Si no, dificilment, m'explico que encara no haguem cremat el Camp Nou amb tota la Junta Rosell a dins, després del que vam viure i sentir, ahir, en boca de Javier Faus. El vicepresident econòmic va sortir a la palestra pública per fer una mica de balanç econòmic i respondre preguntes com "Què coi hem fet amb David Villa?"
Faus va demostrar en mig hora la singularitat d'un club que està com una campana. Amb la mateixa naturalitat que jo em menjo un iogurt, Faus va dir que s'havia perdut calers amb el traspàs de Villa.
Ja, habitualment, i suposo que això també surt als estatuts de Gamper, mai s'ha venut bé a Can Barça, però tinc la sensació que amb el Guaje s'ha fet un salt mortal amb tirabuixó. La filigrana ha estat descomunal. Paguem 40 kilos pel màxim golejador del Mundial Sudàfrica 2010, i el venem per 2 a l'Atlètic de Madrid, quan se'n volia treure 10.
Faus continua: "reformarem els estatuts i si una directiva genera un deute de 200 milions, tindrà 2 anys per corregir-ho o sino al carrer." I es queda tant ample. En altres empreses passa això i els caps són expulsats ipso-facto sense 2 anys ni punyetes. Això, però, és Can Barça i del més estrany enen fem l'habit. Atenció al matís que va afegir Faus que és important i serveix per cobrir-se les espatlles: "El deute no ha d'incloure les despeses d'un Estadi nou o la remodelació que decidirem en la pròxima Assemblea de Socis Compromissaris" Faus es garanteix uns anys més de mamar mamella. Si el barco s'enfonsa no serà culpa seva serà del Camp Nou. Però el deute seguirà existint.
El nostre Barça: una casa de bojos on el més rar és no fer de tant en tant rareses per mantenir distret el personal. La història en va plena: des de les genialitats de Cruyff fitxant a jugadors que no sabia ni ell com es deia com el brasiler Aloisio, el precedent de Ronald Koeman al centre de la defensa; el misteriós cas Figo, que passa de blaugrana a blanc en una nit; Bogarde, Amunike, Prosinescky, Chigrinski... grans noms que passaran a la història del Barça per la seva qualitat humana perquè futbolística ben poca; els fitxatges de la portera de Nuñez; Joan Gaspart, de gran vispresident a nefast president; o els lloros i els calçotets tirats a l'aeroport de Joan Laporta.
L'última raresa, en paral.lel al cas Villa. Un diari brasiler destapa el desglossat del fitxatge Neymar. Dels 57 kilos que va costar el "craque", 17 se'ls queda el Santos, el club d'orígen i 40 se'ls queda l'empresa que té el noi amb son pare. No és d'estranyar que el Barça fos el club dels seus somnis. El seu i el de les 27 posteriors generacions. Per cert no entraré a opinar el que destapa el mateix mitjà dient que Pep Guardiola va intentar que Neymar anés al Bayern de Munich dient-li que Tito Vilanova era incapaç de gestionar en un mateix vestuari ell i Messi junts. Potser la relació Pep - Tito s'ha refredat i no són tant amics. Però Guardiola no és ni mala persona ni molt menys mesquí i malèvol. No us extranyi que hagi petat avui (demà en parlem, perquè l'explosió del tècnic de Santpedor mereix comentari a part. Està molt ressentit amb la Junta Rosell i amb raó)
El soci del Barça ja fa temps que va amb l'embut al cap i la camisa de força. Però s'ha acostumat a les rareses del seu estimat club, més que un club, i ja s'ho agafa amb naturalitat.
Joan Gamper, des d'on sigui, pot respirar tranquil. A Can Barça continuen fent coses rares, tal com va deixar escrit als seus estatuts. Trobar-los serà l'última raresa.
PostBarça: Gerard Deulofeu, la perla del planter del Barça, marxa cedit a l'Everton del tècnic català Robert Martínez a la Premier anglesa per agafar els minuts i l'experiència que no hauria tingut a la plantilla del primer equip del Barça.
PostData: La Bruixa d'Or Manresa continuarà l'any que ve a la Lliga ACB de bàsquet després de complir els requisits que demanava la Lliga, que avui ha confirmat l'ingrés del conjunt bagenc a la Primera divisió de l'esport de la cistella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada