Terminator Jan: Les Cròniques de Joan Laporta

Si J.J. Abrahms, el gurú de les sèries nordamericanes, el creador de Perdidos, un Déu d'aquelles sèries que tothom mira encara que siguin una castanya pilonga descomunal (i mai millor dit en aquetses dates), mirés els canals temàtics del nostre país, deuria veure ahir un personatge estrany que el podria inspirar per un nou Remake de Terminator: Jan Laporta
Joan Laporta, inflat com un titot i refet com un bacó, va sortir feliç, molt feliç ahir davant dels periodistes al Col·legi de Periodistes per valorar la sentència del jutge sobre la demanda de l'acció de responsabilitat cívil, la qual va ser favorable a la junta Laporta i que no haurà d'avalar els famosos 47 kilos de pèrdues de la seva gestió.
Tranquils, no cal entendre el perquè del merder perquè jo no l'entenc.
Imagineu-vos la sinopsi. Terminator Jan torna del passat per eliminar a Rosell i els seus en una enèssima guerra cívil del barcelonisme, buscant la Pau Social, concepte de nom molt maco, però que ningú sap què és ni que crec que hi hagi mai. Terminator Jan li fot pam i pipa al dolent Sandrusco Rosell i diu que ell ho va fer tot bé i que va avalat per un jutge que té les castanyes pelades (seguint el símil de Tots Sants) de fer coses com aquestes. Vol tornar a fer del Barça, el millor Barça de la història
Amenaça que si li tornen a tocar el botet es presentarà a les eleccions de 2016. Que s'ho pensa, i que té ganes però quede moment s'ho pensa. Que espera que la Junta Bartomeu no presenti alegacions per la sentència però creu que no ho farà perquè són enemics i a la guerra tot s'hi val.
Laporta és "el pam de net" i que el senyor Vicenç Pla, el demandant "que no és el Senyor Pla del Super3"
Joan laporta va fer un show digne dels "bacons" i als Loros de la seva època. Un divinitzat Jan en estat pur, mode latin lover, preocupantment acostant-se al panxot de Jesús Gil
Ha criticat el present per dir que tot passat amb ell era millor: "Barça = Cruyff, Masia, Catalunya, Unicef". i que el present s'ha carregat el passat. Un present que no està legitimat per dirigir el món ja que ningú l'ha votat. Per això ell torna per tornar a posar les coses al seu lloc.
Diu que no està sol. Que agraeix el suport de qui el van recolzar en el seu moment. L'exèrcit de Terminator Jan no està sol. i si cal lluitarà aocmpanyat. Busca a Sandro per eliminar-lo. Que n'aprenguin
Ben aviat a les seves pantalles. Terminator Jan: Les Cròniques de Joan Laporta. La nova sèrie. El nou round de la guerra civil eterna a Can Barça. Avui, la repsosta de la Junta Bartomeu (Sandro) per veure si recorre la sentència o no. Seguirem informantl.
Saionara baby

A+B = Penals X Barça

És la fórmula guanyadora de la primera Supercopa de Catalunya en joc ja que hauria de ser la segona ja que la primera no es va jugar perquè l'Espanyol es va negar a disputar-la amb el Barça B.
Ahir a Girona, el Barça més A que B va guanyar a un Espanyol més B que A. La fórmula ens dóna un Suarez que segueix rodant-se i justificant el seu fitxatge. Primer amb l'assistència a Piqué al primer gol, al quart d'hora. I després amb una gran actuació com la del dia del Madrid.
Després del gol de Piqué, l'Espanyol va espavilar i a inicis del segon temps Arbilla va picar una falta meravellosa que va superar al debutant Jordi Masip per posar l'empat a 1. Un Masip que amb una aturada magnífica va evitar el 2-1.
Final amb empat a 1 i als penals per un global de 2-4 triomf blaugrana.
Ahir a Girona doncs, Barça supercampió català en una fórmula mixta d'A i B que esperem que en el futur ens ho creguem millor. El país s'ho mereix.

PostData: El Madrid va guanyar al Cornellà, a Cornellà-El Prat, l'estadi de l'Espanyol i el Sevilla va vèncer al Sabadell en l'avançat de l'anada dels 16ens de final de la Copa del Rei jugat ahir.

La teoria de Pere i el Llop

En teoria jugaran els que estan inscrits a la llista que va facilitar a la UEFA per jugar la Champions. En teoria, jugaran amb les estrelles del primer equip. En teoria serà l'equip A, i no el B disfressat d'A. En teoria, ara. Ja veurem finalment la realitat.
Ningú absolutament ningú, teoritzaria si la Supercopa de Catalunya que jugaran avui Barça i Espanyol, a les 21:30 a Montilivi, des de les 19:00 a Rac1, fos una competició ben parida, sense fisures, sense polèmica i que no fa avergonyir.
Però aquets és el fet. El conte de Pere i el Llop arriba el final, i el Pere ja ha cridat massa cops al llopi i ens l'ha colat. Fa dos anys es va presentar la Supercopa de Catalunya, però l'Espanyol va dir que no la volia jugar perquè el Barça hi aniria amb el filial. L'any passat, ni Supercopa ni punyetes. Un Barça B, disfressat d'A - Espanyol a Girona amb victòria als penals dels blaugranes.
Ara sembla que si. La Supercopa de Catalunya amb la gent del primer equip al Barça i a l'Espanyol, en una data, que si voleu, és discutible (jo hauria preferit a inici de temporada abans de començar la Lliga), amb un embolcall perfecte, Girona en plenes Fires, on deixa als altres equips jugant la Copa Catalunya per tal que els dos de Primera Divisió es disputin el trofeu més important del país, en un prefix superlatiu.
Un país que viu en un altre estadi, i on les costellades de la Selecció amb Cap Verd o Nigèria o la Copa Catalunya han donat pas a una reïvindicació més important i global de la gent. El 9-N serà el colofó final de tres anys de manifestació al carrer, festiva i reïvindicativa. El futbol és el complement d'una cosa més bèstia.
I és per això que aquestes competicions han d'ajudar i no fer avergonyir al país com ha passat fins ara.
En teoria, aquets any s'ha fet més o menys bé. Si volen els tècnics, la Supercopa l'ha disputaran amb els bons.
Però no sé. Ara és molt bonic, però no sé perquè diria que tornarem a veure un Barça més B que A, segurament amb Luís Suarez per allò del rodatge. I no busqueu als clubs com a culpables que la Copa, la Supercopa o com es bategi el Trofeu de la Federació Catalana de Futbol, que porta de cognom, el nostre país, sigui una nosa, una cosa tant diferent a la Lliga Catalana de Bàsquet que tothom vol jugar. El culpable ve de dalt. Dels despatxos, que s'han entastat a desprestigiar el seu torneig. I quan ho han volgut arreglar, el llop ni ha vingut i ni la gent es creu al pere. I potser avui, si que serà veritat, que vindrà el llop. En teoria

PostData: No hi entenc molt d'aquest cas però me n'alegro que s'hagi desestimat la demanda del cas dels avals contra la Junta Laporta que obligava a pagar els deutes del seu mandat (47 milions). El cas ve de quan Laporta va entrar a la presidència del Barça (22 de juny de 2003). L'exercici es va tancar el 30 de juny de 2003. La denúncia argumentava que Laporta hauria de pagar els deutes de tot exercici 2002- 2003 encara que només hi hagués estat els darrers set dies. Titlleu-me de Laportista però ho trobo injust. El cas pot passar a altes instàncies però de moment Laporta guanya. Cas enravessat on veig un capítol més de les castanyes Laporta - Rosell.

Les 3R dels 3V

La vida dóna a vegades, genials ocurrències. Víctor Valdés, que es va lesionar greument al genoll amb un partit de Lliga amb el Celta, en el seu últim any a Can Barça després de dir-li que el moqui la iaia, que es recuperés a Alemanya, que es negués a fitxar pel Liverpool, que li demanava una revisió mèica abans de tornar, es posarà a les ordres de Louis Van Gaal al Manchester United per refer-se de la lesió i per tant de bo tornar a jugar.
Van Gaal i Víctor Valdés es retrobaran 12 anys després que l'holandès el fes debutar en un estiu de 2002, amb 20 anyets a la prèvia de la Champions amb el legia de Varsòvia. La projecció de Valdés era bona però Van Gaal el veia verd, així que al novembre d'aquell any, despés d'un KO a Valladolid li va dir que hauria de baixar al B per curtir-se. Aquí va aparèixer el caràcter rebel del Víctor que li va dir que es moqui la iaia, i que si no entrenava mab el primer equip que no entrenaria amb ningú. Valdés va recapacitar, va demanar perdó i va tornar a la disciplina de Van Gaal fins a la seva destitució. El subsitut de l'holandès, el serbi Radomir Antic (un "brazzo") li va donar la confiança definitiva a la Pantera de L'Hospitalet. Va jugar els últims 8 partits de Lliga i es va fer un lloc definitivament al primer equip.
12 anys després ja sabeu com va acabar Valdés al barça. Caràcter a banda ha estat el millor porter de la història del Barça. I va marxar de la pitjor manera, aquest any: lesionat i cabrejat amb tot el món.
Ara, 12 anys després, la doble VV s'unirà a la V holandesa per ajudar al Manchester United a guanyar i de pas a refer les 3 R, les seves i a la del United, que també fan falta:

Reduïr: Reduir i eliminar la lesió al genoll de Valdés, i de pas reduïr la mala sort d'un United que no sap a què juga. És sisè a la Premier, i tot i que sembla que ha millorat, respecte al nefast inici de temporada, toca èpoques de vaques magres a Old Trafford

Reciclar: La relació entre dos paios amb caràcter, que es necessiten mutuament. Un, Valdés, que es vol tornar a sentr jugador en un dels grans del futbol europeu; i l'altre Van Gaal, que si fitxa a Valdés a part de donar publicitat al United, tindrpa a les seves ordres un dels millors porters del món. Però, com està, en quina situació arriba Víctor Valdés?
Reutilitzar: És la gran pregunta. Valdés és boníssim com a jugador, i amb el seu caràcter aspre l'ajuda a aïllar-se de críiques i es centra en el que l'interessa. Però ha estat molts mesos parat, per un genoll a prendre vent. Sigui com sigui, el rol de Valdés al United serà diferent al del Barça. Sap que de moment és el nou i que si vol seguir s'ha de menjar les paraules, fer cas, ser un bon noi i demostrar al camp que també pot ser líder al vestuari.

A favor, Valdés té que ve a una Lliga, on no et crucifiquen al minut, quan la cagues, com al Camp Nou. Allà tenen més paciència. Ara, també és cert que amb la situació del United actual, no es pot permetre gaires cagades perquè poden rodar caps i al de Van Gaal no està massa segur al coll d'Old Trafford. No es pot fallar.
Víctor Valdés amb Louis Van Gaal. Camins retrobats, adeu mal rotllos per un objectiu comú, ajudar al United. Sort. La necessitaran

Mossegada de Clàssic

El Madrid - Barça va ser el gran protagonista de la jornada de cap de setmana final d'octubre. El recital blanc sobre un Barça inoperant ensombra el correcte debut de Luís Suàrez en un matx que va acabar 3-1 i que no va acabar pitjor per gràcia divina. Bravo deixa el rècord d'imbatibilitat en 754 minuts.
Clàssic a banda, la jornada ens deixa l'empat a 0 de l'Espanyol amb el Deportivo. A Segona, el Barça B va perdre a Tenerife, el Girona va guanyar a casa del Mirandès el Sabadell va perdre a Mallorca, i el Llagostera empatà a Lugo. 

En jornada ACB, victòries del Barça a Guipúscoa i derrota de la Penya a casa amb l'Obradoiro. El Manresa va guanyar el seu primer partit en derrotar l'Andorra al derbi català al Nou Congost de la capital bagenca. 

Intens cap de setmana de motor amb el GP de Malàisia de motos i els dos campionats que restaven que ja són en mans de dos catalans. A Moto3 , triomf del basc Efren Vàzquez amb Jack Miller segon i Àlex Marquez cinquè. Això vol dir que el català haurà d'esperar al 9N a València per guanyar el títol mundial. Miller va fer de tot perquè Màrquez no guanyés el títol a Sepang. Fins i tot fregant la ilegalitat, provocant molts tocs i fent que el cerverí allargués traçades. Àlex Màrquez afrontarà l'últim GP de la temporada a Xest, a València, amb 11 punts respecte l'australià. A Moto 2 Tito Rabat va guanyar el seu primer títol Mundial després d'acabar tercer darrere de Maverick Viñales i Mika Kallio. A Moto GP, victòria de Marc Màrquez, la 12 de 17 (iguala rècord Doohan) i 13ena Pole Position (rècord absolut)
I a les carreteres tarragonines s'ha disputat el Rally Catalunya - Costa Daurada, la 50ena edició, penúltima prova puntuable pel Mundial, que va començar, dijous,  amb un tram d'asfalt per la part baixa de Montjuïc, a Barcelona i que va acabar ahir. Victòria pel francès Sebastian Ogier que a més amb la victòria va obtenir el Campionat Mundial, el segon consecutiu. Va ser un èxit d'organització.
Mossegada de Clàssic i altres actes esportius en l'últim cap de setmana d'octubre.

El Clàssic de Suarez

Carta oberta a Luís Suarez

Admirat davanter

S'ha acabat. Ets lliure. S'ha acabat la teva condemna, que en principi havia de ser d'arrest domiciliari, que va esdevenir finalment en llibertat condicional. Han estat tres mesos, durs per a tu i per a la culerada, que com si fos la nit de Reis esperava amb delit obrir el regal i jugar amb tu.
És exagerat ho sé, però els partits que vas jugar amb Indonesia o Oman, amb la selecció uruguaiana, vas fer trempar molt el personal. Les espectatives amb tu estan molt altes. I demà serà el dia. Si ho vol Luís Enrique clar. No serà un dia qualsevol. Demà es juga el Clàssic dels Clàssics, el Madrid - Barça.
Si noi, tes raó. Quin dia per debutar. Doncs si. És el que hi ha. i ets el gran protagonista. I tot el que facis serà magnificat. Si triomfes seràs l'hòstia amb patinet. A la primera cagada ja estaràs repudiat de per vida. El culé no perdona, i menys amb el Madrid.
No busquis 100 dies de glòria. No existeix aquest concepte al Camp Nou i menys amb l'etern rival. Demà, Luís tens el primer examen. Ets Bóta d'Or. Se't reclaman gols. N'has de clavar. El profe és exigent i t'ha fotut un examen cabró per arrencar: el R. Madrid. No està malament. Per als amants dels dònuts. Ara si el superes seràs coronat amb llorer i li tallaran el cap a l'estatua de Gamper per posar el teu. Si falles, el que tallaran serà el teu cap.
Ei, però tranquil. No et vull posar pressió. Però és el que hi ha. La llibertat té aquest preu i demà a partir de les 18:00, des de les 16:00 a Rac1, al Bernabeu començaràs a ser jutjat pel soci. Serà dolorós o serà plaent. Tot depèn de tu.
En tot cas noi, i t'ho dic sincerament, molta, moltíssima sort. La necessitaràs.

Firmat

Un que ja esmola les dents, esperant-te

PostData: El Barça de bàsquet amb baixes com la paternitat de Maciej Lampe va guanyar a la pista de l'Emporio Jeans Milà a la segona jornada de la fase de grups de l'Eurolliga

Romerito i els debuts al Bernabeu

Romerito, Cesc, Alexis, Alex Song i Luís Suarez. Aquest cinc titular en el món del bàsquet, és un cinquet debutant. En diferents èpoques i diferents moments, aquest pentagrama de catacracs (ja veurem si Suarez ho serà) van debutar, o ho faran, amb el Barça al Santiago Bernabeu. Com en principi ho pot fer Suarez, després que demà divendres se li acabi la sanció per la mossegada a l'italià Chielini al Mundial.
Ara si Suarez ens ha de sortir com els 4 companys d'aquesta casa del terror que van debutar en un Clàssic ja el podem facturar de tornada a Liverpool o a Transilvania al costat de Dràcula.
El cas de Romerito és simplement genial. Paradigmàtic que aquesta casa blaugrana és de bojos. Julio César Romero, Romerito, va ser fitxat per Johan Cruyff en una de les seves Cruyffades més monumentals que hom recorda. Com si fos una espècie de Txigrinsky versió Profeta, Johan es va enamorar d'un paraguaià, que venia amb l'etiqueta de màxim golejador de la seva selecció al Mundial de Mèxic del 1986. Ho deuria fer molt bé. Tant que Romerito va debutar en un Madrid-Barça al març de 1989. La seva actuació no va passar de discreta, comptant que va ser el millor en el 0-0 en què va acabar el partit. Romerito va anar perdent minuts i només va jugar set partits més i a estonetes. Romerito va marxar al Puebla mexicà. I res més.
Alexis Sanchez és sudamericà, com Romerito, xilè concretament; prometia molt, com Romerito; debuta amb un Madrid - Barça, com Romerito, a l'anada de la Supercopa espanyola 2011, i marca (no com Romerito); encigala el personal; però es desfà com un terròs de sucre i esdevé un dels paquets més imponents que han vestit la samarreta del Barça. Va ser facturat a l'Arsenal, amb grans suspirs d'alleugement
Cesc, després d'uns estius llargs buscant el retorn del fill pròdig és fitxat el 2011 i debuta a la tornada de la Supercopa espanyola, on va debutar Alexis, aquella on José Mourinho li fot el dit a l'ull al malaurat Tito Vilanova (A.C.S.) Prometia molt però mai va acabar de quallar ni amb Pep Guardiola, ni Tito, ni Tata. Ara, al Chelsea, entrenat per Mou, macabres casualitats, sembla recuperar el futbol que va meravellar a l'Arsenal.
Alex Song, va debutar en un Madrid - Barça i... ja no se'n va parlar més. Sabem que era jugador del Barça i que de tant en tant jugava. Però que era més comú que passés per Oficines del club a cobrar la nòmina. Per si us interessa està cedit al West Ham.
Espero que Suàrez debuti al Bernabeu amb el Madrid i tingui el futur de grans com Steve Archibald o Ramon Maria Calderé, que també van debutar davant el Madrid, i no completi el cinquet macabre del Bernabeu

PostChampions. El Madrid va guanyar al Liverpool i l'Atlètic va vèncer al Malmo suec en jornada Champions

PostData: Per si em demaneu la meva opinió de tots els merder judicial que es va muntar ahir a Can Barça amb les imputacions de nuñez, i les demandes retirades varies i tot Déu empastifat, us remeto al davantal d'ahir de Jordi Basté a els 8 del matí a El Món a Rac1. No afegiré res més. Només que és excels https://uwhisp.com/w/z6u

Més enllà dels jutjats

Entre l'afer dels avals de la Junta Laporta i l'ingrés a presó de Josep Lluís Nuñez a l'Audiència Nacional i el jutge Ruz pot seguir investigant si vol) ahir hi va haver futbol a Can Barça. I és que com sempre diem, el club viu en dues realitats paral·leles: a la gespa i fora d'ella, majoritariament vestit amb toga i sintonia de Perry Mason.
Durant unes hores, el Clàssic de dissabte i l'anaconda va quedar guardat al baul dels nervis mentre es disputava la tercera jornada de la Champions entre el Barça i l'Ajax. En set minuts la culerada va oblidar-se de jutjats gràcies a la connexió balsàmica Messi - Neymar, autor del gol, amb assistència meravellosa de l'argenti. El Barça va fer un partit molt seriós on va dominar en tot moment, recuperant boles i pressionant des de dalt. I amb un Mascherano imperial. Una altra connexió meravellosa Iniesta - Messi significà el 2-0. A la segona part futbol control, relaxació, gol de l'honor de l'Ajax, patiment final, gol a la contra del jove Sandro i les vaques sagrades a la banqueta que dissabte toca Bernabeu. Ahir al Camp Nou Barça 3 - Ajax 1. Perquè hi ha vida més enllà dels jutjats.

PostChampions: En el partit més atractiu de la jornada, el Bayern de Munich va derrotar a la Roma 1-7. Una altra pallissa, el Shachtar Donetz 7 - BATE 0 o el Chelsea 6 - Maribor 0. El PSG va guanyar per la mínima al camp de l'Apoel de Nicòsia a l'altre partit del grup del Barça. L'Athlètic de Bilbao va perdre amb el Porto. En total 40 gols en 8 partits. A la Youth League, el Barça juvenil va empatar 2-2 amb l'Ajax.

PostData 1: Santi Castillejos, tècnic del Llagostera de Segona A ha estat destituït després de l'1-4 de diumenge amb el Mallorca. El seu substitut serà Lluís Carrillo amb Oriol Alsina com a segon entrenador i Director esportiu. La mateixa fórmula que va permetre l'ascens a la Divisió de Plata l'any passat

PostData 2: Oscar Pistorius, l'atleta sudafricà de les pròtesis a les cames ha estat condemnat a cinc anys de presó. És la sentència del judici per l'assassinat de la seva nòvia, Reeva Steenkamp

PostData 3: Anna Tarrés torna a la natació sincronitzada. Després del convuls adeu de la sincro espanyola, la seleccionadora agafarà les rendes de la selecció francesa. La setmana en què Marga Crespí, la mallorquina, companya d'Ona Carbonell al duo va anunciar la retirada després que en l'últim Europeu de Berlínla companya de Carbonell fos Paula Klansburg

Clàssic AC

L'anaconda del Madrid - Barça de dissabte té un bon aperitiu perquè s'entretingui una estoneta durant les hores que resten pel Clàssic.
Aquesta nit a les 20:45 al Camp Nou, tenim Clàssic AC (Abans de Clàssic) Un Barça-Ajax, no té la categoria de Clàssic perquè hagin protagonitzat grans partits entre ells. De fet aquest d'avui, a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1, serà el tercer que enfrontaran catalans i holandesos, després del de l'any passat. Si un Barça - Ajax es un Clàssic és perquè ambdós per separat són Clàssics del futbol europeu- Llegendes que han fet gran la Champions. Els dos guanyadors de 4 Copes d'Europa, entre ells hi ha hagut un túnel, una connexió, gairebé mítstica on grans noms del futbol han vestit la samarreta dels dos equips. Des de Rinus Mitchells a la banqueta, a Cruyff a la gespa i a la banqueta, Kluivert, els De Boer... o Luís Suarez.
Luís Suarez afrontarà des de la graderia l'últim partit vestit de carrer. El darrer partit previ a que s'aixequi la sanció per la queixalada a Chielini al Mundial. Per ell també serà especial.
El Barça arriba a la tercera jornada de Champions com a líder de Lliga, després de derrotar a l'Eibar a la Lliga. Pel què fa a l'Ajax, entrenat per Frank De Boer arriba després d'empatar a 1 amb el Twente a la Eredivisie
Els culers es volen treure la mala llet i el regust amarg de l'eliminatòria passada, on l'Ajax li va treure les vergonyes a un equip de Tata Martino que fins aleshores guanyava però no convencia. A partir d'aquell moment ja ni guanyava. No va ser només un avís.
Les coses han canviat a Can Barça i el Barça de Luís Enrique ha de guanyar per nassos per rescabalar-se de la castanya a París després de la derrota a la segona jornada amb el PSG. Ja no és només guanyar. És no complicar-se la vida a la Champions i encara el Clàssic de dissabte amb optimisme creixent. Un "Ja som aquí. Tots més el Suarez. Bernabeu tremola"
Aquesta nit, val més que tothom es concentri amb l'Ajax, inclòs anaconda i deixem el Clàssic de banda unes hores. perquè de Clàssics ni haurà molts, però de Champions 2014-2015 només una. I no s'hi val a badar.
Avui, Clàssic abans de Clàssic. Clàssic AC. Barça - Ajax

PostData 1: S'executa la sentència dels avals contra la Junta Laporta arran de la querella presentada pel soci Vicenç Pla. Laporta i els seus hauran de pagar 23 M € en la campanya 2002-2003, després de les eleccions del 23 de juny de 2003. La campanya es va acabar el 30 de juny. Amb 7 dies del mandat de Laporta. Per set dies, la junta Laporta haura d'avalar tota la temporada.

PostData 2: Ahir es va confirmar que el 28 de desembre es jugarà a San Mamés un Euskadi - Catalunya, el dia que el Còrdova s'ha carregat el tècnic de l'ascens, el català Albert "Chapi" Ferrer i el Llevant s'ha ventilat el tècnic basc José Luís Mendilibar. Ambdós són els primers entrenadors de Primera

PostData 3: Ha mort d'un problema cardíac José Luís Abós entrenador del CAI Saragossa de bàsquet. Amb ell el conjunt aragonès va arribar l'any passat al Play Off ACB i a Europa. DEP.

Compromissaris d'Austràlia

Intens cap de setmana on es va haver de matinar el diumenge i dinar molt d'hora el dissabte per seguir-ho tot. Un supercap de setmana d'Assemblea de Compromissaris del Barça, futbol, bàsquet, i motos a Austràlia entre altres.
Dissabte abans del Barça-Eibar es va celebrar al Palau de Congressos de Catalunya l'Assemblea de compromissaris del Barcelona, sense cap punt destacat ja que el tema pelut del contracte amb Qatar es tractarà l'any que ve que és quan s'acaba el contracte de patrocini, tot i que al tprn de preguntes, evidentment, el soci li va preguntar al President Bartomeu. Un Bartomeu que va dir que es presentaria als pròxims comissis electorals.
A la gespa, un cop acabada l'Assemblea, el Barça-Eibar era el partit previ al Clàssic de dissabte que ve al Santiago Bernabeu. Els blaugranes catalans van guanyar als blaugranes bascos per 3-0. L'Eibar va vendre cara la seva pell i no va ser fins a la segona part que Messi amb una genialitat va assistir a Xavi per obrir la llauna. Més tard Neymar i Messi, aque està a un gol d'igular el rècord de Zarra (en dur 250 per 251 de Zarra)
Abans, el divendres, el cap de setmana va començar amb el sorteig de tot el quadre de la Copa del Rei. Osca-Barça, Alabès-Espanyol, Sabadell-Sevilla, Cornellà-Madrid i Hospi-Atlètic de Madrid, són els emparellaments dels catalans als 16ens de final que es jugaran el 3 i el 17 de desembre (29 d'octubre el Cornellà-Madrid per la disputa dels blancs del Mundial de Clubs al desembre).
Tornant al cap de setmana de Lliga, que tornava el cap de setmana, l'Espanyol va perdre al camp de l'Atlètic i el Madrid va guanyar al Llevant 0-5 amb la ressaca encara del documental "El Madrid Real, la llegenda negra de la glòria blanca" emès dijous al Sense Ficció de TV3 sobre la relació del madridisme amb el franquisme, i que ha disparat el nivell de bilis de la caverna amb conats i amenaces de denúncies a l'autor Carles Torras i a TV3 per emetre-ho. Un documental excel·lent per cert.
A segona divisió, el derbi català Sabadell-Girona acabà amb triomf gironí que segueix líder de la Lliga, el Barça B va guanyar a l'Alcorcón al Mini i el Llagostera va caure clarament amb el Mallorca a Palamós
En bàsquet, el cap de setmana del Barça començava divendres amb el debut en victòria ajustada i patida de l'Eurolliga al Palau amb el Bayern de Munich i acabava diumenge derrotant al Gran Canària en Lliga a casa. la Penya va perdre la imbatibilitat fins al moment en perdre al Palacio de Deportes de la Comunidad, el camp del Madrid, per només dos punts, fent un partit catedralici. El Manresa va perdre a Màlaga i l'Andorra suma la primera victòria a costa d'un Baskonia a hores molt baixes.
Quarta jornada de la Champions d'handbol i primer empat del Barça a casa del Kolding danès, i primera a les competicions europees d'hoquei patins amb la participació del Barça, el Vic i el Vendrell a la Lliga europea i del Reus, el Noia, l'Igualada i el Calafell a la Copa de la CERS, la UEFA de l'hoquei. I també en hoquei, dissabte a Vilafranca es va reeditar el Catalunya - Anglaterra, la final del Mundial B de Macau el 2004 amb tots els protagonistes on per uns dies la Catalana va competir oficialment en un torneig internacional. Un homenatge a aquell històric equip que va fer història
I si la setmana passada vam matinar per veure com al Japó Marc Marquez guanyava el Mundial de Motos, aquest vam matinar per veure com un altre català, Tito Rabat, intentava guanyar el Mundial de Moto2 a Philip Island, a Austràlia. Com a mínim havia de guanyar i que el seu màxim rival, el finlandès Mika Kallio fos quart. Kallio va ser quart, però Rabat no va guanya. Va ser tercer darrere de Maverick Viñales. A Moto3, Àlex Marquez el germà del Marc acaricia el títol en quedar segon darrere de l'amfitrió Jack Miller i per davant d'Àlex Rins. De fet, entre els 6 primers classificats els va separar només 2 dècimes. Un final ajustadíssim i de Photo Phinish. A MotoGP amb tot el peix venut amb el bicampionat del Tro va guanyar Valentino Rossi. El Dottore es va beneficiar de les múltiples caigudes dels seus rivals per guanyar. Van caure tots els pilots catalans. Per exemple, Marc Màrquez va caure quan anava líder. La freda temperatura dels pnemàtics per culpa del fred meteorològic va provocar aquestes caigudes. Un any més les gomes van protagonitzar la polèmica en el GP
Matinada de diumenge i compromissaris a Can Barça en un nou gran cap de setmana pels amants de l'esport

L'Eurolliga del Pep

Pep Guardiola està tan present a la vida blaugrana, que encara que estigui a Munich entra a la vida blaugrana. Fins i tot en el bàsquet. Aquesta nit arrenca al Palau Blaugrana l'Eurolluga on el Barcelona jugarà amb el Bayern de Munich, en un duel morbós, per Pep Guardiola, present en les nostres ments i oracions i per Svetislav Pesic, el tècnic serbi del conjunt alemany que va aixecar la primera Eurolliga culé al Palau Sant Jordi, al 2003, com a entrenador dels Bodiroga, Fucka i Navarro
5 dels 6 representants del grup del Barça, el C són campions de Lliga domèstica. Sens dubte el més complicat dels 4. Un d'aquests es quedarà fora (Barça, Bayern, Fenerbahce, Milà i Panathinaikos) juntament amb la maria del grup, el Turow polonès.
És el grup més complicat de tots i el més atractiu, en una de les edicions de l'Eurolliga més obertes que es recorden. La fase de grups que comença avui al Palau i que ja ha comen¡at des de dimecres amb el partit del Baskonia - Neptunas, amb triomf basc, culminarà a Madrid el maig.
I és el Madrid, un dels grans favorits per endur-se l'Eurolliga de casa, cosa que no passaria des de la del Panathinaikos el 2007. El Madrid és un dels 5 representants de la Lliga Endesa, amb Barça, València, Unicaja i Baskonia. Un Madrid que sense Marko Mirotic, a l'NBA, a Chicago, al costat de Pau Gasol, vol treure les dues últimes espines de les Eurolligues perdudes, la del 2013, amb la remuntada d'Olympiakos i la del 2014, aquets any, amb el Maccabi de Tel Aviv
Dels altres favorits a guanyar la Lliga destacar els dos grecs, inclòs l'Olympiakos, encara que fa poc ha destituït el seu tècnic Georgios Bartzokas, després de perdre als quarts de final de la Copa graga amb el Panathinaikos i el CSKA. El vigent campió israelià ha baixat enters amb les baixes del tècnic David Blatt, que fa les Amèriques per fitxar per Cleveland, dos dels seus referents, i la baixa de Sofokilis Schortsanidis
Atenció que els alemanys, Alba de Berlín i Bayern de Munich poden donar alguna sorpresa i són necessaris per la supervivència econòmica i esportiva de la competició. I no ho diem perquè els berlinesos derrotessin als San Antonio Spurs en un partit de pretemporada
Avui, el camí de Madrid, cap a l'Eurolliga comença amb el Pep. Omnipresent a tot arreu

El Clan dels Samurais

Els Màrquez estan de moda. Els dos tronen amb soroll de búgies i cadenats. Són de Cervera. I ja no són el germà de... Són Marc i Àlex Màrquez.
Un, el gran ja és campió del món. Al Japó, a ritme de samurais va posar el prefix -bi al terme "campió." Falten 4 curses i ja és campió del món. És cert que a les darreres curses, potser els nervis, la sort o que alguna cosa ja no era el mateix que al principi, l'insultant domini de Marc es tornava terrenal. Ell seguia senta mbiciós però la moto no acompanyava. Al Japó, la setmana passada, va voler atacar fins a assegurar el Campionat. Tenia l'enemic al davant, i li fa un avançament a Valentino Rossi, real i generacional. "Ha arribat la meva època. Gràcies per tot" li va dir. I sent segon, ja no va perseguir al guanyador Jorge Lorenzo. No li calia. Era bicampió i havia demostrat de nou que ara la llei és Màrquez.
I a pas de formiga, un altre Màrquez s'ha fet gran. De sensació a realitat. Després d'un inici on l'australià Jack Miller semblava que havia de guanyar de carrer, el Mundial de MotoGP la victòria del petit dels Màrquez guanya a Catalunya i canvia les tornes. Miller té problemes. Ja no insulta i la dictadura s'acaba. El Clan dels Samurais Marquez s'imposa també a la cilindrada petita. Victòria al Japó i amb 25 punts de marge sobre Miller, té un match ball a Phillip Island, a Austràlia, aquest diumenge a la nit, per donar un altre Trofeu al Clan dels Samurais. I no el dóna el gran, però si el petit. La combinació, la carambola per sortir d'Austràlia sent campió del món és complicada però possible. Sigui com sigui, tot pinta que Marque&Màrquez associats sucaran un doble títol.
I per si no nhi havia prou, a Moto2, Tito rabat va camí del seu primer títol mundial. I en comú amb els Màrquez, trobem el Circuït de motocròs de Rufea, al Segrià on els tres s'entrenen. D'aquí que la connexió Clan dels Samurais + Tit Rabat es dgui el Team Rufea.
Les motos parlen català. A ritme de Samurais o de Teams Rufeas. Màrquez el gran, ja campió. Màrquez, el petit quasi segur i Tito Rabat, tres del mateix.
Per gentilesa del Clan dels samurais estem molts a punt de degustar unes patates per dir que aquest any no tornariem a tenir un triplet català al Mundial de Motos. Nyam-nyam

I si li preguntem a Messi?

Li han de fer un homenatge al Bernabeu quan superi el rècord. No s'ha de fer res al Bernabeu. S'ha d'esperar al Camp Nou per homenatjar-lo. I si fos Cristiano, que estigués a punt de superar el rècord al Camp Nou?
Ara tothom es veu en potestat de discutir i debatre en quin lloc Messi superarà el rècord de gols a la Lliga que va fer Telmo Zarra (en va fer 251 en 277 partits). Ara Leo en porta 249 en 284 partits.
Ja que no li podem preguntar al propi Zarra quan li agradaria que Messi el superés, ah no sé, que trobem algun expert en espiritisme i ouijes, rotllo Rossita de Tarot Rossita; i ja que sabem l'opinió de la seva filla que diu que li agradaria que Messi superés el rècord del pare, perquè no li preguntem al propi afectat, a Messi, si li agradaria batre el rècord de Zarra, i a on? Si al Camp Nou, dissabte, amb l'Eibar o al Bernabeu, la setmana que ve.
Esclar. Messi dirà que és igual, que ell juga a futbol i que no l'importa. Dirà el de sempre, si és que diu alguna cosa. Ara com que volem el titular, l'inventem, el rebusquem i en parlem als diaris i a les tertúlies del cafè. I esclar desitgem, com si fs el més grand els orgasmes qe el Bernabeu es converteixi en una pista NBA, i es pari el partit per homenatjar Leo quan faci el gol. No estaria malament. Seria estrany però vaja.
Sigui com sigui, tot val per vendre diaria. Fins i tot debats absurds amb reminiscències a Mag Fèlix o al Misteris del D'arbó. Li toca a Messi resoldre l'enigma. I tranquils. Serà aviat. Segur

PostData: Victòria dle Barça al derbi amb el Manresa, en el partit que faltava de la jornada 2 de l'ACB, que no es va jugar el capd e setmana pel compromís dels blaugranes a Xina, amb la gira asiàtica de l'Eurolliga

Tebas, la independència i els pirates

Javier Tebas, president de la LFP va deixar dos grans titulars, dimarts passat, en una conferència organitzada per La Vanguardia, que s'han d'analitzar amb una mica de calma i profunditat, aprofitant l'aturada per seleccions d'aquesta setmana
1. S'hauria de canviar la llei per tal que els equips catalans juguessin a una Catalunya Iindependent
2. La pirateria s'està carregant la Lliga
Analitzant el primer punt, dir-vos que si el principal problema de l'Estat Espanyol en una Catalunya Independent és que s'acabarien els Barça - Madrid, tinc dues solucions:

• 1. Deixar-ho tot igual. Si amb una moratòria transitòria com diuen, els equips andorrans poden jugar a lligues de les Federacions Espanyoles, perquè no poden fer-ho els catalans? Altra cosa és que si per interès o per sortir del desastre que és la Lliga espanyola, els equips catalans vulguin jugar a les lligues franceses, angleses o el que sigui. No seria nou. El club Enginyers de Poblenou de Barcelona va jugar fins fa poc a la Lliga anglesa de Rugby
• 2. Creació d'una Superlliga Europea com es rumoreja des de fa temps en cercles UEFA i FIFA, i deixar les competicions domèstiques per jugar-les entre setmana com si fos una copa del Rei, i de forma vluntària

Sobre el segon punt, Tebas va anunciar que la pirateria s'està carregant la Lliga, ja que la gent no està per anar fent gastos superflus (si amics el futbol en tancat és un gasto superfluo) i se les engenyia per veure el seu equip com sigui. Ja, el recurs del bar no funciona, perquè tampoc hi ha pasta per gastar-les en un bar veient futbol, o almenys crec jo, tot i que sempre estan plens però vaja.
I si cal posar-se el pedaç per tapar-se l'ull, la cam de fusta i el lloro per veure el futbol es fa. Si la pirateria es carrega el cinema, és clar que també ho fa en el futbol. Solució? Ah amics. Aquí ja em declaro incompetent. Com crec que també s'h declara Tebas, que per molt President que sigui és a les mans del capo Jaume Roures. Quan Roures vegi, que la seva empresa se'n va en orris (i no em refereixo a la Lliga sinó a Mediapro) la cosa seguirà igual. I si l'empresa s'ensorra a causa de la Lliga, llavors si que tindrem un problema. Mentrestant a aguantar el vandaval i a jugar per contentar el poble, pirata o no.
Debat obert de nou per reflexionar, obert per Javier Tebas , mentre esperem que la pilota torni a rodar i amaguem sota la catifa, un debat que sempre estarà present

Hispanitat sense futbol

"España: futbol, juerga y siesta". En el dia que se celebrava la Fiesta de la Hispanitat, entre toros i cabretes desfilant amb militars per la Castellana, en un acte naftalínic i de reminiscències preconstitucionals, hi va haver juerga i algú va fer la siesta. Però de futbol poc. L'aturada de la Lliga de seleccions va fer que el futbol quedés reduït a la Segona Divisió i a un Luxemburg  - Espanya de classificació per l'Europeu de França del 2016. Poca cosa perquè el tòpic es compleixi.
Sense futbol a Primera, Barça i Espanyol són protagonistes perquè per fi, almenys al Barça, es van adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
De la jornada internacional destaca la vicòria d'Espanya a Luxemburg després del desastre de djous a Eslovàquia,  la victòria de l'Argentina de Messi sobre el Brasil de Neymar, jugat a Pequín. Així doncs, Brasil s'emporta el Superclàssic de les Amèriques en el partit del Centenari entre les dues superpotències del futbol sudamericà

Així que més enllà de la victòria del Sabadell al derbi amb el Llagostera, el triomf del Girona a Albacete, l'empat del Barça B a Santander a Segona, l'altre esport, aquell que no surt en portada, agafa protagonisme.

Com el bàsquet on a Badalona, les senyeres van protagonitzar el derbi del planter, Joventut - Estudiantes, triomf local. I tot gràcies a la detenció, diumenge passat a Saragossa, del seguidor verdinegre per ensenyar una senyera en terra rojigualda. A part l'Andorra va perdre amb el Bilbao, amb un final increïble. Víctor Sada força la pròrroga, però al temps extra Axel Hervelle, sentencia el partit amb un bàsquet sobre la botzina. Tot això mentre el Barça de bàsquet acabava la gira asiàtica de l'Eurolliga guanyant un combinat d'estrelles de la lliga de Taiwan. És per això que el derbi amb el Manresa es jugarà demà al Nou Congost

En handbol, el Barça va guanyar al Besiktas turc en jornada de Champions 

I en hoquei, el Barça va guanyar la Copa Intercontinental al Palau Blaugrana, derrotant al Petroleros de Mendoza argentí, d'on per només un dia va jugar David Paez, exjugador del conjunt barcelonista, membre d'un gran Dream Team que va guanyar de tot. L'ara jugador del Centro Valenciano San Juan, va firmar un contracte amb Petroleros per jugar només aquest partit amb el Barça.

Al Japó, al GP de motociclisme, Marc Màrquez va quedar segon i va fer bo el match ball per sentenciar el Campionat del Món. El Tro de Cervera va remuntar com sempre, sortint de la quarta plaça, caient a la vuitena i remuntant a la segona, la plaça necessària per ser bicampió mundial. Enorme. Triomf de Jorge Lorenzo. Bicampionat de Marc. A Moto 2 triomf de Thomas Luthi per davant de Maverick Viñales i Tito Rabat que es va apropant al títol mundial cada cop més. Igual que Àlex Màrquez, el petit dels germans Màrquez, que va guanyar i li treu 25 punts, tot un GP, al segon classificat, Jack Miller.

I a Rússia va seguir la F1, mentre Jules Bianchi segueix a l'hospital, lluitent per una vida que li ha canviat per sempre. A Sotchi, on l'hivern passat es va celebrar uns JJOO descafeïnats, es va córre una cursa, per primer cop a la història el GP de Rússia, on hi havia poques ganes de celebrar alguna cosa. Triomf dels de sempre, els Mercedes. Hamilton primer (quarta victòria consecutiva) i Rosberg segon
Tot això en una setmana on Marc Coma es va proclamar campió del món de raids
Finalment, Badalona va ser nominada Capital Europea de l'Esport 2015 i a Reus s'ha celebrat el Mundial de patinatge artístic. Un nou èxit per l'esport català en la seva vessant organitzativa

Festa de la Hispanitat sense futbol, però amb molt d'esport. Menys mal

Un flac favor a la rojigualda

Diumenge és 12 d'octubre, festa de la Hispanitat, al país veí, aquest que estima tant a Catalunya, que és capaç de considerar un acte terrorista portar una estelada a Saragossa.
Sense futbol de Primera Divisió pels compromisos internacionals, el bàsquet ACB entra en les primeres planes de l'actualitat esportiva.
A Badalona, on mana el PP, la Penya jugarà amb l'Estudiantes. Però més enllà del duel, un Clàssic entre equips de planter (Olímpic vs Ramiro), hi haurà un altre punt d'interès al Palau. A la grada.
Penyes verdinegres i aficionats han llançat una campanya perquè aquest diumenge, l'aficionat vagi amb senyeres al camp, en protesta a la detenció d'Àlex Molina, la setmana passada. L'Àlex va anar com uns quants aficionats del Joventut a Saragossa a veure el debut de la Penya a l'ACB.
Al Príncep Felip, l'Àlex va fer el mateix que fa a l'Olímpic, o quan es desplaça amb l'equip verdinegre a on faci falta: animar amb la seva estelada, cridant un crit legítim, que expressa la seva voluntat de ser lliure. Independència.
A l'Estat Espanyol, i ho vàrem veure ahir, en l'Eslovàquia - Espanya, classificatori de l'Eurocopa 2016 de futbol d'ahir o el Luxemburg - Espanya de diumenge on es cridarà Viva España, brandant la rojigualda, fora del país i no passarà res.
Doncs a l'Àlex per proclamar la llibertat i brandar una senyera, la polícia el deté, el fa passar una nit a la presó, el jutja l'endemà i el condemna a pagar. Il·lògic total.
Així doncs des de La Cantonada, la Penya d'aficionats del Joventut que cada partit de la Penya anima al conjunt verdinegre,i des d'altres sectors d'aficionats del Joventut han promulgut la campanya de la senyera pel 12-O.
Una campanya pacífica a favor de la llibertat d'expressió, en un dia on la rojigualda es treurà a passejar, insultant tot el què no estigui a favor de ser representat per l'espanyola. Amb la cabra, el Rei i la Letícia, es passejarà la bandera espanyola i algun pollastre preconstitucional al país de la gavina.
La detenció de l'Àlex per aquells que defensen la llei, o haurien de defensar-la, inclòs la llibertat d'expressió, ha fet un flac favor a la Rojigualda que defensen.
Diumenge, 12-O, Festa de la Hispanitat, la Penya, l'afició, la seva gent, pacificament i amb força, com fa el poble català, quan li toquen el botet, es manifestarà per la llibertat d'expressió, brandant una senyera. Que ningú es confongui. No es demanarà la independència d'un país. Ja és un fet habitual. La senyera onejarà per la llibertat d'expressió i per l'Àlex que va viure un malson per expressar normalitat.
Entre banderes va la cosa. A l'agost, la Rojigualda i algun pollastrot va acompanyar a la selecció espanyola, a l'Olímpic dels Gasol, a la gira Ñ prèvia al Mundial. Ara la senyera acompanyarà a l'Àlex i a la gent que defensa la llibertat d'expressió.
Aquest diumenge de cabreta i d'exèrcit desfilant per l'Espanyolitat, a Badalona desfilarem per la llibertat d'expressió senyera en mà, esperant també el triomf de la Penya a la pista. Diumenge #TotsSomMolina

Canvi de motor

Tot desitjant el millor, per a Jules Bianchi, si es pot desitjar el millor a un home que està lluitant per la seva vida i que si ho fa mai més serà el mateix, deixeu-me parlar de l'altre tema, que va passar, evidentment en segon pla de l'actualitat d'aquest esport, el passat cap de setmana.
La F1 està agitada. Imitant el Phanfone, el tifó que va arrassar i va fer tràgic el GP del Japó, Fernando Alonso va bufar i bufar i Ferrari va ensorrar. Alonso els hi va fer pam i pipa als del cabalio rampante i els hi va dir que busquessin un altre ruc per carregar amb aquesta tartana. Alonso està fart, de no guanyar, de rebre crítiques, de tenir un cotxe més pròxim als dels autos de xoc, que un de normal, de relleus i canvis absurds que no serveixen de res, i de ser l'ase dels cops. Prou ha fet Fernando Alonso de conduïr aquesta carraca i de poder.lo pujar al podi en alguna ocasió. Espectacular. és com si un cargol guanyés a un lleopard. Insòlit però si.

Doncs Alonso s'ha cansat de les llums de Neó de MAranello, i de demanar una instància per treure un cafè de la màquina del cafè. Massa burocràcia. Massa gent i pocs resultats. I massa mediàtic. Alonso vol guanyar alguna cosa i ha decidit fotre el camp en algun lloc més discret i tranquil, si a la F1 hi ha discreció i tranquilitat, que no. A TV3 va declarar que la decisió de marxar la tenia presa de fa dos mesos. Fa pinta que Alonso agafarà el volant de Mclaren, on ja hi va ser el 2007, el de Mercedes o es prendrà un any sabàtic.

I un altre que canviarà de motor, serà Sebastian Vettel. El 4 vegades campió alemany, que no ho serà aquest 2014, per culpa de Mercedes, marxarà de Red Bull, al acabr la temporada. Considera que la seva etapa s'ha acabat. Està molt agraït als seus mentors, com Helmut Markp, erò que necessita altres reptes. El rumor, existent de fa temps, que podria anar a Ferrari pren força, mentre que a Red Bull, la nova sensació daniel ricciardo agafarà el rol de primer pilot i líder.

Canvis de motor a la F1, enmig de turbulències, provocades per l'emprenyada del tifó asturià, que ha dit prou. La temporada de F1 s'escalfa de valent a la recta final, amb un Hamilton i un Rosberg a mata degolla, per veure quin Mercedes es corona campió del món, un Alonso, que ha fet creu i ratlla a Ferrari, i un Vettel que canvia d'aires.

Aturada a boxes. canvi de motors i camí d'Abu Dhabi, per decidir el campió del món. De moment, aquesta setmana, correm a Rússia, a Sochi, on a l'hivern s'esquiava als JJOO. Un altre canvi.

PostData 1: El Barça femení va guanyar a l'Slavia de Praga a l'anada dels 16ens de final de la Champions

PostData 2: El Palau Blaugrana acollirà a mitjans de novembre una de les fases de grups de la ronda de quarts de final de la Copa d'Europa de futbol sala: l'anomenada Ronda Elite

El Santo s'ha emprenyat

Carta oberta a Iker Casillas

Incendiari porter

Ahir a la nit, en una entrevista a Iñaki Gabilondo al Canal + vas comprar una barra de pa, la vas trencar i la vas repartir a Barcelona, perquè els culers hi suquessim pa.
Et vas quedar a gust realment. I el millor és que crec que tens tota la raó. Sense mostrar gestos d'acrítud però llençant bilis amb bala has denunciat la situació que vius al R. Madrid.
Vas dir que no et vas sentir recolzat per Florentino Pérez, aïllat, en moments difícils. Saps qui ets i l'status dins el madridisme, i que et mereixes un respecte que crec que ara no tens

Que no t'agrada que et diguin talp i que t'acusin de filtrar informacions a la premsa pel simple fet de sortir amb una periodista. Que si molestes, o sents que emprenyes fotràs el camp del Madrid i d'Espanya.
I que la teva relació amb Mourinho, diguem-ho suau podria ser millor. Ho vas deixar en correcte. Res més. No crec que pensis el mateix amb el titella Karanka, el qual vas definir com el Señor Karanka. I crec que aquest Señor no és pas respectuós. I més quan Karanka et va dir que no tenies l'alta competitiva. Allà és on vas començar a tocar fusta de banqueta.
També has dit que la relació amb Puyol o Xavi s'havia enrerit per la rivalitat Barça-Madrid i que es van dir de tot, retreient-se coses

En fí, que has estat sincer. I Iñaki Gabilonso s'apunta un tanto que li durarà tota l'aturada de seleccions. I al Bernabeu hi ha un incendi que afecta a tot arreu. El Santo s'ha emprenyat, i no hi ha pilota que ho arregli, en menys de 15 dies. I jo pensant que aquestes coses només passaven a Can Barça, on la dimissió de Toni Freixa de secretari de la Junta blaugrana per discrepàncies amb el President Bartomeu, és un foc d'encenalls compàrat amb l'incendi que has fotut.
Ara prefereixo mil cops un Casillas com el d'ahir que un hipòcrita que calla per beneficiar al qui li fo la traveta.
Ets el millor porter del món i tens dret, com a sant i senya del madridisme de parlar així. Perquè a més, crec que tens raó.

Firmat:

Un panarra que li agrada sucar a la salsa

PostData 1: Javier Tebas, president de la LFP va dir ahir en una conferència organitzada per La Vanguardia va dir que la Lliga està en perill per la pirateria audiovisual i els piratejos dels decodificadors del senyal dels operadors que ofereixen la Lliga (Mediapro o el Canal +). També va dir que en una Catalunya independent, Barça i Espanyol no tindrien cabuda a la Lliga espanyola

PostData 2: El Barça de bàsquet va guanyar als Lions de Huangzhou en el primer partit de la gira asiàtica de l'Eurolliga. Dissabte segon partit a Taiwan

Debat a pals

En un club normal, no es discutiria que un porter que va superar el rècord d'imbatibilitat, jugués tots els partits, i no generaria debat.
Però ja sabeu que res al Barça és normal. Fa gràcia que entre un Claudio Bravo, que en tots els partits de Lliga que ha jugat no ha encaixat cap gol, amb rècord d'imbatibilitat del club a l'inici de la Lliga, superanta Peio artola (7 jornades, 670 minuts), i un Marc-André Ter Stegen, que en dos partits de Champions ha encaixat tres gols, es discuteixi a cada partit qui es posa als pals. Un debat que es magnífica quan, com ara, hi ha aturada de seleccions. 15 dies de debat.
I encara queda Masip que estic convençut que jugarà la Copa. Tres porters per tres competicions. No m'agrada gens. La competència ferotge que reclama Luís Enrique no serveix a la porteria on el porter és la primera línia de defensa i on la confiança amb ell és bàsica.
El debat és, per mi, tangencial als gols rebuts per un o altre.
I em direu que Carlo Ancelotti va fer el mateix que ara fa Luis Enrique i va guanyar la Champions. Sí però 1. Invents amb gasosa a mi no gràcies. 2. L'experiència de Casillas i Diego López en la Lliga l'any passat més, és superior a la de Ter Stegen.
Per mi ha de jugar qui està millor. I ara és Bravo. I si vols el segon porter per l'emprenyadora Copa del Rei. Estil Pinto. I mai mai mai s'ha de tenir un tercer porter amb fitxa del primer equip. Aquest tercer porter (Masip) hauria de ser del filial que per alguna cosa es té i curtir-se amb minuts que ara no té per tenir fitxa amb l'A
En fi, un esplèndid debat futbolístic sota pals. Jo em quedo amb Bravo. Per cert, qui es recorda ara de Víctor Valdés?

PostData: Àlex Molina, l'aficionat de la Penya que va ser detingut, diumenge a Saragosssa, enmig del partit CAI - Joventut, va serposat ahir en llibertat, i ja és a casa

Phanfone

És un dels protagonistes de l'actualitat esportiva del cap de setmana. I ni xuta ni encistella. Però arrassa. Aquest tifó va posar en alerta el circ de la F1, que va aterrar al circuit de Suzuka al Japó i que mai s'hauria d'haver disputat. Condicions pèssimes de pluja i visibilitat i el pitjor dels pitjors: el greu accident del Marussia del francès Jules Bianchi que va perdre el control del cotxe per l'acuaplàning i es va encastar amb la grua del GP que retirava el cotxe de l'accidentat Adrian Sutil. Bianchi està molt greu en un hospital lluitant per la seva vida. Riscos innecessaris de la F1. Bianchi no està a l'hospital pel tifó sinó pels interessos econòmics de la FIA que va pensar més en la butxaca que en els interessos i la vida del protagonista: el pilot. Amb Bianchi inconscient la cursa es va suspendre i el triomf de Hamilton queda en la macabre anècdota d'un dia que mai hauria d'haver succeït.
Phanfone i Fernando Alonso, l'altre tifó, intrascendent vist tot, que li ha dit a Ferrari que l'any que ve es busqui un altre que vulgui conduir el trasto, que ell marxa a Mercedes, McLaren o prendre's un any sabàtic. Qui el podria substituïr podria ser Sebastian Vettel que ha anunciat que deixa Red Bull.
El Phanfone va arrassar el Japó i el futbol de Primera Divisió que farà un descans de dos setmanes després de la jornada pretèrita. Una jornada que ens deixa la victòria del Barça a Vallecas, el camp del Rayo Vallecano, amb dues dianes en un minut de Messi (que està a dos gols d'igualar a Telmo Zarra com a màxim golejador de la Lliga) i Neymar, amb el rècord d'imbatibilitat del club en inici de Lliga de Bravo que ha superat a Peio Artola, porter dels 70. La nova marca està xifrada en 630 minuts; del Madrid a Bilbao i la derrota de l'Atlètic a camp del València. L'Espanyol va guanyar a la R. Societat.
Per cert, en un apunt judicial, Messi haurà d'anar a judici per frau fiscal a Hisenda, tot i haver pagat 53 M € per regularitzar la situació
A Segona A, el Barça B va perdre a casa amb el Lugo, el Girona va golejar a domicili el Ponferradina, el Sabadell va golejar l'Albacete i el Llagostera va empatar al camp de l'Alabès.
El Phanfone es va endú el futbol però va deixar un nou nat: el bàsquet ACB, que va iniciar la Lliga amb 3 representants catalans + Andorra i amb victòria del Barça davant del Baskonia, de la Penya a Saragossa, on es va detenir un aficionat, l'Àlex Molina, per dur una estelada, derrota del Manresa al camp d'Obradoiro i de l'Andorra al camp de l'Unicaja. En el Mundial femení de Turquia, or per a EUA i plata per Espanya, del seleccionador català Lucas Mondelo i cracs com Laia Palau o Sílvia Domínguez.
En handbol, el Barça va derrotar, a casa al Palau, al Wisla Plock polonès, entrenat per l'extècnic blaugrana Manolo Cadenas i amb els exjugadors barcelonistes Ángel Montoro i Rodrigo Corrales en jornada de la Champions.
Phanfone, el tifó de l'esport aquest cap de setmana. Força Jules. #TotssomMolina

Dos anys després

Maig de 2012. Pep Guardiola apurava els últims dies com a tècnic del millor Barça de la història, guanyant la Copa del Rei a la final de Mestalla amb l'Athlètic de Bilbao, el 14è títol dels 19; el Barça de bàsquet guanyava la Lliga ACB; Sebastian Vettel arrassava al Mundial de F1; i Marc Marquez ja feia estralls al Mundial de Motos. Fa 2 anys, el Sènior A masculí del Círcol baixava a Segona Catalana. I les noies del Sènior acabaven la temporada més convulsa i trista de la seva història. Un any complicat amb lesions, adeus a les banquetes i a la pista i que acaben amb el suport de 5 juniors, acaben la Lliga amb el descens a Segona Catalana, després d'haver pujat l'any passat a Primera. L'últim partit a La Plana va ser trist. Poca gent sabia que aquell seria l'últim partit del primer equip femení del Círcol de la història.
Octubre de 2014. El Barça ha canviat molt. Pep Guardiola ja no mana. Ho fa Luís Erique després de l'era Tito i Tata. El joc és esplèndid i tot pinta que viurem un altre gran època. El Barça està a punt d'iniciar la defensa de la Lliga ACB, guanyada amb el triple del defenestrat, fins al moment Maciej Lampe al Madrid; a la F1, Vettel ja no mana amb mà de ferro, ho fan els Mercedes; i en motos Marc Màrquez acolloneix i molt i té a punt de solfa el segon Mundial. El Sènior A masculí del Círcol juga a Copa Catalunya i després de dues jornades és un dels líders. I... tornen les noies Sènior.
Dos anys després del fatídic maig de 2012, on vam posar creu i ratlla al primer equip femení del Círcol, el tornem a retrobar amb una renaixença amb força. La història, ens torna a citar per un altre petó històric com el de la setmana passada. No serà a primera Catalana, serà a Tercera: des de baix, per anar creixent de mica en mica. Perquè són bones i creixeran
Aquest diumenge a les 12:30, les Sènior juguen a casa, a La Plana, al Santuari, a casa de la Parròquia, infalible i infallable. El rival en aquest retorn a casa, en la segona jornada de Lliga és el Tona. Les noies Círcol venen de vèncer en el debut a Sant Feliu de Codines.
Les noies, dirigides pels ambiciosos germans Garcia, el Sergi i el Xavi, tenen molta gana i ambició. Ho volen fer bé. Són un equip nou, molt jove, però amb la base del planter del Círcol que també és gran en fèmines. Del "Perquè no...?" al "Som-hi". El Sènior femení és el somni d'una nit d'estiu d'un club que volia tornar a tenir un equip femení Sènior per tal que el planter tingués un mirall on reflectir-se.
Creieu-me. Són bones. I tal com amb els nois vau omplir La Plana, tot i la pluja, amb l'Horta, la setmana passada, aquesta ho heu de tornar a fer. Ompliu La Plana, perquè el moment serà de nou històric. les noies tornen a casa. I ja no en volen marxar.
Feu-ho per elles. Per les Carla, la Roser, la Sara, la Clara, la Nia, la Clàudia, la Judit, la Núria, la Laia, l'Elena, per les de baix que empenten amb força... I pel Xavi i el Sergi. pel somni d'una nit d'estiu. Pel somni de bomber. Perquè mai més tinguem que dir que han passat dos anys per veure de nou en acció un equip femení del Círcol. Elles també són història

PostData: Efectivament. No hi va haver sorpresa. Barça 103 - Andorra 94 en una gran final de la Lliga Catalana masculina ACB. En la femenina, triomf del Spar Citylift Girona davant el Cadi La Seu

Tricentenari internacional

Avui a La Seu d'Urgell, a tocar d'Andorra, es disputa la final de la Lliga Catalana ACB, Trofeu Tricentenari. En commemoració als 300 anys de l'11 de setembre de 1714, el bàsquet català s'internacionalitza en el seu Trofeu més emblemàtic, i que serveix com a preludi de l'arrencada de l'ACB del cap de setmana que ve.
Ho tornaré a dir, sóc pesat, ho sé. Però ja en podrien aprendre els compatriotes futbolístics amb la Supercopa de Catalunya de futbol, que ningú vol jugar i on Barça i Espanyol es maten... per no jugar-la. Un gran esforç que serà recompensat segur.
Aquesta internacionalització de la Lliga Catalana ACB, és degut a la presència del MoraBanc Andorra, el nou equip ACB, del País dels Pirineus, i adscrit a la Federació Catalana de Bàsquet. Perquè ens entenguin als no avesats a l'esport de la cistella i tirant més pel futbol, l'Andorra seria un Mònaco a França i en versió futbol.
Avui, aquest Andorra, entrenat pel mite a Manresa, Joan Peñarroya, que s'ha reforçat molt bé amb una plantilla amb homes com Víctor Sada i Kaloyan Ivanov i, amb homes com Jordi Trias, que l'any passat va baixar a LEB per tornar a l'ACB, disputarà la final a la pista de la capital de l'Alt Urgell, i per aquest 2014, Capital Catalana del Bàsquet. La Penya, que ha començar fortíssima la pretemporada, on no havia perdut fins ahir va perdre a les semifinals amb el conjunt andorrà.
És la Penya de la il·lusió dirigida per Demond Mallet a la posició de 1, i com sempre amb molts reforços i cares noves, com el retornat Sergi Vidal, Goran Sutton o Clevin Hannah.
A l'altra cantó del ring, amb l'aspirant MoraBanc Andorra, hi ha el campió, des de fa 5 anys, el totpoderós Barça, que va superar al nou Manresa de les 10 cares noves, d'una plantilla de 11 (la última, Roger Grimau) i el retorn de Pedro Martínez a la banqueta 15 anys després, a les semifinals.
L'economia farà que com passa habitualment i seria sorpresa majúscula, que la final no tingui color blaugrana dels de Xavi Pascual a la banqueta, i els Navarro, Huertas i les novetats Doellman, Satoransky, Pleiss, i Deshawn Thomas. Sense descartar que el Joventut competeixi.
Veurem si salta la sorpresa, complicat, però sobretot veurem una nova edició d'una de les millors competicions que hom creador basquetbolístic parí. Per l'interès de tots en jugar-la, i per ser el preludi de l'arrencada de la Lliga ACB. Com ha de ser.
I com ha de ser també es disputarà la final femenina de la Lliga Catalana, amb els representants catalans de la Lliga Femenina, l'Spar Citylift Girona (l'antic UniGirona) i el Cadí La Seu
Aquesta nit, a les 21:00 a Rac1, la gran final de la XXXV Lliga Catalana de Bàsquet - Trofeu Tricentenari. Barça - MoraBanc Andorra. La Lliga més internacional

PostChampions: El Madrid va derrotar a la ventafocs Ludogorets amb molt de patiment, a domicili, a Bulgària i l'Atlètic de Madrid va guanyar amb la Juventus.

Desamor a París

A on Messi es va lesionar fa 2 anys. No podia ser d'una altra manera. El PSG va estrenar el caseller de gols encaixats del Barça. En una falta lateral rematada per David Luiz, el porter del Barcelona va fer una cosa inèdita en 6 jornades de Lliga i una europea, 639 minuts en total: recollir una pilota de dins la porta. No en seria la única que recoŀlecteria Marc-André Ter Stegen
Abans Leo Messi en un intent de reconciliar-se amb la capital francesa, que odia amb profunditat (lesió que el fa perdre la final de Champions del 2006 a Saint Dennis, lesió i inici calvari 2012) va empatar.
En un continu intercanvi d'ocasions els parisencs van tornar a marcar, gràcies a Verrati que es va aprofitar d'una mala sortida de
Així de mogut va ser l'inici de partit entre el PSG i el Barça
Amb el marcador en contra, als culers els hi va entrar l'ànsia d'empatar ràpid, però el PSG estava ben arraplegat i amb el gol va esdevenir un equip italià, que la sap tocar amb els peus mentre la defensa blaugrana no tenia el millor dia. Els francesos van portar de corcoll al Barça sense xutar en excés. Però quan va xutar la va clavar. 3-1 obra de Matuidi.
Neymar, rematant centrada d'Alves, va voler arreglar el mal amb el 3-2, però era massa tard. Alba ho va tenir a prop a centrada de Munir. I el propi Munir al pal. I Sandro a fora. Però res. Ahir tocava perdre. No sé si ja tocava. Però va passar. I no passa res. El millor Barça guardiolià llepava de tant en tant.
Amb un equip tècnic que vol jugar a futbol, el Barça, fràgil al darrere, va perdre i va encaixar tres gols. Però l'actítud per no acabar així, perdent partit i liderat, va ser bona.
A París, la ciutat de l'amor i el desamor pel Barça, (3 visites al Parc dels Prínceps, 0 victòries) PSG 3 - Barça 2. Un altre partit serà.

PostChampions: L'Athlètic de Bilbao no abandona la crisi que pateix en lliga a Europa i cau a la Copa d'Europa, al camp del BATE Borisov bielorús.