El Dr. T i el futbol

Carta oberta al Tata Martino

Admirat Tata

Si, admirat. Només pel fet d'acceptar el marrón que va suposar rellevar a Tito Vilanova i heretar un equipàs.
Vas començar molt bé amb un 7-0 al Llevant. Ningú no va dir res, perquè vas guanyar. Però alguna cosa vas canviar.
Per, ò poc a poc el teu estil ha convertit el Barça en un equip que aburreix, monòton, i el que és pitjor, previsible.
Admirat Tata, fins ara guanyaves i així avalaves el teu joc per moltes crítiques que rebessis. La derrota a Amsterdam ha esgotat la paciència al soci.
Ja ens coneixeràs bé, i de fet crec que ja saps prou bé com les gastem a Can Barça. Estem tant poc acostumats històricament a tocar copes, que quan en tenim, a part de més les volem amb estil. El soci no és resultadista. Després del caviar de Guardiola ja no vol sardina.
Amic Tata. Em recordes molt a Bobby Robson quan va arribar al Barcelona rellevant a Johan Cruyff al Dream Team. Ara a toro passat, el venerem, però a la seva època al soci no el va convèncer el seu joc, lluny del futbol de Cruyff. Es guanyava però no es convencia. Com tu.
Admirat Tata. Espero que admetis que ha canviat el futbol al Barça. Serà un primer pas. I espero una revolució al joc per tornar a la imprevisibilitat, a la sorpresa i al bon futbol. No et critiquem que hagis canviat l'estil. Et critiquem que no juguem bé.
Amb l'esperança de deixar de pensar en Pep i somiar amb l'era Tata et desitjo sort. Molta sort

Firmat

Un culé exigent

PostData: Novetats als equips catalans a la Segona divisió de futbhol. A Sabadell ha plegat el director esportiu Xavi Roca per desavinències amb la directiva i el president i màxim accionista Keisuke Sakamoto. És el pas previ a la destitució de Javi Salamero, l'entrenador, efectiva tot seguit, després d'un mal inici de temporada. A Girona han presentat a Oriol Alsina com a director esportiu. Alsina compaginarà la tasca al Girona amb la d'entrenador i director esportiu al Llagostera fins a final de temporada

El talp del Pep

Inmersos en la depressió col.lectiva culé pel mal joc del Barça, molts de nosaltres, tribuneros amics menús tots, suspirem un nom: Pep Guardiola. I després una frase: "amb ell seria diferent"
Ens agradi o no el Pep esta a Munich, fent el mateix que al Barça: història. Ha implantat el model d'excel.lència que va fer gran al conjunt blaugrana. Ha fet el més difícil: fer perfecte a un equip excel.lent com l'actual campió de la Bundeslliga, de la Copa alemanya i de la Copa d'Europa. Segueix sent referència al Planeta futbol. Imbatut a la Lliga i a Europa, i golejant i fent-t'ho bonic.
Els detractors de Guardiola auguraven fracàs. Com es van equivocar. El Bayern és futbol pels 4 cantons, el que li agrada al Pep: des del director tècnic Mattias Sammer fins a la presidència amb Uli Hoeness, Rummenigge i Beckembauer, grans llegendes de l'equip bavarès.
Allà només es parla de futbol i si hi ha merder és estrictament del que passa a la gespa, el que controla el tècnic català.
Perquè tot i que va fer posar vallat al camp d'entrenament del Bayern, perquè ningú veiés res, ens arriben a Catalunya alguns merders que Pep taxativament talla o vol tallar d'arrel.
Fa poc va arreglar el tema de qui havia de llençar les faltes. da el problema és més espinós: hi ha un talp al vestidor que filtra les alineacions i sistemes a la premsa.
El Pep ho va dir clar: si enxampa el talp li tallarà el cap i el fotrà a fora. Sigui qui sigui. A Can Barça saben com les gasta. Ellos es va carregar vaques sagrades com Ronaldinho, Deco, Eto'o i Ibrahimovic. Al vaixell del Pep no hi entren ni brivalls ni polissons.
No tingueu dubte que si s'enxampa el talp ja no tornarà a compartir vestuari amb Pep Guardiola.
Futbol, futbol i futbol. El Pep és feliç a Baviera, entre frankfurts i grans gerres de birra. Sort Pep.

PostChampions: Precisament a Moscou el Bayern va guanyar al CSKA a la cinquena jornada de la Champions. Al Bernabeu, el Madrid va derrotar al Galatasaray turc mentre l'afició demanava la Pilota d'Or per a Cristiano Ronaldo amb una careta posada en una lamentable imatge. A Donetz, Ucraïna, la R. Societat va dir adeu a la Champions en perdre

Tulipà pansit

S'ha trigat 113 anys a que el Barça visites el camp de l'Ajax. Pero per fer el que va fer ahir millor no haver-hi anat. Ja podem sumar la primera derrota del Barça de Tata Martino
El problema no és la derrota, que algun día havia d'arribar. El problema és el que es veu des de fa mesos al Camp Nou i que el resultadisme amagava: inoperància, joc pobre i mala actitud.
Ahir es va barrejar aquests elements més un Ajax amb la filosofia Barça, del qual és la mare de tot plegat als anys 70. Els holandeses van ser infinitament superior al conjunt blaugrana.
El Barça va fer el ridícul més espantós. Ni jugant amb un jugador més va saber-ho fer bé. Va perdre la possessió de la bola i de pas el nord.
La millor notícia és que es va perdre al millor dia. Per sort i jugant com ho han fet en l'era Tata ja era a quarts abans de jugar. El pitjor la imatge. Danys col.laterals, els diners perduts de la UEFA per no haver guanyat.
A Amsterdam, després de jugar amb foc durant 4 mesos, s'ha acabar cremant. Ajax 2 - Barça 1. Toca reflexionar. El tulipa blaugrana s'ha pansit.

PostChampions: Empat de l'Atlètic de Madrid a la siberiana Sant Petesburg, derrota del Chelsea de Mourinho a Basilea i triomf de l'Arsenal a Marsella i del Milan al camp del Cèltic de Glasgow. Altres resultats mentre el Barcelona feia pena a Holanda.

On va començar la llegenda

És tant cert com sorprenent. Avui, a les 20:45 (TV3) des de les 19:00 a Rac1, el Barça visita per primer cop l'Ajax d'Amsterdam.
Visita la casa mare. Allà on la llegenda de l'exitós Barça es va gestar. Als anys 70 de la mà de Rinus Mitchells, l'Ajax amb Johan Cruyff d'estrella guanya 4 Copes d'Europa, es converteox en una referència al futbol Mundial gràcies a la proposta de futbol total, amb una revolució tàctica en introduïr el 4-4-2 o el revolucionari 3-4 3 als sistemes del moment més basats a la defensa que una altra cosa.
L'Ajax revoluciona el mó i aixo no passa desapercebut a la Lliga Espayola on comença una guerra a la deseperada pel fitxatge de la gran estrella Johan Cruyff.
El Barça s'avança als blancs fitxant a Mitchells. Poc temps arribaria Cruyff. El Barça ja gira en color mentre el blanc i negre segueix a Madrid.
Amb l'arribada de Cruyff es suca títols. El Barça passa del no res a ser un equip guanyador.
Anys més tard, després del Motí de l'Hespèria, en una altra època fosca del club, ha de tornar a aterrar Cruyff per arreglar la situació.
Es gesta el Dream Team i torna a ser època de flors i violes. El futbol total s'instal·la no només al Camp Nou, sino també a la Masia. Una Champions amb la taronja mecànica. L'holandès i la flor al cul. El BARça mana i per molts anys.
El model és exitós i s'exporta. Arriba Rijkaard més tard i la segona Champions. Amb el Pep l'apoteosi.
És l'èxit del model Ajax a la catalana.
Avui Ajax, la mare, i el Barça, el fill, ara una mica rebel perquè un argentí vol en certa manera donar una volta a l'estil holandès, s'enfrontaran per primer cop allà on tot va començar: a Amsterdam
L'Ajax ja no és ni de bon tros els dels 70. Ara no deixa de ser un dels forts d'una lliga holandesa cada cop més paupèrrima. Però no deixa de ser un dels equips clàssics d'Europa que dónen sentit, caliu i etiqueta a la Champions. És el mateix Ajax que resisteix a l'invasió d'altres estils i manté el futbol total i la filosofia de planter com una de les seves virtuts. A la banqueta, una llegenda ajacied, que com molts altres també va agafar el pont aeri cap al Camp Nou: Frank De Boer.
El Barça amb un punt ja serà matemàticament primer de grup. Però vol guanyar i demostrar a la mare que el fill tambá sap jugar a futbol com ells.
Avui futbol de gourmet. Dues llegendes i un estil cara a cara a l'Amsterdam Arena. Ajax - Barça.

Promeses i Profetes

Si el Barça - Granada del 1973 és recordat pel debut com a jugador blaugrana de Johan Cruyff, el dissabte passat va debutar el català Adama Traoré. El noi d'origen africà va estar a punt de fer un golàs de llibre. De la resta del partit el de sempre al Barça: 4-0 i equip gris. Jornada de pallisses al futbol. El Madrid en clava 5. L'Atlético 7, i l'Espanyol, amb un Hat Trick de Sergio Garcia al camp del Rayo.
En bàsquet ridicul espantós del Barça que perd amb l'Obradoiro de 18. La Penya acaba perdent a Saragossa tot i remuntar a la mitja part un +18 en contra. I Manresa competeix però perd amb Baskonia.
Les seccions del Barça han competit a Europa. L'handbol guanya al Dinamo de Minks al Palau a la Champions; l'hoquei perd a Porto a la Lliga Europea; i el futbol sala es classifica per la F4 de la UEFA Futsal Cup en acabar líder de la fase de grups jugada a la República Txeca.
I ja s'ha abaixat el teló de la F1. La temporada acaba, a Brasil, amb un nou triomf, el 13è que iguala el rècord de Michael Schumacher el 2004, de Sebastian Vettel. Mark Webber, company de Vettel a Red Bull es retira amb un segon lloc, i Fernando Alonso finalitza tercer en un any per oblidar a Ferrari
Promeses com Traoré a l'alçada de Profetes en un nou cap de setmana esportiu

El Virus de mai acabar

La FIFA s'està cobrint de glòria. Fixeu-vos els síntomes. Un President octogenari com Joseph Blatter que parla i pren decisions a cop de Chiquito de la Calzada. Les rialles amb la conya de Cristiano encara duren a casa seva perquè a la casa dels altres més que gràcia va fer pena.
Per compensar l'ego del portuguès, en una decisió tant estranya com sospitosa, s'ha ampliat el període de votació a la Pilota d'Or. No és que em queixi perquè aquest any pinta que Messi no guanyarà. Frank Ribery pels títols i Cristiano pel joc han superat a l'argentí. Si Leo guanya la pudor a podrit serà massa evident. Ja fa massa temps que Blatter repapieja i demana a crits el canvi. El problema és que això no és seriós.
Les aturades de seleccions que són aprofitades per fer bolos estranys que serveixen per trencar-se coll i barres com el madridista Sami Khedira o Víctor Valdés, o la lesió de Dani Alves.
Tant és el poder de la FIFA que els clubs, que paguen als seus jugadors, no es poden negar a enviar als seus a les seleccions? Si es fan mal el perjudicat no és el combinat, és el club. No hi poden haver compensacions?
Ja ens podem seguir queixant. La cosa seguirà igual. Amistosos inútils, risc elevat de lesions, 0 compensacions, i el pitjor Blatter no plegarà. El Virus FIFA. La conya de sempre. El Virus de mai acabar.

PostData: El Barça de bàsquet va guanyar anit en jornada d'Eurolliga al Partizan de Belgrad a la complicada pista del Pionir de Belgrad, gràcies a un partidàs d'Àlex Abrines

Els reptes de Zubi

Carta oberta a Andoni Zubizarreta

Estimat Andoni

A hores d'ara no m'agradaria estar al teu seient de Secretari Tècnic del FC Barcelona. Tens uns quants temes molt espinosos a resoldre. En altres paraules amic. Tens uns marrons descomunals.
Auposo que ahir quan vas firmar la renovació de contracte n'eres conscient. Suposo igual de conscient quan vas acceptar la proposta de posar-te al capdavant de la diana del soci, aquell a qui primordialment li hauràs de justificar cada fitxatge, cada decisió i renovació.
Punts a solucionar:
1. El porter. Com a la teva època de jugador ser porter al Barça no és fàcil. Fins i tot hi ha diers que engegaries al soci a pendre vent. És la posició més vigilada des de tribuna. I ara que teniemdes de fa anys un porter amb garanties i que sabia com ningú suportar les pressions, va i diu que fot el camp. Que està cansat i que vol noves experiències. És Víctor Valdés. A partir del gener el porter decidirà que vol anar al Mònaco del seu amic Éric Abidal. Andoni. Ja sé que estàs movent fitxa i tal com va dir el vicepresident esportiu Josep M. Bertomeu al Tu Diràs de rac1 dilluns passat, no ens hem de preocupar. Però no és menys cert que la primera opció, el porter del Borussia Monchengladbach Ter Stegen està negociant amb la Juve, tip de les indecisions del Barça. Qui ocupi la porteria del Barça, sigui un, o dos porters nous (També has d'arreglar el tema Pinto que diu que es vol quedar però que no ha renovat encara) ha de ser capaç de jugar sempre en camp contrari: als camps on juga al Barça i al Camp Nou on el Tribunero no ho posa fàcil
2. Andrés Iniesta. Similar al cas Pinto. Vol renovar però les condicions que li ofereix el club, de moment no són satisfactòries pel maxec. Iniesta és una peça clau de l'exitós Barça i si volem que així segueixi, Lo Puto Crac s'ha de quedar.
3. La renovació de la plantilla sense afectar el model i mantenir l'èxit. Aquest any farà 6 que Pep Guardiola va girar el penell en direcció a l'èxit i a fer història. Actualment encara hi ha jugadors d'aquella plantilla 2008-2009 que ens va fer iniciar la millor època de la història. No sé si hi ha cansament però la frescor d'aquells dies ja no hi és. necessitem renovació i revolució per seguir sent una referència a nivell mundial. Neymar ha de pivotar en aquest eix. I si cal fer fora a vaques sagrades es fa. El Barça per damunt de tot
4. Messi. El millor jugador del món, que ahir va rebre la Bóta d'Or com a màxim golejador de la temporada passada a Europa, està trencat i està en mala ratxa. No sé si tu Andoni ets el més indicat per recuperar a Leo, però si que penso que has d'estar atent als moviments de l'argentí. El Mundial és a tocar i si Leo rendeix i està alegre amb l'Argentina rendirà millor amb el Barça i es recuperarà.
Molts fronts oberts, molts marrons. Et desitjo èxit en tots aquests. De tu també depèn l'excel·lència del millor club del món. Fins al 2016 tens temps

Firmat

Un Tribunero patidor

El Cap Verd de la FCF

Avui vull parlar de les seleccions. No de l'espanyola, aquella que ahir va rememorar el Mundial de 2010, aquest cop sense el petó a la Carbonero, que es veu que ha passat de ser besada a ser prenyada, amb una nova patxanga inútil i va acabar amb el porter del Barça Víctor Valdés lesionat.
Vull parlar de la nostra. De la Catalana. M'he resistit a parlar-ne fins avui perquè em pensava que estava en un somni.
Doncs no. Fa uns dies es va anunciar que Catalunya jugarà el partit de Nadal amb Cap Verd. La potent Cap Verd. Quan ho vaig llegir vaig agafar un mapa i vaig haver de buscar a quin cantó del mapa d'Àfrica estava.
Doncs 11 habitants i algun més d'aquest petit arxipelag situat al nord jugaran amb Catalunya a Montjuïc el 30 de desembre. Tot plegat un despropòsit.
A la Federació Catalana de Futbol ja fa temps que van pel pedregar amb el partit de Catalunya. El clímax va arribar amb el partit de Brasil del 2004, la doble confrontació amb Euskadi el 2007, o el Catalunya - Argentina en el debut de Johan Cruyff el 2009.
Amb el Profeta va arribar el despropòsit. La gent està farta de costellades. El país entra en una nova era. Vol independència. Vol Mundial 2014. Andreu Subies, president de la FCF diu que si, però la costellada continua.
El què va passar l'any passat va ser un ridícul majúscul a l'alçada de les enormes cues que es van formar a les rodalies de Cornellà per veure el partit amb Nigèria. Sumeu-li el gran esforç que va fer Johan Cruyff per parlar cataà el dia del seu comiat. Se li va intuïr un "Hola".
I aquest any sant tornem-hi a la Hawai catalana... pels pingüins. Montjuïc, l'Estadi Olímpic un 30 de desembre és el més semblant a una nevera. Fot un fred que pela. I si el motiu que ens ha de fer venir a veure la catalana es diu Cap Verd, ho tenim clar.
Gerard López seleccionador sense haver entrenat MAI, Cap Verd, potència futbolística número 41 del món, conegudíssima per haver estat exclosa del Mundial 2014 per alineació indeguda als quarts de final de la fase prèvia... pinta, tot plegat a un gran espectacle on els jugadors catalans del Barça faran mans i mànigues per no anar-hi.
Ja està bé de bromes. Per fer això no ho fem. Prou condescendència i actuem. Fem un Mundial de Nacions sense Estat com ja va proposar la Federació fa temps. O millor. Independència.
Catalunya vol més. Ni Cap Verd, ni Nigèria, ni Brasil. Ja és hora que els de la Federació deixin de fer el ximple i ser uns cap verds i actuïn d'una vegada. El Mundial està a tocar. Mentrestant ja espero que sigui el dia 30 per anar a Montjuïc. I és que els catalans com el futbol, som així.

La pissarra trencada de XP

A la mona vestida de seda se li ha trencat l'últim vestit i se li ha vist totes les vergonyes.
L'imbatut Barça de bàsquet va caure a Bilbao amb el cuer de la Lliga. Cuer i que no havia vençut.
El que era una evidència a Europa s'ha vist a l'ACB. El Barça no juga bé. Ni a Europa on mai ha fet un bon partit i a sobre ha perdut amb equips com el debutant Nanterre al Palau. I a la competició domèstica guanyava però no convencia. Ara ja ni guanya.
La pissarra màgica de Xavi Pascual ja no funciona. La plantilla no respon. Kostas Papanikolau encara no s'ha adaptat a la Lliga espanyola. El més destacat de Joey Dorsey és el video en què apareixia en pilotes. I sincerament no entenc el fitxatge de Jacob Pullen que per molt que vingués de l'històrica Virtus de Bologna, resulta curiós que un equip com el Barça fitxi gent de la tercera divisió italiana.
La plantilla no respon i els rivals ja es coneixen els trumfos. No sé si hi ha cansament en Xavi Pascual d'estar en un entorn tant exigent com al Barça, però és evident que si no fos que l'economia ajuda a l'equip, el Barça no estaria entre els millors a l'ACB. Els resultats avalaven el joc pobre de l'equip. No es jugava bé però es guanyava. Ara ja ni això.
L'equip està qūestionat, el tècnic està qūestionat, i el secretari tècnic està qūestionat. Poca gent entén certs fitxatges de Joan Creus i que va passar amb el no-fitxatge de quan tot estava fet.
L'equip s'ha de refer si vol aspirar a anar a Milà a la F4. La Copa del Rei està assegurada ja que la Lliga està tant desequilibrada en termes econòmics que ja de per si Barça i Madrid ja tenen la presència garantida. I a l'ACB no sembla que els dos del futbol tinguin rival.
Tenim un problema. La pissarra XP s'ha trencat.

Vettel: guanyant sota la pluja

Sebastian Vettel guanya a Austin. I no hi ha Lliga de Primera i ens inventem costellades a excolònies per civilitzar negrets. És igual si algú es trenca.
Sebastian Vettel guanya a Austin. I la Penya s'exhibeix a triples a costa i casa del Canàries. En va clavar 18 per derrotar al conjunt illenc. Sebastian Vettel guanya a Austin. I el líder i imbatut Barça de bàsquet cau a casa del cuer i que no havia conegut la victòria, Bilbao. El Barça no està bé. Sebastian Vettel guanya a Austin. I el Manresa guanya agònicament a un rival directe com Valladolid.
Sebastian Vettel guanya a Austin. I la República Txeca revalida el títol de Copa Davis derrotant a Sèrbia. Així es tanca el curs tennístic.
Sebastian Vettel guanya a Austin. I Sebastian Vettel guanya amb la gorra el GP dels EUA de F1. I estableix un nou rècord de victòries consecutives amb 8, i té l'abast el rècord de 13 victòries en una temporada d'un tal Michael Schumacher la setmana que ve a l'última cursa al Brasil.
Sebastian Vettel guanya a Austin. I ja és hora que torni el futbol.
Sebastian Vettel guanya a Austin. Sota el sol i nosaltres a Catalunya veient-t'ho cantant sota la pluja, torrencial per cert.

Els 10 del 10

Demà farà 10 anys que va debutar el millor jugador del món. Per cert no va trobar millor dia per fer-ho. És argentí, i com que afortunadament no és Diego Armando Maradona, el 16 de novembre de 2003 no serà l'any 0 Després de Messi.
A Porto ja fa 10 anys que un pibe tímid i escanyolit però que feia estralls ja per on passava va saltar al camp en aquell amistós a Do Dragao.
Poc cal dir de les virtuts i els títols que durant aquets 10 anys Messi ha aconseguit amb el Barça i el que ha fet.
Inicialment sempre a l'ombra del seu mentor Ronaldinho, el dia que Ronnie va decidir que volia sortir més de farra que a la gespa del Camp Nou es va produïr el relleu. Un relleu que es va escenificar en aquell gol antològic del maig de 2007 amb el Getafe que emulant a Maradona el Mundial de 1986 fa un eslàlom des del mig del camp i marca.
Leo, el tímid jugador que demanava a crits fer-se gran, ja es va fer gran de cop. Ja era dels millors del món.
Només faltava un bull per fer-lo el millor, un paio únic i irrepetible. I el millor, necessitava el millor.
Amb l'arribada de Pep Guardiola a la banqueta, Messi es va erigir en quelcom semblant a mite, llegenda. I fins avui. Messi marca, assisteix, meravella, produeix bava a litres. Messi és llegenda i és FUTBOL.
Ara un seguit de lesions i ves a saber què més posen en entredit la qualitat del 10. Normal en un club com el Barcelona que passem de lloar mites a guillotinar-los amb la mateixa celeritat i subtilesa que Jack l'Esbudellador trinxava les seves victimes.
Acceptem que Messi no està bé, però dir que ara està acabat és molt agoserat, exagerat i malèvol. I si fos cert, que ja ho veurem, el seu cicle haurà durat més que la mitjana habitual de llegendes.
Messi ha donat tant. Ens ha donat tant que mereix el benefici del dubte i que encara ens pugui entrar a casa i buidar-nos si vol la nevera. Això en un club normal. Però no a Can Barça on el seu president es diu Entorn i la mascota uns Dodotis gegants amb un "M'agrada patir per res. Made in Tribunero" inserit a foc.
El 10 en fa 10. I si vol ell en farà 11, 12 , 13. Només ell si vol. Felicitats Leo

PostData: Doble triomf europeu a domicili de les seccions del Barça que s'afegeixen a la classificació de l'equiup de futbol femení pels quarts de final de la Champions. El bàsquet va derrotar al Kiev a l'Eurolliga i l'handbol va vèncer al Dinamo de Minks del germà de Siarhei Rutenka i de l'exblaugrana Mikel Aguirrezabalaga a la Champions

L'hivern blanquiblau

L'hivern arribarà i hem d'estar preparats
Javier Agurre, entrenador de l'Espanyol

En el col·leccionable de frases cèlebres de Javier Aguirre que ja podeu adquirir a la botiga de Cornellà - El Prat heus aquí una de nova. A la conya del "Negrito cabrón" (Theivy) o a la de la seva afició al beisbol afegiu aquesta, a la pàgina "Premonitori"
Va ser dir aquesta frase, després del 3-2 a casa amb l'Athlètic de Bilbao i la trajectòria immaculada de l'Espanyol se'n va anar amb la mateixa velocitat que diuen que demà marxarà per fí l'estiu per deixar entrar l'hivern. D'ençà d'aquesta frase, fa 8 jornades, el conjunt perico ha sumat 4 dels 24 punts possibles i ha passat de somiar amb Europa a malsomiar amb la zona de descens. No sé si podem parlar que l'Espanyol torna a la normalitat amb la 15ena posició, però un cop més, la UEFA, l'Europa League, la Champions i tot el què faci olor a Europa se'l menjarà amb patates. I un cop més a Cornelà hauran de ballar amb la més lletja, birlar les posicions de descens, i de tant en tant, molt de tant en tant tenir un gran partit perquè l'afició s'il·lusioni.
Javier Aguirre l'ha tornat a clavar mal que els pesi als seguiidors de l'Espanyol. L'hivern ja és aquí. El tècnic mexicà espera que passi aviat i que no quedi com a víctima de la congelació que el faci dur a la nevera de l'atur. Les sales de prensa perdrien un gran orador i humorista.

Homenatge al Bressol

Quan encara em sulfuro pensant què cony li passa a Leo Messi. Mentre espero amb impaciència que s'acabi l'aturada per les costellades de les seleccions i mentre em trec el mono veient partits històrics del Barça a Barça TV, encara flipo, al.lucino. Estic en estat de xoc des de diumenge.
Quin ambient hi havia a La Plana a l'hora del doble Círcol - Badalonès en categoria sènior. Potser perquè aquell dia estava més exaltat i excitat del compte amb el festival esportiu de la jornada, amb motos al matí i futbol a la tarda, en una d'aquelles històriques jornades pels amants de la ràdio esportiva. Però el que vaig veure aquell diumenge va ser la manifestació sociològica més bèstia que hom recorda. La mostra més viva que a Badalona el bàsquet es veu, es viu, es gaudeix i es pateix.
Cada cap de setmana es viuen, es veuen, es pateixen i es gaudeixen infinitats de partits de bàsquet a Badalona. El bressol de la pilota taronja es manifesta en l'expressió més viva i que resumeix en 40 minuts els dies d'entrenaments. És la febre del dissabte nit non stop amb John Travolta vestit de curt amb un 23 al darrera fent de Tony Manero i una ballarina rodona i taronja ballant al meravellós so del boing boing al parquet o al ciment.
El bàsquet a Badalona és quelcom especial. Quelcom que es viu, es veu, es gaudeix i es pateix. El bàsquet a Badalona el fa especial la seva gent. Aquell Dr Jekill i Mr Hide que en un dia pot passar de jugador a entrenador, d'entrenador a delegat, de delegat a àrbitre i d'àrbitre a aficionat. Nen, nena, noi, noia, vell, vella o jove
El bàsquet a Badalona és Maristes, la Penya, el Sant Josep, la Cultural... i és clar el Círcol.
El que vaig viure a La Plana és el que veig cada setmana. Quantitats indescents de personatges estranys que es reuneixen en mode sectari per veure bàsquet. I molts són neutrals. Van a veure bàsquet, l'esport de Badalona.
Anar a La Plana, al Màgic, a Ausiàs o a Casagemes és veure la societat badalonina bolcada en el BTV (Badaloní de Tota la Vida). És el jugador, l'entrenador, el delegat o l'aficionat arrapat a la cadira menjant bàsquet hores i hores fent dels diumenges, Superdiumenges i dels dissabtes una prèvia a les nits del Titus. És aquell que no para quiet d'un pavelló a un altre seguint el seu equip, sigui quina sigui la categoria. Ell només veu els colors del seu equip (no sé a qui em recorda). És aquell que vol estar a tot arreu, fa fotos, informa i desitja un moment de pausa per fer la foto del matx (tampoc sé a qui em recorda). És aquell que es passa el dia reclòs a un pavelló, surt el diumenge rebentat i dient "estic rebentat, necessito un llit" però que l'endemà ja torna a estar dempeus resumint i escrivint burrades de com li ha anat al seu equip el cap de setmana (Tampoc no sé a qui em recorda). I és aquell passavolant o aquell que entra a La Plana, vol fer màgia i espera que per 40 cèntims la màquina del cafè li porti quelcom semblant a un cafè i no l'habitual succdani d'aigua bruta. És el pare entès, el que en sap més que l'entrenador. És la mare que ve a veure el nen i a comentar l'últim capítol de "La Riera" amb la veïna. I sí. També és el del Tribunero estil Camp Nou, aquell que ja porta el mocador i la rajada cap a l'àrbitre i cap a tothom incorporat.
El bressol és viu, es veu i es viu. Es pateix i es gaudeix des de petit. Cada badaloní té el gen incorporat del bàsquet que es manifesta per herència famíliar, per divertiment o per casualitat.
Perdoneu-me la batalleta. Jo em vaig enamorar del bàsquet gràcies a una frase "Iaia, jo vull ser aquest negre". La "Iaia" és la meva àvia, jo soc jo amb 5 anys escarxofat a una tele mirant la final olímpica de Barcelona 92, i el negre era un tal Michael Jordan que diuen que era bo. Fins i tot l'exigent Johan Cruyff, gran coneixedor del món de la cistella, com sabeu va dir d'ell que era un "bien jugador" Paraula de Profeta "en un momento dado"
Immediatament la meva àvia em va apuntar al Sant Josep i servidor va veure a la primera hora d'entrenament que ell voldria ser com el negre però que mai ho aconseguiria. El més semblant a Jordan que podria semblar era el de la talla XL de pantalons. Era bastant desastre amb la pilota i 4 anys després vaig decidir que el bàsquet el veuria des de la barrera amb el meu avi a La Plana amb una bossa enorme de llaminadures i descollonant-nos quan algú es fotia de morros al parquet. (Què cruels i malparits poden ser les criatures també). Ja de més gran ens vam introduïr de nou als parquets des de la posició de delegat al Círcol i de cronista de vivències.
El meu cas, per tant, és, com suposo, el de molts de vosaltres: el del creixement vital al voltant d'una pilota de bàsquet.
Sigui aquest artícle d'avui al bloc, fora, un moment, de l'estricte actualitat esportiva, per homenatjar-vos a vosaltres. Als qui feu créixer el bressol. Als qui feu créixer el bàsquet a Badalona. Diumenge va ser un gran dia que es repetirà segur la setmana que ve, i l'altre i l'altre...
Gràcies doncs a jugadors, tècnics, delegats, pares, mares, aficionats, conserges, màquines del cafè i personal variat. És un plaer i un orgull formar part del bressol.
El bressol es veu, es viu, es gaudeix i es pateix. I collons com es pateix. Llarga vida al Bressol del Bàsquetbol

Dubtes Messiànics

1. El més important. Què cony li passa a Leo Messi? No parlo dels dos mesos que es passarà de baixa per un trencament bèstia del famós bíceps femoral, que es veu que és una cosa que ja teniem al cos abans de ser inventades pel futbolista. Messi no està bé. Però no ara, ja fa temps. Des de París.
2. Què amaguen amb Messi? Perquè amb Adriano es parla quan e slesiona de trencament o esguinç i amb Messi de lesió? Tenim por de la reacció del soci? No és més senzill, encara que dolorós dir que Messi s'ha trencat i no donar falses esperances?
3. Per què s'ha trencat la relació amb el preparador físic Juanjo Brau i Leo Messi se n'anirà a recuperar-se a l'Argentina amb els metges de la selecció?
4. Per què Zubizarreta i Rosell callen i no diuen res? I el Tata Martino, perquè diu que Leo està bé si é suna evidència que no ho està?
5. S'ha vist que no hi ha Messidependència, que no vol dir cagòmetre Messi (que està per cert a nivell de sobreeiximent), però Neymar serà capaç d'assumir el paper de Messi? Hi haurà Neymardependència? L'acompanyaran Alexis, Pedro o Iniesta a la tasca?
6. El Barça recuperarà el bon joc, tot i el canvi de mètode que no vol dir estil de Martino?
7. I la última. No ens podríem treure alguna Copa Catalunya o algun amistós per treure'ns per uns instants el cap el debat sobre Messi? 15 dies sense futbol seran durs (no per Marc Bartra que entra per sorpresa en el lloc de Cesc a la Roja per jugar les collonades/costellades de Gabón i Sudàfrica) i més amb Messi lesionat i tothom dient la seva.
Paciència.
Però què et passa Leo?

PostData: Rafael Nadal tanca l'any tenístic com a número 1 mundial, però perdent la Copa Masters de Londres a la final amb el serbi i gran rival Novak Djokovic

La Senyera amb olor a benzina

Diumenge històric per l'esport català i el motociclisme en particular. A Xest, es va completar el primer triplet de campions del món de motos. Amb el certàmen de Moto 2 pel granollerí Pol Espargaró, al GP de la Comunitat Valenciana es jugàven dos títols.
A Moto 3, a falta de 10 voltes ja sabíem que un català seria campió del món. Va ser quan el mallorquí i líder Luís Salom va caure. Àlex Rins i Maverick Viñales se la jugarien a una carta. Qui guanyés campió. A l'últim revolt, de l'última volta, Rins supera a Viñales, i a la recta final, Maverick supera a Àlex i guanya el títol. Roses ja té un campió mundial.
Posteriorment, Marc Màrquez faria història. El cerverí en el seu primer any a la cilindrada gran, Moto GP ja és campió. Jorge Lorenzo va fer l'impossible per tal que el jove Marc cometés un error que li donés el títol. Ni alentint el ritme de cursa ho va impedir. Màrquez campió del món.
Roses, Granollers i Cervera. La Catalunya de poble es fa gran i campiona del món en un cap de setmana on el Barça guanya al Betis, genera dubtes, no ho fa bé Messi es lesiona i els metges callen. Alguna cosa passa i amaguen. L'Espanyol segueix en caiguda lliure en perdre amb el Sevilla. A l'ACB victòria agònica de la Penya contra l'Obradoiro, el Barça de bàsquet fa com el futbol i no convenç tot i guanyar al Canàries i el Manresa rep una pallissa antològica del Madrid i a sobre veu com li cau el bàsquet més surrealista de la història. A 4 dècimes per la mitja part, Felipe Reyes salva una pilota que es perd per la banda saltant per la banqueta del Madrid i d'esquena clava un triple descomunal.
Però avui ni Barça ni bàsquet. Avui toca parlar del nostre petit país que es fa gran amb moto amb els 8 campions del món i els 15 campionats del món que té ja.
Màrquez, Pol Espargaró i Maverick Viñales, els amos sobre rodes del 2013. I el futur i la competència també és catalana. La senyera fot pudor a benzina.

El que no es veurà per Canal 9

Enmig de la polèmica pel tancament de la Ràdio i Televisió Pública Valenciana, al Circuït Ricardo Tormo de Xest, una altra inversió descomunal que es podrien haver estalviat Gürtel i companyia, es viurà el final de festa del Mundial de Motociclisme més patri dels últims temps.
En territori de parla catalana (em temo que cada cop menys) i amb la senyera per bandera (em temo que cada cop amb menys barres i més olor de pollastre) el Mundial de Motos, del qual el propietari, Dorna, és empresa catalana (Manresa concretament, de Manel Arroyo, directiu del Barça responsable de la relació amb les teles) pot cantar els Segadors, el Virolai i al Santa Espina. Amb el Mundial de Moto 2 a la butxaca per Pol Espargaró (de Granollers), aquest diumenge, des de les 10:30 a RAC1 es decidiran els títols de Moto 3 i Moto GP. A la cilindrada petita, la resolució és ben senzilla. Qui guanyi la cursa, guanya el títol. La cosa està entre el mallorquí Luís Salom, líder, i els catalans Àlex Rins (de Barcelona) i Maverick Viñales (de Roses)
A Moto GP amb el títol de la subcategoria CRT per Aleix Espargaró, germà del Pol, un nano de Cervera i un mallorquí, afincat a Alella, se la juguen. Marc Márquez li treu 18 punts a Jorge Lorenzo i si no hi ha una devacle el cerverí es proclamarà el campió del món més jove de la història de la cilindrada gran si acaba com a màxim quart.
Veurem si la pressió i els nervis li juguen una mala passada al Tro (ho dubto). El que si em grinyola és si els mecànics i el seu equip estaran llestos i no la pifiaran com a Austràlia on Màrquez va ser desqualificat per no canviar de moto quan tocava per un error del seu equip.
Sigui com sigui, el Mundial de Motos parla català, es tancarà en terra catalana, però per Canal 9, la tele valenciana no es podrà veure ni un trist resum perquè Gürtel, la incompetència, el despilfarrament, Orange Market, el Bigotes, Rita, la cantaora, Barbera, un deute descomunal i un pollastre se l'han carregat. Una abraçada als professionals de l'ens públic valencià, últims culpables que tot acabi saltant pels aires.
Nosaltres no som d'eixe món

Nescafè Clàssic Descafeïnat

Tranquils. No penso parlar de les virtuts del cafè d'aquesta marca. Però si que vull parlar de clàssics del futbol europeu que, per múltiples raons, s'han descafeïnat, han perdut gràcia.
Avui es jugarà l'enèssim Barça - Milan. Un més, que s'ha repetit fins a la sacietat els últims anys.
S'ha de dir però que l'últim clàssic entre catalans i llombards porta grans records a la culerada. Va ser el de l'última remuntada, l'última gran Nit Màgica a l'Estadi, el 4-0 als vuitens de final de la Champions passada.
Ara Milan i Barça no passen pels millors moments. El gran Milan de les 7 Copes d'Europa ara és una ombra dels Milan dels Sacchi, Capello, Ancelotti i del Trio d'holandesos, Gullit - Van Basten i Rijkaard. A San Siro tenen un merder institucional de por.
Barbara Berlusconi, filla del Capo di Tutto Silvio, i una de les propietàries del Milan, més famosa per allitar-se amb mitja plantilla rossonera que una altra cosa (de tal palo tal astilla que diuen els castellans) es vol carregar tot: des de la presidència de Adriano Galliani, (per col.locar ni més ni menys que Paolo Maldini) fins a l'entrenador.
Un entrenador que està a la corda fluixa i no cal ni amos ni subordinats perquè salti pels aires. Només falta que el Barça guanyi i que el pròxim rival del Milan a la Lliga, l'Hellas Verona, sumi. Massimiliano Alegri està amb el cap de cavall al llit.
A Can Barça, les urgències no són institucionals. L'equip guanya, però no convenç. Massa acostumats al caviar Guardiola la culerada no accepta l'estil Tata del futbol directe i de timbals. Dani Alves va obrir ahir la caixa dels trons dient que el joc del Barça s'ha tornat monòton. Sort que guanyen perquè si no ja em veig tornant a l'època de Joan Gaspart (Déu, Ramallets i Gamper no ho vulguin). I a més Messi no està bé. Ramesa triple de Dodotis a la porta principal de tribuna del Camp Nou, fins que l'argentí marqui. Fixeu-vos si hi ha dependència de Leo que poc ens importa que Alexis i Neymar facin la seva feina.
En fí que el culé mai el canviarem. Som com el futbol: així.
I així a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1 Barça - Milan. Avui al Camp Nou, amb la salsitxa, de regal un cafè Clàssic Descafeïnat.

PostChampions: La prèvia del matx d'avui es va jugar en versió juvenil al Miniestadi. En una nova jornada de la Youth League, la Champions Juvenil, el Barça va empatar amb el Milan i ja està a vuitens de la competició. En jornada Champions, el Madrid va fer taules al camp de la Juventus i la R. Societat també va empatar amb el Manchester United i encara té remotíssimes opcions de seguir als vuitens de la Copa d'Europa.

Futbol en bucle

Partit número X de la temporada 13-14. Barça - Milan, quarta jornada de la lligueta de la Copa d'Europa:
El Barça guanya, com sempre. El Barça però no convenç, com gairebé sempre. El seu futbol no enamora com a èpoques no tant pretèrites. El soci, que històricament havia menjat caldet de pobre, i que ara està avesat al caviar Guardiola, ja no vol tornar i exigeix més. Com sempre.
El Barça al camp, toca, cada cop menys i llença pilotes llargues per sorprendre la defensa milanista. Com sempre.
Un partit més en la immaculada trajectòria de resultats del Barça, i on es parla més d'una suposada crisi, on el Tata Martino és un proscrit que ha traït el futbol de Guardiola i Cruyff, que de futbol i que el Barça ja és a vuitens de la Champions.
El Milan segueix sent un equip de segona, que si el deixes te la claven. I ahir, sobretot a la segona part, el tarat de Mario Ballotelli, genial futbolista, inclassificable personatge, va ser un malson per la defensa (com sempre).
El bucle on està instal.lat el Barça fa temps, es mig trenca amb els 2 gols d'un Messi que trenca la ratxa golejadora però no la de joc. Messi marca però no convenç. Ho sento.
Busquets i un gol en pròpia de Piqué van completar el marcador
Al Camp Nou, Barça 3 - Milan 1.
Diumenge que ve. Partit X+1 de la temporada. El bucle continuarà? Esperem que no

PostChampions. L'Atlètic de Madrid, com el Barça també passa a vuitens en derrotar a l'Àustria de Viena 4-0. A l'altre partit del grup del Barça, l'Ajax derrotà al Celtic de Glasgow a Holanda.

Castanyes i derbis

Tot Sants, data assenyalada i molt significativa pels catalans. És el dia de les castanyes i els panellets que encara resisteixen a la invasió de la carbassa nordamericana.
Per aquest motiu, el derbi català de Primera divisió al Camp Nou va ser una autèntica castanya de dimensions colossals. Molts vam fer grans esforços per no quedar-nos adormits al bar o a casa veient el partit. L'Espanyol va perdre però marxà més content que el Barça que va guanyar. Els pericos van jugar el seu partit i sense molts esforços van saber contenir en defensa, un inoperant atac blaugrana que només va poder perforar la porta de l'Espanyol en una ocasió, gràcies a una genialitat de Neymar culminada amb gol d'Alexis que està on fire. Tot el contrari que Messi que hi és però de moment només per completar l'onze inicial. Leo no està bé i no és cap pecat dir-ho, i el propi Leo ho diu. Com tampoc no és pecat, i, és més, és una evidència que el Madrid no està molt millor que el Barça. Dissabte gairebé es deixa remuntar un 0-3 a favor al camp del Rayo Vallecano. Deixant de banda l'Atlètic de Madrid, que la Lliga l'encapçalin aquest Barça i aquest Madrid que competeixen per veure qui ho fa pitjor, demostra que el campionat espanyol és un desastre. I de la Lliga a la Premier anglesa, on hi hem trobat 2 curiositats. La primera. Als 13 segons del començament de l'Stoke City - Southampton (entrenat per l'extècnic Mauricio Pochettino), el porter local marca un gol de camp a camp. El porter visitant se la menja amb patates. Segona. El Cardiff va guanyar per la mínima al Swansea en el primer duel gal.lès de la història de la Primera divisió anglesa.
En bàsquet, cap de setmana de toves a l'ACB. El Valladolid li cau un +51 en contra a la pista del València i el Manresa cau de gairebé 40 a Saragoss. El Barça no gira rodó i ha de remuntar i patir per derrotar al Gipuzcoa. La Penya cau ajustadament a casa amb l'Unicaja de Màlaga, que remunta 10 punts de desaventatge en un minut.
Per sisena vegada consecutiva, i per onzena a la temporada repetim titular: Sebastian Vettel guanya el GP d'Abu Dhabi de F1. El campió del món va estrenar tetracampionat com sempre: passejant-se.
De passeig poc durant la mítica Marató de Nova York de diumenge passat. El kenià Geoffrey Mutai va creuar la línia de meta en primer lloc en una prova marcada per les fortes mesures de seguretat per evitar atemptats com els de la passada Marató de Boston, que obligà a suspendre la Marató de NYC l'any passat.
Moniatos, panellets i castanyes de derbis en el cap de setmana esportiu de Tot Sants.

El sexe dels àngels

Carta oberta a Usain Bolt

Admirat llebrer:

S'ha fet pública la teva autobiografia. Company no sé si dir-te, crack o fatxenda. Dius que perquè rendeixis necessites sexe. No ets el primer que diu això. Entres al grup que diuen que per millorar el rendiment és necessari tenir una nit apassionada. Fins aquí normal.
El que no és normal és dir que després dels JJOO de Pequín tenies un eixam de dones disposades a córrer els 100 m estirats amb tu i que "allò era com una tenda de llaminadures on podries triar i remenar"
Amic Usain, a part que l'expressió és desafortunada i masclista, demostra que vas molt de sobrat.
A part per alimentar de nou el teu ego dius que vas poder tenir sexe amb Sandra Bullock i Heidi Klum però que no ho vas fer. Pobrissó.
Ara a part de fer ràbia als teus rivals al tartan, fots ràbia a molts éssers humans per la teva capacitat amatòria. Si és cert, el que dius sobre les teves relacions amorals, també en això ets un campió. Com que crec que això que dius és pur marqueting crec que ho fas per fatxenderia. No cal ser molt llest per intuïr-ho veient els teus gestos abans i després d'una cursa.
El més curiós de tot plegat és que ho diguis en actiu en el món de l'atletisme i l'alt rendiment. Aquestes declaracions, normalment es fan quan l'esportista és retirat, perquè tingui més notorietat i guanyi uns calers extres parlant de tot menys de l'esport que practicava.
Wilt Chamberlain, un dels millors jugadors de l'NBA va dir que se n'havia anat al llit amb 100.000 dones a la seva vida. Tu encara no has arribat a aquest nivell de supèrbia sexual (encara)
En fí, Usain, segueix guanyant tant a la pista com al llit. L'espectacle de l'esport t'ho agraïrà.

Firmat

Un que també voldria una tenda de llaminadures