Final al/de gener

Falten 4 mesos pel final de temporada i ja parlem de finals. Disculpeu el tòpic, però el partit de demà amb l'Atlètic de Madrid és gairebé una final al Camp Nou. Qui guanyi encarrilaria molt bé el títol de la regularitat. Per tercer any consecutiu, cules i colchoneros són protagonistes directes d'una final pel títol. 2014, victòria al Camp Nou i lliga colchonera. 2015, victòria al Calderón i lliga blaugrana. 2016 victòria al Camp Nou i lliga blaugrana? Veurem.
I veurem quin partit veurem i com es recomposen de les recents castanyes de Barça i Atlètic.
A nivell de resultats, és cert que el Barça guanya. Però últimament ho fa sobre la campana i amb els genolls a la lona. Messi és la millor prova. (Diré un sacrilegi, aviso). Messi no està bé, però com que és tant bo i és el millor, jugant al 40% sent generós i amb la llengua a fora et decideix un partit (aquest cop assistint) com dimecres a la Copa amb l'Athlètic de Bilbao. Neymar, avui, està un graó per sobre de Messi (i ara demà el Leo em tancarà la boca tant gratament amb un partidàs com si ho veiés). El Barça sembla que li han agafat els trumfos amb la pressió que li fan. I físicament sembla que el cicle és de davallada.
Demà li caldrà un esforç suplementari si vol seguir aspirant al triplet. Juga a casa i l'afició està amb l'equip. Malgrat que per les darreres assistències al Camp Nou (pèssimes) i l'indescent nou horari de dissabte a les 16:00 (des de les 15:00 a Rac1), ho poden handicapar. Si el futbolista demà ha de fer un esforç, l'afició del puro i el 'burro' a la boca, també.
La castanya de l'Atlètic és més física i estadística. Li va donar emoció a la Lliga empatant diumenge passat amb un Sevilla amb 10. I a la Copa va quedar eliminat pel Celta. Adéu al triplet. És una mala ratxa o el principi del declivi? Els colchoneros estan ferits i volen venjança. I fer-ho al Camp Nou seria un bàlsam i un nou tanca-boques per qui dubten del Dream Team del Cholo Simeone versió Neptuno.
Barça i Atlètic. Dos equips ferits, en busca d'una alegria i aixecar-se com a amos de la Lliga. Ara els 2 equips estan empatats a la Lliga a 48 punts, quatre per sobre del R. Madrid.
Demà, tres punts d'or per la Lliga. Una final a gener. Una final de finals de gener. Barça - Atlètic de Madrid. La lliga JA en joc

Prova de cardiologia

Després d'un gol ben anulat a Vermaelen, Iñaki Williams va obrir la llauna. L'Athlètic de Bilbao va començar el partit de nassos, molt ofensiu i exceŀlent en la pressió aprofitant les errades defensives del Barça.
El què havia de ser una tornada plàcida va ser un ínfern per les coronàries culers a la mitja hora de joc.
Després, les coses es van equilibrar i el Barça va poder empatar al fil del descans. Però el mal estava fet. Patir, patir i patir i resar perquè això s'acabés ràpid. Por i Dodotis per a tothom. La nova prova del Coŀlegi de Cardiòlegs per provar la salut de les coronàries estava anant de conya. Tots sans i cap infart, almenys que ho sàpiguen.
A la segona part va aparèixer el Barça que volíem coincidint amb l'aparició de Messi que es va prendre mitja part sabàtica. Assistència del Petitó i gol de Suarez. 1-1. Però va seguir el patiment i els Dodotis
I és que el Barça es va perillosament a acomodar i l'Athlètic per poc ho aprofita.
Però qui si no. Aquell que plora en blaugrana, aquell que demana perdó als pares per no dedicar-los els gols que fa perquè els hi dedica a la dona,  el millor esportista català. Gerard Piqué. 2-1 i fi de l'eliminatòria. Premi. Respiri. Gol de Neymar
Xiulet final. 3-1. El Barça a semis de la Copa del Rei, de nou, cosa que passa en els darrers 9 dels últims 10 anys. Fi de la prova cardiològica. Si pot llegir avui aquest article és que el té molt bé de salut. Enhorabona. La problemàtica revisió dissabte a les 16:00 amb l'Atlètic de Madrid.

La Febre de la Copa

La tornada dels quarts de final de la Copa del Rei amb l'Athlètic de Bilbao d'avui a les 21:30, des de les 19:00 a Rac1, ve marcada per la febre. No la de la Copa, competició mal parida només pel nom i la institució que representa.
La febre real que afecta a Arda, Busquets i Iniesta. Un mig del camp en quadre per defensar l'1-2 de San Mamés.
Som al tercer i últim acte de la trilogia de partits entre bascos i catalans.
Al Camp Nou, el Barça trobarà espais oberts en una defensa de l'Athlètic que ha de buscar el gol sinó vol quedar eliminat.
Però és pitjor el remei que la malaltia.
El Barça ho té bé per arribar a semis de Copa. Però no està resolt. Torna la davantera del trident: Messi, Neymar, Suarez.
Són motius suficients per ser optimistes i pensar que el Barça ho té fet. Però ja sabeu que a Can Barça, l'eufòria no s'estila. Per allò de la història i el "Ja t'ho deia"
Doncs això que amb febre i tot, el Barça ho té bé per passar ronda. Però millor confirmar-ho

Les lligues es guanyen en camps petits

No sé qui va ser el geni que va pronunciar per primer cop aquesta frase però la va clavar. Si ets un equip gran, com el Barça, pot ser factible perdre al camp de l'etern rival o del gran de torn (també pots guanyar és clar), però a priori has de derrotar als equips febles com Màlaga. Però si llepes i el rival ho aprofita és on pots perdre la Lliga. És el què han experimentat el Barça i el Madrid amb diversa sort aquest cap de setmana. Al Barça li va costar molt treure l'a priori senzill compromís a Màlaga. De fet, s'hauria merescut perdre, sobretot a la primera meitat. Per sort, Messi, sempre Messi, va resoldre el partit amb l'1-2 definitiu. La Lliga encara segueix tenint contendent blaugrana. En aquesta jornada s'ha estrenat a la Lliga l'exotisme xinès de Chen Yansheng,  el nou amo de l'Espanyol que va veure des de la llotja presidencial de Cornellà, empatava davant el Vila-real. Incomprensiblement, ja que els groguets van empatar, un partit guanyat, amb un gol polèmic que és gol i sense falta que deien els espanyolistes que amb les protestes arbitrals van veure com Gerard Moreno marxava al carrer expulsat abans d'hora i calent com una guilla. El Madrid va empatar amb el Betis a domicili i l'Atlètic de Madrid va empatar amb el Sevilla just abans d'anar al Camp Nou la setmana que ve.
A Segona, triomf del Girona amb el Bilbao Athlètic, derrota del Llagostera al camp de l'Osasuna i empat del Nàstic a Albacete.
En bàsquet, després de la victòria al clàssic de l'Eurolliga amb el Madrid i el bàsquet de Justin Doellman sobre la botzina, el Barça va perdre amb el València, que acaba invicte líder de la Lliga (17-0) i que va perdre a Europa davant el Limoges a l'Eurocup, el seu primer partit de la temporada. Va ser un partidarro que es va decidir a la pròrroga i a la darrera acció. Oda meravellosa al bàsquet. La Penya va vèncer a Guipúscoa i el Manresa va guanyar a Sevilla.
Segueix l'Europeu de Polònia d'handbol i l'Open d'Austràlia de tennis, el primer Grand Slam de la temporada.
I a Belgrad s'ha acabat l'Europeu de waterpolo amb triomf d'Hongria sobre Holanda a la final femenina on la selecció espanyola, gairebé íntegrament catalana va acabar quarta en perdre la final de consolació amb Itàlia. A l'apartat masculí, triomf de Sèrbia davant Montenegro (Espanya 5ena), el que era abans un sol país, Sèrbia i Montenegro i abans Ioguslàvia.
Coses de la geopolítica. Que deu ser com el futbol, així o com les lligues que es guanyen o perden en camps gossos i petits.

Sortint vius de la gàbia dels lleons

Entre Gonzàlez Gonzàlez, l'àrbitre amb més números de rebre el Premi Puentes Leira al pitjor àrbitre de la història i entre una afició basca encabritada per alguns comentaris previs al partit, el Barça visitava San Mamés. Entrava a la gàbia dels lleons de l'Athlètic de Bilbao pel segon round dels 3 entre catalans i bilbaïns, el de Copa anada.
Els lleons estaven afamats pel què va passar al Camp Nou i van sortir a mossegar al rival. Sabent a més que estarien sense Messi lesionat i Suarez sancionat.
Però després d'uns moments d'incertesa i un valerós Athletic, la història es va acabar amb el gol de Munir i el posterior de Neymar en 25 minuts.
Un cop trencada l'estructura del partit que volien els bascos, amb 2 ko's directe al mentó, el Barça va jugar a plaer. Fins que a la segona part els lleons van sortir a repartir estopa fins a la sacietat. A falta per minut i l'àrbitre empassant-se el xiulet.
I al final, amb un Barça sense tensió va rebre l'1-2 en una errada d'Alves que demostra aquesta falta de tensió.
Al final 1-2. I el Barça va sortir viu de la gàbia dels lleons... I Gonzàlez Gonzàlez, també, malgrat un nou esparpent arbitral. Un més.

Basar Cornellà-El Prat

Avui hauria de ser el dia que Chen Yansheng agafarà les regnes de l'Espanyol. L'empresari xinès del grup de joguines Rastar es posarà al capdavant de l'Espanyol rellevant a Joan Collet, que després de 3 anys a la presidència perica, abandonarà el seu despatx de Cornellà.
Ara, el futur de l'Espanyol dependrà dels diners de Mr Chen.Però els resultats dependran de la gespa, on malgrat arrencar bé, ja fa temps que el nou Espanyol de Galca només recull mals resultats.
Veurem amb què es gastarà els primers quartos Mr Chen en fitxatges, que no sé si són més necessaris que respondre a la pregunta, a què juga l'Espanyol. Els primers rumors sobre fitxatges recauen a la porteria en l'exporter del Chelsea, ara al Sunderland, Costel Pantalimón. Però vindrà per rellevar a Pau, o fer com amb Bardi, jugar només la Copa del Rei. Ja em perdonareu, però gastar-se calers per algú per quedar-se escalfant banqueta és estrany, i propi de les rareses de l'altre club de la ciutat.
Mr Chen ha de posar un pedaç a aquesta temporada per salvar l'equip i cimentar posteriorment el futur econònmic i de viabilitat per l'Espanyol. Ja veurem què farà amb el futur esportiu del club i si pot fer de l'Espanyol un Manchester City a la catalana, o a la barcelonina i ser alter5nativa al Barça. Potser somiar amkb Europa passa per la Xina. Una Xina, per cert en inici de crisi econòmica, que ja veurem si afecta al senyor Chen i enganxa de retruc a l'Espanyol.
En fí, molta sort a Mr Chen. La seva sort serà la de l'Espanyol. Que es deixi assessorar pels que en saben de l'Espanyol i que no es carregui la identitat catalana de l'equip. Que sigui gestor i no vulgui entrar en temes espinosos i canviar la senyera per la bandera del Partit Comunista xinès.
La necessitat espanyolista és la de l'euro. Si vol del Yuan reconvertit en euro. Però el que no pot permetre ni ha de permetre, que li toquin l'essència social i sentimental del club. Un periquito és un periquito i no un lloro de 3 euros al Basar ni un plat de sopa d'aleta de tauró.
S'obre una nova etapa a l'espanyolisme, amb visió xinesa i esperança pequinesa. Sort Mr Chen al seu nou Basar de Cornellà - El Prat

PostData: I mentretant avui Athlètic de Bilbao - Barça, segona part, ara en versió Copa de la trilogia de tres partits en 10 dies (21:30, des de les 19:00 a Rac1). Sense Messi i sense Suarez. Que ningú esperi un 0-6 com diumenge. Esteu avisats

Trilogia a la Vasca. Primera part de la segona part

No crec que el guió no l'hagi escrit ni JJ Abrams ni Spielberg ni Tarantino. No és Star Wars però gairebé. És el Barça - Athletic de Bilbao, un clàssic del futbol estatal que aquest any es repeteix com l'all, i en forma de trilogia. A l'estiu seqüencia, Supercopa - Lliga - Supercopa. Ara seqüència, Lliga - Copa - Copa. Exactament com fa 10 dies amb l'Espanyol. Casualitat? Llei de Murphy? Ja no em crec res de normal a la RFEF. Ahir al Camp Nou, al duel de Lliga que encetava segona volta, triomf solvent per 6-0 (Messi, 2 Neymar i Hat Trick Suarez) en un partit que es va acabar al minut 3 quan els bascos es van quedar amb 10 per expulsió del porter Gorka .
La tarda de diumenge de futbol es tanca amb el triomf del Madrid amb l'Sporting de pallissa i derrota de l'Espanyol a Getafe
A Segona, derrota del Llagostera a Saragossa, triomf del Nàstic al camp de l'Alabès, líder de la Lliga i victòria del Girona amb la Ponferradina.
En bàsquet, victòria del Barça a Gran Canària, i derrotes de la Penya amb el Baskonia i del Manresa amb el Bilbo.
S'ha acabat el Ralli Dakar a Sud-Amèrica amb la victòria de l'australià Tobby Price en motos i en cotxes de Mr Dakar, Stephan Peterhansel, el francès que ja en té 12: 6 de motos i 6 de cotxes. Participació discreta dels catalans. Laia Sanz millor dona acaba en 15ena plaça.
A Polònia, ha començat l'Europeu d'handbol amb la polèmica i prohibició de l'organització de dur braçalets de capità amb la bandera gai en protesta per la repressió que pateix el coŀlectiu LGTB a aquell país.
Cap de setmana de Tarantino i de nova trilogia de futbol amb el Barça com a protagonista. Dimecres, toca Copa

Ja era hora, no?

D'aquest article que vaig penjar al meu bloc el 14 de novembre de 2014 

"Ho va avançar dissabte, Mundo Deportivo: el R. Madrid, com l'Atlètic de Madrid, està sent investigat per la FIFA pel mateix motiu, el qual Blatter i companyia va sancionar al Barça sense poder fitxar en les dues pròximes finestres del mercat de fitxatges: incomplir el reglament de fitxatges de menors estrangers.

Em sembla perfecte, i de fet ja ho vaig dir: si el Barça va incomplir la norma que se li caigués el pèl, com li ha passat. Però que la FIFA també investigués altres casos. Perquè no tot és blanc el que llueix a la casa blanca.

Si la FIFA pot demostrar que el Madrid infringeix la norma i que el sancioni amb la mateixa vara de raser que ho va fer el Barça, i que per cert va criticar tant el propi Madrid. O tots frares o tots canonges. Que la FIFA sancioni i que després els blancs, facin com els culers i sescolin per les escletxes legals d'aquesta norma, demanin cautelars i resin a la Cibeles si volen.

Si volem transperència al futbol, no es pot escapar ni el campió d'Europa, ni Zidane (sancionat com a entrenador del fílial blanc, el Castilla, per no tenir homologat el títol d'entrenador), ni Florentino Pérez.

Ja va sent hora, que l'expressió d'"Ésser Superior" aplicable a Florentino Pérez només quedi en això, una expressió i no un síntome que gràcies al dòlar, el màxim dirigent blanc pot fer el que li roti sense conseqüències.

Si el Barça llepa amb els nens o el què sigui, el Madrid, si ho fa, també. O tots frares, o tots canonges"

A la sanció de la FIFA a Madrid i a Atlètic pel mateix cas de fitxatge irregular de menors ha passat més d'un any.  Potser ja era hora no? En fi. De la FIFA ja no em sorprèn res

El meu perdó

Avui havia de parlar de futbol, dels dos gols de Munir que no li serviran de massa perquè dubto que torni a tenir més de dos minuts jugant a un camp de futbol vestit de blaugrana o de les castanyes que va rebre Messi. Però és que de futbol no en va haver gens a la gespa. Res de res. 0-2 i el Barça a quarts de Copa.
No m'agrada fer-ho. Però ho he de fer perquè no caigui en l'oblit. Perquè aquestes coses em rebenten i em sulfuren.
Primer demano perdó per per escriure el què llegireu a continuació. No vull que es malinterpreti cap de les meves paraules. La ignorància del tema potser fa que no ho faci amb el coneixement de causa que necessita. Ho faig des de la indignació del que he vist i que no m'agrada com a ésser humà. Així que si alguna dona vol debatre o retreure alguna paraula de les que ve a continuació m'ho digui i disculpi la meva ignorància.
Dues dones han estat protagonistes de la jornada. Carolina Bescansa i Shakira. Al matí, la dirigent de Podemos va a la primera sessió al Congrés dels Diputats amb el seu bebè de 6 mesos a coll. Més enllà de la protesta i la lícita demanda és conciliar vida laboral i la maternitat, s'ha aixecat una certa polèmica sobre si era el lloc més adient per dur el nano o si calia fer aquest gest. A excepció dels retrògrads de sempre i els "el hombre en el trabajo y la mujer en casa" que encara hi han, el debat dóna per opinions de tots gustos. Què voleu que us digui. No trobo res més bonic que el contacte i l'escalfor de la mare amb el nano tant petit a on sigui. Això no ho ensenya la guarderia. Si no és amor ja no sé què és això. Per tant bravo senyora Bescansa.
A la nit, la protagonista, com que no hi havia futbol va ser Shakira. La setmana passada Gerard Piqué va escalfar el derbi d'ahir com fa sempre, incisiu i provocatiu amb la famosa "Meravellosa minoria que a veure si va al camp". Doncs bé, després d'una setmana de reflexió per esmolar l'enginy a algú se li ha ocorregut pintar una pancarta gegant amb el text "Shakira es de todos". Una setmana i el més inteŀligent que et surt és això. Enhorabona noi. Ja no és futbol això. Ja no és el Cadis ni les conyes sobre Cheryshev. Aquí entrem en un terreny més profund que és la violència de gènere. Any 2016 i hi ha gent que pensa això de les dones: objectes i possessions de la coŀlectivitat. No sé si és un sotacarro o 3 o 50 que han perpetrat aquesta pancarta, amb un ja és suficient. Fa realment fàstic que encara hi hagi gent que pensi així i tingui la covardia d'expressar-ho així o pitjor. M'han dit que ni cas que passi. Ho sento. Això no es pot ni s'ha d'oblidar. S'ha de denunciar. Primer per part de l'Espanyol, després pel Comitè Antiviolència i després per qui tingui decència i respecte a la dona. És inadmissible pancartes tant ofensives com aquestes. I pitjor el silenci que pot amagar altres fets més bèsties que acaben molt malament i engreixen llistes negres fúnebres.
Mireu. Així de clar. Prefereixo abans oblidar la pancarta imbècil i indecent que posava "Pau, tu pie nos indica el camino" en elusió a la trepitjada a Messi a l'anada que aquesta a Shakira. No per ser qui és sinó pel què transpua. Ja no és futbol. És el fastigós masclisme, existent des de fa molts anys i que s'amaga sota la catifa del futbol. Sento vergonya i repulsió. I ho dic jo que sóc home. Denunciem i no callem. Perquè el futbol és futbol que diria el Profeta Cruyff però la pancarta no és futbol. És violència. És passat. És blanc i negre. Molt negre. És tristor i vergonya. I si s'oblida, torna.
A tots. Denuncieu. Per Shakira i per les dones. Ànims a totes les dones que feu cada dia un món més just i igualitari fins i tot en el món testosterònic del futbol, on aquest any per cert s'ha erigit la nord-americana Carli Lloyd.
El món també és vostre. No us deixeu trepitjar sota el peu del masclisme. Aquest peu no indica cap camí

Tràmit a l'infern de Cornellà

Amb un 4-1 de l'anada el Barça - Espanyol no hauria de ser més que un pur tràmit. Però vist el què va passar a l'anada de vuitens de la Copa, el dia de Reis on el carbó i els mastegots es van repartir per parts igual, la tornada avui a les 21:00 es presenta perillosa i molt calenta.
Duel d'alt risc a Cornellà, on la Meravellosa Minoria serà una immensa onada blanquiblava de crits i xiulets contra l'etern rival. segur que l'ase dels cops serà Gerard Piqué, a qui li va la salsa i ja va escalfar la tornada al final de l'anada.
Una meravellosa minoria en contra del nacional-barcelonisme. Avui sense Suarez al Barça i sense Diop i Hernan Pérez a l'Espanyol, expulsats a l'anada, el derbi més calent dels últims anys a territori perico. Un tràmit perillós pel Barça que entrarà a Cornellà en una guerra de trinxeres que els entrenadors Luís Enrique i Galca, van voler calmar.
Però, el perico va calent i si avui cau, caurà amb les bótes posades i amb la gola per terra de tant cridar i xiular al Barça. Si la denominació de "L'infern de Cornellà" s'ha d'aplicar, avui és el millor dia. Avui, el més suau que es dirà a Cornellà serà "fill de..."
Evidentment, avui serà partit declarat d'alt risc, on trigaríem deu hores a enumerar l'alineació sencera d'efectius policials que vetllaran que l'infern quedi metafòric i no passi d'aquí. Que les tristes imatges de les bengales a Montjuïc el 2008 no es repeteixin més.
Avui a les 21:00, des de les 19:00 a Rac1, Espanyol - Barça, tornada de vuitens de la Copa, el tràmit a l'infern de Cornellà

La Maneta (d'Or) de Déu

Estava clar. Leo Messi va guanyar de carrer la seva cinquena Pilota d'Or. El Petit més gran eixampla distàncies i engrandeix la seva llegenda.
El que no està clar és la resposta a les següents preguntes que planaven per Zuric.
1. Per què Cristiano Ronaldo va ser segon si va guanyar menys títols (el varem pel qual es miren aquests premis) que el tercer Neymar?
2. Per què la diferència de votació és superior entre Cristiano y Neymar (27% a 7%) que de Messi a CR7 (41 a 27)
3. Com és que només un 7% ha votat a Neymar?
Si la resposta a les tres qüestions és MÀFIA DEL FUTBOL, Touche
Luis Enrique va ser designat millor entrenador per davant de Pep Guardiola i el seleccionador xilè Jorge Sampaoli, campió de la Copa Amèrica.
La nord-americana Carli Lloyd millor futbolista femenina pel seu gran Mundial del Canadà on els EUA van erigir-se campiones.
I el gol de xilena del brasiler Wandell Liras jugador de la tercera divisió brasilera, premi Puskas al millor gol del 2015 per sobre de la genialitat de Messi a la final de la Copa del Rei davant l'Athlètic de Bilbao. (?)
Altres interrogants de la gala. I aquest serà irresoluble per molt que ho demanem a crits. Joseph Blatter està suspès com a President de la FIFA per tot el merder de la corrupció que envolta l'organisme. Qui li va entregar la Pilota d'Or a Messi és Issa Hayatou que també està sent investigat pel mateix que Blatter però no ha estat trincat encara.
Per què Suarez ha quedat cinquè amb la gran temporada que ha fet?
Quan serà reconegut Sergio Busquets pel seu gremi en aquests Premis. Un altre cop ignorat injustament.
En fi, Leo Messi el petit més gran, 5 cops Pilota d'Or. Amo del futbol, amo del món de la pilota fins que ell vulgui i li doni el relleu al futur: Neymar

President Messi

Leo Messi va tenir clar que dissabte el món no estava pendent del futbol sinó de l'acord que s'estava tancant per investir a Carles Puigdemont com a nou President de la Generalitat.
En 20 minuts, Messi va arreglar el partit del Granada i va deixar que tota l'atenció es centrés a les bambolines del Parlament. Barça 4 - Granada 0 amb Hat Trick de Messi. I el nou Madrid de Zinedine Zidane li va fer un 5-0 al Deportivo. I l'Espanyol va amb. Però l'important era al Parlament.
Amb el nou President investit i avui amb temps d'anàlisis avui Messi, President Messi tornarà a ser coronat el Rei del món del futbol en rebre avui la Pilota d'Or a la Gala de la FIFA a Zuric.
Triple derrota catalana a Segona: el Llagostera i el Nàstic a casa amb Lugo i Leganès respectivament i del Girona a Alcorcón.
En bàsquet victòria del Barça a Tenerife, derrota de la Penya a Gran Canària i del Manresa amb el Baskonia.
I al Dakar, primera setmana completada amb el portuguès Paulo Gonçalves en motos i el nou vegades campió del món de Rallies Sebastian Loeb, el francès que s'estrenava aquest any.
President Messi, avui coronat Rei de nou del futbol mundial al cap de setmana del President Puigdemont.

Reis calents

De preciós derbi a un dels més polèmics que es recorda per el durant i l'aposteriori. Si els Reis que ja han passat i espero que amb encert per a tots, ho veuen tot, per l'any que ve a algun dels seus protagonistes els hi portaran carbó.
La primera part del derbi va ser la més futbolística, sense ser una gran meravella, però això si amb emoció. L'Espanyol es va avançar gràcies a Felipe Caicedo i el Barça tot i dominar l'esfèric va estar fins i tot accelerat. Messi va aparèixer per primer empatar i després fer una genialitat de Gol Puskas de la Gala de la Pilota d'or 2016 amb una magistral gardela de falta.
A la segona part tot es va embrutar. Els Reis van portar a l'Espanyol dues lesions, sembla que sense importància, de Caicedo i Marco Asensio.
Posteriorment el Barça va fer el tercer que va matar a l'Espanyol i el va desquiciar. Carbó pels dos expulsats pericos. I Carbó per Pau López, el porter espanyolista que en el debut al Camp Nou va repartir llenya de la bona, va encabritar Messi que es va encarar amb ell (molt mèrit) i fins i tot li va etzibar una sibilina trepitjada al bessó.
Al final 4-1. Al final del partit perquè després la tensió al vestuari i davant de la premsa es va fer palesa. Piqué a banda que com sempre va posar el picant a demanar a la Meravellosa Minoria dels aficionatsc pericos que omplin Cornellà dimecres a la tornada. Els pericos calents i emprenyats amb el Barça i els culers acceptant que els espanyolistes aniran més calents que una guilla al partit de tornada.
Ah. I per cert van debutar Arda Turan i Aleix Vidal amb la samarreta del Barça. La sanció de la FIFA  ja és història. No com aquesta eliminatòria i de fet aquests 3 Barça - Espanyol que estem vivint tant i tant calents.
Ahir, per rematar el Nadal, al round 2 dels derbi, el del dia de Reis Barça 4 - Espanyol 1.

Derbi de Reis

Dia de Reis, dia de Copa del Rei, dia de derbi al Camp Nou. Barça - Espanyol round 2 per tancar les Festes de Nadal.
Els Reis han deixat a Can Barça dos regals des de setembre però que gràcies a la sanció de la FIFA no es poden obrir fins avui. Avui podrem jutjar per fi les evolucions a la gespa d'Arda Turan i Aleix Vidal. Els dos fitxatges del Barça tindran minuts en el derbi reescalfat per Joan Collet i el nacional-barcelonisme desafortunat.
Veurem com planteja el partit Galca i el seu Espanyol i igual que dissabte pot parar com va fer així de bé dissabte.
Sigui com sigui és partit d'anada i a no sé que hi hagi un 6-0 o un 0-6 improbable en els dos casos, els vuitens de final es decidirà el dia 13 a Cornellà.
Avui Gran Festa de Reis per tancar el Nadal al Camp Nou. A les 20:30, des de les 19:30 a Rac1, Barça - Espanyol. Que el gaudiu i que els Reis hagin estat bons amb vosaltres

Amb permís Jordi Costa

No és que avui em faci mandra escriure ni res. Però no podria expressar millor la meva opinió respecte a Joan Collet i el Nacional-Barcelonisme que enllaçant aquest article del Jordi Costa ahir a Fotlipou.com
Així que amb el teu permís Jordi

http://www.fotlipou.com/barca/opinio/1871-carta-a-joan-collet.html?utm_content=buffer2e5ea&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

Ah, per cert, Rafa Benítez ha estat destituït i substituït per Zinedine Zidane. Del dolor de panza de Messi a la defenestració de Benítez ha passat exactament un any i un triplet blaugrana. Com passa el temps

Xiulet inicial a 2016

Malament va començar 2016 pel Barça. Ara que si ha d'acabar com 2015 firmem. Empat a 0 a Cornellà en el primer dels 3 derbis en 11 dies, el de Lliga, on l'Espanyol va posar i imposar el seu ritme. Sumat a més en un fluix partit del Barça i de l'àrbitre nefast Gonzàlez Gonzàlez l'Espanyol treu 1 punt que val 3 i el Barça suma 1 que val 0. L'Atlètic de Madrid que guanya al Llevant és el nou líder de la Lliga. El Madrid empata a València.
A Segona, empat del Nàstic al camp d'Osasuna, derrota del Llagostera a Almeria. Avui Girona - Valladolid
En bàsquet, la Penya trenca la ratxa de 7 derrotes seguides vencent al Múrcia a casa. Triomf del Barça davant Estudiantes i desfeta del Manresa a Guipúscoa.
I ja ha començat la primera gran cita esportiva de l'any: el Rally Dakar a Argentina. Força accidentat. De fet, només es va córrer l'etapa de dissabte, el pròleg que no puntuava i que només determinava la sortida de l'etapa de diumenge. Etapa que al final es va suspendre per la pluja, vent i llamps. Així doncs, en motos, liderat pel castellonenc Joan Barreda i en cotxes per l'holandès Bernhard Ten Brinke.
2016 ja roda en matèria esportiva. Brindem per molts èxits per l'esport català.