Sobredimensionat i mai prou ponderat Tatano.
Torno a recórrer a tu, com sempre en les grans ocasions. T'has portat molt bé fins ara, així que ja m'ho permetràs. Dissabte has de rematar la feina que no vas completar fa dos anys a Lisboa. Ho vas fer bé durant 88 minuts. Fins que vas deixar que Ramos empatés i forcés la pròrroga. No saps com estan de pesats amb la Décima els veïns de la Cibeles.
Milà, et torna a donar l'oportunitat de redimir els teus pecats, Imperioso meu del meu cor. Aquest cop la Champions ha de ser nostra, dels colchoneros i sobretot dels culés, que ja saps que ens posa més calents la desgràcia blanca que l'alegria blaugrana.
Pel Calderón, que és casa teva, pel Metroplotano, on plorava aquell avi amb el pare del Sabina a la seva mà. Pels que aguanten, creixen, senten, somien, aprenen, pateixen, palmen, vencen i viuen.
Per Ufarte, Kiko, Juninho, Ratón, Ayala, Pantic, Heredia, Antic, Levinha, Adelardo, Toni, Simeone, Grifa, Pereira, Peiró, Calleja, Ovejero, tal y tal y un tal cabeza, Zapatones de Hortaleza, Ben Barek i Caminero.
Pels que passen per Conxa Espina com passa un foraster. Pels qui com els indis okupes acampen les seves banderes a la riva del Pupes
Per Solozábal, Súper López, Rivilla, Santi, Jayo, Aguilera, Vavá, Gárate, Mendoça, Futre, Collar
Per qui com Lucio allunyen el joc amb dos parells d'ous. Per les gambetes de Rubén Cano, pels dos pits de Gran Hermano. Pel príncerp hereu, ara rei, amb cor de colchonero.
Pels que van guanyar la Recopa i la Intercontinental. Pels qui van passar del doblet a anar a Segona, en dos anys llançats al vàter
I pels culers. Pels qui desitgem un altre any en blanc dels blancs. Perquè la Undécima ja seria de frenopàtic i es fotrien extremament pesats.
Vinga Imperioso, Tatano. Coses pitjors has fet. Aguantar sobre els teus lloms a l'ínclit Jesús Gil és el súmmum de la desgràcia èquida.
Amb tu sempre.
Firmat
Un que sempre et xiuxiuejarà sempre que et portis bé
