla i deixa que John Ros faci les primeres hostilitats.
Ray Freixa, de moment calla i és l'únic que pensa què farà amb el Barça Oil i Southford Camp Nou quan sigui amo del ranxo.
JM, fruit de la pressió s'acaba ensorrant i NO hi ha Doraemon que el salvi.
Bobby-Jan ho aprofita i llença la frase lapidària per tancar el capítol: "amb mi el capatàs Lionel Messius serà feliç". Ohhhhh.
Però on són la Pam i la Lucy? Quants minuts fa que la Sue Ellen no beu? Què ha passat amb el patriarca Ewing Jock, Joan Anton Fora de Jock? Aconseguirà Cliff Gaspartns tornar a vendre Figo a la competència?
Ho veurem tot dissabte que ve en el capítol final de Dallas Cule, les eleccions, menjant uns sangus i unes cerveses

Molt debat per no-res

Conclusions del Debat electoral Barça a TV3
En global, el debat no crec que serveixi per fer un canvi a la presidència. El triplet i la piloteta és molt més forta que les moltes errades de Bartomeu i del seu dèficit comunicatiu.
No hi hauran indecisos ni crec que hi hagi canvis de jaqueta. A més penso que no hi ha hagut un guanyador clar. En aquest 3 contra 1 contra Bartomeu pot haver fet una mica de mal al President però no el suficient per tombar-lo.
Sobre el format. La divisió amb les 4 àrees grans del club era bona però allò de fer un spitch inicial tallava les confrontacions i els cara a cara.
El moderador, Bernat Soler ha estat molt fluix. En moments de cara a cara se li ha anat de les mans i no ha pogut controlar la baralla i molts cops això semblava un Salvame. .
Aquest és el meu 1x1 del debat a TV3, l'únic, per cert. És curiós i trist que a Barça TV, tele oficial del club no se n'hagi fet cap

Josep Maria Bartomeu: Sorpresiu: Diuen que la millor defensa és un bon atac. Conscient, o més ben dit assessorat pels responsables de campanya, ha començat atacant als altres candidats traient gràfics i papers i defensant la seva gestió amb el triplet com a bandera. Vivint del passat ha aguantat l'envit dels tres oponents fins que la pressió i les propostes de futur han pogut amb ell. Errades com la gestió de Qatar o de comunicació li han pogut treure enters, però dubto que li tregui la presidència.

Joan Laporta: emotiu. Ha estat menys agressiu del què ens pensàvem. Ha començat intentant rebatre les idees de Bartomeu. Benedito li ha agafat el relleu. Laporta ha mostrat la seva genialitat gràcies a les seves dots comunicatives, mirant a càmera i traient la llagrimeta al soci amb propostes encigaladores i amb una frase final que el pot fer créixer més en vots: "amb mi Leo Messi serà feliç"

Agustí Benedito: In Crescendo. Ha començat fluix, sense parlar massa ni dient res de nou. S'ha anat animant tant bon punt ha agafat el relleu de Laporta a les crítiques a Bartomeu. Finalment s'ha anat creixent i l'hem vist tal com el coneixem. Sensació que li ha faltat temps o que ha perdut mig debat al principi.

Toni Freixa. Propositiu. Còmode i molt correcte al debat. Intentant parlar sempre de futur, ha donat la sensació de seguretat i de no voler perdre vots entrant en discussions. Segur que guanyarà molts més vots dissabte.

Ara li toca al soci decidir el futur del seu Barça 

PostData: Ja tenim calendari de Lliga de la temporada 15/16. El cap de setmana del 23 d'agost el Barça debuta a la lliga al camp de l'Atlhètic Club. Haurà jugat la Supercopa també amb l'Atlhètic el 14 i el 17 d'agost. 3 partits consecutius........

L'Espanyol debutarà a casa amb el Getafe. El clàssic MAdrid - Barça serà el 8 de novembre al Santiago Bernabéu, jornada 12. El derbi català, el 3 de gener a Cornellà-El Prat, jornada 18.

Embolics a la casa blanca. Capítol 31231: La Família

El següent artícle s'ha de llegir amb aquesta banda sonora de la sèrie Enredos

Durant tota la setmana passada s'especula amb la sortida d'Iker Casillas al Porto. Ara si, ara no, ara falta un paper, que ara m'has de pagar no sé què, que ara no et vull pagar la fiscalitat.
Dissabte a la tarda, tot es para, a falta de 17 hores perquè l'equip blanc marxi a Austràlia de pretemporada. Però a la mateixa nit amb traïció i alevosia nocturna, el Madrid fa un comunicat a Twitter on anuncia que ara si, Iker Casillas marxa al Porto i que farà una roda de premsa per acomiadar-se de l'afició.
L'endemà, diumenge, ens llevem amb la rajada descomunal dels pares d'Iker Casillas, que al Diari El Mundo posen de volta i mitja al Madrid, a Florentino, a qui acusen d'orquestrar una campanya contra el seu fill, i que Ramón Calderón es va portar millor. Com que ja no tenia fre, la mare d'Iker diu que haurien preferit al Barça perquè allà són uns senyors. I com que normalment una mare sempre pensa que el seu fill és el millor, va fotre la pota quan va dir que el Porto, el pròxim destí del seu fill, és un equip de Segona B per la categoria del seu nen. Patapam.
A l'hora del vermut i del bocata calamares, Casillas, sol, al Bernabeu, davant la premsa i l'afició, que durant dos anys va rajar a cor que vols d'ell, sense cap directiu blanc, i molt menys Flrentino Pérez, diu que marxa, que Hala Madrid i que gràcies a tots i obrigado Porto. I Florentino deuria estar a la platja, o el més similar a la platja que puguis trobar entre la Castellana i la Porta del Sol de la capital del Reyno.
A la nit, Mama Casillas, demana perdó a la COPE perquè se li va escalfar massa la boca i que no hauria d'haver dit allò del Porto i que obrigado. De Florentino i del Madrid tot igual.
Amb la mateixa traïció i alevosia, el Madrid anuncia que l'endemà el club farà un acte d'homenatge i comiat a Casillas. Abans però li fa un unfollow al Twitter
L'homenatge del Madrid, finalment consisteix en un discurs eclesiàstic de Florentino Pérez on diu que el Madrid no fot fora Casillas, sinó que va ser ell que va demanar al club marxar.i que gràcies. Ningú s'ho creu, i el Bernabeu a ple pulmó xiulant al Presidente demanant el seu cap. Abraçada hipòcrita amb Iker i Florentino segueix a la presidència blanca. Perquè ningú se n'oblidi que ell és l'Ésser Superior.
I Iker pensant que ell també es mereixia un comiat com el de Xavi al Barça
I anem per a bingo. Segueixen els embolics i merders a la casa blanca, amb Iker Casillas de prota, amb Mama i Papa Casillas fotent a parir a Florentino, l'afició blanca fotent a parir a Florentino i animant a Iker, el qual estava xiulant fins abans d'ahir. Ah i la Carbonero agafant-se l'excedència
La casa blanca és una comèdia made in caspa espanyola. És la Casa de los Lios amb Florentino fent d'Aruro Fernandez i Iker Casillas fent de... no ho sap ni ell. Esparpèntic

PostData 1: Avui, debat electoral a les eleccions al Barça per TV3. Després de les darreres enquestes Bartomeu guanya per 6 punts a un Laporta que avui contraatacarà.Avui és el dia que Bartomeu pot perdre les eleccions si no va amb compte com de quina manera transmet el què vol. L'escut del Triplet és fort però pot ser vulnerable si Laporta, infinitament millor comunicador i amb més saber estar mediàtic que Bartomeu se'l menja.

PostData 2: Ivan Basso, el ciclista del Tinkoff, company d'Alberto Contador abandona el Tour de França per un tumor testicular. Molts ànims

El Santo, Serena i el Tour

Cap de setmana marcat pel final de Wimbledon, el segon Grand Slam de la temporada, el final de la primera setmana del Tour de França, abans de l'arribada als Pirineus i pel GP d'Alemanya de motos.
Dissabte es va celebrar la final femenina de Wimbledon on, tot i el bon inici de l'espanyola d'orígen veneçolà i formada al Tennis Barcino, a Catalunya, Garbiñe Muguruza, no va poder fer res davant la força descomunal de la nord-americana Serena Williams. A la final masculina, el serbi Novak Djokovic derrota al suís Roger Federer.
Al Tour de França, la contrarrellotge per equips a la Bretanya guanyada pel conjunt BMC va marcar el final de la primera setmana. Avui, jornada de descans i de trasllat als Pirineus amb Christ Froome com a líder i mallot groc.
I a Alemanya, al circuit de Sachsenring, nou GP de motociclisme. Triomfs del de sempre, el britànic Danny Kent a Moto3, del belga Xavier Simeón a Moto2 i de Marc Marquez a MotoGP, la segona de la temporada després del GP de les Amèriques, per davant de Dani Pedrosa.
Mentrestant segueix la campanya electoral blaugrana amb Joan Laporta intentant fer un pacte amb Agustí Benedito i Toni Freixa per anar tots junts contra Josep Maria Bartomeu. Un Bartomeu que va anunciar que la Roma serà el rival del Trofeu Joan Gamper
I al Madrid, fi de l'estira-i-arronsa amb l'adéu de Iker Casillas al Porto. Marxa per la porta del darrera, plorant, sense cap directiu acompanyant-lo a la roda de premsa de comiat i barallat amb el que és el club de la seva vida.
De Wimbledon a Alemanya passant per França i l'adéu de Casillas del Madrid. Així s'ha viscut el cap de setmana esportiu de la segona setmana de juliol.

Un any a Copa. Un any de somni. Resum temporada Círcol 14/15

Permeteu-me que avui deixi de banda la campanya electoral a Can Barça, l'adeú de Casillas del Bernabeu i la resta de l'actualitat esportiva de la jornada.
Avui vull parlar del passat més recent, del present actual i del futur proper del Círcol Catòlic. El nostre Círcol.
Avui, 10 de juliol, el Círcol tanca un dels cursos més apassionants de la seva història, pensant en el present més immediat i solapant-se en un futur amb moltes novetats però sense sortir ni un pèl de l'essència que l'ha fet gran: la formació de persones a través de l'esport.
Mirem el retrovisor i mirem com ha anat la temporada 2014/2015 a Can Cartrons: l'any de Copa, un any de somni.
Paralelament, al viatge de bona part de la gent de la casa a l'EASO Kopa de Donosti, el Sènior A estrenava la seva condició de recent ascendit a Copa Catalunya, 10 anys després, guanyant al Sant Josep, la Copa Badalona, el primer títol oficial de la temporada i preludi del què viuríem a La Plana al llarg de 10 mesos brutals.
A Esparreguera, els de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín van debutar, de nou, a Copa Catalunya amb una gran victòria. L'Horta va ser el debut a casa. Victòria de 50 punts. I a partir d'aquí, grans espectacles basquetbolístics, gran ambient a la grada i quatre derbis badalonins.
Un bon inici de campanya ens catapulta fins a la segona plaça. Finalment, tot i el bon inici, el Círcol s'instaŀla a la zona mitja d'una taula extremament igualada que fa que salvin la categoria a manca de només dues jornades pel final de la Lliga. L'any que ve començarà El projecte 2.0 a Copa amb un equip molt renovat.
Una de les grans novetats de la temporada va ser el retorn dos anys després del Sènior femení. A tercera i amb gent de la casa i d'altres que es van sumar al projecte debuten amb victòria. Encadenen però una mala ratxa que porta l'equip a la part baixa de la taula. La visita a la pista del Badalonès a meitats de novembre i la gran victòria a casa davant el líder Argentona va catapultar a l'equip dels germans Garcia a una impressionant ratxa de 7 victòries seguides, a un augment de la confiança i a la consolidació d'un gran projecte que tindrà continuïtat la temporada que ve i augmentat amb més gent de la casa.
La 2014/15 a Can Cartrons és el de la trajectòria paraŀlela del Sènior B i del Sots21 Preferent. Gran inici de temporada lluitant pel liderat, però finalment s'encadenen sengles mals resultats i no es pot aspirar a obtenir ascensos ni Campionats. Una pena.
Any d'éxit per tot el club, personificat per exemple amb el gran any de les Cadet a Preferent, que contra el mateix rival, el Lleida, van estar a un pèl, pròrroga inclosa, de pujar al grup 1 de la categoria, i que va salvar plaça en un gran partit final de fases de permanència a la categoria a La Plana davant el conjunt de la Terra Ferma.
És l'any de la gran temporada del Júnior masculí Interterritorial on sent de primer any respecte a la resta d'equips de segon acaba vuitè i com un dels millors de la categoria per la seva edat.
És el gran any dels Cadets masculins, complint amb escreix els objectius. El gran any dels més petits que han evolucionat exponencialment experimentant una millora teòrica i tàctica brutal.
És el gran any de l'Escola de bàsquet, la del rècord d'inscrits. No us podeu ni imaginar la satisfacció que dóna veure'ls créixer i de quina manera.
L'any de la consolidació del Sots25 A i l'estrena del Sots25 1.
És el gran any de les Preinfantils, campiones de Lliga a falta de dues jornades.
És l'any de la bona feina de tots els equips del Círcol que han fet d'aquesta temporada 14/15, una gran campanya inoblidable
I l'any de tantes i tantes emocions... Hem vist La Plana com mai de plena. Amb molta gent de la casa animant no només el Sènior sinó a la resta d'equips. És un dels molts motius d'orgull.
I és l'any ) de l'èxit més gran de la temporada, el campus de Setmana Santa, on es va passar de 27 inscripcions la temporada passada a 73 inscrits aquest any. Us enllacem el lip dub que van fer els nois en aquest Campus

És aquest any també l'any dels Clínics i de visites d'equips internacionals d'Irlanda o Dinamarca per jugar amistosos amb equips del Círcol.

La temporada s'acabava amb el I Torneig 3x3 que es va fer a La Plana i que va ser un èxit total i amb unes jornades de tecnificació per Cadets i Júniors.
Un gran any ilusionant per a tots i apassionant.
Tanquem temporada 14/15 i obrim ja la 15/16 amb moltes novetats. Estèticament veureu noves samarretes i noves cares a la pista i a les banquetes. Marxa en Cesc Castellet després de 6 anys al Sènior A i arriba en Víctor Carrasco del Sant Andreu de Natzaret. Sort i gràcies Cesc i gràcies als altres que pel que sigui no seguireu al Círcol el curs següent 

Més novetats. També s'incorporen en Jordi Ferrer pel Júnior A, entrenador que ha ascendit el Sènior del Vilassar de Dalt de 3a a 1a en tres temporades i l'Oriol Entrena, provinent del Sant Josep que es farà càrrec del Júnior B. Molta sort a tots.

Moltes novetats i sempre amb la mateixa iłlusió dels que estan en aquesta casa per formar persones a través de l'esport del bàsquet. Els èxits i els títols tant materials són només projectes tangencials a l'objectiu desitjat i a conseqüència del treball propi colectiu dels equips.
I així hem explicat un any més la temporada del Círcol. Espero que al proper any puguem seguir explicant les aventures del Círcol Catòlic al pròxim curs. Res em faria més iŀlusió. M'he estimat, m'estimo i m'estimaré el club, el Círcol i la seva gent. Per la feina que fan i per les hores que es maten per ell.
Ara es mereixen unes bones vacances i tornar amb força a meitats d'agost. Espero i desitjo, si volen, tornar-vos a explicar, la temporada que ve, amb la mateixa passió de sempre la vida i miracle del nostre Coto: abans, ara i sempre, el nostre Círcol Catòlic de Badalona.

PostData: Barça, Panathinaikos, Lokomotiv Kuban rus, Zalgiris Kaunas, Pinar Karsiyaka Esmirna turc i Stelmet Zelona polonès grup C primera fase Eurolliga

Casilla per Casillas?

Iker Casillas, santo y seña del madridisme, llegenda del Bernabeu, defenestrada per Florentino Pérez que s'ha cansat de la joguina, marxa. El que semblava increïble fa només un parell d'anys, ara és una realitat. Casillas, tant mite com Raül Gonzàlez, Butragueño, Di Stefano o Puskas, fa molta pinta que marxarà per la porta del darrera de Chamartín. Per on fa més mal i per on no s'ho mereix. Ho farà emprenyat amb José Mourinho, el primer causant dels mals de Casillas, després d'aquell dia de Reis de 2013 on es va lesionar, va sortir a jugar Diego López i els seus minuts a la banqueta es van multiplicar in eternum. És el capità i el porter de la Dècima, però no de la Lliga, ja que aquest paper es va reservar per Diego. Casillas, de mite a la gespa a mite a la fusta dels bancs de Chamartín. Casillas està emprenyat amb Mourinho i amb Florentino. Iker és com ara el Woody de Toy Story quan el nen es fa gran. Una joguina oblidada per molt que hagués sigut la preferida

El destí de Castells serà Portugal

El Porto s'endurà a Casillas i el convertirà en el porter més ben pagat de la història.

Ara a la casa blanca busquen relleus al Santo. Descartat De Gea, el Madrid busca propostes alternatives en forma de semàntics i jocs de paraules per goig i gaudi dels tabloides esportius de la capital del Reyno.
Una d'aquestes propostes de relleu és Kiko Casilla, el porter de l'Espanyol. Ahir a la tarda va presentar les noves equipacions de l'equip amb la nova marca que els vestirà (Joma) i a la nit la COPE avançava que el Madrid pagaria 5 M€ per portar Casilla al Bernabeu.
El Madrid busca porter. L'Espanyol busca calers i per molt postureig de Collet fa pinta que l'equació quallarà i el porter d'Alcover farà el gran salt via AVE al Bernabeu. Ja ho veurem quan es concretarà, perquè també a Madrid abans d'entrar s'ha de sortir

PostData: JM Bartomeu, J. Laporta, A. Benedito i T. Freixa són ja oficialment candidats a la presidència del Barça. Seguiment FCB s'ha quedat a només 16 vots de passar el tall

Arda, la Comissió Gestora i la Portera de Nuñez

Arda Turan ja és jugador del Barça estil made in Barça. Com sempre passa en aquesta santa casa d'Arístides Maillol, el fitxatge del turc és d'un complex brutal. Absolutament rocambolesc. Més enllà dels fixos + variables que ha costat.
La polèmica sobre si la Comissió Gestora s'ha extralimitat en les seves funcions en fitxar Turan ha crispat encara més la campanya electoral. Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa s'han mostrat contraris al fitxatge. No pel jugador sinó pels mètodes de fitxar-lo..
Els estatuts no són clars al respecte si en campanya electoral, la Junta Gestora té potestat de tancar fitxatges. Sigui com sigui, Ramon Adell i els seus s'han curat en salut i a part dels 34+7 kilos del cost del fitxatge han posat una clàusula en què fins el 20 de juliol, el futur President del Barça pot desistir del fitxatge i pagr una penalització de 3'7 M € per retornar a Turan a la riba del Manzanares.
Estrany. Tot plegat molt estrany. Qui ha fet el fitxatge? El cos tècnic l'ha demanat? Perquè si Luís Enrique el volia no cal aquesta clàusula. Perquè no crec que algun candidat futur es plantegi prescindir de l'entrenador que li ha fet guanyar al Barça el segon triplet. És fitxatge de Bartomeu que estava darrere el turc des de feia mesos' Possiblement si. Perquèés l'únic candidat que ha aplaudit la decisió. Ho ha fet davant els mitjans de comunicació i no en els debats que han organitzat penyes, com les de Vic dilluns.
La política comunicativa del candidat Bartomeu és nefasta i té sort del triplet perquè la imatge que està donant amagant-se de les discussions i els debats excusant-se amb el triplet és lamentable. El triplet li pot fer revalidar la presid`ncia, però la imatge galdosa que està doant Bartomeu, que no donarà la cara fins el debat del dia 14 a TV3 és digne de tio perdedor i esporoguit.
Sincerament, penso que Arda Turan és un gran fitxatge pel club i un bon complement per iniesta. És un destraler amb potència i se l'haurà de corregir amagant-li la destral. Però és un bon futbolista que qualsevol director tècnic maldaria per tenir. El Barça s'ha avançat. Pero qui? La Junta Gestora, Bartomeu... la Portera de Nuñez? Sigui com sigui ja tenim a Turan. A Arda Turan, carn de semantismes pels bojos amants d'aquets noble art.
Molta sort i espero que duris m´s que fins el 20 de juliol. No sigui cas que fem un altre cas Deulofeu

Temps era temps

En les properes hores, se sabrà oficialment els noms dels 4/5 candidats a la presidència del Barça. Si no passa res d'estreny seran 5 aspirants a la cadira presidencial de tribuna al Camp Nou. Però en realitat seran 4, ja que la cinquena candidatura, Seguiment FCB entrarà a formar part d'una de les 4 candidatures restants.
Així doncs, i a falta de confirmació oficial, Joan Laporta, Toni Freixa, Agustí Benedito i Josep Maria Bartomeu lluitaran per la Presidència del Baa a les properes eleccions del 18 de juliol.
Ja han començat els debats i els col·loquis entre i amb els 4 ccandidats. Com el d'ahir a Vic, on no hi era Josep Maria Bartomeu i que va ser l'ase dels cops dels altres tres candidats. Entre ells també es van matar i es van llançar els trastos pel cap. Res de nou.
Bé si. Una novetat important i la notícia del dia d'ahir: el fitxatge d'Arda Tura per part de la Junta Gestora i que Bartomeu és l'únic que avala. (en parlem demà)
O guanyarà Bartomeu, o guanyarà Laporta. O Benedito o Freixa. I et prometen un nou rumb pel Barça. Un canvi al Barça. Aire fresc.
Molt maco. Si no fos que el temps passa per tothom i tothom té un passat. I en un passat no massa llunyà, el 2003, els 4 no es barallaven, éren cul i merda per destronar a Joan Gasopart. I ho van fer.
L'aire nou, el canvi al club, la revolució blaugrana va arribar de la mà de Laporta, Benedito, Bartomeu, Freixa... i Sandro Rosell o Ferran Soriano.
Els 4 que es maten ara pel Barça, no fa massa, éren cul i merda contra Joan Gaspart. Joan Laporta era el cap visible de l'Elefant Blau, la plataforma que va destronar a Josep Lluís Nuñez i Agustí Benedito un altre dels fundadors i posterior membre de les comissió esportiva i social amb el mandat Laporta.
Amb Sandro Rosell com a vicepresident esportiu va arribar Josep Maria Bartomeu que es van posar a treballar per la Junta Laporta. I amb la victòria al 2003 de Joan Laporta va entrar com assessor jurídic Toni Freixa
El 2005, tot es trenca i la banda Rosell, amb Bartomeu i Freixa abanonen la Junta i volen en solitari i Laporta es queda sol. El 210, Benedito es troba en terra de ningú i a les eleccions que guanya Rosell, es presenta en solitari.
Posteriorment les relacions entre Bartomeu i Freixa es trenquen amb Rosell ja dimitit.
4 caps per un sol regne. Però quatre caps que en un passat molt llunyà éren un de sol per portar al Barça en una època d'esplendor, per un model, que en menys o més mesura i fortuna, segueix. No sé si busquen ara la presidència blaugrana o apoderar-se de la potestat de l'actual model Barça.
Temps era temps... tot era més senzill

Rodats

Cap de setmana a Amèrica marcat pel final de dues competicions futbolístiques, i a Europa per competicions amb rodes.
A Xile, ha acabat la Copa Amèrica amb triomf de l'amfitriona de Claudio Bravo davant l'Argentina de Leo Messi i Javier Mascherano a la tanda de penals de la gran final. Perú va ser tercera en superar Paraguai a la final de consolació. Al Canadà, els EUA van vèncer al Japó a la final del Mundial femení.
A Europa l'atenció esportiva va sobre rodes. Les de les bicicletes del Tour de França que va arrencar dissabte a Utrecht, a Holanda, amb la crono que va guanyar l'australià del BMC Rohan Dennis, líder i primer maillot groc de la prova. Ahir triomf a l'esprint de l'alemany André Greypel, i liderat pel suís Fabian Cancelara. Avui tercera etapa tot esperant l'etapa del paves i les zones de llambordes tant temuda pels corredors
Més rodes. A Silverstone, a la catedral de la F1 s'ha corregut una altra prova del Mundial: el GP de la Gran Bretanya. Triomf del Mercedes de Lewis Hamilton i notícia: el McLaren de Fernando Alonso va quedar desè i suma El primer punt al Mundial. Si és ben cert que la pluja i els nombrosos abandonaments van fer molt per aquest punt de l'asturià
A part, l'actualitat esportiva ens deixa la fi de la precampanya a les eleccions del Barça. Ara toca recompte de firmes i proclamació de les candidatures que concorreran a les eleccions del 18-J.
La FEB rectifica la seva decisió i finalment l'Unigirona, el campió de Lliga va estar al sorteig de l'Eurolliga femenina de Munic sense haver de passar per fase prèvia. Jugarà amb l'Ekaterimburg rus, Praga, Bourges francès, Oremburg rus, Agü turc, Cracòvia i Braine belga. Perfumerias Avenida de Salamanca jugarà la fase prèvia amb el Minsk tal com pertoca al segon classificat.
En tennis, Gala León, dimiteix del seu càrrec a la capitania de Copa Davis, després de la dimissió del President de la Federació espanyola de tennis, José Luís Escañuela i de les pressions i queixes dels tennistes contra León. A l'eliminatòria de la Davis contra Rússia s'asseurà Conchita Martínez.
Nikola Karabatic paga la clàusula de rescissió i marxa del Barça d'handbol cap al PSG francès.
Futbol i rodes en un nou cap de setmana marcat, evidentment pel referèndum de Grècia sobre el futur a la zona euro i el seu NO.

Juliol, sinònim de Tour

Amants de les migdiades, a partir de demà teniu una cita. Estudiants de farmacèutica (per allò de familiaritzar-vos amb les subsàncies dopants que es prendran els ciclistes que seran enxampats. Sí, sóc així de malpensay), demà teniu una cita... I per sobre de tot, amants del ciclisme, demà teniu la gran cita de la temporada. Si el juliol és sinònim d'alguna cosa pels amants de l'esport i del ciclisme, és sinònim de Tour. I Tour és sinònim de França.
Arriba la gran cita esportiva del mes de juliol i pels amants de l'esport del velocípede. Les tres setmanes d'orgasme a pedals, en versió francesa. 4 són els grans favorits a lluir el mallot groc final als Camps Elisis de París, el de guanyador del Tour de França 2015.
1. Vincenzo Nibali, el vigent campió de la ronda francesa vol refermar la seva condició de vigent campió i demostrar que el que va fer l'any passat és per mèrits propis i no perquè els altres favorits es baixessin abans d'hora de les bicis al Tour 2014. Arriba però sense haver guanyat res en aquest 2015. Bé com el tapat dels 4 asos
2. Alberto Contador: El ciclista de Pinto és la gran esperança espanyola per fer-se amb el triomf final a París. Campió del present Giro d'Itàlia, veurem si acusarà l'esforç de la ronda italiana. Però la victòria a la Ruta del Sud, que es córre pels colossos pirinaics francesos, fa veure que arriba disposat a tot
3. Christ Froome: el britànic va guanyar la Dauphiné Liberée, el gran test final abans del Tour i és el primer, doncs en descobrir les seves cartes
4. El quart en discòrdia és Nairo Quintana, el gran escalador colombià ha tingut una temporada d'alts i baixos, on tot i això va guanyar la Tirrè-Adriàtic. Serà le líder dle Movistar.
Els 4 fantàstics i la resta que voldran entrar en aquest club i qui sap si donar la campanada. El Purito Rodríguez és la nostra esperança catalana que espera, com sempre descobrir-se a les muntanyes, com a líder del Katiusha rus. Alejandro Valverde, el murcià, arriba al Tour com a gran gregari de Nairo Quintana, però ningú descarta que faci alguna bogeria de les seves pels Als o els Pirineus. El suís Fabian Cancellara, el rei de les cronos, el qual podria ser el seu últim Tour després de 10 participacions, els francesos Jean Christophe Péraud i Thibault Pinot (segon i tercer de l'any passat), Tony Gallopin, el nordamericà Tejay Van Garderen, l'esprinter de l'Illa de Man, el britànic Mark Cavendish, l'australià Simon Gerrans, l'aussie Richie Porte, gregari de luxe de Froome a l'equip Sky, un altre gran sprinter, i el més clar candidat al mallot verd de la regularitat, el destinat als esprinters, l'alemany John Degenkolb o l'holandès Bauke Mollema són altres noms que animaran el Tour 2015. 22 equips i 198 corredors pel preuat mallot groc, el del Rei del Tour
Com a gran novetat, respecte a participants és el MTN-Qhubeka, equip sudafricà liderat per l'eritreu Daniel Teklehaimanot i amb l'esprinter noruec Edwald Boassom-Hagen com a nom més conegut
Pel què fa al recorregut, el Tour comença a Holanda a Utrecht i baixarà a França per Bèlgica i pels trams de les grans Clàssiques belgues com la París- Roubaix. Un Tour qu no dóna cap setmana, diguem-ne de transició, ja que a partir de la quarta ja tenim l'etapa del pavés, els famosos trams de llambordes, (o llambordins) que diria Josep Lluís Nuñez. Després d'arribar a la Bretanya, la caravana es traslladarà als Pirineus on espera grans colosos com el Portal d'Aspet, el Tourmalet o el Plateau de Bèille per tancar. Als Alps, tothom espera, ja a la penúltima etapa l'ascensió a l'Alpe d'Huez, que substitueix la crono del dia previa a la glòria de París, per sentenciar el Tour. Abans la Croix de Fer, la Toissure, o el Glandon seran altres grans ports muntanyencs alpins que posaran a prova els ciclistes, en un Tour amb molta muntanya i només dues contrarellotges: la de demà per obrir el Tour a Utrecht i la contrarellotge per equips a la Bretanya, just abans del trasllat als Pirineus
Ja el tenim aquí. Prepareu crispetes, sofà, coixí, tele i pijama de mitja tarda. El Tour ja és aquí. Vive Le Tour. Vive La France

PostData 1: La Junta gestora del Barça està a punt de tancar el fitxatge del turc de l'Atlètic de Madrid, Arda Turan. El debat es planteja en si és legal que la Junta fagi fitxatges i no esperar al pròxim president. Turan gairebé fitxat i Paul Pogba, el francès de la Juventus és a punt de solfa i esperant si ve ara al BArça o s'espera a la pròxima temporada quan hagi expirat la sanció de la FIFA al Barça de no poder inscriure jugadors.

PostData 2: L'UniGirona, campiona de la Lliga espanyola femenina de bàsquet es planteja denunciar l'Eurolliga davant el TAS o renunciar a jugar la competició, després que la Federació Espanyola de Bàsquet, l'hagi relegat a jugar la fase prèvia de la competició, en detriment del Perfumerías Avenida de Salamancs, segon classificat de la Lliga. La FEB ho justifica dient que ho pot fer gràcies a una suposada normativa basada en l'històric en la competició europea dels darrers 3 anys basat en un quoficient que ha implantat la FIBA, la Federació Internacional

PostData 3: José Luís Escañuela, president de la Federació Espanyola de Tennis dimitirà després de l'eliminatòria de la Copa Davis Russia - Espanya del 19 de juliol, després de la polèmica amb el nomenament de Gaal León com a capitana, el mal rotllo dels tennistes mab la Federació i que Escañuela estigui a punt de ser inhabilitat per negar-se a que se l'investiguessin els comptes de la Federació

PostData 4: El 5 vegades campió del Rally Dakar en 12 participacions i 6 cops campió del món de Raids, Marc Coma ha anunciat que es retira per esdevenir Director Esportiu del Dakar

Emmordassats

La Llei Mordassa, la llei que l'Estat Espanyol ha implementat des de l'1 de juliol, en què entre altres coses voldrà vetar les manifestacions no comunicades amb antelació, multes a mansalva fins i tot per treure a passejar el gos, controlar i vetar els comentaris que es puguin fer contra alts càrrecs de l'Estat, fer detencioms a mansalva. es va avançar dimarts, amb l'expedient de la UEFA al Barça per permetre l'exhibició d'estelades i els crits d'independència a la final de la Champions de Berlín. Aquesta broma pesada coincidia el mateix dia que Ángel Maria Villar, in eternum, President de la RFEF, des dels temps que els dinosaures poblaven la terra, va ser nomenat Vicepresident primer de la UEFA, la mà dreta de Michel Platini.
Una mesura, la llei mordassa, que restringeix enormement la llibertat d'expressió i ens fa retrocedir a èpoques pretèrites on el NO_DO feia el màxim d'audiència i Matias Prats pare feia els partits de futbol.
I una mesura, la de la UEFA, absurda i sense sentit. Primer perquè al Camp Nou cada partit trobaràs crits d'independència i estelades i no hi ha multa ni sanció. Et pot agradar, però no se sanciona. I segon, l'expedent preveu una multa al Barça o el tancament parcial d'una de les grades del Camp Nou el primer partit de Champions. Què hi pinta el Camp Nou en aquí? Quina grada tancaran? El Gol Nord? I perquè no el Gol Sud. I tercer. Si la UEFA a través dels informes de Harry M. Been, delegat UEFA d'aquell partit i de l'advocada ucraniana Anna Bordiugova, membre de l'equip d'inspectors de la comissió disciplinària, s'afirma que el comportament de l'afició culé (i de la Juventus, el rival de la final) va ser exemplar, a què ve ara això? És absurd i pinta més com la benvinguda a Villar a l'organisme que una cosa seriosa. O d'alguna instància política?
El govern de la Generalitat ja ha it la seva i tant la portaveu del govern, Neus Munté com el President de la Generalitat ja han expressat la perplexitat i l'estupefacció d'una mesura extremadament greu que priva la llibertat d'expressió de les persones.
La resposta del govern espanyol va ser d'acord a la nova llei mordassa que imposa. En unes declaracions, en un to, absolutament mafiós i lamentables, el Secretari d'Estat per l'Esport, Miguel Cardenal es va quedar a gust a la COPE, on va dir que la sanció de la UEFA és ajustada i és un toc d'atenció per veure si aprenen els aficionats del Barça i els catalans a no barrejar esport i política (com que no s'ha fet mai, aquí i allà i més enllà, oi senyor ministre d'esports posat a dit pel polític Mariano Rajoy?). És a dir, millor que us poseu la mordassa i no digueu res no sigui que us caigui un puro.
Trist, molt trist, la sanció de la UEFA, a que no li veig sentit si no és per pressons externes de la política espanyola i la reacció de Cardenal, absolutament desproporcionada i lluny d'algun flaix democràtic. Aquestes amenaces són pròpies d'altres col·lectius pistola i cap de cavall en mà.
M'és igual que em posin una multa o em fotin a la trena per dir això. Per molta llei mordassa, visc en un país molt maco que es diu Catalunya i que podem dir el que vulguem, amb respecte sempre i crítics quan considerem que hem de ser crítics. No ens callaran. No ens han de callar. Ni als aficionats del Barça ni a ningú que vulgui expressar-se amb llibertat.
No a la sanció de la UEFA, No a gent com Cardenal ni les seves paraules. I no. NO. NO. NO i NO a la Llei Mordassa. No callaré. No ens callaran.

Doraemon

"Si Bartomeu és Nobita, jo sóc Doraemon"
Joan Laporta, dilluns 29 de juny de 2015

Aquesta és la història d'un gat còsmic que es feia dir Doraemon i que el 2003 aterra al Camp Nou per arreglar les desgràcies que havia causat un senyor molt dolent anomenat Joan Gaspart.
Amb en Doraemon (que en realitat es diu Joan Laporta) l'acompanyen en Gegant Rosell, en Nobita Bartomeu o en Suneo Benedito.
En Doraemon Laporta treu tot d'invents per arreglar les coses a Can Barça. Que si en Ronaldinho volador, el Rijkaard fantàstic o el Messi transformador.
En Doraemon ho fa bé però a en Gegant Rosell, al Nobita Bartomeu i a en Suneo Benedito no els agrada que en Doraemon s'endugui tot el mèrit. Així que marxen i li fan la punyeta al gat còsmic. Abans de marxar però al 2010, el Doraemon treu de la butxaca màgica el Pep revolicionari i el Barça ho guanya tot el 2009.
Més tard el Gegant Rosell es posa al capdavant del Barça i guanya una altra Champions el 2011 i de pas s'adjudica a ell tots els mèrits i èxits del Barça des de 2003. Al Doraemon no li agrada però decideix no actuar i esperar que ell solet es posi de peus a la galleda.

L'afer Neymar el fa saltar pels aires. Nobita Bartomeu es posa al  capdavant del club. Ho fa tant malament que al gener convoca eleccions per calmar un soci cabrejat. Doraemon Laporta decideix ara si actuar i presentar-se per tornar la pau al club com va fer el 2003. Però miraculosament, el Barça guanya el triplet i Bartomeu Nobita esdevé Bartomeu Doraemon i es treu de la butxaca la clau per assaltar de nou la presidència del Barça.

Nobita ho ha de fer molt malament per no guanyar. Però és maldestre i Laporta Doraemon pressiona per tal que rellisqui Nobita. De la butxaca es treu regals per encisar el soci: Abidal,  Audie Norris o Roger Grimau.

I així van passant els dies de precampanya amb Nobita Bartomeu, Laporta autoproclamant-se Doraemon i la resta. I enmig revivals que reapareixen com el cas dels espies on el Barça reconeix que van existir i que afectaria a Laporta, ja que això va passar sota el mandat de Joan Laporta (casualitat? No)

Ja tinc ganes que s'acabi aquesta historieta de dibuixos animats que és la campanya electoral al Barça i que guanyi qui guanyi que guanyi el culé. Seria el millor invent del Doraemon