El miracle Imperioso en català

Ho ha tornat a fer. El Tatano més famós i estimat de la riva del Manzanares ha obrat el segon miracle. Ha fet guanyar al seu Atlètic de Madrid el derbi de lliga amb el Realisimo 14 anys després. El merengue, que es pensava que havia estat donat d'alta del psicòleg amb l'adeu de Mourinho, torna al frenopàtic perquè no entén a què juga Carlo Ancelotti. A més els resultats ja no l'avalen.
Recordeu el seu nom. IMPERIOSO.
A Can Barça es viu en frenopàtic VIP permanentment. L'equip guanya a Almeria, es lesona Messi, altre cp i es torna a preguntar què coi li passa. Negar l'evidència seria de rucs. D10 no està bé. Als despatxos es presenta una moció de censura contra Sandro Rosell per "mentider" (si s'hagués de fer això amb cada president del Barça Gamper encara estaria viu) i per l'acord amb Qatar.
L'Espanyol perd 0-2 en un mal partit a la gespa i mal gestionat des de la banqueta per Javier Aguirre
El Barça d'handbol derrota al Wacker Thun suís al Palau sense molta dificultat.
Un cop més el motociclisme parla català. Al GP d'Aragó triplet de la Senyera a Moto 3 (Viñales, Rins, Àlex Màrquez), a Moto 2, Nico terol, valencià, primer i Pol Espargaró i Rabat segon i tercer. El motociclisme parla català i polemitza en català. A Moto GP victòria de Marc Márquez que acaricia el títol. Un Márquez que en plena cursa té una topada amb Dani Pedrosa que fa que el de Castellar del Vallès caigui. Pedrosa abandona el seu posat de noi modest i callat i en calent raja de mala manera del cerverí, a qui considera massa agressiu i que es passa 4 pobles.
I el ciclisme també parla català. Per un noi de Parets del Vallès. Joaquim Purito Rodríguez acaba segon de la Copa del Món de ciclisme en ruta en perdre en un gran sprint amb el portuguès Rui Costa.
I en catala també parla l'hoquei patins. Cinquè mundial per laselecció espanyola formada gairebé tots per catalans. (Toni Pérez és asturià).A la final d'Angola, els de Carles Feriche i Quim Paüls es van deixar remuntar 3 gols amb l'Argentina. Però a l'últim instant Pedro Gil, fa el 4-3.
I fins aquí el miracle Imperioso, fet i narrat en català, la llengua de l'esport

Des de 6"75

Pep Guardiola es torna a creuar a les vides del barcelonisme. En aquest cas a la secció de futbol... futbol aeri.
El Barça de bàsquet va jugar un amistós al camp del Bayern de Munich, amb la presència del tècnic de Santpedor i el seu equip de futbol a la grada. Va ser un partit que podria ser perfectament d'Eurolliga. El conjunt català va vèncer al d'Svetislav Pesic, l'entrenador que va donar al conjunt barcelonista l'Eurolliga 2003.
En el partit d'ahir va debutar el nou fitxatge Bostjan Nachbar. Un que arriba i un altre que marxa. Sarunas Jasikevicius marxa al Zalgiris Kaunas, l'equip on es va formar com a jugador.
Més bàsquet i més sortides. Mentre la Penya presentava en societat les seves noves cares, Jordi Trias es desvinculava del conjunt verdinegre i fitxava pel River Andorra de la LEB Or. Arribar i moldre. Ahir a la nit, Trias, amb el 22 a l'esquena jugava i guanyava contra el Prat Joventut, la final de la Lliga Catalana LEB amb la presència de només 40 persones al Barris Nord de Lleida.
I la setmana que ve comença la temporada ACB sense Beto Agustí, el president de l'organisme i Alberto Chápuli, president del Comitè d'àrbitres que van ser cessats a l'última assemblea de la Lliga.
Des de 6'75 tambè es mou l'esport
PostData: Leo Messi, segurament, no va veure la derrota 2-1 de l'Espanyol al camp del Vilarreal (els grocs van matar el partit als 35 segons). Estava molt enfeīnat preparant la defensa del judici que ha tingut a Gavà per evasió fiscal.

Maquillatges

Avui tenia pensat parlar de Ben Johnson i els 25 anys del primer cas de dòping sonat i demostrat a l'esport. Fa 25 anys que van caçar al canadenc, després de batre el rècord dels 100 m. (9'79) a la final olímpica de Seül 88
Però l'actuació ahir a la nit de Muñiz Fernández a l'Elx - Madrid demana a crits un comentari.
L'àrbitre asturià, famós per anar maquillat als partits, va perpetrar la pitjor actuació de la seva vida. 1-1 i resultat just per l'Elx. Temps consumit, inclòs l'afegit. Córner pel Madrid. Hi ha el típic forceig dins l'àrea i Muñiz xiula penal. Un penal inexistent i, que en tot cas és falta en atac de Pepe. L'àrbitre estava molt ben col.locat, en diagonal i a 5 metres. Si va veure quelcom no hauria d'haver xiulat res. I si no, no fer res. Muñiz la va fer tant grossa, que ha passat una cosa inèdita, més enllà del cabreig lògic dels alicantins i de tuits com els de Gerard Piqué, que va dir quelcom així com que estava veient una peli de riure al Canal + Liga: Muñiz ha estat sancionat pel comitè d'àrbitres. Inèdit ja que el què fa normalment de bo aquest comitè és triar restaurant per les seves bacanals.
L'actuació de Muñiz em fa venir al cap una reflexió per a Sebastià d'Arbó: el fet de maquillar-se atrofia el cervell del mascle? Encega l'home? Si no no entenc què va fer ahir Muñiz. Esperaré el pròxim Misteris.
I parlant de maquillatge, com us hem dit, fa pocs dies es va commemorar el cas que va ennegrir l'esport i va obrir la veda. Ben Johnson va passar d'heroi olímpic a farsant. Els 9'79 els va fer dopat.
Johnson, però no era l'únic que en aquella cursa havia caigut a mans de substàncies il.legals. Fins a 5 dels 8 finalistes de l'hectòmetre olimpic Seül 88, havien donat positiu per substàncies dopants abans o després de la prova. Casos com el llegendari Carl Lewis o Linford Cristie, or a Barcelona 92 van ser amagats o maquillats.
Tant maquillats com la nova feina de Ben Johnson: treballa en una entitat antidopatge.
Muñiz i Ben Johnson, més que maquillatge, hauríem d'agafar una goma d'esborrar i suprimir-los de la memòria.

Ho veieu com no passava res?

Ho veieu com no passava res? Ni el Tata ha volgut pervertir res, ni el joc del Barça ha canviat tamt com per fer-se irreconeixible.
Ahir contra la R. Societat, Martino va fer callar moltes boques de la tribuna del Camp Nou. Deien que el Barça havia perdut la possessió contra el Rayo. Ahir 78-22.
Deien que no jugava bé. Doncs que voleu que us digui. Ahir em va molar el Barça. Va pressionar a dalt de tot, Messi i Neymar es van sortir i fins i tot va marcar Marc Bartra. Per cert.
Deien que el Tata no confiava amb els joves. Ahir Bartra i Sergi Roberto junts al camp.
D'acord, el joc del Tata no és el del Pep. És el del Pep matitzat a l'estil mate. Joc més directe, més heavy i no tant violins.
I un públic dient que Valdés es quedi (potser si que alguna cosa ha canviat)
6/6. 18 punts i líders. Et pot agradar més o menys, però no es pot dir que a Can Barça passa alguna cosa. A Can Barça l'excel.lència continua vigent. Al 56è aniversari del Camp Nou, Barça 4 - R. Societat 1

La Mercè del Tata

Ahir la victòria de l'Espanyol amb l'Athlètic de Bilbao va tancar la cinquena jornada de Lliga, i avui ja s'obre la sisena. Al Camp Nou, que avui, la Mercè, està d'aniversari (fa 56 anys), es tornarà a viure l'esport de moda: males cares i frases del tipús "amb el Pep es jugava millor" o "aquest Tata s'està carregant la filisofia del Barça"
El culé i més el tribunero és impecable, cru i dur. Li és igual que el nou Barça guanyi un títol, golegi i faci iun 15/15 a la Lliga. S'ha acostumat al caviar, quan normalment sempre ha menjat caldet de pobre, si en alguna època ha menjat. Guardiola continua viu al Camp Nou. Massa viu.
Deixem-lo estar a Munich. Si va marxar del Barça és també per això, perquè el culé és cabró, perquè jutja més que disfruta i perquè per ells, el passat sempre és millor que el present.
Avui, el Tata Martino jugarà amb la R. Societat (a les 20:00 des de les 19:00 a Rac1), equip de Champions, i contra l'exigent afició del Camp Nou. Potser guanyarà, potser no jugarà bé. I el Camp Nou letal i cruel jutge tornarà a fer de les seves. I si es juga bé i es goleja el Camp Nou dirà: "casualitat".
La lluita constant del Tata amb si mateix, i el Camp Nou. Per molts anys Estadi.
PostData: El Canal Plus compra els drets dels 4 equips ACB de l'Eurolliga. Males notícies per un bàsquet amb baixes xifres d'audiències en obert imagineu en règim de semiclandestinitat. Per sort a TV3 encara tenen els drets i volen potenciar la competició

El cap de setmana de Fräulen Angela

Carta oberta a Angela Merkel

Liebe Angela

Segurament deu estar molt atrafegada celebrant la victòria a les generals alemanyes amb birra bavaresa i salsitxes de Frankfurt, i pensant noves mesures per collar una mica més els veïns de baix.
Així que permetim que humilment li resumeixi el cap de setmana esportiu que vostè no ha vist.
El Barça ha guanyat al Rayo Vallecano en la 5ena jornada de Lliga. No va fer un mal partit, (0-4 amb el primer hat trick de Pedro amb el Barça i nova exhibició de Valdés sota pals, parant un penal), però estàvem tant acostumats al caviar de Pep Guardiola que sistemàticament critiquem el caldet de pobre del Tata Martino per molt que encara no haguem perdut. És com si, perquè m'entengui canviem les pel.lícules intel lectuala de Hanecke pels mastegots de Scwarzenneger. L'efecte és el mateix: anar al cine a atiborrar-te de crispetes. Però queda més bonic si has anat a veure pelis d'ulleres de pasta.
I parlant d'ulleres de pasta i horterades. Cristiano Ronaldo va ser l'artífex del triomf del Madrid al camp del Getafe on es va lesionar a l'escalfament Gareth Bale, l'home dels 100 kilos. Ja li van dir a Florentino que es va estar 8 mesos parat per trinxar-xe el genoll?
Avui juga l'Espanyol i demà nova jornada de Lliga. Ja ho sé això a la Bundeslliga alemanya, on dissabte el Bayern del Pep va destrossar al Schalke, no passa.
En bàsquet, França es va endu el primer títol europeu de la seva història en derrotar a Lituània a la final de l:Eurobasket d'Eslovènia. Una França que va superar a Espanya a les semis, a la pròrroga després que la roja gestionés fatal l'última possessió. De fet encara no m'explico que fot Jaume Ponsarnau de segon tècnic amb Orenga. És com si vostè anés de segona d'una llista electoral per darrere de Günter Gross de La Competència.
El Barça d'handbol va tenir un debut estrany, per no dir dolent, al camp del Vardar Skopje macedoni a la Champions d'handbol. Empat i sort que no derrota.
I un altre alemany, Sebastian Vettel té a tocar el Mundial de F1. Quart triomf consecutiu del Merkel dels circuïts. Una màquina perfecta.
Així ha anat el cap de setmana.
Felicitats fräulein Merkel

Firmat

Un català veí del sud, que desitja que no m'emprenyi molt

Embolics blancs

El dia de Reis a un n porter a que li direm Iker, li porten una lesió a la mà i el fa ser baixa uns 2 mesos. Quan ha de tornar el seu entrenador, que li direm José, li diu que no vol que jugui, perquè el porter suplent, que li direm Diego, està millor que ell. Més tard es descubreix que, Jose està emprenyat amb Iker, perquè el porter filtra a la premsa els draps bruts delk vesturai. A Jose tampoc li agrada que Iker sigui parella d'una periodista, ja que ells també sap la merda que supura.
En conseqüència, Iker no juga. Acaba la temporada, Jose surt de l'equip i es posa un nou inquilí, que li direm Carlo. Iker pensa que sent any de Mundial tornarà a jugar. Però Carlo, al seu primer partit oficial fa jugar a Diego, alegant que està millor. Tothom aplaudeix Carlo per la valentia. Pensen que ara es ell qui talla el bacalà i que la suplència d'Iker és perquè el porter es posi les piles. Tothom pensa que Iker jugaria el següent partit. Però no ho fa. Ja fa 4 kjornades que no juga. A Carlo li pregunten perquè. La resposta és estranya. Tant com el què està passant: Iker jugarà les Copes i Diego la Lliga. Normalment el porter de la Lliga juga la Champions i queda el porter suplent per la Copa del Rei. Aquí no s'entén res.
Arriba la Champions i com va dir Carlo, Iker juga a Túrquia. Al quart d'hora però Sergio Ramos, sempre a totes les salses, el lesiona  ales costelles. Sembla que no és gran cosa, però Iker abandona el camp i surt Diego. Especulacions mode on. I diumenge amb el Getafe jugarà Diego.
Ara tothom parla dels porters i no del golejador, que li direm Cristiano, estrella, megalòmene que fa un Hat Trick, fa guanyar l'equuip 6-1 i estrena unes ulleres hortera. A part el seu rival blaugrana també en fa 3 l'endemà.
I a tot això el President del club, que li direm Florentino, que prepara una Assemblea que la vol manipular tant com pugui perquè ningú li preguntui per José Iker, CArlo o Diego.
El Madrid de nou la casa dels embolics. I que duri...

Màgia algorítmica

Abracadabra, el Barça i la cabra. O com fer d'un partit horrorós un 4-0? El millor del debut del Barça a la Lliga de Campions contra l'Ajax va ser el resultat. El partit, sobretot a la primera part va ser molt dolent per part del Barça. I no perquè el comjunt holandès fes un bany de futbol precisamen, però l'equip no estava còmode. El Barça tenia la possessió, però era inutil. Molta pilota molt de toc però cap xut. Un cop més va haver d'aparèixer el Sant Cristo gros per obrir la llauna. L'1-0 de Leo Messi de falta és una nova meravella de l'astre argentí.
Mentrestant Bojan feia de les seves en el seu retorn al Camp Nou i inquietava Víctor Valdés, un altre dels protagonistes del partit.
A la segona part, l'equip del Tata Martino va millorar ostensiblement (tampoc era molt difícil). Messi feia el segon i feia números per endur-se la pilota dle partit. El culé ja respirava tranquil. El joc va ser més fluit i lña superioritat dels catalans respecte un equip molt jove, es va fer evident. Futbol total a la blaugrana.
Piqué de cap rematava la feina. 3-0. L'Ajax claudicava i el Barça guanyaria el partit, però flatava el gol que rubricava el primer hat trick de Messi a Europa aquest any. Cristiano en va fer 3 dimarts a Turquia. Leo no va voler ser menys. Hat Trick i cap a casa. No està fi però continua sent boníssim.
Que el Barça no està bé és una evidència,. Que el millor jugador del partit sigui primer Messi, especialista ja en resoldre desastres (encara em resisteixo a utilitzar termes com Messidependència) i després el porter, un Valdés per cert que li queden dos Telenotícies és sintome que alguna cosa no va bé. I per cert, que cap dels dos es refredi
Aquest cop, el 4-0, la màgia algorítmica, un Camp Nou entregat i un Ajax molt jove però prometedor salva els mobles. Estem jugant amb foc i ens acabarem cremant.
A l'estrena de la Champions. Barça 4 - Ajax 0. La màgia de Lisboa obscura un mal partit. L'equip necessita millorar

PostChampions: Primera derrota de Mourinho amb el Chelsea. I havia de ser un equip blaugrana qui la provoqués. El Basilea va ser molt millor equip que els britànics i va vèncer amb tota justícia. També victòria de l'Atlètic de Madrid, 3-0, en la reentré Champions, 4 anys després, contra el Zènit de Sant Petesburg

PostData: La selecció espanyol de bàsquet es va passejar militarment sobre Sèrbia i li va endosar un +30 als quarts de final de l'Europeu d'Eslovènia. Ja era hora per cert que aquesta castanya agafés una mica d'interès

Al tranvia de Lisboa no hi vol pujar Johan Cruyff

Avui el Camp Nou es tornarà a vestir de Champions. A les 20:45, des de les 19:00 a Rac1 es disputarà un clàssic inèdit: Barça - Ajax. Mai aquests dos equips, que emanen del mateix futbol, el que va importar d'Amsterdam Rinus Mitchells, s'han enfrontat en partit oficial. El Barça , en principi és clar favorit al triomf, davant d'un equip, el de l'exblaugrana Frank de Boer a la banqueta, en construcció, molt jove, que arrassa a Holanda, però patirà a Europa davant de grans com Barça o Milan.
El que hauria de ser el partit de debut del Tata Martino a la Champions (per cert ens afegim al condol per la mort del seu pare), el de Bojan, pel retorn a l'Estadi vestit d'orange, es converteix en el partit de Johan Cruyff. Ahir, el president Sandro Rosell i el Profeta, es van barallar a cara descoberta i micròfon en mà: un, Sandro, amb pedretes, l'altre, Cruyff, amb salves de canó. Rosell en un dinar al Tribuna Barcelona, diu al més pur estil Joan Gaspart que com a president se sent decebut per la negativa de Cruyff de venir al dinar i per les rajades continues de la llegenda holandesa. Cruyff contesta que si no va al Camp Nou ni al dinar ni enlloc amb Rosell és perquè té feina i no li agrada el tarannà del president culé; i que el que fa Rosell és propi de tarats. Cruyff ho va dir tot a la sortida del Mini, en el Barça-Ajax de la Youth League, la Champions juvenil, on ningú l'esperava i els de protocol van tenir feina per incrustar-lo a la llotja. Per cert gran victòria del juvenil del Barça 4-1 en una gran segona part. Però avui ningú parla del juvenil culé.
Cruyff no anirà al Camp Nou, almenys a hores d'ara, en l'inici del camí del Tranvia de Lisboa que ha de dur a dos equips, un esperem al Barça, a la final de la Champions del 24 de maig.
Un camí a Lisboa que ens deixa una imatge per agafar la baguette i sucar pa. Al Galatasaray - Madrid, Iker Casillas torna a jugar. I al quart d'hora, Sergio Ramos, qui si no, el lesiona a les costelles, i s'ha de retirar. El cop no sembla res greu però a l'instant les especulacions són a l'ordre del dia. Casillas no ho està passant bé a nivell professional. Potser la il.lusiô de ser pare el fa tirar endavant. Per cert 1-6, triomf blanc amb Hat Trick de Cristiano. Però avui ningú parla de Cristiano.
El què no és especulació és la greu lesió d'Esteban Granero amb la R. Societat en la derrota donostiarra amb el Shacktar Donetz.
Comença el camí de Lisboa en tranvia. Un tranvia on no hi pujarà Johan Cruyff.

La Champions, el Mini i el Profeta

Carta oberta a Johan Cruyff

Admirat Profeta

Torna a ser protagonista de l'actualitat basrcelonista perquè ha dit que mentre Sandro rosell sigui president del Barça no trepitjarà al Camp Nou ni en pintura. Per sort no ha dit res del Mini. Així que avui no hi ha excusa. Ha de ser al Mini per veure l'inici de la UEFA Youth League, la Champions juvenil que en la primera fase es juga amb els mateixos grups dels grans. ës adir avui al camp petit del Barça es viurà el primer duel inèdit entre dos clàssics del fuutbol, els seus dos equips del cor. Dic equips i no gent, perquè tant dintre de l'Ajax com dle Barça té enemics.
El Juvenil A de Jordi Vinyals s'estrena a la competició europea, després de derrotar 9-2 a l'Europa a la segona jornada de Lliga. Després de l'empat amb el Nàstic, sorprenent, els blaugranes han agafat la velocitat de creuer.

Avui Johan ha d'omplir el Mini, perquè és gratis i perquè veurà la nova generació de fuitbolistes que ja fan estralls al filial com el defensa Joan Campins o els atacans Adama Traoré o Toni Sanabria. El davant tindrà l'Ajax d'Orlando Trustfull. Dos equips, dos grans equips la mateixa filosofia de futbol. Si el Barça és el que és ara és per l'Ajax, el seu futbol total i la seva filosofia de planterque va exportar Rinus Mitchells i vostè.
Avui al Mini a les 20:00 per Barça TV un aperitiu de luxe a la Champions. Barça-Ajax juvenil al Mini
No hi falti o se'n penedirà

Firmat

Un palomo que no fa verano

PostData: Declaracions d'Ona Carbonell ahir a Ràdio 4: "Si pogués voldria competir amb Catalunya" Reacciona la caverna enviant-la a parir. El mateix de sempre. No hi ha notícies noves. No n'aprenen

#croquetes

El triomf in extremis del Barça amb el Sevilla. El Madrid es deixa dos punts a Vilarreal. Partit infumable a Granada entre andalusos i l'espanyol que només es salva pel golàs de Manu Lanzarote. La victòria del Barça B en el miniclàssic amb el Madrid. Els debuts victoriosos de l'handbol i el futbol sala blaugranes a les seves respectives lligues. El triomf de Crist Hornmer de 42 anys a la Vuelta a Espanya. I un nou grsn èxit pel motociclisme català a Misano, amb el triplet a Moto GP, (Loenzo, Pedrosa, Márquez), victòria de Pol Espargaró a Moto 2 i un altre triplet senyera a Moto 3 (Rins, Viñales, Àlex Márquez). Més #croquetes esportives demà. O si no pregunteu per Artur Mas. El trobareu a la Pina de Sant Jaume

El Nadal ha arribat

El Nadal ha tornat. No és cap espot de El Corte Inglés. És una realitat. Rafael Nadal ha tornat. Dilluns passat a la final de l'Open dels EUA es va confirmar, per si les seves últimes actuacions no ho havien acabat de mostrar.
El manacorí va aconseguir desquiciar a Novak Djokovic, fet insòlit en el serbi. Nadal ha tornat. Ell, el seu joc i les seves manies. Ha tornat aquell insaciable que torna totes les boles; aquell que a cada servei fa perforacions anals amb els seus pantalons (ja em perdonareu però aquest gest de Nadal de Rafa de rascar-se el cul abans d'un servei hauria de ser penalitzat); aquell doble pentinat i aquest joc de fons i les pujades a la xarxa
Nadal les torna a tornar totes. Torna a fer vibrar. Torna a ser Rafa d'España. En el quartet dels 4 mosqueters del Grand Slam (Djokovic, Roger Federer, Andy Murray i ell), Nadal torna a estar a l'alça.
Quan tothom pensava que estava acabat a finals de 2012, a mitjans de 2013 ressorgeix per guanyar Roland Garros, i abans el Godó, Roma, Hamburg, Mònaco. Sorpresa a Wimbledon i victòries a Cincinatti i Montreal. Nadal està on fire i com va dir ell està vivint el seu any.
Molts de nosaltres ja tenim paper i llapís i apuntarem 1000 cops: "mai més tornaré a dubtar de Rafael Nadal"
Abrigueu-vos que ja ha tornat Rafa. Bon Nadal.

PostData: El finlandès Kimi Raikonnen fitxa l'any que ve per Ferrari. Iceman torna al cabalino rampante per expulsar del paradís de Maranello a Felipe Massa. 

Via cap al futur

Bon dia Catalunya i benvinguts al món. Pels qui us acabeu de llevar sapigueu que avui és una jornada històrica. Una jornada històrica perquè ho vol la ciutadania. Avui molts de vosaltres estareu a les 17:14 en un tram x de la costa catalana agafats de les mans amb milers i milers de persones fent una corrua humana que transcorrerà la costa catalana des d'Alcanar fins a Portbou.
Els qui ens agrada l'esport estarem allà somiant que l'any que ve a les 17:14 de l'11-S de 2014, Catalunya sigui membre del COI, com a estat independent, estigui jugant el Mundial de bàsquet de Barcelona del qual seria l'organitzador, que l'11-S de 2014 sigui jornada FIFA i ens estiguem defecant en el president de la Catalana de futbol per dur-nos a fer bolos infectes a l'altre punta del món i resant perquè ningú es lesioni de cara al Mundial 2014 al Brasil.
Somiar és gratis, però si aquest fos un Estat normal no caldria cap independència perquè Catalunya jugués internacionalment a futbol, bàsquet, la petanca o a la brisca, només caldria que la Federació Internacional de torn admetés a la Catalana de torn sense rebre cap pressió com va passar a Fresno el 2004 amb el patinatge català. Ho diem cada any per aquestes dates. A vere si aquesta és la definitiva.
Agafem-nos de les mans i sentim com fem història al llarg de 400 km de la costa catalana. Fem via cap al futur. Un futur lliure i independent i encarat cap a Brasil 2014 amb la selecció catalana aixecant la Copa del Món.
Bona Diada Catalunya i benvinguts al món. A un nou món

PostData 1: Un nou món esportiu que estarà presidit per l'alemany Thomas Bach. A Buenos Aires, a la mateixa sala on els madrilenys van ser traïts el COI va escollir a Bach com a 9è President de l'organisme olímpic

PostData 2: El Barça de futbol sala va guanyar ahir la Supercopa d'Espanya en derrotar al Pozo Múrcia al partit de tornada al Palau

Parlem de Fresno?

Ahir al matí se'm va atravessar el croisant amb el cup de cafè amb llet, en llegir la portada de La Razón que posava a tota plana "Traicionados por el COI". A les Espanyes estan que trinen amb el no de Madrid 2020. Fins i tot algú va dir que la culpa és dels catalans perquè Jacques Rogge estiueja a la Costa Brava.
Un cop més pixant fora de test. Traïció, punyalada al cor, pressions de tot arreu per tirar a terra Madrid 2020... la caverna treu bilis.
La mateixa caverna que no va dir res el 2004 a Fresno. Si Madrid 2020 va ser traïció, el que va patir la Federació Catalana de Patinatge a la ciutat californiana va ser un robatori a mà armada a l'últim minut. Ho recordeu?
El 27 de març 27 de març del 2004 la Federació Catalana de Patinatge va ser reconeguda de forma provisional com a membre independent de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), a l'assamblea celebrada a Miami. Com a conseqüència Catalunya jugava el Mundial B de Macau i el guanyava inapelablement. Més bilis de la caverna. "Com és possible?" - deien.
El 26 de novembre, la FIRS havia de complir un pur tràmit que era ratificar la decisió de Miami. Però el què va passar a Fresno va ser l'acte més surrealista que l'esport recorda.
L'Estat Espanyol va forçar a diferents delegats a canviar el vot i votar en contra de l'admissió de Catalunya (i també de Gibraltar) per allò de la por que l'1 guanyi al tot
Molts a la Catalana de Patinatge recorden com no van poder defensar els seus arguments. I també recorden noms com Sabatino Aracu, president de la Federació Italiana, passaport espanyol en mà cridant que Catalunya és Espanya. Aracu, diputat de Forza Itàlia, com a gran argument en contra de la decisió de la FIRS. Armando Quintanilla, representant de Xile va reconeixer fortes pressions des dels alts estaments del govern espanyol. A mes la votació final va estar plena d'irregularitats com quan es van saltar a la torera el vot secret per fer-ho a mà alçada.
Vist el trist espectacle i un cop consumat el robatori, el President de la FIRS, el català Isidre Oliveres de la Riba va dimitir just després del ja funest "Catalunya is not admitted".
La matinada del 26 al 27 de novembre, tot Catalunya va poder sentir en una gran transmissió de Rac1 amb Jordi Basté a Fresno, un acte deplorable, vergonyós, delictiu i antiesportiu.
Catalunya no va ser admesa a la FIRS perquè no ho va voler la política espanyola. Així de clar.
Madrid 2020 no va ser realitat perquè el COI va primar raons econòmiques i perquè la presentació de la candidatura va ser esperpèntica. Catalunya no va ser admesa per por d'alguns que es pensen que tot s'acaba amb una pilota i sense cap presentació.
De Fresno a Buenos Aires. Història d'una frustració. Quan l'esport es juga amb corbata i sota capes de bilis i merda és quan surten portades com les de La Razón, la d'ahir amb menys raó que mai. Mentre hi hagi catalans...

PostData 1: Toni Elías abandona el Mundial de Motos per passar a partir de ja al Mundial de Superbikes. El manresà, campió de 250 i 125, fart de mals resultats tira la tovallolaper tornar a gaudir de les motos

PostData 2: Exhibició de Rafa Nadal per endur-se l'Open dels EUA, el quart Grand Slam del tennis, que va desquiciar a Novak Djokovic. Segon Gran de l'any pel balear després del Roland Garros. Torna Nadal

Toca Tòquio

És la gran notícia al món de l'esport aquest cap de setmana, per sobre el futbol de seleccions, l'Eurobasket d'Eslovènia, el fracàs de Ferrari a casa seva, a Monza, per una nova errada d'equip, o les dures etapes al Pirineu català de la Vuelta que s'han carregat a molts ciclistes, o el tretzè títol de trial i segon d'enduro per Laia Sanz en un cap de setmana.
Tòquio albergarà 60 anys després una nova edició dels JJOO. Serà el 2020. Per desesperació, altre cop per Madrid.
Ha estat possiblement el cop definitiu a una candidatura que ho ha provat 4 cops, tres seguits. I passaran anys abans de tornar a muntar un ciri ob ja s'hi han gastat 10000 M €.
El què va passar a l'hotel Hilton de Buenos Aires frega el surrealisme i sobrepassa el ridicul. Madrid se les prometia més felices que mai. Deia tenir les millors condicions, però a l'sprint final se la va fotre, el de la presentació de la candidatura als votants del COI
Els experts en l'olimpisme us diran que aquesta presentació serveix de poc, perquè gairebé tot està decidit abans, però pot fer entrar dubtes i fer canvoar el vot.
Rarament va haver canvi de vots i si n'hi va haver va ser per descartar encara més Madrid. El ridicul va ser antològic. La presentació davant del COI es feia en anglès. El nivell de la llengua de Shakespeare mostra el nul nivell d'anglès del poble hispà. Mariano Rajoy ni ho intentà. Ana Botella, l'alcaldessa va pixar-se en el Tàmesi i va profanar el diccionari Oxford. Busqueu video perquè no té desperdici. I parlant de videos. Enmig de la presentació la senyal televisiva i la de la sala de reunions va petar per culpa d'una tempesta.
Tot era desfavorable, però l'orgull patri feia que encara es pensés que "Ese año si". La decepció per tant es va multiplicar per 2 quan Jacques Rogge, el President belga del COI deia que Madrid no havia passat el tall i quedava fora de la cursa olímpica.
Una hora després Rogge, en el seu últim acte com a màxim dirigent de l'esport, anunciava que Tòquio tornava a ser olímpica superant Istambul. Una hora que va servir a la caverna per dir que la culpa era, oh sorpresa, dels catalans entre altres impruperis contra el COI, dient que allò era una màfia. Com si no ho sapiguéssin. No entenen res. Per molt maca que sigui la candidatura si no hi ha pela no hi ha JJOO. Perquè pel COI la pela és la pela.
Ells no entenen això i jo no entenc, que pintava allà l'actriu Amaia Salamanca. Ni jo ni ningú, ah no sé que vingués a lluir palmito o com exnovia de Sergio Ramos. Un Ramos, per cert, que per ofegar les penes del KO madrileny va anar a prendre sushi.
Doraemon ho ha aconseguit. Tòquio és olímpica. Ara li toca a Barcelona-Pirineus 2022, la candidatura catalana als JJOO d'hivern.
Arigato Tòquio