divendres, 20 de febrer del 2015

Jo sóc Barça TV

No acostumo fer artícles en cap de setmana, ni dos en un mateix dia. Ja sabeu si em llegiu que els dissabtes i els diumenges ele dedico a recopilar-ho tot per resumir el cap de setmana esportiu. Més o menys com fa la Laura Aparicio, la presentadora del BN de Barça TV, l'informatiu de referència dels culers que emet la tele del Barça cada migdia a les 14:00 des dels budells del Camp Nou. Però és que si no ho dic rebento i la Champions tira massa
Mala peça al teler, quan el periodista és protagonista de la notícia. I això és el que passa. Avui, vull llençar una senyal d'alerta, un avís, als qui seran nous propietaris del canal televisiu del Barcelona: Telefònica.
Al matí, hem parlat de la batalla Mediapro - Telefònica pels drets televisius  per l'any que ve que la multinacional telefònica va guanyar a Jaume Roures. Això significa que Mediapro deixarà de gestionar els continguts de Barça TV i ho passarà a fer Movistar.
No sé com ho faran, ni què faran. Només espero que cuidin als professionals d'aquest canal. Aquests grans periodistes del canal ofícial del club que es desviuen per donar la millor informació del Barça pels barcelonistes. Ja fa més de 15 anys. I espero que segueixi per molts anys. però a hores d'ara tot és massa incert. I tinc por com a espectador.
Si us pareu un moment a la seva programació, veureu uns grans programes de producció pròpia que repassen la història del club. Molt recomenables el "Recorda Mister" del David Carabésn, cantant de mishima i fill de l'exdirectiu Armand Carabén, els Jugadors de Llegenda, o el Porta 104 de l'Àngels Prieto. Veureu com es repassa l'actualitat culé des d'un punt de vista culé, subjectiu, evidentment, però molta rigurositat i criticant quan toca. Si cal mossegar es mossega. Els postpartits a Barça TV són referències per ràdios i teles per extreure documents sucosos.
Tracten com ningú el planter, i descobreixen perles que més gran es fan realitat. Promeses i realitats com Piqué, Cesc i la joia de la Corona, Leo Messi. Però també descobreixen altres cracs que les circumstàncies van tallar. Coneixeu Diong Mendy, el crac de l'Infantil B de la lleva de Messi? El vam descobrir al "Marcats per Leo", abans però, el Jaume Marcet ens el va fer descobrir gràcies a les càmeres de Barça TV i als partits que emeten cada setmana.
Tracten com ningú el poliesportiu. No es deixen res i si no ho emeten en directe ho resumeixen.
Ho toquen tot. Toquen també les Penyes, amb la Míriam Nadal. perquè en això també som +Club.
I es clar, el primer equip del Barça és el pal de paller. Des dels 600 segons fins a la repetició dels partits.
Els qui ens agrada la ràdio, vam descobrir la seva mègia i com van començar els grans comunicadors gràcies a un deliciós Porta 104 anomenat "El Barça a les Ones".
I si Leo Messi és la joia de la corona, el BN és la reina del pastís. Un informatiu de referència pels culers. Una cita inaludible a les 14:00 amb una crac en majúscules que desprèn optimisme només dient-te "Bon dia", amb un gran somriure. Fins i tot el tribunero del puro de lateral-primera graderia no es pot emprenyar amb ella. La Laura Aparicio competeix a l'hora punta dels informatius amb un format senzill i complert resumint i explicant la complexitat del club. És una crac.
Tot això no ve perquè els de Barça TV m'hagin pagat per dir.ho (ara que no em queixaré si cau alguna entrada per algun partit al Camp Nou). Ho dic sincerament, com espectador. I ho dic perquè tinc por. Tinc por perquè amb el nou mercat televisiu que estarà vigent només un any (recordeu que després la Lliga negociarà en bloc l'operador televisiu per les temporades 16-17 i següents) no es carregui la feina ben feta dels professionals de Barça TV. De la Laura, de l'Àngels, de la Míriam, de l'Edgar, de la Cristina, del Rocamora, del David Puig, del Txus Carrillo... dels qui són al darrere i al davant. No treballen només pel Barça i per el Barça. La seva feina és periodisme de qualitat al servei del barcelonisme. Una barreja de tot, informació, entreteniment i humor. Barça TV i el que fan és bàsic. És un referent de feina ben feta i feta amb mitjans molt allunyats dels mastodòntics canals estatals i on fan de la porqueria un hàbit.
Que Telefònica no putinegi la seva feina. Que respectin als seus treballadors i la seva feina. Que l'espectacle de Barça TV es mantingui com un símbol de rigorositat, informació i entreteniment pels culers. Que tinguin la llibertat, de si fa falta criticar. Em sabria molt de greu veure com per uns quants calers de més per l'operador de torn, aquests grans periodistes que fan i han fet Barça TV esdevinguin quelcom més que un Salvame blaugrana. No s'ho mereixen.
I igual que la UEFA diu #respect, jo també demano #respect per Barça TV a Telefònica i que deixin l'espectacle per les motos i la F1. Barça TV es mereix el millor amb la bona feina de la seva gent que es desviu per ella, ailant-se d'unes condicions que potser no són les millors i les que es mereixen. Avui amics va per vosaltres. Jo sóc Barça TV. Ànims i tota la força del món. I un deisg. NO CANVIEU MAI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada