Mal regust

"El Barça empata a 1 al Bernabeu en l'anada de les semis de la Copa del Rei". El titular, cert, pot induïr que és bona notícia. Primer, per marcar fora de casa en l'eliminatòria. Segon, perquè empatar, i amb gols, al camp del Madrid ha de ser bo.
I si, és bo. Però, la realitat, un cop més, deixa als culers amb un regust amarg.
El Barça va ser l'únic que va proposar futbol, a la gespa de Chamartín. Un Barça abocat a l'atac, sense sort, a l'hora d'encarar la porteria del debutant Diego López, relleu d'Iker Casillas, i de pas botxí d'Adán, el porter suplent blanc, que ja s'ha comprat un coixí, per la banqueta. La falta de punteria del Barça explica en part l'amargor. Es va perdonar massa
Mentres, el Madrid va estar esperant al darrere, per sortir a la contra. Però Cristiano i companyia es van trobar amb un José Manuel Pinto pletòric a la porteria i una defensa colossal.
Un Madrid, que va soplir perfectament a Pepe, fent una nova versió de Jack l'Esbudellador, amb entrades fora de lloc de Xabi Alonso o Arbeloa. Vaja, que va fer el de sempre.
A la segona part, el Barça va tocar cuixa, amb el gol de Cesc. Va ser a partir d'aquell instant que el Madrid va fer alguna cosa. Rafael Varane, el central francès blanc, va completar un partit perfecte amb el gol de l'empat.
El Bernabeu va poder respirar tranquil, igual que els seus lavabos, que desitjaven a crits, un canvi. El Madrid va sortir viu, perquè el Barça no va estar fí de cara a porta. Que el soci blanc celebri un empat amb el Barça, com si hagués guanyat la Décima és la millor prova que estant molt fotuts. I s'ha d'estar molt fotut per llançar crits racistes a algú, com van fer ahir amb Dani Alves.
Empat amarg, i tot quedarà vist per a sentència al Camp Nou d'aquí a un mes a la tornada. Allà segur, que el Barça no fallarà

PostData: José Manuel Calderón, deixa Toronto i marxa a Detroit, en una operació a tres bandes, a l'NBA

Anaconda Reial

Fa una setmana, quan va saber que per 14ena vegada en 4 anys, Barça i Madrid es tornarien a enfrontar, en aquest cas a les semis de la Copa del Rei, el Pere va esbufegar i va pensar "un altre cop? Quina mandra".
Després de la jornada de Lliga de diumenge, d'haver vist el Hat Trick de Cristiano Ronaldo contra el Getafe, i el pòquer de Leo Messi davant Osasuna, el Pere va pensar. "I ara a per el Madrid. Quines ganes"
I avui s'ha llevat amb els nervis a l'estómac clàssics d'un Clàssic. Avui a les 21:00, des de les 19:00 a Rac1, hi ha partit gran, per molt que sigui en una competició feta amb els peus, un autèntic bunyol organitzatiu, propi de qui la organitza. No ens posarem amb el nom de la competició i amb l'homenatjat perquè prou merder té la Corona.
En fí, que el Pere ha fet el de sempre. Amb un cuc a la panxa ha esmorzat; ha anat a arrassar el quiosc, ja, amb una sargantana. Ha dinat poc. Una serp ha ocupat l'espai que normalment ocupen els macarrons. Si berena, serà una ració d'ungles. A aquesta hora, ja no pensa en els informes que ha d'entregar demà al "Jefe". Només pensa en l'hora que la pilota comenci a rodar.
Arribarà a casa, i com que és supersticiós, creurà que guanyant al Madrid en un Clàssic virtual via Play Station, farà que Messi destrossi els blancs. El Pere fa estona que ha canviat els budells per una anaconda gegant. No pot més dels nervis. Posa la ràdio, fan la prèvia. Ja sap l'11. Li agrada.
Arriben els convidats. 10 cules i un merengue, per fer contrast i emprenyar. Se saltarà el règim. Canvia les verdures per les pizzes, la truita, la cervesa, i tota la porqueria que vulgueu.
Engega la tele. Ja està. Comença el partit, i el Pere expulsa l'anaconda dels nervis a base de crits d'ànim al seu Barça i de rebuig a l'etern rival. El merengue, el contrari. Coincideixen en xiular a l'àrbitre això si.
De cuc a anaconda. Anaconda reial. Dia de nervis. Però, com acabarà el partit? Demà us ho diem.

PostData. Avui, al CAR de Sant Cugat, després de 20 anys al màxim nivell, Andrea Fuentes, la reina de la natació sincronitzada, ha anunciat que plega, 5 mesos abans dels Mundials de Barcelona. La causa? Falta de motivació. I no ho ha dit, però, el merder amb el cas de la exseleccionadora Anna Tarrés, hi ha ajudat.

Vodevil blaugrana

Les oficines de Can Barça es van convertir ahir en el més semblant a un espectacle de La Cubana, un vodevil, on les portes s'obren, es tanquen, entra i surt gent. Si no fos que això és el Barça pensaríem que estem en una crisi galopant. Però des que en aquest vodevil hi manava Josep Lluís Nuñez, i que els fitxatges els feia la portera de casa seva, a aquesta casa de bojos hi regna el caos controlat. El Barça és un dels pocs casos, on els grans mites poden sortir per la porta del darrere, i refer el nyap 15 anys després. Digueu-li a Nacho Solozábal, el mite del bàsquet blaugrana dels 90, que amb un escuet fax de 10 ratlles va ser expulsat del Palau Blaugrana, després de 20 anys de servei. O el propi Valero Rivera, en què 72 títols a la banqueta de l'handbol, no el van avalar perquè, per ordre d'Svetislav Pesic, entrenador del bàsquet el 2003, seguís com a cap de les seccions del club.
Però, tornem al present. S'obre la porta del vodevil. En surt Enric Masip, el gran capità del Dream Team de l'handbol culé dels 90 i, fins ahir Secretari tècnic de la secció. La mala relació amb el directiu de les seccions Eduard Coll i el fet que estigués relacionat amb el laportisme, ha desencadenat l'adeu físic de Masip del Palau. La seva samarreta, per sort, encara penja del Blaugrana, al costat de la d'Iñaki Urdangarín, sigui dit de pas.
S'obre la porta i surt Sandro Rosell, i la deixa oberta per dir que encara creu que Víctor Valdés, renovarà com a porter del Camp Nou. Estratègia o ser un il.lús?
S'obre la porta i entra per quedar-se per sempre, esperem-ho, Xavi Hernàndez, que renova fins al 2016.
S'obre la porta i entra des de Vitòria Brad Oleson, el nou fitxatge del bàsquet blaugrana. Un canoner des de 6'75, a l'estil de l'enyorat Gianluca Basile, que ve a reforçar un equip que no passa pels millors dies. No jugarà a l'Eurolliga, perquè ja ho ha fet, aquest any, amb el seu exequip, el Baskonia.
Masip, Valdés, Xavi, Oleson... protagonistes del vodevil amb més exit de Can Barça: "Comeme el Coco Blaugrana"

Esportclub: Comiats mundialistes

El cap de setmana ens deixa dos adeus sonats. Un, el d'Andrea Fuentes, una de les sirenes de la natació sincronitzada espanyola, la successora de Gemma Mengual, ha anunciat la seva retirada de la competició, a falta de 7 mesos pels Mundials de Barcelona. Dimecres donarà detalls. L'altre adeu, el d'Enric Masip de la Secretaria Tècnica del Barça d'handbol. La mala relació amb el màxim dirigent de la secció, Eduard Coll, i la seva vinculació amb l'expresident del Barça, Joan Laporta, ha desencadenat la rescissió de contracte.
Parlant estrictament d'handbol, ahir, al Palau Sant Jordi es va jugar la final del Mundial, entre Espanya i Dinamarca. Poca història. El 35-19 ho explica tot. Immens Arpad Sterbik, el porter del Barça, evidentment nacionalitzat i molt bé la resta de components que van destrossar els danesos, a base d'una gran defensa i un atac demolidor. Segon Mundial per Espanya, a casa, i nou títol, inèdit, en el palmarès del seleccionador Valero Rivera, tècnic i alma mater del Dream Team del Barça dels 90 que va guanyar més de 70 títols.
El diumenge però va començar amb el triomf de Novak Djokovic davant Andy Murray en la final d'Open d'Austràlia, després de remuntar un set en contra.
En futbol, l'Espanyol va empatar a 0 a Saragossa i el Madrid va golejar 4-0, al Getafe, en el primer partit sense Iker Casillas, que estarà mínim dos mesos KO i amb Hat Trick de Cristiano Ronaldo. I a la tarda l'actualitat es va monopolitzar a Les Corts. Al Miniestadi es va jugar la prèvia del Barça - Madrid de Copa de dimecres. El duel de filials de Segona, el Miniclàssic, que no es jugava des de 1996, va acabar amb triomf culé 3-1 amb remuntada inclosa. Tot seguit al Camp Nou, Barça - Osasuna. Resum de la història. 5-1, 4 gols de Messi, gol 200 del Petitó en Lliga (ja en dur 202). Messi 4 - Cristiano 3. I dimecres clàssic a la Copa. Traca i mocador a l'Estadi des del primer moment, amb el públic aplaudint a Víctor Valdés, en el primer partit a casa, després de l'anunci de la no-renovació del meta. El Camp Nou ha madurat.
I en bàsquet, triomfs del Barça davant el Bilbao, a la pròrroga, de la Penya amb Unicaja i del Manresa a la pista del Canàries. Triplet català a l'ACB.
I finalment, 7 anys després ha començat el judici de l'Operació Port, el macroprocés antidòping, en què el doctor Eufemiano Fuentes subministrava productes dopants a esportistes, especialment ciclistes. Com que el 2005, el dòping no era tipificat com a delicte, cap esportista serà jutjat, si que seran citats com a testimonis. De fet, Fuentes serà jutjat per delictes contra la salut pública.
Intens cap de setmana de comiats, gols a la gespa, gols al parquet, cistelles i aces.

La Triologia de la Costa del Sol. 3era part. Final feliç

Si la sèrie de tres partits Barça - Màlaga que s'han jugat fos una triologia cinematogràfica, tots els crítics l'haurien qualificat d'obra mestre del setè art.
Catalans i andalusos van fer una oda al futbol, a la mateixa alçada que Francis Ford Coppola amb el cinema i "El Padrí".
Ahir vam viure l'epíleg d'una triologia que acaba amb final feliç, fins i tot pel Màlaga que va quedar eliminat. Ambdós conjunts, en una impresentable gespa, acord amb l'horari del partit, van proposar el joc que fan sempre: futbol d'atac.
El Barça havia de guanyar per anar a les semifinals amb el Madrid. Pedro, retornat al seu millor moment, va posar els ciments a les semis. El malaguista Joaquín va posar el climax de la pel.li amb l'empat. Gerard Piqué, Papa Piqué va donar el punt emotiu amb l'1-2 dedicat al seu neonat marrec Milan.
El Barça va saber patir i va agafar la batuta per buscar el tercer. Però després que Wellington ballés un twist a la cama de Cesc Fàbregas, i engruixís la seva fitxa delictiva, comparable amb Pepe, el Màlaga va fer el 2-2. El Barça però tenia els andalusos a la seva mercè i voluntat. Els malagenys tenien sota la samarreta bombones d'oxigen. Éren morts, i només faltava l'estocada. Andrés Iniesta, l'assassí amb cara de nen, va afusellar a l'experico Carlos Kameni per posar el 2-3 i finiquitar l'eliminatòria.
Però tota gran triologia té un gran final. I aquesta no podia ser menys. Leo Messi va acabar la pel.lícula. 2-4.
Tots contents. Uns per passar, uns altres per morir amb les bótes posades, i nosaltres per haver disfrutat d'una gran triologia de futbol.
I amb bon regust, els culés es preparen per una altra eliminatòria de clàssic. Barça - Madrid a les semis de Copa. Potser el fet que sigui el 17è en poc més de 4 anys, pot cansar. Però, que us canseu algun cop vosaltres de mirar la vostra pel.li favorita o de rellegir un bon llibre?
Crispetes i sofà. A gaudir d'un Clàssic.
PostData. El Barça de bàsquet guanya al Caja Laboral, a Vitòria, en jornada del Top16 de l'Eurolliga. I Joan Carles Navarro, que reapareixia ahir, fa història en ser el primer jugador en arribar als 3000 punts a la màxima competició europea.

Nou Enre-Mou a la Casa Blanca

Fins ahir semblava que a Madrid tot era una bassa d'oli. El Realisimo ve de fer un partidàs amb el València, humiliant-lo a la Lliga, mentre a Barcelona, amb una sola derrota, s'instal.lava el cagòmetre. Por a Barcelona i "espiritos de Juanito" a Chamartín. "Remontada y a por la Décima" deien.
Ai les però, com canvien les coses. Ahir, en el partit de Copa amb el València, Álvaro Arbeloa es carrega, sense voler, el dit del seu company Iker Casillas, i el porter es passarà minim 1 mes de baixa. A més Coentrao i Di Maria són expulsats i també es perdran, unes possibles semis de Copa amb el Barça.
I aquest matí, la traca, la gran tifa que ha empastifat al Bernabeu i ha fet saltar pels aires tota la tranquilitat. El diari Marca publica, en portada, que els capitans del Madrid li van donar un ultimàtum a Florentino Pérez: o es carrega a la poma podrida José Mourinho o hi haurà desbandada general de jugadors. Estant farts de les sortides de to del portugués, de la mala imatge que dóna al club, que es trasllada als futbolistes, convertits en putxinel.lis del gran titellaire Mou. En tenen prou de clans, de baralles i que cada dia hagin de sortir a desmentir veritats feridores. En resum, estant farts de Mou.
La portada del Marca d'avui ha fet sortir a la palestra a Florentino Pérez per tancar el debat. Llàstima que més que tancar el debat l'ha obert més. En el seu posat missaire i veu episcopal de mossèn Papiol no ha fet més que obrir la ferida, ja que Florentino mai parla i el Marca ratifica el que diu.
Madrid es crema i nosaltres ens freguem les mans.
El Barça faria bé aquesta nit de guanyar al Màlaga per passar a les semis de Copa, per jugar amb el Madrid i fer gegant la crisi blanca i callar boques i crisis. Primera final de la temporada. O caixa o faixa. O es guanya o a casa sense un títol. A les 22:00 Màlaga - Barça.
Uns, a Barcelona parlen de futbol i es conjuren per superar problemes i altres, a Madrid, fan de bombers per apagar nous incendis. Enrenou a Chamartín. "Enre-Mou" a la Casa Blanca. Un més.

PostData. Per crisi la de l'Athlètic de Bilbao, que si l'any passat va perdre una de les seves grans estrelles, Javi Martínez, al Bayern de Munich, avui s'ha confirmat un secret a veus: Fernando Llorente marxa a la Juventus de Torí. Fart de l'entrenador, Marcelo Bielsa, Llorente, el millor jugador de l'equip, fotrà el camp a finals de temporada. Una pena.

Sobirania esportiva

El futur de Catalunya es juga a partir d'avui al Parlament de Catalunya. Ja ha començat el partit més important del país. Independència si. Independència no. Veurem si en la primera part del partit els que volem la independència de Catalunya guanyem per golejada. Després serà l' hora de desmarcar-se del ferri marcatge de l'Estat Espanyol, en tots els àmbits. Però i en l'esport? Què ha de fer una Catalunya independent amb l'esport? Ras i curt. A on ha de jugar el Barça?
Si en l'economia i la sanitat la cosa està clara, perquè afecta a tots, en l'àmbit esportiu la cosa és diferent. No es tracta ni es tractaria de negociar amb l'Estat Espanyol, la cosa pública, per la cessessió. Es tracta de negociar amb organismes privats la inclusió d'una Federació Catalana dins l'Internacional. Sens dubte, però, el fet de ser independents, ens evitariem imatges esperpèntiques com les de Fresno 2004 i el veto espanyol a incloure Catalunya a la Federació Internacional de Patinatge, al.legant el suat "Cataluña es España".
Això a nivells de seleccions, però i el dia a dia? A quina lliga ha de jugar el Barça o l'Espanyol? En una hipotètica Lliga Catalana, seguir a l'Espanyola o emigrar a altres lligues? Doncs la resposta és tant simple com, on tregui més calers. Independents o no, la pasta és la pasta i per molt que Catalunya sigui lliure, el paper moneda tira molt. El més probable és que mentre el Girona i el Sabadell, juguin a la Catalana, els dos catalans de Primera segueixin a la Liga o juguin a una de fora com la francesa, com el Mònaco o l'anglesa, com el Swansea gal.lès. Tot dependrà de les condicions econòmiques que ofereixin, més que el nivell de competició, que també.
I com el futbol, tots els esports de masses. El que pot ser és que esports on predominen els catalans com l'hoquei patins o el waterpolo excloguin els pocs equips de fora del principat i continuar mantenint el nivell.
Un cop assolida la sobirania de Catalunya el què han de fer els dirigents esportius és, en primer lloc, reactivar el Comitè Olímpic Català, per entrar al COI, i consolidar la Secretaria General de l'Esport com un ministeri del nou Estat Català o integrat dins del ministeri de cultura. Perquè l'esport és cultura.
Però mentre Catalunya continuí dintre Espanya, com ara, i els polítics d'aquí estiguin barallats, com sempre, el somni de la Catalunya Sobirana i esportiva seguirà sent un somni, avui una mica més a prop de la realitat.

PostData. Una pregunta. De quina nacionalitat seria Milan Piqué, el fill de Gerard Piqué i la cantant colombiana Shakira, nascut ahir? Catalana, colombiana o doble nacionalitat? El que és segur és que les conyes amb el seu nom estant garantides al cole. Conseqüències de ser fill de famosos.

Si la barqueta es tomba...

4art manament del Manual del Culé.

L'estat d'ànim del culé vindrà determinat pels resultats més recents, independentment de la trajectòria..

Imagineu-vos que una barca navega tranquilament, amb el mar en calma i un sol espaterrant. Un viatge plàcid que fa temps que dura. Tothom content. De cop i volta, una petita onada fa trontollar la barca. El cel s'ennovula.
El passatge s'inquieta i pensa que ja no tornarà a trepitjar terra ferma.
Aquesta metàfora de la barca serveix per descriure la idiosincràcia del soci i seguidor del Barça. Quan guanya l'equip, el soci és indestructible, no hi ha res que l'aturi. Però quan perd l'equip, l'optimisme culé disminueix, a nivells de catastrofisme extrem, gairebé d'hara-kiri col.lectiu.
Fa una setmana, amb l'exhibició del Barça a Màlaga, l'equip assolia el zenit del futbol. Res es podria comparar. A 18 punts del Madrid. El Barça és l'hòstia amb patinet. Tot el passatge de la barca culé encarada al cantó optimista.
Però ve l'onada. Un empat a 2 amb el Màlaga, Víctor Valdés diu que fot el camp i el Barcelona perd a Sant Sebastià, mentre el Madrid humilia el València. Setmana horribilis. El soci s'espanta, esgota els Dodotis, i torna a no sumar. El passatge de la barca culé es tira al cantó pessimista.
Sense l'aura i el guia de Pep Guardiola, convertit en una espècie de Moisès que ens guia a la Terra Promesa, el barcelonisme torna a agafar tics que semblàven oblidats.
Ja hi tornem a ser. No importa els 14/19 títols en 4 anys. No importa que el Barça perdés el primer partit de lliga a la vintena jornada, que estigui a 15 punts per sobre de l'etern rival, el Madrid... ara només importa que el Barça va perdre i que la foscor torna a estar instal.lada al Camp Nou.
El soci blaugrana és com Woody Allen: hipocondríac. Li fa mal la cama i es pensa que li tallaran. Poc importa l'històric. Viu permanentment en l'estressant present.
Però una altra característica és que el culé és emocionalment inestable i es canvia de pensament com qui es canvia de calçotets. Això vol dir, que quan torni a guanyar, el més habitual, tornarà a sentir-se immortal.
La barca culé continua navegant.

PostData: Ja tenim el primer partit del Barça a l'hora del vermut. Diumenge 10 de febrer a les 12:00 al Camp Nou, Barça-Getafe

Esportclub: Runes i dunes

Després de la bomba atòmica que va llençar Víctor Valdés dijous, amb la seva no renovació, que va rebentar l'oasi, calia veure com el Barça reaccionava al terreny futbolístic. Com d'afectat havia quedat el paradís on estava instal.lat el club. S'havia de treure la runa i començar de nou. Contra la R. Societat, a Sant Sebastià, els blaugranes no semblaven, de bon principi afectats per l'afer del porter. Messi i Pedro van rubricar amb gols el domini. Però un gol del Chori Castro, i l'expulsió de Piqué va fer que els bascos s'envalentonessin i empatessin a 2. Tocaria patir. La rauxa dels donostiarres va durar 20 minuts. Després el Barça reaccionaria i buscaria el 2-3. Però, a l'última acció Aguirretxe fa el 3-2 definitiu. Després de 20 jornades, el Barça perd el seu primer partit, després de guanyar 0-2. Per sort, el coixí és prou confortable com perquè l'única conseqüència de la derrota siguin només no sumar tres punts. La patacada, per tal com es va perdre però va ser dolorosa. Per cert, Valdés no va estar bé, però no farem demagògia, perquè no és l'únic culpable del KO. El Barça torna a la vida terrenal. I crec que això és positiu.
Divendres l'Espanyol va remuntar i va sumar els 3 punts amb el Mallorca.
El Madrid va apallissar el València 5-0, tots a la primera part. En futbol internacional ha començat la Copa d'Àfrica.
En bàsquet la Penya va obrir, divendres, la segona volta amb triomf a Sant Sebastià, al camp del Lagun Aro. El Barça va guanyar a Valladolid patint i el Manresa suma la tercera victòria a la lliga a costa de l'Obradoiro. Triplet català a l'ACB.
El Mundial d'handbol es trasllada al Palau Sant Jordi per jugar-se la fase decisiva. Igual que a l'Open d'Austràlia que entra als vuitens de final, on han passat la majoria de favorits.
El què si ha acabat ja, és el Rally Dakar, amb triomf dels francesos Cyril Desprès i Stephan Peterhansel, Montsieur Dakar, que en suma 11 guanyats. Un Dakar per oblidar pels catalans. Nani Roma perd el podi en cotxes, perquè precisament va haver d'assistir al cotxe del campió i company d'equip, a l'etapa de divendres. En motos, sense Marc Coma, els catalans van quedar lluny del podi, perquè tampoc teien bones màquines. I Laia Sanz, que fins aleshores fregava la perfecció, va tenir problemes a la moto al dimarts, i va perdre tota la nit per arribar al final de l'etapa. Tot i això guanya per tercer cop la prova en dones.
Finalment la nadadora badalonina Mireia Belmonte ha fitxat per la Universitat Catòlica de Múrcia, i podrà participar als pròxims Mundials de Barcelona al juliol, en tenir ja club. Belmonte, tal com ha acordat amb el Consejo Superior de Deportes, entrenarà amb el Sabadell, a les ordres de Fred Vernoux, que torna al costat de la catalana, després de la polèmica als JJOO i compaginarà els seus estudis a Múrcia.
Runes i dunes, protagonistes del cap de setmana.

Gol en pròpia porta

Carta oberta a Víctor Valdés.

Desconcertant Víctor

"Unilateralment" Aquesta paraula ha estat el detonant d'una bomba, en forma de comunicat, que ha destrossat l'oasi blaugrana. Fins ahir, el Barça vivia al país de les piruletes, de les roses i la felicitat eterna. Fins ahir.
Vas llençar una bomba atòmica desproporcionada que ha implosionat la pau al barcelonisme. No és nou, que en època de pau, des de dins el paradís es rebenti la tranquil.litat.
Al que al principi de la tarda semblava l'inici de les negociacions per la teva renovació es va convertir en el teu adeu unilateral del club. La reunió, entre el teu pare, el teu representant, un personatge estrany de nom Ginés Carvajal, i el director tècnic del Barça, Andoni Zubizarreta, va ser tant ràpida com dir que Valdés no vol renovar amb el Barça, que no hi ha res a parlar, que no et busquin i que ja en podeu buscar un altre.
Patapum, bomba explotada. Vols marxar per provar noves cultures i perquè no dir-ho, en primer ordre, tocar més pasta.
T'has marcat un gol en pròpia porta. Has fallat en les formes, en el fons, en el context, en el moment i en tot.
No pots dir "unilateralment". No pots llençar una bomba descomunal com aquesta, quan el Barça viu instal.lat al cel, i amb l'etern rival a l'infern. Quan tens l'equip conjurat per superar al Màlaga als quarts de Copa. I sobretot quan el teu contracte acaba al 2014.
Tant que rèiem dels follons a la porteria blanca i vas tu i els hi fots carnassa a la caverna de Madrid. Com deu riure Mourinho.
Tu més que mai saps com ets de caràcter i com és de complicat ser porter del Barça. Saps com és de gran la lupa per on et miren. Però també saps que poca gent t'estima. Tens un caràcter, diguem-ne fort, per no dir, que ets un paio solitari, poc amant de les rodes de premsa, esquerp, i xulesc. En resum, que si queies fins ara poc bé, amb aquesta punyalada al cor del barcelonisme, has caigut a l'infern de l'odi.
No entenc que t'ha passat pel cap, les raons del fet, per engegar-ho tot a la merda. Però ho has fet i no hi ha marxa enrere.
Gol en pròpia porta i pilota a la teulada del club. Víctor, marxaràs com a màxim al 2014, però ves a saber si no abans. Has deixat una bonyiga pudent gegant al mig del Camp Nou i t'has quedat perquè et riguin la gràcia. L'has ben cagat. Sortiràs per la porta del darrere, per on més mal fa; quan hauries de sortir per la gran, com a artífex de tres Champions i de la gran era Frank Rijkaard i Pep Guardiola.
Ningú ho esperava. T'acabes de desacreditar per sempre. Ara els xiulets es dirigiran a tu. Però t'és igual. Amb el què has fet ets concient que has fet creu i ratlla. Fini.
Trigues massa a sortir a donar explicacions al soci, amo sobirà del Barça. A ells, t'hauràs de justificar, si pots.
Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta ja busquen algú per substituïr-te. No serà fàcil perquè ets el millor a la gespa. Fora d'ella ets un inconscient, un estrany personatge, amb un entorn estrany, un terrorista capaç de destruir-ho tot sense pensar en les conseqüències dels teus actes. No és el primer cop. Però aquesta vegada has guanyat la partida. Però pagaràs un preu molt alt.
I què ha de fer el Barça? De moment exprimir-te fins a l'última gota, per aconseguir el màxim de tu a la gespa.  L'èxit del club en el futur rau en què juguis. Fins al 30 de juny ets insubstituïble. Ras i curt. Després de juny s'ha de treure el màxim de calers de la teva mamella. Trobaria imperdonable no treure res per a tu, encara que siguis un cràpula insensible i inconscient.
No tens perdó, almenys per a mi. I si, el què has fet, és una estratègia per treure més en la renovació és vomitiva i poc efectiva.
Bon vent i barca nova. A parir panteres, Pantera de l'Hospitalet. Gràcies per tot i fins mai més.

Firmat

Un culé emprenyat

PostData 1: Aquesta nit en una entrevista Lance Armstrong ha confessat que es va dopar amb tot tipús de substàncies, durant la seva etapa de ciclista que el va fer guanyar 7 Tours, 15 anys en una bombolla de falsetats. I que per aconseguir tot el que ha fet és necessari dopar-se. Amb el rei mort s'obre l'interrogant sobre si s'ha de ser més flexible en els varems del dòping per tal d'acontentar l'espectador, primer beneficiari i beneficiat de l'èxit de les competicions. Lance Armstrong considera que per guanyar set Tours has d'anar dopat. Jo també ho crec.

PostData 2: L'extècnic de l'Espanyol Mauricio Pochetino ha fitxat pel Southampton anglès. Debutarà dimarts. L'Espanyol per cert, obrirà la jornada de lliga avui.

La Triologia de la Costa del Sol. 2ona part: L'allargada ombra del Pep

El Pere recull el Jordi i se'n van al Camp Nou. Com sempre. Hi ha partit i mai se n'han perdut cap des de fa 30 anys. En tenen 40. I van xino-xano. Dos veterans socis del Barça de Les Corts a 5 minuts a peu de l'Estadi.
- Saps lo del Guardiola, oi? - diu el Pere.
- Si, clar. Estic molt d'acord amb la decisió. Pel planter, els dirigents són exfutbolistes... - respon el Jordi - un dels 100000 entrenadors de futbol del Camp Nou
- Va, què dius? S'ha cagat a les calces. Com que no vol veure Mourinho a la Premier, ha triat el Bayern - respon un altre dels 100000 entrenadors que omplen en cada partit el Camp Nou.
I així, arriben a l'Estadi. Avui hi ha partit.
- I què el Màlaga?
- Avui ens els passem per la pedra.
Asseguts a tribuna, s'inquieten. Thiago i Pinto es mengen la pilota. 0-1. Gol del Màlaga.
Cares de sorpresa. "Com?" pensen. Gol de Messi. 1-1. En Pere i en Jordi respiren tranquils.
- Ja està. El típic ensurt. Ara ens els mengem - diu l'optimista Jordi
- Encara patirem - diu el Pere, el pessimista, l'altra cara del barcelonisme
Gol de Puyol. 2-1.
A la segona part, el Màlaga ataca. El Jordi no ho veu tant clar. El Pere fa cara de "Ho veus?"
Un jugador del Màlaga és expulsat. Buf alleugeridor. S'ha acabat? Doncs no. El Màlaga empata. I final 2-2, a l'anada dels quarts de Copa. Si el Barça vol enfrontar-se al Madrid a les semis de Copa haurà de guanyar a Màlaga la setmana que ve.
En Pere i en Jordi marxen a casa, a sopar, i convençuts que es remuntarà. Com han canviat les coses.
- Pere, tu creus que li anirà bé al Guardiola a Alemanya?
L'ombra del Pep segueix sent molt llarga...

L'OktoberPep

Fa res que acaba de saltar la notícia Pep Guardiola entrenarà a partir de setembre al Bayern de Munich. Serà fins al 2016. Després de moltes especulacions, rumors i gags crackovians, l'olla va començar a bullir dilluns quan la cadena italiana Sky Sports i també el programa de Barcelona Televisió La Porteria deien que el Pep ja ho tenia gairebé fet amb el conjunt bavarès. I tot i que avui han sortit unes declaraciions de Guardiola a la web de la Federació Anglesa, on deia que un dia voldria entrenar a la Premier (segurament gravades de fa un temps), la realitat ha saltat no fa ni mig hora. El Pep ja sap on anirà l'any que ve a provar fortuna: al Bayern de Munich. Sens dubte el més lògic, atenent-nos a les premises que va deixar molt clares al seu representant Josep Maria Orovich: Dirigents exfutbolistes (Franz Beckembauer president, Uli Hoeness, director tècnic, Seep Maier, Gerd Müller, Karl Heinz Rummenige, Paul Breitner tots abans, llegendes del Bayern dels 70, que ara porten les rendes del club bavarès), un planter fort (un dels més importants d'Europa), un gran d'Europa, (5 copes d'Europa) i un equip fet (segon a la Bundesliga i rejovenit de cap a baix) i grans estrelles (Ribery, Mario Gómez, Swensteiger...). Problemes? L'alemany i desvincular-se de NIke on Pep té contracte. El Bayern és Adidas. Més que problemes, reptes pel Pep. Noves aventures.
Comença l'OktoberPep a Munich i a l'Allianz Arena. 
Danke Pep i sort. Ah i felicitats a la seguidora més fidel dels bavaresos a Catalunya: la periodista de Barça TV Laura Aparicio

PostData 1: El partit de Copa Barça-Màlaga ha saltat pels aires a un segon pla. Però que ningú oblidi que avui hi haurà un partoidàs de Champions en format Copa

PostData 2: El Madrid va guanyar 2-0 al València en un mal partit dels blancs i un nefast arbitratge de Muñíz Fernández, el maquillat, que va mal assenyalar tres fores de joc als txes. A València estant que trinen. A la casa blanca, tampoc estan millor. Mourinho va ser xiulat, com és habitual al Bernabeu, i a més es va acabar discutint amb Cristiano Ronaldo.

PostData 3: Ferrari ha anunciat que ha fitxat al català Pedro Martínez de la Rosa com a pilot provador de l'escuderia. Així doncs, l'escuderia italiana tindrà com a pilots provadors a dos catalans, De la Rosa i Marc Gené, a part de Fernando Alonso, el pilot titular asturià junt amb el brasiler Felipe Massa. Il cabalino Rampante canta Els Segadors.

Trompetes i violins

Gerard Piqué i Sandro Rosell, protagonistes al Barça, a la gespa i a la llotja, i ahir davant els micros.
Un, Piquembauer, amo de la defensa i sense escuts davant els micros, va criticar a la premsa madrilenya per despotricar de Mourinho, quan els resultats no acompanyen; i no fer-ho i riure-li les gràcies, amb exemples com el dit a l'ull. També va disparar amb bala a la premsa catalana, per lloar tant el joc del Barça. Piqué, geni i figura, sense pèls a la llengua. La trompeta.
I a la nit, torn per Sandro Rosell. Ahir al Tu diràs de Rac1, el president va donar una nova mostra de genialitat amb el violí. Dani Senabre el va apretar en els temes espinosos, i en el que l'inquietava al soci. La millor mostra de virtuosisme amb el violí va arribar amb el tema Neymar. A la seva manera, amb l'escut i l'armadura actuant a la màxima potència, va confirmar que ha donat una paga i senyal pel futur fitxatge del brasiler del Santos. Va estar confiat en la renovació del porter Víctor Valdés. Va dir que no li farà cap gràcia enfrontar-se a l'equip que entreni Pep Guardiola. I va donar la gran notícia que a finals de mes, Éric Abidal, tindria fitxa federativa. 90 minuts, un partit sencer, una bona entrevista amb un violinista d'excepció.
Piqué i Sandro. Trompetes i violins. Barça en estat pur.

PostData: El farsant ha confessat. En una entrevista a la presentadora estrella americana Oprah Winfrey, Lance Armstrong va dir que es va dopar durant els Tours de França que va guanyar.

Esportclub: La Triologia de la Costa del Sol. 1era part. L'espectacle dels 18

En la prèvia del Màlaga - Barça, el Madrid va tornar a certificar la seva crisi. Al mateix escenari on l'any passat el Barça va dilapidar la lliga 2011-2012, dissabte els blancs van posar creu i ratlla al Campionat de la Regularitat. Contra Osasuna, a Pamplona, els de Mourinho van estar desapareguts en combat. Osasuna, cuer de la Lliga va perdonar el que no està escrit per guanyar. Al final 0-0 i a 18 del Barça. Poc abans l'Espanyol va sortir del descens en guanyar al Celta. Un partit que va veure des de la llotja de Cornellà el bulgar Martin Petrov, el nou fitxatge blanquiblau, provinent del Bolton de la Segona divisió anglesa.
L'endemà torn pel Barça que va homenatjar a Anna Lizaran, la gran actriu desapereguda, culé fins al moll de l'os, amb un espectacle immens de futbol davant el Màlaga, una escenificació de l'art del futbol. Messi va fer de Lizaran amb un altre recital del millor del món. Va marcar, va assistir, va fer vibrar, va fer babejar. 1-3 i a 18 del Madrid. 55/57 punts possibles, al final de la primera volta. Gran Barça.
Última jornada de la primera volta al futbol i última abans de decidir quins són els 8 equips de la Copa del Rei Vitòria 2013 de bàsquet. La Penya va ser el jutge de la jornada. Si guanyava a l'Obradoiro, privava als gallecs de la Copa, si a més Estudiantes guanyava al Barça. Com va ser així. Després d'una fluixa primera part a Badalona, el Joventut va reaccionar i va vèncer. A Madrid, l'expressió "fer el ridícul"
va viure el seu punt àlgid amb el Barcelona Regal. Havia de perdre de 47 per no anar a la Copa. Semblava impossible oi? Doncs per poc, no passa. Va arribar a caure de 34 punts. Al final només de 22. No hi ha excusa. Ni el fet de jugar dos partits en 36 hores. Després d'un gran partit, al Manresa li va sobrar la pròrroga per guanyar al Caja Laboral. Precisament, avui s'ha sortejat el quadre de la Copa del Rei. Barça - Madrid, Baskonia CAI, València - Estudiantes i Gran Canària - Bilbo
Ha començat el Mundial d'handbol a l'Estat Espanyol, amb Granollers com a una de les seus, i amb la selecció espanyola debutant amb una plàcida victòria davant Algèria.
Tant plàcida com el triomf del Barça al derbi català de la Lliga de divisió d'honor de futbol sala. 5-1 al Marfil Santa Coloma.
I després de la jornada de dissabte i la jornada de descans d'ahir, al Dakar, liderat en motos pel francès David Casteau i en cotxes pel també gal Stephan Peterhansel. Uns cotxes sense Carlos Sáinz a qui el cotxe li va dir prou.
A 18, a la fí de la primera part de la Triologia de la Costa del Sol. Dimecres estrena de la segona part als millors televisors.

La Copa de la Reconciliació

Més que el 5-0 sense història. Més que l'abséncia de Leo Messi, ahir a la banqueta. Més que el partidàs de Thiago. Més que l'ambició de l'equip, que no li importa el rival amb qui s'enfronta. El Barça - Còrdova va ser el partit de la reconciliació de David Villa i Alexis amb el gol. Ambdos davanters, sempre qüestionats per la seva manca d'efectivitat de cara a porta, anit van marcar un doblet cadascú. D'acord que era el Còrdova, però el fet de marcar és per Villa i Alexis, una manera de treure's el neguit per no ficar-la. Per Alex Song va ser un partit de reconciliació. El camerunès va fer un bon partit, després de molts fent el paperina.
La creu del matx va ser la lesió del crac del planter Sergi Roberto que estarà 4 setmanes de baixa.
Per cert l'anècdota del partit la va posar el President de la Generalitat Artur Mas, que a la prèvia va saludar a Carlos González, el seu homòleg del Còrdova, que li va dir que el video de "La Copa mola" se'l podia posar a on li capigués, que no li va fer gens de gràcia (No sé si al mateix nivell que la resolució del Cas Pallerols de finançament il.legal d'Unió).
En fí Barça 5 - Còrdova 0, Villa i Alexis retrobats amb el gol, i a quarts. Comença la Triologia de la Costa del Sol. Diumenge Lliga amb el Màlaga, i dimecres anada de Copa amb els andalusos. I que vagin passant.

Una Copa de cine

Fa poc, i no sé si la fan encara, es va estrenar als cinemes, el Hobbit, la preqüela de la saga de El Senyor dels anells. Com la pel.li avui al Camp Nou viurem una preqüela d'una triologia. I igual que la saga de la pel.li de l'anell, i la conseqüent preqüela, el Barça - Còrdova dé Copa del Rei a les 21:30, una hora abans a Rac1, és precindible, tant pel matx, la competició i el personatge que porta el nom del torneig. El partit d'avui, si el Barça no fa el burro, serà l'avantsala d'una triologia com la de Torrente. Si el Barça supera al Còrdova, jugarà tres partits amb el Màlaga, gairebé consecutius: el de diumenge a la Lliga i el doble enfrontament als quarts de Copa. Serà la triologia de la Costa del Sol.
Amb 2-0, el partit d'avui amb el Còrdova esdevé un tràmit innecessari que no es jugaria a lligues serioses com l'anglesa.
Però com que la Lliga espanyola més que la saga del Padrí és la triologia de Torrente, doncs tenim el que tenim.
L'únic alicient serà veure si Leo Messi, fa com Cristiano Ronaldo i fa un Hat Trick, com el que va fer el portuguès per superar, ahir, al Celta.
Prepareu crispetes. Avui marxem al cinema per passar l'estona i matar el temps. Al cinema Camp Nou. Sessió golfa, per horari i pel golfo que el posa. Barça - Còrdova. La preqüela precindible de la Triologia de la Costa del Sol.

On vas Pep, on vas?

Encara ningú sap on van els plàstics que no són envàs, ni a quin contenidor es llença el cristall de Murano. Ni tampoc on anirà a entrenar Pep Guardiola.
Només sabem que al setembre tornarà a les banquetes, com va confirmar dilluns a la Gala de la Pilota d'Or, i que estarà a un equip fet. Él Pep és jove, però tota la calma de l'any sabàtic a Nova York, reflexada a la seva cara, no la destrossarà refent un equip destrossat, com va fer fa 5 anys amb el Barça.
Amb aquestes premises s'obre la porta de l'especulació. Sabem que Guardiola no anirà al Chelsea a refer un campió d'Europa, que està eliminat de tot, des del desembre. Pep no vol ser un pedaç. Una altra opció, diuen, pot ser el Manchester United. Tot depèn del què faci Alex Ferguson, que s'especula que marxarà de la banqueta a finals d'any. Veurem si també marxarà de Manager General del club. Guardiola és com Johan Cruyff, ho vol tenir tot controlat, i amb Ferguson manant als despatxos és impossible. Mateix cas que a l'Arsenal amb Arsène Wenger.
El Manchester City és una bona opció de futur. Un equip fet, amb diners i dirigit per dos vells coneguts del Pep a Barcelona, que van apostar per ell al seu moment: Ferran Soriano i, sobretot, Txiqui Begiristain, secretari tècnic blaugrana, ara al City. La idea és ben simple. Model de planter + fitxatges bons, gràcies als petrodòlars àrabs.
Milà és una de les ciutats preferides del Pep. Els dos equips de la primera divisió se'l rifen. Però Inter i Milan són equips que s'han de fer de nou. Justament el que no vol Guardiola.
Una altra bona opció, i potser la més encertada i que medita més el Pep, és la del Bayern de Munich. Jupp Heinckes marxarà al juny. I deixarà un equip fet, triomfador, i amb un planter exitós. La perfecció.
A França es poden oblidar de tenir a les banquetes al tècnic català, per molt que el Paris Saint Germain i la pasta àrab, el busqui. Pep Guardiola no vol perdre més temps corregint a l'inclassificable Zlatan Ibrahimovic. Si les perruqueries han perdut per sempre a Guardiola com a client va ser per culpa del suec.
Anglaterra, Itàlia, Alemanya... la cacera ha començat. La Generalitat ja ha iniciat la campanya "On vas Pep?" Al setembre la resposta.

El Lleó d'Or (Episodi 4)

Després de Reis, la coronació del Rei. El més gran de tots. Leo Messi es va erigir ahir com a millor futbolista de la història del futbol. Ja ho era abans d'ahir, però per la gràcia periodística i el morbo necessitava una constetació, un trofeu, un cap de cérvol per demostrar-ho. Messi és Jordan, Schumacher i Muhamad Ali. Leo és llegenda de l'esport.
Ahir a la Gala de la Pilota d'Or, Leo Messi va rebre per quarta vegada consecutiva el prestigiós Ballon d'Or que otorga la FIFA i la revista France Football i el diari francès l'Équipe, que es va carregar la gala en desvetllar la incògnita abans d'hora. Així doncs Messi supera al francès Michel Platini (amb 3 consecutius), a l'omnipresent Johan Cruyff i a l'holandès Marco Van Basten, com a màxim col.leccionista d'aquest prestigiós premi individual d'un esport col.lectiu com el futbol. Un nou rècord rebentat per l'argentí.
Messi vestit amb una americana blau marí amb puntets blancs, estil Xavier Sala Martín, va agraïr als seus companys del Barça l'èxit aconseguit. Sap que sense ells no tindria aquest reconeixement. Messi, un genial futbolista que parla al camp i que fora d'ell es mostra supernerviós i incòmode, tal com va demostrar ahir al seu discurs d'agraïment.
Messi va superar a Andrés Iniesta i a un Cristiano Ronaldo que no sabia com fer-ho per dissimular la cara d'enveja i d'emprenyat amb el món que feia.
A la gala Messi va compartir protagonisme, entre altres, amb Vicente Del Bosque, millor entrenador de 2012, Pep Guardiola que reapareixia a l'escena pública, per dir que tornarà a entrenar aquest any, José Mourinho, protagonista per absència (tenia feina preparant el vital Madrid-Celta de Copa de dimecres. Una feina que el va portar ahir a veure l'entrenament del seu fill, com destapa avui un diari estatal) i Carlos Valderrama, el mític davanter colombià de la dècada dels 80, famós, al seu dia, per tocar les Pilotes d'Or del madridista Michel, quan jugava a Valladolid i que encara conserva la seva descomunal cabellera que el va fer popular. Precisament el cap poblat de Valderrama, que presentava el Trofeu Puskas al millor gol, va ser motiu de befa, per part del presentador de la gala, el futbolista holandès de l'Ajax i Milan dels 80, Rudd Gullit, que es va posar una perruca imitant-lo.
Messi, de nou, l'amo de Zurich. Per quart cop, el Lleó d'Or. I segueix.

Esportclub: Tortell de Reis

El primer cap de setmana de 2013, el de Reis ens deixa el gran Rei del tortell de Reis esportiu. 2 setmanes després de la seva operació, Tito Vilanova es va sentar a la banqueta per dirigir el derbi català de Lliga. El partit va ser un monòleg insultant del Barça que va superar un Espanyol inoperant, molt pobre i lamentable que en cap moment va fer cas a les consignes de sortir valents que va dir Javier Aguirre a la prèvia. En mig hora de la primera part el Barça va marcar els 4 gols del matx.(un de Xavi, 2 de Pedro i un de Messi, de penal, que avui recollirà, a Zurich, si no hi ha sorpreses la Pilota d'or)
Dos hores abans del derbi, l'esparpent es va reinstal.lar a Madrid. En el Madrid - R. Societat, al plebiscit del Bernabeu el públic va xiular a Mourinho. Un Mou que va tornar a sortir amb Adán a la porteria. Amb 1-0, el mateix Adán és expulsat i ha de sortir el qüestionat Casillas. La Reial Societat enmig del show blanc empata a 1. Al final el resultat (4-3 pels blancs) és el de menys. Mourinho ha cavat la seva tomba i ha volgut arrossegar tothom.
I si el rei és Tito, la fava li va tocar al Lagun Aro que va pagar els plats trencats de la derrota del Barça amb el Khimki. Els blaugranes van apallissar de gairebé 50 punts als bascos. A Madrid, en el primer duel de Rudy Fernández contra la seva Penya, el Joventut va plantar cara en tot moment al conjunt blanc. Però, tot i remuntar 18 punts de diferència al tercer quart va acabar caient. Una derrota que l'allunya definitivament de la Copa del Rei del febrer a Vitòria. El Manresa va perdre a la pista del Cajasol.
I el Junior de la Penya es va venjar de la derrota dels grans vencent al Madrid en la final del prestigiós Torneig de L'Hospitalet.
El duel decisiu per l'Ok Lliga d'hoquei patins entre el Liceu de la Corunya i el Barça va acabar amb empat a 2 després d'un gran duel. Els gallecs segueixen líders.
I al Perú ha començat aquest cap de setmana una nova edició del Rally Dakar. Després de dues etapes el líder en motos  és el castellonenc Joan Barreda i en cotxes, el madrileny Carlos Sáinz, després d'una reclamació que li va permetre recuperar el temps perdut en l'etapa d'ahir.
En tennis Espanya guanya la Copa Hopman, una espècie de Copa Davis mixte, en vèncer Sèrbia a la final jugada a Perth (Austràlia)
Tortell de Reis, fí de Nadal, inici de rebaixes i retorn a la normalitat esportiva.

Carta a Ses Majestats els Reis d'Orient

Estimat Rei/vispresident Gaspart

Aquest any m'he portat molt bé. Per tant em permeto el luxe de demanar-te moltes coses. Ja m'ho permetràs

Per la meva família salut. Igual que pel Barça, perquè, al 2013, només parlem de futbol i no de tumors i merders. També vull la salvació de l'Espanyol, i si pot ser amb una mica de joc atractiu. Perquè com a culé em sentiria orfe sense un derbi català a Primera.

Vull una Champions culé, la Copa pel Barça i una lliga blaugrana.
I que a Madrid segueixi Mourinho Vull una Eurolliga catalana, un any tranquil a Badalona, i un nou miracle a Manresa, amb un nou patrocinador.
Molts èxits per l'esport català i un nou seleccionador català. Un altre apassionant Mundial de F1. Un altre any de motos...
I un bon any pel meu Círcol, que no tingui que animar a ningú via web, perquè s'ha carregat un braç o una cama jugant a bàsquet. Més que èxits, que també, et demano que no ens tornem bojos i que l'única excel.lència que seguim buscant sigui la de la qualitat humana de qui forma el club, per sobre la qualitat esportiva. Ah. I que els diumenges segueixin sent Superdiumenges.
Et demano moltes coses ho sé. Però el que realment desitjo és feina. Per a mi i perquè ningú, en especial els periodistes, se'n quedi sense.

Gràcies i fins diumenge, que ens deixaràs segur un Barça - Espanyol al Camp Nou.

PostData: El Barça de bàsquet va ser literalment escombrat de la pista del Khimki rus en la segona jornada de la segona fase de l'Eurolliga. El debat sobre la Navarrodependència s'ha reobert.

De costelles i filets

En ple debat sobre la independència de Catalunya, paradoxalment, ahir a Cornellà, es va viure el partit de la Selecció amb l'ambient més fred que es recorda. El procés sobiranista que va engegar Artur Mas, i que es va plasmar a l'històric 11-S passat, és irreversible. I ni tant sols en l'esport la gent està disposada a passar gat per llebre.
Ja no volem costelles. Volem filet del bo. I ahir amb Nigèria ho vam constatar in situ, més enllà, que el partit va ser infumable. La gent, menys de 30000 persones, animàven poc. Les que hi éren. Perquè molts d'altres, que hi volien ser, estàven dins un embús descomunal a les rodalies de l'Estadi de l'Espanyol, intentant arribar, sense èxit.
La gent ni tant sols ja li fa gràcia Johan Cruyff, a qui li van xiular l'últim speach com a seleccionador català. I el vam xiular perqué el Profeta Jubilat no va fer ni l'esforç ni de dir Hola en la llengua del país, que, en teoria, representava mitjançant el futbol.
Ni onades, ni càntics, i crits d'independència a destemps. La Festa del Futbol Català va ser un Prou. No a l'Estat Espanyol sinó a les costellades de la Selecció. Malament quan qui anima més és el rival. I això, va passar ahir.
En fí, 1-1, gol simbòlic del jugador amb més internacionals amb la Catalana, l'exespanyolista, ja retirat Sergio González, la copa commemorativa del partit per a Nigèria; gentilesa del poble català (metafora perfecta de la situació econòmica del país, en què donem molt i no rebem res); Carles Puyol amb la cella a Can Pistraus; ensurt de Marc Bartra i; Cruyff, oficialment, jubilat, per obra i gràcia seva.
Doncs això menys costelles i més filets.
PostData: La imatge del dia, la vam viure, però, als camps d'entrenament de la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí: Tito Vilanova, vestit de curt, dirigint un entrenament del Barça, 13 dies després de l'operació per extreure-li el tumor. Ningú sap si diumenge dirigirà el derbi contra l'Espanyol. I poc importa. L'important és que el Tito segueix guanyant el partit contra el càncer. Ànims

El Jubilat

Carta oberta a Johan Cruyff

Estimat Neojubilat

Primer de tot perdona'm per tractar-te de tu. No sóc molt de pompositats i tampoc estic acostumat a parlar amb Profetes.

Avui, a Cornellà - El Prat, després del Catalunya - Nigèria de les 19:00, des de les 18:30 a Rac1, estaràs oficialment jubilat. Si és que "en un momento dado" has treballat durant els últims 15 anys per cotitzar i cobrar la pensió.

Avui, la teva arxifamosa flor al cul, deixarà de brotar. Una flor que has polinitzat als ilustres darreres dels teus hereus (Van Gaal, Guardiola, Tito...)

La teva última feina és la de seleccionador català. Només per ser qui ets i dir-te com et dius, vas rellançar, en el seu moment, un partit, el de Nadal de la Catalana, que perdia interès per a tots.

Passat el souflé del primer any la l'efecte sembla haver-se esvaït. El català està fart de costellades i vol filet. La prova evident, és que vam passar de jugar al Camp Nou a Montjuïc i ara Cornellà.

Sembla que ara si, Johan, que hem trobat un Estadi idoni per omplir-lo al 100% del fet català.

Per bé o per mal, amb tu, la Selecció ha omplert portades.

Avui, a la teva festa de jubilació, apelarem a la independència en el famós minut 17:14, ens estranyarem amb el disseny de la samarreta de Catalunya, feta per Custo Dalmau, un atemptat estètic al mateix nivell dels teus atemptats al diccionari, i passarem fred i se'ns posarà la gallina de piel

T'ho has muntat bé, Profeta. A la teva festa de jubilació has convidat als millors. Tots els jugadors convocats són de primera divisió, d'aquí i d'allà.

El rival d'avui, Nigèria, on juga l'exespanyolista Kalu Uche, que torna a Cornellà, per primer cop, després de deixar l'Espanyol.

En fí, Johan, ens veiem aquesta tarda. No et veig demà a un casal d'avis jugant al dòmino. Més aviat et veig tocant als nassos a qui no et cau bé (diga-li Sandro Rosell per exemple). Bé, com sempre.

Molta sort i per molts anys Johan.

Firmat

Un palomo que no fa verano