L'efecte Ana Obregón

Al GP de la Gran Bretanya de F1 de diumenge passat al Circuït de Silverstone, el mite es va fer realitat. Malauradament.
Explica la llegenda, certa o no, que a Ana Obregón, actriu (?), biòloga (?) una de les Star System del folklore hispà, i habitual de les revistes de paper couché, se li va rebentar un pit en ple vol d'avió, perquè la silicona que portava va dir prou.
Doncs bé. Diumenge a Silverstone va passar una cosa semblant amb els pneumàtics de molts cotxes. Van explosionar en plena cursa. i això ni és llegenda ni fa gràcia, i és molt més perillós que un mamellam ensiliconat.
No se sap ben bé el motiu, però aquest any les gomes ja fa massa temps que són protagonistes i no per donar bones notícies precisament. Aquest any els Pirelli porten molt mal de caps als membres del Circ de la F1. Primer van ser les llaminacions, aquells desprendiments exagerats de gomes dels cotxes que deixaven les llantes amb la pell i l'os. A Bahrain ja es van veure les primeres evidències. A Catalunya ja va ser exagerat. Aquí la FIA es va plantar i va demanar explicacions a Paul Hembery i Maio Isola, màxims responsables de Pirelli F1, la branca del fabricant de rodes italià per la F1.
Van dir que ho arreglarien i de fet a Mònaco ja van portar uns compostos més durs que haurien d'evitar aquests greus problemes. A Anglaterra, però, ja no només parlem de degradació de pneumàtics per llaminació de rodes. Diumenge la cosa va ser molt més greu que uns simples marbles, que és com en diuen en l'argot les restes de goma soltes pel circuït. Parlem d'autèntics desprendiments de pneumàtics. Parlem, que literalment les rodes explosionaven i sortien disparades fora de la llanda, ves a saber per on, a una velocitat endimoniada, per l'efecte de la velocitat dels cotxes, i que per sort no va tocar a ningú.
No se saben ben bé les causes, i això és el pitjor del cas. Hi ha dues teories. Una, la calor que feia al circuït que va fer que les rodes patíssin un desgast enorme. L'altre teoria, la va apuntar, entre altres el periodista Josep Lluís Merlos, ahir a Can Clapés. Ja em perdonarà el Josep Lluís si no he interpretat bé les seves paraules. Parla no tant del què com del com. El com s'han muntat els pneumàtics. Abans, les carcasses de les gomes estàven muntades sobre un anell d'alumini o de keuler que separava la llanda del pneumàtic. En escalfar-se la llanda la calor es transmet directament a la roda per l'anella. Ara van muntats enganxats, amb una cola especial, directament a la llanda i és més senzill que es degradin. Associat a això trobem un altre factor: la duresa de la carcassa. Perquè aquest any les gomes tinguin la durabilitat desitjada, han hagut de fer una carcassa més rígida. I en un circuït com Silverstone on hi ha revolts d'alta velocitat, i més amb cotxes on la suspensió és molt petita i la roda fa d'element de suspensió, com els F1, (així s'aguanten al terra i no surten volant com els avions) la carcassa, enganxada a la llanda, es veu sotmesa a una gran pressió i com que és rígid, no flexa bé sobre el pneumàtic i s'acaba trencant.
Hembery i Isola hauran de donar moltes explicacions a la comissiío tècnica de la FIA, dijous i als pilots, perquè sobre ells recau tot el perill que els fa ser els més valents de tots. Tots són molt bons, per molt que alguns sembla que vagin amb una tartana.
Això no és un circ romà. No s'hi val tot per divertir el poble. La vida dels pilots de F1 i d'altres disciplines del món del motor es posen en perill cada setmana, perquè nosaltres poguem disfrutar, animar o criticar. (L'última mostra la trobem a l'última edició de les 24 hores de Le Mans, on va morir el pilot danès Allan Simonsen). La seguretat ha de primar sobre l'espectacle. No tot és per l'audiència i menys quan la vida dels pilots està en joc, per molt que des de la mort d'Ayrton Senna, la seguretat ha millorat exponencialment. Si hem de fer una capcinada més perquè només veiem cotxes donant voltes i menys accidents causats, alienament, a la feina del pilot, la fem. L'espectacle de la F1 no és només en les castanyes dels cotxes. pensar això és reduccionista, de no entendre-hi molt i de pensar en la F1 com si fos l'NBA, on el millor són els highlights. Si és cert que hi ha curses que no són massa entretingudes. però hi ha d'altres que són l'hòstia amb patinet, pels avançaments, les estratègies, per l'espectacle dels mecànics alhora de canviar les rodes als boxes, per les declaracions polèmiques dels pilots o per les grades plenes de gent.
La setmana que ve el circ es trasllada a Alemanya. Espero que a partir d'aquest moment, les úniques explosions que ens vinguin al cap siguin les del mamellam de la Obregón en ple avió. Senyal que l'espectacle el posaran els pilots i no les rodes. L'espectacle de la F1 ha de continuar

PostData. Més sorpreses a Wimbledon. Al torneig femení, la gran favorita Serena Williams ha caigut a vuitens de final amb l'alemanya Sabine Lisicky, la número 35 del món. A aquest pas, sense Rafa Nadal, Roger Federer o Serena Williams, qui diumenge alçarà la Copa de Wimbledon serà o al Reina d'Anglaterra o el cocodril de Lacoste.