El banquer

És el líder de l'equip revelació del futbol estatal. L'equip que ha aconseguit una gesta gairebé insòlita: classificar un equip de Segona Divisió B per les semifinals de la Copa del Rei, a sobre amb format de doble partit. El Mirandés emula per tant la UE Figueras, que l'any 2002 va arribar a les semis de la Copa, carregant-se al Barça, per exemple.
Pablo Infante, l'heroi d'aquest modest equip. líder del grup II de Segona B, s'ha erigit com heroi de l'equip castellà en ser clau en l'eliminació de Vilarreal, Ràcing de Santander i Espanyol. Infante ha marcat en totes les eliminatòries que ha jugat.
Aquest jove de 31 anys té però una peculiaritat: Pablo Infante no es dedica professionalment al futbol. Ell es guanya les garrofes dirigint una sucursal bancària de Miranda de Ebro. El futbol, per ell, com per la resta de jugadors del Mirandés, és un hobby, una vàlvula d'escapament enmig de números vermells, comptes corrents i descoberts. Mentre els seus companys celebraven a Cornellà haver fet patir l'Espanyol fins a límits insospitats, ell va agafar el cotxe i va conduïr 8 hores, per obrir el banc a primera hora del matí.
Avui Pablo Infante i el Mirandés juga les semifinals de la Copa del Rei contra l'Athlètic de Bilbao amb res a perdre i molt a guanyar. I amb molta ambició, perquè sortiran a jugar i a l'atac, per veure si sona la flauta.
No cal ser Mag Fèlix ni Johan Cruyff per vaticinar que la feina al banc a Pablo Infante li durarà poc. Si els directors tècnics de Segona o algun modest de Primera són intel·ligents, ja haurien de trucar a la seva porta. Girona i Nàstic, cuers de Segona Divisió, farien bé de prendre nota
Recordeu el seu nom: Pablo Infante

PostData 1: En un mercat d'hivern poc mogut, l'Espanyol és qui més ha mogut fitxa. Després de coutinho arriben Kalo Uche, del Neuchatel suís, equip que ha plegat veles per fallida econòmica, i l'exblaugrana Víctor Sánchez, sense equip actualment. A Can Barça, Alexandr Hleb se'n va a jugar a Grècia. Per fí el barcelonisme es desprèn d'un dels grans fiascos de la història, al mateix nivell que Romerito, Kodro o Amunike

Esportclub: Volta i volta

L'anàlisi dle cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

El miracle de P. Guardiola

Amb la victòria del Madrid al Bernabeu contra el Saragossa, i l'empat del Barça a Vilarreal, la Lliga es posa molt complicada pels interessos blaugranes, quan tot just hem encetat la segona volta. A l'espera d'un miracle, cal ser un optimista recalcitrant, per no dir un somiatruites que el Madrid es deixarà 7 punts sense que el Barça no punxi. Un cop més a La Plana (de Castelló, no al pavelló), el Barça va oferir la seva mala versió. Va sortir disposat a marcar ràpid, però a poc a poc es va anar desdibuixant, propiciant que el Vilarreal generés perill. A la segona part el Barça va posar setge a la porta de Diego López, en un continu atac i gol, més amb el cor que amb el cap. L'entrada del debutant Cristian Tello va ser clau per obrir les bandes i posar un perill, finalment infructuós. Ja són 7 punts que separen els dos grans de la Lliga, i si no hi ha miracle, aquest any la Lliga serà blanca. Però sobretot continueu, culers, confiant en el Barça, aquell equip que des de fa tres anys mai falla. A Can Perico estant a un punt de la Copa d'Europa gràcies a la victòria contra el Mallorca, patint, gràciea al gol de Frederic Weiss. A més arriben nous reforços: el brasiler de l'Inter de milà Joao Coutinho, que ve a reforçar la davantera perica, molt mermada. De la jornada futbolítica destacar les dos imatges impactants. A València i a Sant Sebastià 4 jugadors van plegar abans d'hora perquè van topar cap contra cap. Especialment esfereïdora la imatge del basc Zurutuza que acaba amb el nas trencat per culpa d'un cop de cap fortuït d'un jugador de l'Sporting de Gijón

Derbi atipic i verdinegre

En el derbi català de la jornada, que encetava, també la segona volta a l?ACB, Penya i Manresa van jugar un partit estrany. Tant pel joc, com per altres fets. Com a partit dir-vos, que la Penya va guanyar als bagencs gràcies a una bona segona part de Latavious Williams (14 punts). El Manresa va estar massa pendent de Doellman. Tant que va perdre el partit i l'average amb els verdinegres. L'àrbitre va ser protagonista negatiu desqualificant a Salva Maldonado, tècnic dels badalonins, al minut 13. Mentrestant al Palau Blaugrana, el Barça humilia al Murcia, guanyant-lo de 37, però es queda a 4 punts d'average del Madrid que continua líder de la Lliga. Evidentment a totes les pistes el nom de Manel Comas i el desig que es recuperi del càncer va flotar a l'ambient

Sant Jordi i el Drac

El dia que el drac va guanyar a Sant Jordi, els dos equips Preminis van perdre en les seves visites a Gràcia (cas dels nois) i Parets (les noies)

El dia que el drac va matar a Sant Jordi els tres Minis tampoc van poder guanyar. El Mini 1 va caure a la pista del Basquetfels de Castelldefels, el B a Lliçà i l'A al camp del Valldemia. Molts ànims

El dia que el drac va guanyar a Sant Jordi, el preinfantil maculí va guanyar a la pista del Grup Barna de forma ajustada. Les noies d'altra banda, van perdre a la pista del Xamba de Vilafranca de només 2 punts

El dia que el drac va guanyar a Sant Jordi l'Infantil A d'Adrià Puente aconseguia a Cerdanyola la primera victòria a la Lliga

El dia que el drac va guanyar a Sant Jordi, el Cadet 1 gairebé provoca un infart a qui va anar a animar-los dissabte a Casagemes. Després d'anar a remolc durant la primera meitat, contra el Casp, els nois de Marc Lozano i Maria Zambrano van remuntar a poc a poc la diferència i a falta d'un minut pel final del partit es van posar per davant definitivament. Una última defensa i un rebot clau van segellar el segon triomf consecutiu a casa. El Cadet B va caure a Sant Gervasi i l'A va perdre a La Plana enfront el Sant Josep de Girona de 4 punts en un matx controlat majoritariament per l'equip gironí. El Cadet femení va perdre a Premià, el seu primer partit

El dia que el drac va guanyar a Sant Jordi, es va veure la grandesa d'aquest marevellós esport anomenat bàsquet. Partit Junior B-Montgat. Al final del tercer quart 30-50 pels montgatins. Vist així sembla impossible el que va passar. Però això del bàsque és tant imprevisible que passen coses com aquestes. En només 10 minuts, els nois de josep Velasco fan un parcial de 28-8 per forçar la pròrroga. I al temps extra 18-7 i la victòria que es queda a casa. Veure-ho per creure-ho, però absolutament cert. Felicitats. El Junior 1 obria la matinal de diumenge a La Plana perdent de només 4 punts contra La Garriga. El Junior A va guanyar a la sempre complicada pista de l'Arenys de 18 punts tot i que va arribar a guanyar de 35. I el femení va sortir victoriós de la seva visita a Mollet

El dia que el drac va guanyar a Sant Jordi els dos Sots 20 van guanyar: el B en el derbi amb Badalonès i l'A, contra Tiana. Victòria balsàmica, aquesta dels homes de bAsili Bellès que trenca una ratxa de 3 KO seguits. Una victòria contundent afiançada a la segona part. Per cert va reaparèixer en aquest matx Francesc Pascual, absent dos mesos per una lesió al turmell

El dia que el drac va guanyar a Sant Jordi, els dos seniors masculins van perdre: l'A al Centre Parroquial en el derbi contra Sant Josep, i el B en el duel pel liderat de Territorial a Premià. El Senior B femení va guanyar al Sant Joan de Montcada. I finalment si, el drac Sènior femení va guanyar al Sant Jordi de Rubí el cuer de la Lliga.

Bona setmana a tothom i a seguir gaudint del bàsquet. Salut

Galetes daneses

Dinamarca es va proclamar campiona de l'Europeu de Sèrbia d'hambol, guanyant a la final, a l'amfitriona. Abans es carrega a vuitens a la gran favorita França, la campiona del món, i a Espanya a semifinals. La nova Espanya de Valero Rivera acaba quarta en perdre la final de consolació contra Croàcia i es jugarà la plaça olímpica de Londres, en un preolímpic que es jugarà a terres hispanes
L'èpica del tennis

Si en un Grand Slam, com Austràlia, tens a les 4 millors raquetes del món jugant entre si, només pots esperar el millor. I aquests no fallen. Semifinals èpiques que guanyen Rafael Nadal a Roger Federer i Novak Djokovic a Andy Murray, on esmercen més de 5 hores. La final entre els número 1 i dos, Djokovic i Nadal, és apoteòsica, antològica, marevellosa, de videoteca, i per no oblidar-la mai. 5 hores i 53 minuts de tennis en estat pur. Cada cop era un atac per superar el millor. Al final victòria del serbi, en una final apostoflant. Segurament al tennista balear, no li haurà fet res perdre una final on hi va haver dos guanyadors. Per cert, una dada per acabar. Nadal és el primer teenista que perd tres finals seguides de Grand Slam. Potser us sembla mala notícia, però per perdre-les i has d'arribar

Avís a la població

El Barça és semifinalista de la Copa del Rei després de superar en una eliminatòria de 180 minuts a un R. Madrid, superior només als 90 minuts de la tornada al Camp Nou.
Que ningú els confongui. Sentiran, i ja segurament senten, des de la Capital de l'Estat. termes com Villarato, robatori, grandesa blanca, o "Fin de Ciclo". Que plorin, que s'emprenyin, que continuïn amb les pataletes infantils.
Qui s'enfrontarà al València a les semis de la Copa del Rei és el FC Barcelona. L'escut al costat del del València és el del Barça, no el del R. Madrid. No el d'aquets equip que només fa 2 dies posava a parir l'entrenador i ara el considera Déu.
Que ningú els confongui qui està viu a les 3 competicions és el Barça.

Gràcies per la seva atenció

PostData: El Barça de bàsquet va tornar a sortir victoriós de la seva visita a Tel-Aviv on va guanyar al Maccabi, a la segona jornada del Top 16. Els de Xavi Pascual ja son líders de grup

Això és el Clàssic

A la desena va a la vençuda. Benvinguts a la crònica del clàssic més futbolero dels 10 precedents. Emoció nervis, tensió i algun moment d'infart. Un clàssic com Déu Mana.
El Madrid, concient que si volia passar a les semifinals de la Copa havia d'atacar va acular al Barça a la seva àrea durant mitja hora. Si no fos per Pinto, que va aturar tres pilotes claus, el Madrid hauria fet la feina en 5 minuts (Incís. Espero que s'acabi ja aquest pseudodebat sobre qui ha de jugar la Copa. Pinto ahir va fer un partidàs) Posteriorment, els de Pep Guardiola van començar a tocar i tocar i s'intuïa el que va passar. Al minut 43 Pedro va marcar gràcies a una assistència de Messi que va fer una jugada magistral. Alves, a la jugada següent va afusellar Casillas amb unn míssil impossible d'aturar. Així s'arribava a la mitja part, amb la sensació qu el perill blanc havia passat. I més quan al quart d'hora de la segona part el bany blaugrana era escandalós.
Però Cristiano Ronaldo va fer revifar el Madrid fent l'1-2 i Benzema va empatar posteriorment. El Madrid tornava a estar viu i va tornar a acular els blaugranes.
Al Camp Nou va tornar a aparèixer una sensació clàssica però que feia temps que no vivia: el patiment per veure si els blancs marcàven el tercer gol que deixaria fora al Barça. El Madrid anava llençat en busca d'un gol salvador, però la defensa blaugrana va poder refusar, amb més cor que cap, qualsevol atac blanc. l'expulsió de Sergio Ramos al minut 88 va acabar de sentenciar l'eliminatòria.
El Barça, superior en el global dels 180 minuts arriba a les semifinals superant un Madrid superior ahir a l'Estadi. El Madrid va tastar la sva pròpia medecina: el Barça va xutar dos cops i va marcar. Els blancs ho van intentar tot però només van empatar.
Ahir al Camp Nou, partidàs entre dos grans del futbol mundial. Barça 2- Madrid 2. Això si que va ser un Clàssic. Tot lo altre eren excepcions. Meravelloses excepcions

PostClassic: La pitjor notícia és la nova lesió d'Iniesta i d'Alexis que estaran 3 setmanes KO. L'equip queda amb 14 efectius del primer equip. Una altra mala notícia és la reacció d'Iker Casillas al final del partit. El porter blanc, impotent, li va dir a l'àrbitre, al final del partit si marxaria amb els jugadors del Barça de festa. Efectivament Teixeira Vitienes va estar nefast però per les dues bandes. Mourinho va tornar a ser un impertinent a la Roda de Prensa. I Pepe... va tornar a donar mostres del seu art. Tot i que també va rebre. Com el conte de Pere i el llop. Ahir es podia queixar amb rao però ningú li va fer cas

Avui toca Clàssic

Que a Madrid hi ha un incendi colossal i un merder de nassos és evident. Que al Bernabeu la gent comença a estar farta del Mètode mourinho per tocar la pera també, i que l'equip guanya però no convenç i és criticat també.
Però avui toca Clàssic al Camp Nou. I quan hi ha clàssic, no hi ha contextos ni prèvies que valguin. Un partit com avui s'escapa de qualsevol merder intern que passi a una banda o altra. Avui el Madrid buscarà com sigui (pel cívil, pel criminal o per la gràcia de Pepe, que no ha estat sancionat) acabar amb l'hegemonia blaugrana.
I per això és importantíssim que avui a les 22:00 (des de les 19:00) a Rac1, la gent ompli a rebentar el colisseu blaugrana. Arriba la gran oportunitat de defenestrar el mourinhisme de la Casa Blanca. Un cop més el futbol dels homes de Pep Guardiola ha de superar un cop més el model autodestructiu del Reial Madrid.
Però sobretot avui és importantíssim omplir l'Estadi, per dur l'equip en volandes cap a les semis de la Copa del Rei, perquè un 1-2 no és ni de bon tros definitiu, i perquè si hi ha algun equip que pot derrotar el Barça és el R. Madrid.
No m'ha agradat gens certs comentaris de la gent blaugrana donant per mort al Madrid pel fet que estar com estar.
Si el Barça passa avui, que no tinc dubtes que ho farà, serà també pel suport de la gent del Camp Nou que tornarà a animar al seu equip.
Avui tothom a omplir el Camp Nou, a omplir els bars o la casa de la veïna que té el Plus. Perquè avui, per molt que no ho sembli, hi ha un Clàssic, un Barça-Madrid.

PostData 1: L'Espanyol es va acomiadar del somni de la Copa de la Il·lusió ahir a Miranda de Ebro, perquè va sortir a especular i per poc surt escaldat. Tot i avançar-se al marcador gràcies a Rui Fonte, el Mirandés va capgirar el marcador i l'eliminatòria gràcies a Pablo Infante, el davanter banquer, gran sensació de la Copa, que no dubteu que té les hores comptades a la Segona B. El Mirandés emula el Figueres, que l'any 2002 es va plantar a les semis. Uns desperten de cop i d'altres continuen amb la carrossa, el príncep i la sabateta de cristall. Un altre any serà pericos

PostData 2: El pavelló Barris Nord de lleida serà la seu de la F4 de la UEFA Futsal Cup, la Copa d'Europa de Futbol Sala. Per tant el Barça Alusport serà l'amfitrió d'una competició que es disputarà a mitjans d'abril

La Ventafocs

Hi havia una vegada en un reialme molt i molt llunyà anomenat Montjuïc, un equip pobre i humil que ja havia viscut els seus millors moments en èpoques pretèrites. En aquells dies però l'equip patia per salvar la categoria, no il·lusionava, jugava malament i era molts cops xiulats.
Fins que un dia es va aparèixer la Fada Pochettino. L'equip, que es deia Espanyol li va demanar un favor a aquella fada:
- Fada Mauricio, m'agradaria anar al Ball dels Grans i així poder jugar a Europa
- D'acord- li va contestar la Fada- però pel camí hauràs de superar moltes dificultats
- Si no hi ha més remei, tracte fet
I la Fada Mauricio Pochettino es va sentar a la banqueta perica, va convertir una carbassa en una carrossa, una rata en un cavall i un vestit llardós en un uniforme llampant. Així l'Espanyol va tornar a il·lusionar, jugar bé i ser aplaudit. Tant que va canviar el fred reilame de Montjuïc per Cornellà-El Prat, un nou poble més càl·lid i acollidor. Però tal com va dir la Fada el camí cap al Ball dels Grans no va ser fàcil. Dani Jarque, el capità de l'Espanyol va morir just una setmana després d'inaugurar la nova casa; Raúl Tamudo, l'estandart de l'espanyolisme va marxar per la porta del darrere, ja que, entre moltes raons, era un topall perquè avancés la carrossa de la Ventafocs, ara tota una princesa; i Ivan de la Peña, un altre mite marxava entre llàgrimes.
L'Espanyol, però continuava avançant pel camí cap als millors. I sembla que després d'aquest Nadal ha arribat al Ball dels Grans i es comença a codejar amb els grans Prínceps de la Lliga Espanyola. Sembla que ha trobat el seu Príncep Blau i encara ni són les 12 ni ha perdut la sabateta de cristall. L'Espanyol és cinquè a la classificació. A més sembla afortunat ja que quan sembla que se li compliquen els partits surgeix una màgia que els fa remuntar eliminatòries de la Copa del Rei com la del Còrdova o els hi fa viure 5 minuts brutals que els fa superar un 0-2 en contra com la setmana passada a Mirandés
Avui a les 21:30 (Cuatro) des de les 21:00 a Rac1 l'Espanyol té la gran oportunitat d'allargar encara més el somni de la Ventafocs: continuar allargant el ball amb el príncep i continua somiant amb la Copa. Avui els pericos juguen al camp del Mirandés de Segona B en busca de les semifinals de Copa del rei. Mai ho tindrà tant bé com aquest any per aixecar un títol que se li escapa des de 2006.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat... a final de temporada podrem dir que el tabu a dir Europa s'ha acabat (?)

PostData: Ahir es va celebrar al Palau de Congressos de Catalunya una nova Gala del Mundo Deportivo on es van coronar a Joan Carles Navarro (líder del Barça de Bàsquet campió de tot el que es pugui guanyar a Espanya aquest 2011) i Andrea Fuentes (líder de la sincronitzada espanyola i successora de Gemma Mengual), com amillors esportistes del 2011

Esportclub: El final de tot principi

El cap de setmana esportiu té un nom auí. Això és... Esportclub

El retorn de la bèstia

No sé si com dèien uns estava en declivi, o només era un peit descans, però ahir a Màlaga Leo Messi va ser l'heroi en el millor partit del Barça fora de casa en Lliga. A la Rosaleda l'argentí va demostrar perquè és el millor del món. El primer heroi de la nit, però va ser Víctor Valdés. Amb 0-0 va aturar tres rematades d'Isco a boca de gol claus. Valdés va aturar, el Barça va jugar, i Leo va rematar la feina amb un nou Hat trick per a la història personal de Leo. Enmig del festival de l'argentí, el xilè Alexis va fer el 0-2 aprofitant un refús del porter a un xut des de fora de l'àrea de Thiago. El gol del Màlaga que posava l'1-4 és circumstancial. El Barça ho va brodar, en el moment just: abans de la tornada de Copa davant del Madrid.
Mentrestant a Madrid, es va demostrar que el paper de diari Marca va molt bé per crear incendis. Al matí, el rotatiu destapa una conversació pujada de to entre Mourinho i el clan espanyol en que es llençaven els plats pel cap. A la nit l'equip blanc guanya a l'Athlètic de Bilbao, però Mou és xiulat per l'afició. El portuguès passa de tot i torna a incendiar la parròquia. Just abans d'anar al Camp Nou
I l'Espanyol continua el seu conte de fades. Guanya 3-0 al Granada i es posa cinquè a la Lliga. El tabu a dir Europa ja no és tant temut

Els vuit de Barcelona

L'amfitrió Barça, que va patir per guanyar al CAI Saragossa, al Palau, en el retorn de Joan Carles Navarro, als parquets; Madridi; Caja Laboral; Unicaja, que va caure derrotat de 20 per un gran Manresa, que aspirava encara al somni; Alacant; Cajasol, Fuenlabrada i Lagun Aro. Aquests són els 8 equips que han estat avui al bombo de la Copa del Rei del Palau Sant Jordi que s'ha celebrat a l'Ajuntament de Barcelona. Un sorteig que ha deparat tres duels regionals (Madrid-Fuenlabrada; Caja Laboral- Lagun Aro Guipuscoa; i Unicaja de Màlaga- Cajasol de Sevilla) i un Barça- Alacant. Tothom espera ja la final clàssica: Barça-Madrid. El gran damnificat de la Copa és el València, que va fer un penós partit a Badalona on va caure davant una gran Penya. Paco Olmos passa a engreixar la nòmina d'entrenadora a l'atur
La Copa del Rei i tot el que ha deparat el bàsquet queda en segon pla per la mala notícia del dia. A Manel Comas, mite de les banquetes estatals, se li ha detectat un càncer. El Sheriff té per davant el partit més important. Com va dir ell, que ningú no es preocupi, perquè el Sheriff sempre guanya als dolents. Ànims Manel

Círcol 360

Aquest cap de setmana ha acabat la primera volta als campionats Junior i superiors. Per tant s'ha completat els primers 360º de la temporada.

Comencem, però repassant la jornada dels preminis. Els nois d'Albert Reverté i Maria Zambrano van caure a la pista del Salle d'Horta. Les noies en canvi van sumar dissabte a Casagemes, la seva primera victòria a la lliga. Les de Marina Cano i Clara Navarro van superar sense problemes el seu compromís amb Grup Barna. Partit molt seriós i complert de les noies. Felicitats

Victòria ajustada del Mini 1 de Roger Coma davant Pallejà i KO del B enfront el Llinars

Notícies positives del Centre Parroquial on el Cadet A de Ramon Cuñé es va endú un gran derbi comtra el Sant Josep. A Casagemes, victòria contundent i rotunda, de gairebé 40 punts, del Cadet 1 de Marc Lozano i Maria Zambrano contra l'Europa Esport Centre de Sabadell. El partit rapidament va quedar vist per sentència gracies a l'encert en els llançaments i una defensa asfixiant. Enhorabona. I al Màgic, les Cadet femení de Josep Velasco i Gerard Castro va obrir el cpa de setmana, divendres guanyant al Masnou. Fou un partit sempre dominat per les locals i que es va complicar a inicis del tercer quart quan les visitants van retallar la renda de més de 10 punts que duien les de Badalona. La constància i el treball del Círcol va resoldre favorablament l'encontre. Malauradament el Cadet B no va poder completar el pòquer de triomfs, perdent en el matx inaugural de dissabte a La Plana enfront Calella

En Juniors, el B de Josep Velasco, no va poder completar la primera volta de la Lliga amb victòria. Va perdre davant d'un Sant Cugat superior fisicament i que va jugar fregant els límits esportius. Ànims i endavant. D'altre banda, el Junior A d'Andreu Lladó es va endur un emocionant partit contra el Figueras. L'equip continua escalant posicions en la persecució del líder Sant Josep. I el Júnior femení es va doctorar a Montgat en un immens partit davant l'Universitat de Vic. Les líders continuen imparables

Cara i creu en Sots 21. A CAsagemes, una dada va marcar el partit dels Sots21 B d'Alfred Surrà: els 13 triples que va anotar l'equip badaloní (9 en la primera meitat). 39 punts claus en la victòria, ajustada, contra el Premià de Dalt. L'endemà a Sant Pere de Ribes, el Sots20 Preferent va plantar cara al líder durant 37 minuts de joc. És el temps que va aguantar el físic alhora de combatre a tot un líder de la Lliga com és el Ribes. En tot cas destacar l'actítut de l'equip per remuntar el desaventatge de 12 punts a meitats de 3er quart. Una derrota, si, però que enforteix la moral de l'equip per encarar la setmana següent a Tiana la segona volta.

Finalment acabem parlant dels Sèniors que ens han dut un balanç molt positiu. El Sènior B masculí va guanyar de 20 al Gramanet amb una gran actuació global on destacar a Marc Nadal, autor de 15 punts amb 2 triples estratosfèrics. Seguidament el Sènior A va tornar a guanyar després d'0una ratxa negativa, que es prolongava des d'abans de nAdal. Cabrera va ser la víctima d'un Círcol excels en atac i seriós al darrere. Les noies del Sènior A van guanyar a la díficil pista del Salt. Enhorabona

Felicitats a tots els que heu guanyat i ànims als qui heu patit la derrota. Comença la segona volta de la Lliga. Una volta que segur serà molt positiva. Sort

Buscant una lògica

Carta oberta a Pepe, assassí a sou i futbolista aficionat

Senyor (?) Pepe

Tot el món va veure dimecres, com per enèssima vegada canviaves l'uuniforme de futbolista pel de Jack l'Esbudellador.
La trepitjada a la mà de Messi és l'últim acte d'una impecable llista de serveis de carnisseria. El jugador del Getafe Casquero, a qui vas confondre amb una pilota i vas anar donant puntades de peu; Alves o el jugador de l'Olympique de Lió Cissoko, a qui gairebé et carregues la jugular, són algunes de les il·lustres víctimes que han passat per les teves grapes. La senyora Fletcher té material de sobres per escriure una temporada sencera de "S'ha escrit un crim"
No penso dir res més que no hagin dit hi ha tothom, seria reïteratiu. Només afegir que si ja és fotut que et critiquin, que ho facin els del teu mateix gremi és per mirar-s'ho. Si els qui et defensen et déixen a l'alçada del betum, és que, amic, tens un problema.
Permete'm indagar en la teva ment per intentar esbrinar el perquè, un bon jugador de futbol es transforma en el deixeble número 1 del Destripador de Boston. En quin moment el teu cervell (?) ordena al teu cos, fer el que fas en masses ocasions. En quin moment els teus cables es pelen i fas el que fas? Ara la culpa no és teva. Tu només ets un manat. Ets l'executor de les ordres del capo superior. Aquell que provoca des d'altes instàncies del club. I no no és Florentino... només.

Buscant la lògica a la teva irracionalitat, rep el meu més sincer condol

Firmat

Un que quan et vegi pel carrer, canviarà d'acera

PostData: Gianlluca Basile, l'estranger que va estar més temps al Brça de bàsquet (6 anys) va rebre l'homenatge del Palau, a la prèvia de la primera jornada del Top 16 de l'Eurolliga. El Barça, encara sense Navarro, va patir una barbaritat per guanyar l'equio de Baso, el Cantu italià. Una reflexió final. Quan trigarà el Barça a retre homenatge a Audie Norris? Aquí ho deixo

L'anormalitat feta norma

El pessismisme intrínsec cule. va tornar a quedar en evidència davant aquest Barça de llegenda.
L'ego del culé pessimista es va inflar en els 10 primers minuts i en el gol de Cristiano Ronaldo. I fins aquí Cristiano i fins aquí el Madrid futbolístic
A partir d'aquest moment el Barça va ser l'amo, el puto amo, al Santiago Bernabeu. Els blaugranes van posar setge a la porteria de Casillas, com sempre. Un gran Alexis va enviar el primer missatge en una rematada amb el cap al travesser. Iniesta el segon avís també al pal.
Tant bon punt va arrencar la seona part el Barça va complir amb l'amenaça i, a més, al més pur estil del R. Madrid: córner directe de Xavi i rematada a gol de Puyol. Gol per pebrots i per orgull dels culers.
El bany blaugrana sobre Chamartín, ja era una realitat, i era imparable. El Madrid va tornar a la versió primitiva de la vida, exhibint un altre cop el joc brut. L'artífex de la versió carnissera dels blancs va ser un cop més Pepe, erigit com el gran botxí encarregat d'esquarterar els jugadors blaugranes. Pepe, personatge exacracble, un criminal perillós que ha de ser empresonat i llençar la clau al mar, va tornar a quedar retratat. La trepitjada, vil, malintencionada i de perturbat, a la mà de Leo Messi està donant la volta al món, i ningú sancionarà al portuguès carnisser
Pepe a banda, el Barça anava llençat i Abidal va desenfundar el rifle per marcar el gol de la victòria aprofitant l'aparició com un estel fugaç, d'un Messi, estranyament absent. Curiós cas el del francès. Marca un cop l'any, però quan ho fa és decisiu, com els vuitens de final de Copa l'any passat davant l'Athlètic de Bilbao
I xiulet final. Nou bany blaugrana, nou triomf del Barça al Bernabeu i un cop més Pep Guardiola fa de l'anormalitat una norma. Perquè, amics guanyar al Bernabeu, almenys fins ara no era l'habitual.
Madrid 1- Barça 2. El Barça ja té un peu i una mica més a les semis de la Copa. Quines ganes que sigui dimecres que ve a la tornada al Camp Nou!

No vols Clàssic, dues tasses

Ho confesso. Abans del cap de setmana em feia molta mandra un nou Madrid-Barça. Passat el cap de setmana i vistos els dos partits de Lliga entre blancs i blaugranes, tinc moltes ganes de clàssic. Tinc ganes per tornar a abaixar els fums dels madridistes que veuen en l'actual moment del Barça una oportunitat per guanyar el millor equip del món. No compten que elss tampoc estan fins
Un mes i escaig després de l'últim clàssic, el de Lliga del 10 de Desembre, la Copa del Rei els torna a enfrontar. Avui a les 22:00, des de les 19:00 a Rac1, en horari indecent i fastigós, reviurem un nou clàssic, reconvertit en el Mensual, o en lo de sempre, que dirien a Crackovia.
Sigui com sigui cada Madrid-Barça és un partit diferent a l'anterior, pel context previ, pel joc durant els 90 minuts i per la trascendència en un futur. I avui no és cap excepció.
Ambdós no arriben en el millor moment de forma al Santiago Bernabeu. Però, en aquest partits el que va passar, passa a la història i els dos van al 100% per derrotar a l'etern rival. Qui surti viu d'aquesta eliminatòria, sortirà amb aventatge per encarar els grans reptes del futur, la Lliga i la Copa d'Europa. No tingueu dubte que pel Barça guanyar al Madrid, aquests quarts de Copa pot significar tres punts extres en la persecució de Lliga. Pel Madrid vèncer seria un cop de moral per guanyar la Lliga. En tot cas mai seria definitiu perquè aquest Barça mai es rendeix i mai se'l pot donar per mort.
Aquest partit serà el número 300 de Leo Messi amb la blaugrana i coincideix amb el 41è aniversari de Pep Guardiola, l'artífex que va tornar a portar la llum al Camp Nou.
Avui el Clàssic, el Mensual, lo de sempre, què collons el Madrid-Barça. A gaudir-lo

PostData: L'espanyolisme s'està acostumant a les Gestes de Cornellà a la Copa. Si la setmana passada va remuntar l'eliminatòria perduda amb el Còrdova, ahir en cinc minuts va guanyar un partit que perdia 0-2 amb el Mirandés de Segona B. El somni de la Copa de la Il·lusió segueix viu, però val més no badar, i menys quan no hi haurà a la davantera Sergio Garcia, operat avui del menisc ni Álvaro Vázquez, lesionat ahir al bíceps femoral

Quo vadis Penya?

Per la seva grandesa, la seva llarga història i per ser un referent del bàsquet europeu, és inadmissible que la Penya fes un partit tant lamentable com el de diumege davant el CAI. El partit a Saragossa va ser la gota que va fer vessar un got ja de per si reple d'excuses, retrests i autoenganys, perquè la victòria davant el Madrid va ser un oasi dins la gran travessia pel desert que ha de passar l'aficionat verdinegre.
Els jugadors no tenen actitud i el que és pitjor, crec que no tant sols no poden sino que ni volen revertir la situació. No em val l'excusa de la crisi, per justificar tots els mals de l'equip. Ben a prop de Badalona, a Manresa, la situació és tant o més greu que la que hi ha al Joventut, però, on no arriba els calers, arriba la il·lusió per l'esport de la cistella. De fet excepte Barça i Madrid, gràcies al suport del futbol, tots els equips de l'ACB pateixen greus problemes de tesoreria.
La culpa repeteixo no la tenen ni l'entrenador Salva Maldonado, ni el president Jordi Villacampa, que prou feina té perquè els taurons dels bancs no enfonsin el vaixell. La culpa única i exclusivament la ténen els jugadors, més pendents dels números del compte corrent que del percentatge de tirs fallats.
Fa temps que el soci i seguidor de la Penya ha baixat a la terra i sap que l'equip ja no és la Jugoplastica d'Split i que és tant sols un equip humil que ha viscut grans èpoques pretèrites. Un cop més la roda cíclica de l'esport ha posat les coses a lloc, i com després de guanyar l'Eurolliga de 1994, el Joventut viu una gran crisi econòmica i esportiva.
La solució passa per fer una gran reflexió profunda, saber on estem, on anem i on volem estar. Estar bé fomentar el planter, però els joves no poden tirar d'un carro d'un equip que, en general, està apatic i sense ganes de res. Mentrestant esperarem temps millors. Quo vadis Penya?

Esportclub: Campions d'hivern

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és Esportclub

Sinèrgies preClàssic

En la prèvia del Madrid-Barça de Copa de dimecres, trobem similituds amb els dos partits que van disputar abans del clàssic. Tant Barça com MAdrid van patir com vedells per superar als seus rivals: Betis i Mallorca. Al Camp Nou els bètics van dominar els 10 primers minuts, fins a l'aparició de Xavi i Messi que van anotar els dos primers gols en 2 minuts. Posteriorment el Betis es va fer amb la pilota i van aconseguir empatar el matx a inicis de la segona part (el segon gol bètic és una meravella) Valdés va encaixar, així els dos primers gols de la temporada a l'Estadi. És en aquets moment quan va aparèixer la versió èpica dle Barça per revolucionar el partit i gunayar-lo. Alexis amb un fuet va posar el 3-2 i Messi de penal el 4-2 definitiu. Un Barça estrany va aconseguir l'objectiu mantenir-se a cinc punts del Madrid. El dia abans a Mallorca els blancs per poc no cauen davant els vermells. Van haver de remuntar el gol inicial balear. Van trigar una hora. I si no van caure a Ses Illes va ser per l'àrbitre, gran protagonista a Son Moix i al Camp Nou
I és que Muñíz Fernández, a Palma, i Iglesias Villanueva, a Barcelona es van cobrir de glòria. Un per anul·lar un gol, legal, per fora de joc al mallorquinista Víctor Casadesust. Entre altres raons és mal anul·lat perquè Victor sortia des del seu propi camp quan va rebre la bola. I això no és fora de joc. Al Camp Nou, l'àrbitre es va menjar un penal com una casa de pagès sobre Iniesta. A més el manxec va rebre groga per protestar.
En definitiva dimecres arriba el clàssic de Copa, primera part amb el Madrid líder de Lliga i campió d'hivern. L'espectacle promet. A l'Espanyol continua el bon inici d'any en empatar a 0 davant el Sevilla. I a Girona Raul Agné va ser destituït com a tècnic, després d0'una nova derrota. El seu relleu serà Josu Uribe. Per cert jornada negre a Segona amb 4 Kos dels 4 catalans

La vergonya verdinegre

La vergonya que vam passar ahir els aficionats de la Penya sentint el CAI Joventut és directament proporcional a la gran i llarga història de l'entitat. La Penya literalment va diambular per Saragossa, i amb la sensació de "Tant se me'n fot tot plegat" Evidentment així no es pot guanyar ni als Preinfantils del Club de Bàsquet de Papua Nova Guinea. Rídicul espantós, i el què és pitjor: no es veu la llum al final del túnel. Salva Maldonado, tècnic verdinegre dubta que encara no ha tocat fons. Mentrestant passeig militar del Barça a Donosti i gran triomf del Manresa a Vitòria que encara somia amb la Copa del Rei del Sant Jordi

Any nou, vida nova

Acomiadàvem el 2011 amb l'última jornada de les lligues prèvies en les categories inferiors a Cadets, i encetem 2012 amb les noves lligues, que han posat a tothom al seu lloc. Nous reptes i nous partits, i fins i tot nous objectius dins de les pròpies lligues que deixàvem parades pel Nadal.

El Premini masculí d'Albert Reverté i Maria Zambrano av perdre en el seu debut a C2 davant d'un Sant Gervasi amb jugadors un any més grans que els badalonins. Les noies per la seva banda, les noies de Marina Cano i Clara Navarro, també van caure, aquest cas a domicili davant el Vilanova del Vallès. Ànims i endavant

Triple derrota dels nostres representants Minis. L'1 a Viladecans, el B a Gavà i l'A en el gran derbi amb Sant Josep. Els nois de Diego Martínez, tot i que van lluitar fins al final, poc van fer per superar al conmjunt groc i lila i a l'embient polar del Centre Parroquial

Doble cara pels preinfantils. Els nois de Ramon Pasquina i Marc Fernández tot i perdre enfront el Lestonnac de Barcelona van millorar ostensiblament el joc, i l'actitud mostrada en els entrenaments previs. L'equip va anar de menys a més i es van saber sobreposar a les dificultats plantejades. Felicitar als nanos des d'aquí. Les noies de Jaume Lleal i Pere Ruiz porten la primera victòria de la jornada. Va ser davant el Sant gervasi a domicili

Derrota de l'infantil A ajustada davant el JAC BIM de només 4 punts i derrota clara del B a la seva visita a l'Olímpic davant la Penya. Llàstima

Victòria amplia i contundent del cadet A a la pista del Santa Perpètua, i ajustada i patida de les noies, d'un sol punt a Cardedeu. Les males notícies arriben de Sant Quirze i Premia on van caure l'1 i el B respetivament

En Juniors bon triomf del B de Josep Velascom, dissabte al migdia a Vilaseca. Després d'obtenir una renda de 20 punts, una defensa en zona i un físic encara poc desenvolupat per les vacances van fer que els tarragonins empatéssin el matx. L'actítud i les ganes de victòria van ser superiors al cos castigat per treure el matx endavant per només 6 punts de renda. L'A per la seva banda va caure a la complicada pista del Vic. El Junior femení va obrir una tarda molt positiva a Montgat, diumenge en vèncer el primer assalt dels 2 Círcol-Roda que ens esperàven

Doble derrota i malauradament contundent dels Sots 20. El B a Palau de Plegamans i l'A a casa davant de Lluïsos. A la Plana, els homes de Basili Bellès sempre van anar a remolc dels graciencs. Al final del tercer quart la diferència era de només 4 punts. A l'últim quart, un parcial demolidor de 8-22 va enterrar qualsevol bri d'esperança en el triomf. La setmana que ve visita molt complicada a la pista del Ribes, que ahir va perdre el seu primer partit a Cornellà

En Sèniors derrota de l'A masculí a Sant Narcís, victòriia del B masculí al camp del Canyelles de Barcelona, KO del Senior B femení en el segon partit de la jornada a Montgat contra el Roda, i gran triomf del Senior A femení en un emocionant partit contra un rivaldirecte com l'Argentona. Un triomf que trenca una ratxa negativa de 4 partits sense conèixer la victòria. Agraïr des d'aquí el suport de tots els que vau assistir ahir al pla de la concòrdia de Montgat per animar el conjunt de Jaume Lleal

Esperem explicar més victòries del Círcol la setmana que ve en la segona jornada del 2012. Salut i sort

Els tuaregs de Lima

Dos francesos, Cyril Despres en motos i Stephan Peterhansel en cotxes, són els campions del Rally Dakar 2012, l'event de motor, organitzat per l'empresa, oh casualitat, francesa ASO. Ho diem perquè en la categoria de motos, semblava tot bastant apemat perquè guanyés el represantant gal. I més quan dimarts va estar encallat al fang, va perdre 17 minuts davant el català Marc Coma, però l'organització li va perdonar retallant-li 8 minuts i situant-se a 7. En les etapes posteriors, Coma i Despres s'han intercal·lat triomfs, fins que dissabte el pilot d'Avià té problemes al canvi de la moto i perd tota opció a títol. Menció a part per Laia Sanz, l'única dona supervivent a la prova que va acabar ahir a Lima. En cotxes triomf de Mr Dakar, Stephan Peterhansel, que ja en porta 10 (4 en motos i 6 en cotxes), per davant del català Nani Roma

Tràmit abans de clàssic

Amb el 4-0 del partit d'anada l'Osasuna-Barça, de vuitens de final de la Copa d'ahir es presentava com un pur tramit. I efectivament navarresos i catalans s'ho van pendre com a tal. La primera part va ser l'exemple més clar. Un autèntic cant al Dormidin i a altres pastilles per dormir. Infumable i insopurtable. Els de Pamplona en un dels pocs atacs que van fer van marcar l'1-0 a 5 minuts d'acabar la primera part.
A la represa el Barça va sortir més endollat i als tres minuts Alexis feia l'empat i despertava a la culerada de l'avorriment i a l'osasuna d'un somni utòpic: poder eliminar el Barça. Els 45 minuts de la segona part el Barça, sense ser ni molt menys una màquin, va dominar a plaer sobre l'emboirada gespa del Reyno de Navarra. Sergi Roberto una de les joies del filial va fer el 2-1 final, el que donava la victòria i el que donava accés a uns quarts de final apassionants davant el Madrid.
Aquesta doble eliminatòria, aquest doble clàssic de les 2 pròximes setmanes determinaran el futur de la temporada, tant en clau blanca com culé. Dèiem ahir que el partit feia mandra. Deixeu-me matitzar. Un Barça-Madrid mai fa mandra, el que fot mandra i començo a estar tip és del context que rodegen aquests partits, sobretot per les barbaritats que diu i fa José Mourinho. Sincerament ja n'estic fart de dits a l'ull i d'altres parides d'un gran entrenador, perquè Mou és un gran entrenador, que utilitza, quan li convé, armes fastigoses, antiesportives, i algunes delíctives. Tant de bo, els clàssics de dimecres acabin com sempre: exhibició culé i vergonya blanca.
Finalment destacar dos punts negres en el tramit d'ahir. Andreu Fontàs està de pega. No tant sols no juga, si no que a sobre quan pot es trenca el lligament anterior. Se li ha acabat la temporada. Una autèntica merda per un gran professional que mai s'ha queixat, tot i que té raons per fer-ho. L'altre és Pedro, que té una elongació a bessó i estarà 10 dies KO.
Ahir a Pamplona, Osasuna 1-Barça 2, a quarts i sense boira

Qui ensopega tres cops amb la mateixa pedra

Dels creadors de "La Vaga", dels directors de "El volcà amb fogots", arriba "La Boira Collonera". Un cop més la ciutat de Pamplona ha estat hostil amb el Barça i ha impedit que l'expedició blaugrana arribi amb normalitat a la capital navarresa, per jugar aquesta nit a les 22:00 (TV3), des de les 19:00 a Rac1, l'Osasuna-Barça dels vuitens de final tornada de la Copa del Rei.
Si l'any passat va ser la vaga de controladors aeris, ara és una densa boira que ha fet que el Barcelona arribés a Pamplona via Vitòria. Aquesta boira però no toca només e voraviu al club si no que amenaça a tocar la bossa escrotal de la Federació Espanyola de Futbol, ja que amenaça en suspendre el partt. Si finalment no es juga (ara com ara díficil però no impossible) ja no queden més dates al calendari per jugar-lo. Comptant a més que la setmana que ve ja es juguen els quarts de la Copa. En fí, un nou merder a la vista. Repetim però, que sembla que la boira no serà avui tant espessa com per suspendre el partit, no com va passar ahir
Futbolísticament parlant el Barça afronta l'encontre amb un 4-0 a favor del Camp Nou, i hauria de passar una devacle de dimensions colossals perquè el Barça quedés KO. Cert és que el fred i la boira no seran aliats. Pep Guardiola però ja va avisar ahir que la feina no està feta, recordant com el Betis li va fer passar de tots colors l'any passat, tot i el 1-5 que portaven de Sevilla.
Si el Barça, com tot indica passa s'enfontarà al Madrid als quarts de final de la Copa. Dos nous clàssics. Quelcom que ja comença afer-se, sincerament, pesat. Aquests partits són grans perquè es juguen com a molt dos cops l'any. La reïteració de partits, de porqués, de dits a l'ull, desvirtuen la màgia dels Clàssics. Però ja en parlarem
Avui futbol, boira i Barça a Pamplona. Osasuna-Barça, l'únic aimal que ensopega tres cops amb la mateixa pedra

PostData: L'Espanyol ja té el seu moment Stanford Bridge. Amb 3-2 i els pericos eliminats pel Còrdova, Álvaro Vázquez, el 8 com Iniesta, va marcar en una pilota picadeta al minut 89, que donava l'accés als quarts de final de la Copa. Perquè diguin que Barça i espanyol no s'assemblen en res

Els Cinc Magnífics

Amb la tercera Pilota d'Or que va rebre dilluns, Leo Messi entra a l'Olimp dels grans mites de la història del futbol (si no hi era abans). Forma part d'un grup selecte de 5 llegendes d'aquest esport que han magníficat el futbol en sí. 5 homes que han marcat una època i que encara són tòtems de la pilota rodona per excel·lència. Di Stefano, Pelé, Cruyff, Maradona... i ara Leo.
Alfredo Di Stefano és el primer mite de la història del futbol. Fitxat a cop de Franc...o, va guanyar 6 Copes d'Europa amb el Real Madrid, 5 consecutives. El seu futbol directe, virtuós i genial va contribuïr a l'èxit col·lectiu d'un club lligat al Règim franquista. L'èxit del Madrid és l'èxit de l'Espanya de Franco, i de la grandesa que vol mostrar de cara a la galeria el país. Amb Di Stefano el futbol a Espanya es va popularitzar al servei de Franco. Lluny de la politització de l'argentí, el futbol de Di Stefano, com el de Kubala, al Barcelona, va fer aixecar molta gent de la cadira i va fer canviar moltes mentalitats d'aquest esport
El cas de Pelé és tant singular com genial. És la contribució carioca del futbol anglès. Pelé és fantasia, és màgia, és ohhh de la graderia. I tot sense sortir del seu Brasil natal. Pelé va sorgir a la palestra futbolística al Mundial de Suèia del 52 quan va portar a la canarinha a guanyar el Mundial. Pelé fins al final de la seva carrera on va anar als Estats Units, no va marxar del Brasil, va estar sempre al Santos, i mai va jugar a un club europeu. D'aquí també la seva grandesa. Un brasiler va fer trontollar els esquemes d'aquell futbol que un dia van inventar els anglesos.
Johan Cruyff, el Profeta, l'Holandès Volador, en definitiva Ell. Sens dubte el millor jugador que ha parit el Continent europeu, i un dels més grans del futbol mundial. Des del petit país del Tulipà, i amb l'ajuda de Rinus Mitchells, va reïnventar ell sol les tàctiques de l'esport. Cruyff és l'inventor del 4-3-3 del futbol total. És l'artífex de la Taronja mecànica, aquella selecció holandesa sotscampiona del món del 74, de les 4 Copes d'Europa de l'Ajax a principis del 70. Posteriorment Johan va portar el seu futbol al Barça, tant com a jugador com després com a entrenador. Cruyff, tant genial com polèmic va gestar el Dream Team i va posar la llavor del seu geni en un noi anomenat Pep Guardiola. No tingueu dubtes, que l'èxit del Barça actual, és l'èxit de Cruyff, el mestre, el Profeta, la Llegenda.
Diego Armando Maradona. Nascut en la més despreciable misèria, va fer del futbol el seu modus vivendi. Els primes anys de Maradona al futbol és per sortir del pou on vivia. El futbol de Diego és virtuós, genial, explosiu, únic. L'argentí és l'autor del millor gol de la història del futbol: el que va marcar a Anglaterra als quarts de final del Mundial de Mèxic del 86. És aquell gol que després va imitar Messi al Camp Nou al dia del Getafe a la Copa, l'eslàlom gegant superant a tothom. Maradona passa pel Barça on cau en desgràcia, quan el defensa de l'Athlètic de Bilbao Goiocochea li trinxa el genoll en una entrada criminal. Posteriorment Diego marxa a Nàpols on converteix un equipet en un gran equip capaç de tossir al Milan de Sacchi. Nàpols però és també el declivi d'un Déu. Entra en els cercles de la mafia camorrista i comença la seva aventura amorosa amb les drogues. La imatge del Pelusa al Mundial del 94 a Estats Units, celebrabnt un gol contra Grècia, amb els ulls fora d'òrbita, passa a la història, com l'icona de l'adeu d'un dels grans del futbol. Dos dies més tard és sancionat per positiy en cocaïna. Ja sabeu tots com ha acabat Maradona, jugant 2 cops amb la mort i siguent una caricatura diambulant de qui va ser i és un Déu a Nàpols i sobretot a Argentina
Leo Messi, l'últim en arribar, el cinquè magnífic. El petit més gran. No cal dir massa cosa d'ell. Té 24 anys i ja ha fet tant com els 4 anteriors en tota la seva carrera. Si el saben portar bé (el problema de Maradona) amenaça a tancar la barraca i a inventar una altra cosa. Messi és únic

PostData: Maxwell, company de Messi al Barça té les hores comptades a Catalunya. Fitxarà d'aquí res pel Paris Sint Germain, i el Barça oh sorpresa, li sortirà rendible, en treurà calers. La influència de Sant Pep Guardiola? Qui per fi marxa és Carlos Kameni de l'Espanyol. S'ha acabta el seu ostracisme a Cornellà. El camerunès marxa a Màlaga, potser per rellevar a Caballero, el porter que ahir es va lliteralment menjar la pilota en el gol de Benzema que donava al Madrid l'accés a quarts de la Copa. És la pífia de l'any

Leo, el nen que volia jugar a futbol

Carta oberta a Leo Messi

Admirat Leo

Ahir a Zurich, el futbol es va tornar a rendir a la teva evidència, al teu futbol, a la teva manera de ser i a la teva manera de fer. Vas recollir una nova Pilota d'Or amb la mateixa humilitat en què meravelles al món amb els teus gols. Vas dedicar al premi a Xavi, el migcentre català fonamental per entendre le teu èxit. perquè tu ets el futbol, però Xavi és l'èxit del model Barça.
Però a tu, aquests premis et rellisquen o almenys tant te fan. A tu només t'interessa jugar a futbol. Jugar en la màxima esplendor de la paraula. Jugar, passar-t'ho bé res més. Els títols són inherents al joc. Si t'ho passes bé i estàs en un equip que s'ho passa bé com el Barça, els títols arriben.
Crec sincerament que alhora de néixer del ventre de ta mare va sortir abans una pilota que tu, i en comptes de plorar Bua, ploraves Gol.
Leo, representes l'essència dels fundadors del futbol: la humilitat i el divertiment com a joc. Tu repeteixo només vols jugar a futbol. Per cert que no ho fas gens malament.
Ahir, amb només 24 fastigosos anys, vas aconseguir el teu tercer trofeu FIFA Pilota d'Or igualant a la gesta a Johan Cruyff, Michel Platini (l'únic com tu que ha guanyat tres Pilotes d'Or seguides) i Marco Van Basten.
Quin és el teu futur? No ho sé. Segurament continuarà lligat a la plota. No et veig d'entrenador com Cruyff o Van Basten. Tu només conceps el futbol com un joc anàrquic en què el més llest s'ho emporta tot. I molt menys et veig engraixant-te el cul assegut a la cadira presidencial de la UEFA com Platini, o en el teu defecte de Julio Grondona a la presidència de l'Associació de Futbolistes Argentins. Espero que no acabis com Diego Armando Maradona, el gran Déu del futbol albiceleste, convertit ara en una caricatura del que va ser algú tocat pels àngels Sincerament et veig amb nens, ensenyant-los a passar-s'ho bé, amb aquell objecte rodó que tothom diu pilota.
En tot cas queden molts anys per la teva retirada, i el teu futbol ens meravellarà fins que tu vulguis. Perquè el límit el posaràs tu. Nosaltres nomé spodem seguir recollint baba dle pitet veient-te. Som uns privilegiats. Gràcies

Firmat

Un que espera encara veure el millor de tu

PostGala 1: A la Gala FIFA Pep Guardiola va emocionar al públic, quan en recollir el títol a millor entrenador es va recordar del seu amic Tito Vilanova, peça clau en l'èxit del club

PostGala 2: Els anys passen per tothom. Ruud Gullit, exfutbolista d'Ajax i el gran Milan dels 80-90, i presentador de la Gala, sembla un Quarterback de la NFL, la Lliga Americana de Futbol de meló (americà perdó), Lothar Matthaus el genmial migcentre del Bayern dels 90 té un preocupant aire de captaïre, i Ronaldo, Il Fenomeno, que va donar el trofeu a Messi, tiròides a banda, sembla que ha acabat amb les existències de menjar de mig món. Se salven unicament Shakira que va fer les delícies de tothom (inclòs Joseph Blatter, president de la FIFA que es va posar a ballar) i la presentadora de l'acte. Menció a part pel sastre que va dissenyar la jaqueta de Messi. O és molt mala persona, o era Florentino Pérez. Horrorós

PostData: Thierry Henry va tornar al seu santuari, on és benerat com un Déu, el camp de l'Arsenal, on jugarà cedit per dos mesos. Ahir en partit de Copa va sortir des de la banqueta i va marcar l'únic gol que classificava el seu equip per classificar-lo per la següent ronda de la Cup anglesa. Bravo

Esportclub: Oasis en el desert

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

El derbi negre

El gran protagonista de l'Espanyol-Barça d'ahir va ser el color negre. Abans de començar el matx, l'home de negre l'àrbitre ja va voler ser protagonista. Turienzo Álvarez va obligar per obra i gràcia de ves a saber qui, a que el Barça jugués amb la samarreta suplent, la negra. Un fet inèdit en els enfrontaments amb els pericos. El senyor Turienzo va demostrar vque ni sap arbitrar ni se sap el reglament. El Barça va sortir de negre per no confondre els seus pantalons amb els de l'Espanyol. però ell va sortir amb els pantalons també negres. I a més Valdés també va vestir amb malles negres (cosa que per reglamentn pot ja que ha de vestir completament diferent als jugadors de camp). El primer gran despropòsit de l'home de negre. El Barça a més va estar molt espès, molt grís, gairebé negre. Va estar desconcertant. L'Espanyol va jugar el seu partit, un gran partit, a diferència d'un Barça fosc, exempleritzat per Leo Messi, ahir molt negat. Cesc va obrir el marcador, era el gol 100 del club blaugrana aquesta temporada. Toti això el Barça no estava a gust a Cornellà. L'Espanyol va avisar i finalment va complir l'amenaça. Álvaro Vázquez va empatar el matx pels blanquiblaus. Amb l'1 a 1 va tornar a aparèixer l'home de negre en empassar-se unes mans claríssimes del perico Raül Rodríguez, dins de l'àrea, que no va veure. Així doncs els pericos treuen un empoat molt valuós davant d'un Barça negre, per la vestimenta d'ahir, i pel joc. Els de Pep Guardiola estan a 5 punts del Madrid, però queda molt. I una última clau negra en clau perica: la lesió del porter Cristian Álvarez que es perdrà el partit de Copa amb el Còrdova. Compte perquè Kiko Casilla, el suplent no pot jugar per sanció, i Kameni està condemnat a l'ostracisme. Ja veurem qui posen a la porta de Cornellà dimecres. Al feu perico, derbi negre Espanyol 1- Barça 1

L'Oasi d'Alacant

Rere els 4 grans de la lliga ACB de bàsquet (Barça, Madrid, Baskonia, i Unicaja) s'hi ha colat pel mig el modest Alacant. Inmers en una profunda crisi econòmica (com tots els clubs excepte les 2 seccions del futbol), ha aconseguit amb 4 canyes classificar-se per la Copa del Rei del Palau Sant Jordi, i lluitar cara a cara amb els grans. Ahir va lluitar durant 20 minuts contra el Barça al Palau, fins que la màquina dels de Xavi Pascual va rutllar al 100%. A la tarda a Badalona, la Penya va tornar a decebre els seus aficionats davant el Caja Laboral. Un gran primer quart va donar pas a un 2-26 en contra al segon període. D'acord que els vitorians són infinitament superiors a la Penya, però la imatge d'ahir va ratllar el suïcidi col3lectiu. De moment ja s'ha quedat sense Copa. I a Madrid, el Manresa va caure a la pista d'Estudiantes

La duresa de les dunes

Quilòmetres i quilòmetres de dunes. Sorra a dojo, patiment i caigudes. Una lluita contra tu mateix i les ganes de tornar a casa a passar el Nadal. És la prova de motor més dura dle món. El Rally Dakar, a terres de Sudamèrica, ha complert la seva primera setmana, amb tots els ingredients de la prova ja posats sobre la taula. A la primera jornada, la sorra argentina es va tenyir de negre per la mort del motorista argentí Jorge Martínez Boero. Dimarts, un error de navegació del català Marc Coma, el fa perdre 10 minuts, sobre Cyril Despress, que avui ha recuperat amb escreix. La lluita entre el francès afincat a Andorra, i el pilot català promet emocions fortes i més quan s'arribi a les dunes del Perú. En cotxes, Mr Dakar,. el francès Stephan Peterhansel, 10 Dakars guanyats, es manté com a líder sòlid. Nani roma, es manté a la part de dalt de la taula. D'aquí una setmana veurem qui superarà primer les dunes del gran Dakar. I un apunt final. La crisi econòmica amenaça a carregar-se la F1 i el Mundial de Motos a Catalunya. Costa una pasta organitzar ambdós competicions. I mal que em pesi si això afavoreix perquè sortim del pou endavant. València pot prendre exemple

Els Tres Reis Mags de Cornellà

Carta oberta als Reis Mags

Estimat Reis Mags

Gràcies pels mitjons que com cada any han caigut.

Us escric aquesta carta perquè tinguem diumenge a les 21:30, des de les 16:00 a Rac1, un derbi tranquil. Com ja sabeu en els Espanyol-Barça, molta gent es comporta malament, i llença bengales. Abans ni els presidents es saludaven, i futbolísticament el partit s'acabava ràpid

A tu Melcior Ramon Condal, et demano que no agafis certs tics del teu predecessor, Melcior Dani, a qui com el Pare Noel odiava a Joan Laporta, i tinguis la festa en pau amb Sandro Rosell. Estic tranquil, perquè tu no ets Dani i Sandro es una versió en carns i ossos de la Heidi i rarament s'emprenya, i quan ho fa no s'ho creu ni ell. Per cert si em pot enviar un cistell de productes Condis, tampoc et diré que no

A tu Gaspar Pochettino, et demano que per diumenge utilitzis algun plantejament que faci que el derbi tingui emoció més enllà dels 5 primers minuts, que és el temps que triga el Barça a fer un 0-3, per goig i gaudi de qui us escriu. Sé que l'Espanyol es creix en aquests partits, però em sembla que aquest any ni l'il·lustre Quimet Canyellas, confia que el seu equip faci quelcom de bo. I menys veient el partit d'ahir a Còrdova, de Copa del Rei, amb una lamentable segona part perica, per molt que es quedés amb 10

I a tu Baltasar Alvarito, et demano, i els seguidors pericos et demanen que per una vegada per totes "facis un gol a l'arcoiris" i et treguis per fi aquest gafe negre que et persegueix. Més que el Nou Tamudo sembles el Nou Nakamura. Això si comença després del derbi, no sigui cas que els culers tinguem un disgust

Moltes gràcies per llegir la meva carta, i fins l'any que ve que tornareu a portar més mitjons

Firmat

Un culé que té estima als pericos

Barça 2012: L'espectacle continua

La versió Barça 2012 que va arrancar ahir a l'Estadi s'assembla molt a la de l'any passat, i amenaça a ser millorable. Mentre uns s'atipen menjant i bebent com cossacs, d'altres tenen la panxa buida i ambfam de gols, títols i fantasia. En la versió Barça 2012 es continua pressionant des de molt amunt; es continua respectant el rival; i tothom juga com el sàngels. Xavi va tornar a estar extraordinari, Cesc va tornar a justificar, amb 2 gols més, els 40 kilos que va costar. Crec que ja no hi ha debat.
En la versió Barça 2012, tothom vol jugar, fins i tot aquells que al matí estàven amb grip i éren baixa, i a la nit foten dos gols de càtedra. Parlo de Messi, a qui sembla que quan té una pilota li passa tots els mals. Per cert si això en comptes de fer-ho el Pep ho fa Mourinho, el pengem pels picarols de la Plaça Sant Jaume
El Barça ahir amb l'Osasuna va sentenciar l'eliminatòria de vuitens de la Copa del Rei, i està a l'espera d'un possible clàssic (il·lusos, si penseu que el Màlaga reuntarà al Madrid), jugant com sempre, marcant com sempre il·lusionant com sempre.
Vet aquí una ciutat on un Estadi es convertia en la fàbrica de somnis, i on la gent s'omplia d'il·lusió, ja que no podien fer-ho de cigars, ja que ahir va començar la campanya "Un Camp Nou sense fum". Feliç Barcelona, FC Barcelona. Barça 2012: l'espectacle continua. I per molts anys

PostData: El Barça va perdre el clàssic futbolero de l'ACB davant el Madrid. Va anar a remolc tot el matx, els blanc se'n van anar de 14 i la remuntada va ser estèril. En conseqüència, Barça, Madrid, Caja Laboral, Unicaja i Alacant síon líders amb el mateix balanç victòries-derrotes

L'espectacle ha de continuar

13 dies després de l'última funció, avui a les 22:00 (TV3), des de les 21:00 a Rac1, torna l'espectacle Barça al Camp Nou. Serà en l'anada dels vuitens de final d'aquesta competició estranya que porta el nom del màxim representant d'una institució anacrònic. Normal com que la monarquia és anacrònica, tot el que l'envolta també. Però vaja, és igual parlem de futbol no sigui cas que ens embrutem les mans, i no només amb pilotes d'hambol
Després del 9-0 contra l'Hospi i les vacances de Nadal, el millr quip del món inicia l'any davant el conjunt navarrès. Un Osasuna que arriba a Barcelona amb 7 baixes i amb ànims de revenja. Recordar que l'últim precedent entre catalans i pamploniques va ser el 8-0 a la Lliga. Per tant millor anar amb compte amb un equip ferit i que anirà a per totes per no sortir de nou escaldat. Això inclou trencar coll i barres.
El retorn del gran Circ Blaugrana, en el primer partit de l'any, tindrà com a gran absència l'estrella principal: Leo Messi va tornar d'Argentina engripat i ha contagiat a Víctor Valdés (a la Copa l'absència de Valdés no comporta cap maldecap, ja que com sabeu a la Copa juga Pinto).
Veurem com torna el Barça el 2012, quina gana té i com encararà un mes de gener que promet ser espectacular: amb la visita a Cornellà, diumenge i el possible enfrontament Barça-Madrid de quarts de final
Avui torna el Barça a les nostres vides. L'espectacleha de continuar. Munich bé s'ho val

PostCopa: El Madrid gairebé frega el ridicul a la primera part d'ahir al Bernabeu a Màlaga. Perd per 0-2, però en 10 minuts remunta i acaba guanyant 3-2. A la roda de prensa Mourinho fa la declaració més sincera que li recordo: "Perquè no puc perquè si no canviava els 11 jugadors" i "hi ha gent que s'ha passat el Nadal menjant i bebent". Fent amics

PostData: La Penya va caure en una nefasta pròrroga a la pista de l'Alacant i encara desconeix que vol dir guanyar a fora. La causa un triple llençat en la immensitat de la soledat de Kaloyan Ivanov. Per molt que jugui bé, cal també sumar. I avui a la Caja Magica, el clàssic del futbol s'avança en el bàsquet: Madrid- Regal Barça

Propòsits d'Any Nou

Arriba el nou any i tornen els famosos propòsits, que desenganyem-nos, ningú compleix: deixar de fumar, aprimar-se, estar amb la família...
El món de l'esport també ha fet els seus propòsits, esperant que aquests si que es compleixin
El Barça es proposa seguir fent història guanyant-t'ho tot de la mà de Leo Messi i Pep Guardiola; l'Espanyol vol deixar de patir de mal d'alçada, consolidar-se a la zona alta de la classificació i deixar de ser tabu la paraula Europa; a la casa blanca seguir incordiant a tot el món amb dits a l'ull o bestieses similars; i Jaume Roures seguir emprenyant al personal, posant horaris indescents, perquè els samoans puguin xalar amb un Betis-Granada.
En bàsquet, el Barça vol fer l'any perfecte, la Penya no desaperèixer i Manresa seguir estant enamorat del Miracle ACB. A Can Círcol volem seguir formant persones a través de l'esport, i si pot ser celebrar algun títol o ascens.
A l'hambol el Barça vol revalidar corona europea i l'hoquei català vol tornar a ser rei d'Europa
Sebastian Coe, campió dels 1500m als JJOO de Los Angeles 84, i president del Comitè Olímpic de Londres, es proposa l'impossible. En temps de crisi vol fer els millors Jocs Olímpics de la història.
Vettel vol la tercera corona d'amo de la 1; els altres evitar-ho....
I així molts esports, molts reptes personals, moltes fites a complir. Vaja com tothom. Bon 2012

PostData: El Dakar va començar ahir de la pitjor manera. El pilot de motos argentí Jorge Martínez Boer va morir quan va patir un accident a falta de 2 km per acabar la seva primera etapa. Tenia 38 anys. Un cop més el Dakar demostra l'altra cara de l'esport. DEP.