Bunyol a 0

Partit molt dolent del Barça al camp del Villanovense. Empat a 0 davant d'un equip de Segona B als setzens de la Copa del Rei.
L'estat del camp lamentable no és excusa pel bunyol infecte que vam viure ahir. Un partit avorridíssim. Per reclamar els diners a qui van pagar el PPV de la tele.
Anàvem de sobrats i per poc tornem escaldats. Una mica més i el Mr Marshall blaugrana surt emplomallat d'Extremadura
Ni en els millors somnis humits els extremenys pensaven treure un empat a 0 davant el campió d'Europa. Si no es xuta normal que ens quedem a 0.
I a més van tenir bones ocasions que va treure un atent Masip.
Douglas va passar sense pena ni glòria i encara espero que m'expliquin perquè el vam fitxar.
Frustrants Sandro I Munir a la davantera.
Els nois del filial Kaptoum i Aitor Cantalapiedra van ser els millors al Romero Cuerda de Villanueva de la Serena i demostren que són dels pocs que es salven d'un filial poc prometedor.
Al final 0-0 infructuós pel Barça, alucinant pel Villanovense (empat davant el campió d'Europa). Eliminatòria oberta a la tornada. Increïble però cert. El Barça necessitarà alguna cosa més per superar a un Villanovense que jugarà al Camp Nou amb la ilusió d'un infant i d'aquell home de poble que arriba per primer cop a una gran ciutat.
El Barça passarà per nassos, perquè estan avisats i perquè no m'imagino un nou Gramenet, un Novelda o un Figueres.
El partit d'avui és comparable en aquell lamentable Numància - Barça del 96 on vam anar tant de sobrats que vam sortir escaldats.
Ahir a Villanueva de la Serena, Villanovense 0 - Barça 0. Alucinant, sorprenent i que no ajuda a paliar gens les crítiques a l'equip.
El 2 de desembre, la tornada on espero que les coses hagin canviat.

Poc pernil a la terra del pernil

No sé si el porter Fuentes és una espècie de Ter Stegen que s'empassa tots els gols fins i tot el de xuts amb pilotes Nivea llançada per bebès de 2 mesos de vida.
No sé si Juanjo, Calatrava i Juanfran són la MSN de Villanueva de la Serena.
No sé si Anxo i Pajuelo tenen alguna cosa amb què comparar-se amb Iniesta o Busquets.
No sé si el tècnic Julio Cuevas és més de la filosofia Guardiola o de l'underground d'Arsenio Iglesias o Benito Floro.
Només sé que el Villanovense és un club extremeny, terra de pernils on avui el Barça, campió d'Europa juga a Villanueva de la Serena, l'anada dels setzens de final de la Copa del Rei on ha tocat la grossa per partida triple. Perquè 1. Veurà el campió de tot. 2. Amb tantes baixes que té el Barça, tot i que els peixos grossos (Neymar, Suarez o Piqué) es queden a Barcelona, la normativa de dur només quatre jugadors del filial, a Villanueva de la Serena hi aniran teòrics titulars que en millors circumstàncies es quedarien a casa. 3. Veuran al mite Douglas que tindrà una nova oportunitat perquè algun equip amb pa a l'ull s'hi fixi i se'l quedi. Tant de bo sigui el Villanovense i no torni a Barcelona, però això seria un somni utòpic (allà, a Segona B també escalfaria banqueta)
Res més. Alicient 0. Anada setzens de final i no partit únic com a les Federacions serioses d'Europa, a la terra del pernil, exquisita menja que s'ha fet famosa darrerament per l'informe de l'OMS dient que pot ser cancerígen.
Però no us preocupeu. Avui hi ha poc pernil a tallar a la terra del pernil. Fins i tot aquest mermat Barça amb un futbol més que discutible ha de guanyar al camp del Villanovense. Fins i tot amb Douglas (que és el mateix que juga amb 10).
Avui a les 20:30, des de les 19:00 a Rac1, Villanovense - Barça. La Grossa de la Copa a la terra del pernil.

La caiguda més dolorosa

El GP de Malàisia de motos del 2015 no es recordarà per la gran victòria de Dani Pedrosa, que està acabant la temporada fantàsticament.
Encara que no sàpigues res de motos, saps què va passar a la 13ena volta entre Marc Màrquez i Valentino Rossi.
Després d'una setmana on Rossí es va dedicar a picar-se amb Jorge Lorenzo I Màrquez en la lluita pel títol, fins aquí normal, (Rossi gat vell volia posar pressió a la resta) a la cursa, mentre Pedrosa i Lorenzo marxaven en solitari, il Dottore va disputar-se la tercera plaça amb el jutge del Mundial, Marc Màrquez. Els dos, des de l'inici es van anar picant avançant-se entre ells. A la volta 13 Rossi acaba fart del joc i en un revolt treu el peu a l'estrep de la moto i fa caure deliberadament al pilot català.
Rossi acaba tercer a la cursa. Marquez reclama i direcció de cursa sanciona finalment a Valentino Rossi amb 3 punts menys al carnet de pilot, que sumat a un que ja tenia, fa que al darrer GP de la temporada a València surti últim.
Una sanció generosa de Dorna, l'organitzadora del Mundial, que s'ha garantit l'espectacle de la lluita pel títol. Rossi s'ha sortit amb la seva. Però la imatge de Valentino ha quedat marcada per sempre.
Ha caigut un mite. Màrquez va caure físicament, però Rossi ha patit una caiguda més dolorosa i de molt amunt.
La caiguda del mite Rossi. I això que no va caure físicament. La conducta antiesportiva de Valentino no només ha fet perdre l'amistat amb Marc Màrquez, considerat el seu dofí i successor. Sinó també el respecte de tot el Mundial i la majoria de seguidors.
Fins ara els hi aguantàvem les conyes i el xou de l'italià, algunes arrogàncies del Campionisimo. Pel fet de la seva veterania, inteŀligència i carisma que va revolucionar el Mundial a tot nivells, mare dels ous,  audiències televisives incloses.
Però a Malàisia, el mite va caure per terra, juntament amb el cos de Màrquez. Una puntada de peu a un company de feina que es juga la vida a 300 per hora. Una maniobra arriscada per qui la pateix que podria haver acabat malament. Una conducta irresponsable i antiesportiva. Una Mourinhada en tota regla i a dues rodes. S'ha passat i no hi ha perdó possible. No hi ha mitificacions possibles. Ni Rossi ni punyetes. Ha volgut deliberadament guanyar al cost que sigui.
València dictarà si finalment el cost de perdre el respecte del món li comporta un títol que farà vergonya guanyar.
Rossi l'ha vessada. Ja ningú li riurà les gràcies i serà blanc de crítiques fins i tot quan vagi a pixar.
A València, ja ningú serà de Rossi. Més territori Lorenzo que mai i tot a favor dels pilots de la Federació Espanyola com Màrquez i els catalans. Així doncs Lorenzo arribarà a Xest amb 7 punts per darrere del pilot italià i amb l'afició a favor.
Rossi s'ha guanyat un potent enemic, global. Potser serà guanyador del Mundial però la caiguda del seu misticisme fa més mal que qualsevol caiguda física.
No tot s'hi val per guanyar. Il Dottore no ha curat, ha anat a fer mal. Valentino Rossi s'ha disparat un tret al peu i ja mai més tornarà a ser vist com fins ara.
Ciao Vale. Adéu mite

Triplet sobre rodes arreu del món

Malàisia, Catalunya i Texas. El cap de setmana esportiu està monopolitzat per tres esdeveniments mundials del món del motor que afecten a tot el globus terraqüi
A l'Àsia, GP de motos a Malàisia, penúltima prova que ens ha deixat la victòria per a Dani Pedrosa a MotoGP, segon Jorge Lorenzo I tercer Valentino Rossi. La polèmica va ser a la volta 13 quan Valentino Rossi va tirar a terra deliberadament a Marc Marquez quan els dos s'anaven jugant la tercera plaça. Direcció de cursa només va sancionar a Valentino amb 3 punts al carnet de pilot que el farà sortir últim al darrer GP de la temporada a València. Així doncs Lorenzo arribarà a Xest amb 7 punts per darrere del pilot italià. A Moto2 triomf del campió, el francès, Johan Zarko. A Moto3, triomf del portuguès Miguel Oliveira que ha impedit que el britànic Danny Kent es proclamés campió del món. D'aquí dos setmanes es tanca el Mundial a València amb els títols de Moto3 i sobretot MotoGP en joc.
A Catalunya, el noruec Andreas Mikkelsen va guanyar el Ralli Catalunya Costa Daurada, la penúltima prova del Mundial, després de l'accident del campió mundial, el francès Sebastian Ogier, diumenge, que anava líder.
A Texas, les restes de l'huracà Patrícia, va condicionar el GP dels EUA de F1. La cursa es va disputar amb victòria de Lewis Hamilton, amb Nico Rosberg segon. Això fa que l'anglès sigui per tercer cop campió del món igualant al mite brasiler Ayrton Senna
Els entrenaments van resultar afectats pel diluvi fruït d'aquesta forta tempesta que ha afectat la zona de Mèxic i el sud dels EUA (els oficials van passar de dissabte a 5 hores abans de la cursa). I a sobre escapçats. La ronda final d'aquests entrenaments no es va disputar perquè va augmentar la intensitat de la pluja. , el cap de setmana ens deixa la jornada de Lliga i a Can Barça a més, amb l'Assemblea de Compromissaris del club al Palau de Congressos de Catalunya. Amb les negociacions per renovar el patrocini de Qatar aturades, s'haurà de fer una Assemblea Extraordinária per aprovar l'acord que es tanqui sigui amb qui sigui. Al Camp Nou, el futbol deixa la victòria del Barça davant l'Eibar amb Hat trick de Luis Suarez. A part, divendres, l'Espanyol va obrir jornada divendres caient al camp del Rayo Vallecano. El Madrid va guanyar al camp del Celta, en el duel dels líders de la Lliga.
A Segona, empat del Girona amb el Saragossa, en el partit de Fires, la Festa Major de la capital gironina, dura derrota del Llagostera 6-1 a Alcorcón i taules del Nàstic al camp del Numància
En bàsquet, el Barça va derrotar al Múrcia en Lliga. Divendres, va vèncer a l'Stelmet Zielona polonès en la segona jornada de l'Eurolliga. La Penya va derrotar a casa al Fuenlabrada i el Manresa va vèncer a la pista de l'Andorra, en el derbi catalano-andorrà de la jornada.
El Barça d'handbol derrota al Kolding danès en jornada Champions.
Parlant de Champions ha començat la Champions d'hoquei patins amb les victòries del Barça davant el Breganze, derrota del Vic al camp del Benfica portuguès i del Vendrell al camp del Forte dei Marmi italià. A la Copa CERS victòria del Voltregà davant el Saint Omer francès i del Vilafranca que torna a Europa després de 16 anys, davant el Montreaux suís. I amb pallissa (9-0)
I s'han jugat les semifinals del Mundial de Rugbi a Anglaterra, on el Sud ha envaït el nord. Nova Zelanda va derrotar a Argentina i Austràlia va vèncer a Sud-àfrica. Així doncs neozelandesos i aussies jugaran la gran final oceànica dissabte que ve al gran temple de l'esport de l'oval: Twickenham.
Triplet de motor en un intens cap de setmana esportiu.

Un paloma no hace verano. Ànims Johan

Carta oberta a Johan Cruyff

Estimat Profeta

Avui havia de parlar de la denúncia de suposades pressions a un àrbitre assistent per si havia de ser present al pròxim Clàssic del 21 de novembre. O de l'Assemblea de Compromissaris del proper diumenge i amb l'afer patrocini Qatar com a gran tema de fons.
Però avui només tinc ulls per a tu.
Te'n sortiràs. Com sempre ho has fet en la teva vida esportiva i personal. Ho vaig sentir aquest matí a Can Basté mentre feia el ronso al llit guanyant temps al despertador. Tens càncer de pulmó. Se'm van saltat les lleganyes de cop. "Putada" vaig pensar de bones a primeres. Te'n sortiràs vaig pensar després. No és per un afan sobtat d'optimisme. És la realitat i a les proves que t'ha posat la vida.
Te'n vas sortir quan vas fitxar pel Barça als anys 70 quan l'Ajax et volia al Madrid. Quan vas ser pacient quan per problemes federatius i polítics del règim franquista no vas poder jugar fins l'octubre del 73. Quan vas defensar la llibertat de Catalunya al final del franquisme quan vas dir que ser lliure i pensar lliurement era el més normal del món a Holanda.
Te'n vas sortir quan el 1991 vas estar a punt de morir a la mateixa edat que el teu pare per culpa d'un principi d'infart. Quan a la Clínica Sant Jordi et van operar a cor obert per netejar les artèries obstruides a causa de l'excés de tabac. Fumaves fins i tot al descans dels partits que jugaves. Vas ser de nou llest i per una vegada a la vida, almenys en l'important de la vida, vas fer cas als metges i vas canviar el Marlboro pel Chupa Chups gegant. I ho vas fer davant les càmeres fent un mític anunci per la Generalitat de Catalunya.
Vas guanyar, a Nuñez, la batalla del vestuari. El que no va fer mai ningú ho vas fer tu. Al vestuari no entren presidents i mano jo.
Vas canviar la història perdedora del Barça i el vas convertir en guanyador.
Nuñez et va fer fora del club a patades. Però en l'homenatge que el Barça i el Camp Nou que et va fer a tu i al Dream Team vas ser el més aplaudit anys més tard. Nuñez ara és, o hauria de ser a la presó. Tu, avui i sempre ets protagonista. En la batalla dels -ismes, el Cruyffisme va guanyar al Nuñisme
Et vas quedar a Catalunya fent de vividor. I vas riure tant. I rius tant ara. Vas agafar el càrrec de seleccionar català i la gent es matava per jugar amb el teu equip i contra tu. Una altra victòria teva. I de pas de Catalunya.
Vas tornar la medalla que et va donar Sandro Rosell perquè no t'agrada la hipocresia. De Rosell ara ni gall ni gallina. De tu en parla tothom. Per bé o per mal. Una altra victòria.
Te'n sortiràs del puto mal lleig. El puto càncer. Si vas sobreviure a Nuñez podràs amb això. Ja ho vas dir tu al seu dia: un paloma no hace verano. Des d'aquí molts ànims Profeta

Força Johan

Firmat

Un Cruyffista en un momento dado

Retorn al futur

Ahir va ser el futur. El dia que Marty McFly i el professor Doc van aterrar al 21 d'octubre de 2015 provinents del 26 d'octubre de 1985.
Agafant un DeLorean virtual farem el viatge invers i repassarem què passava esportivament parlant el dia que McFly i Doc viatjaven al futur que avui és passat.
Era un dissabte previ a un diumenge intens en matèria esportiva. El Barça jugaria amb el Cadis l'endemà on Bernd Schuster de penal salvaria els mobles del conjunt de Terry Venables. El Madrid també va salvar in extremis un punt a Sevilla. L'Espanyol va caure estrepitosament a Les Palmes 3-1 tot i que el mite perico John Lauridsen va avançar als catalans.
La visita del Joventut a la pista del Claret de Canàries i l’Espanyol – CAI, tots dos amb victòria catalana que es jugarien l’endemà, 27 d’octubre, tancarien la jornada ACB de bàsquet. Una jornada que ens deixava la victòria del Licor 43 de Santa Coloma, que dos anys abans havia adquirit els drets federatius del Círcol, davant el Breogan de Lugo, la victòria del Barça a la pista d’Estudiantes, la derrota del Manresa, a casa davant el Caja de Àlava, el Baskonia, o la victòria amb pallissa del Granollers davant el Cajamadrid d’Alcalà de Henares.
Se celebrava el Rally Catalunya Costa Brava amb retirada del català Salvador Serbià i victòria final de l'italià Fabrizio Tabaton
Severiano Ballesteros, el gran rei del golf espanyol guanyava l'Open d'Espanya de golf celebrat a Vallromanes.
I un jove Garri Kasparov amb 22 anys feia taules al Mundial d'escacs davant Anatoly Karpov. L'inici d'una rivalitat més enllà de les 64 caselles i l'esport comença aquí a Moscou. Acabaria guanyant el títol.
I això és el què va passar a l'esport mentre el DeLorean més famós del cinema viatjava fins al futur. Un futur que era ahir

Fred glacial

A Borisov, el Barça es va adaptar perfectament. Partit fred glacial del conjunt català al camp del BATE. S'havia de guanyar i es va guanyar. Sense qualitat ni brillantor. Els dubtes sobre el joc de l'equip segueixen. Ter Stegen segueix generant dubtes perquè no va fer res. Literalment. 1 intervenció. Per tant no va poder demostrar que és el mateix porter que va meravellar fins a la final de Berlín. Joc pobre i dos gols de Rakitic per complir el tràmit.
Al final, BATE 0 - Barça 2. Partit, tràmit, joc fred i glacial. Com el de la nit bielorussa d'ahir.

Amics, coneguts i liciats

L'amiga Champions torna a les nostres vides intersetmanals amb un vell conegut, el BATE Borisov bielorús, equip que ja es va enfrontar al Barça fa quatre anys.
L'estrella dels bielorussos és un vell conegut dels blaugranes: Alexandr Hleb, que va passar sense pena ni glòria pel Camp Nou. Bé estrella tampoc perquè tampoc juga. Però aquesta estrella està liciada, lesionada, cosa nova. Si algú coneixia més Hleb que els seus companys d'equip al Barça eren els metges. No va demostrar res del futbol que va fer a l'Arsenal i a sobre es lesionava. Doncs això, sense Hleb, el BATE rep el Barça en un ambient gèlid pel fred que farà.
Aquest és un altre vell amic del Barça als viatges a l'Europa postsoviètica. No el fet polític sinó el meteorològic. El fred pot ser el regal més perillós d'aquesta maria que és el BATE.
Per molt que el Barça no estigui bé, no m'imagino avui, un resultat que no sigui guanyar. Peco de confiança? Potser si, però és que fins i tot el Badalona de Segona B podria guanyar al BATE Borisov.
La prèvia del partit ve marcada per un altre vell amic des de la final de la Copa d'Europa de Berlín. Una altra vegada, la UEFA sanciona al Barça per exhibir estelades. Aquest cop per fer-ho al passat Barça - Bayer Leverkusen d'aquesta Champions. Un cop més pensant en xorrades i no dedican temps i recursos als impresentables que rebenten tot el que poden rebentar a dins i fora l'estadi. Que encara queden. Ah no sé que provoqui despreniments de retina ensenyar una estelada no fa mal.
En fi. Avui a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1, la Vella Champions, el conegut BATE Borisov - Barça, sense el liciat Hleb

Retorns, sortejos i remuntades

Torna la Lliga de futbol després de l'aturada, una més per les seleccions amb victòria del Barça 5-2 davant el Rayo, remuntant un gol inicial madrileny amb 4 gols de Neymar, victòria del Madrid amb el Llevant i de l'Espanyol a casa del Betis. A segona, empat del Girona a Leganes, triomfs del Llagostera amb el Valladolid i del Nàstic amb el Bilbao Athletic a Tarragona.
Abans, divendres es sortejà la ronda de setzens de final de la Copa del Rei amb 4 representants catalans. Villanovense - Barça, Llevant - Espanyol, Llagostera - Deportivo i Reus - Atlètic de Madrid.
En bàsquet, derrota de la Penya a València i victòria del Manresa amb Estudiantes, victòria del Barça a Sevilla.
En handbol, empat del Barça a la pista del Kielce a la Champions.
En hoquei, el Barça culmina la remuntada a la Copa Continental i derrota al Palau Blaugrana a l'Sporting de Lisboa 5-1.
I en motos, el Mundial de motociclisme comença a acomiadar-se. A Austràlia, victòria de Marc Marquez a MotoGP. A Moto2 d'Àlex Rins i a Moto3 del portuguès Miguel Oliveira.
Retorns, sortejos i remuntades en un nou cap de setmana esportiu.

La Cruz, la cara. Lamar, la Creu

El bàsquet pren protagonisme especial aquests dies tant en masculí, com en femení, aquí, allà, i també el bàsquet entra en la crònica negra.
Girona va fer història dimarts. El seu equip més representatiu del bàsquet femení, L'UniGirona debutà amb derrota a l'Eurolliga femenina. Ho va fer a la pista del Nadejda Orenburg rus. No importa. Ni l'etern viatge de 16 hores ni la derrota amb un dels cocos del continent. Va superar la burocràcia espanyola que es va negar a portar el campió de Lliga a Europa en detriment de Salamanca i portar a Girona a una fase prèvia que no li tocaria. Supera les traves econòmiques. Punt i final. Èxit. Girona és bàsquet femení, és Europa i és Eurolliga. Felicitats
I parlant d'Eurolliga. Ahir va arrencar l'Eurolliga masculina pel Barça amb derrota a la pista del Pinar Karsiyaka d'Esmirna, el sorprenent campió turc per davant dels clàssics Ulker o Galatasaray. Comença la primera fase on el Barça haurà d'anar entre altres llocs a l'OAKA d'Atenes, l'Infern grec i verd del Panathinaikos. Abans, ahir visita infructuosa a un infern sonor turc d'Esmirna on s'ha establert el record de decibels a un pavelló: 136. Un escàndol.
A l'inici de l'article hem parlat de l'Orengurg. Aquest equip serà a partir de ja, el nou equip d'Anna Cruz, la badalonina, la primera catalana que guanya la WNBA, la Lliga americana professional. Ho va fer, amb el seu equip Minnesota, derrotant al cinquè partit de la final a Indiana. I remuntant dos cops un global d'eliminatòria en contra. Així doncs a Girona veuran i jugaran en contra d'una campiona NBA de Badalona
Bàsquet femení, bàsquet masculí, aquí i allà i crònica negra. Sobre Lamar Odom i la seva situació, recordeu estat molt crític a un hospital de Las Vegas per sobredosis d'alcohol, coca i viagra vegetal (el que dirien a la Riera fer un Elies a lo bèstia), un comentari. Pena tota. Però no em demaneu compassió. No ho vaig fer amb Paul Gascoigne ni Maradona. Qui la fa la paga. No ha estat un accident. Va anar a un prostíbul. Era conscient del què va fotre, on es va fotre i a on la va fotre, fins que va caure rodó. Lamar Odom una joguina més trencada

La Cabreta de la Legió i el Virus FIFA

Són els dos protagonistes del cap de setmana esportiu, llarg. Un, la Cabreta de la Legió, o parlant en propietat: el marrà de l'exèrcit hispà. El bitxo vivent que correrà més de tots els participants en l'anacrònic i gens pacifista desfilada militar del 12-O a la Castellana madrilenya.
L'altre: un altre bitxo vivent que no es veu però que corre per fotre els clubs de futbol: el virus FIFA. En aquesta parada de seleccions no s'ha salvat ni l'apuntador. Tots els grans clubs europeus tornen amb Sant Cristos Gros tocats i lesionats: Madrid, PSG, City, Juve. En fi, el pa nostre de cada aturada mani qui mani a la FIFA.
Temps de futbol a Segona amb empat del Girona amb l'Almeria, empat del Nàstic a Ponferrada i derrota del Llagostera a Mallorca
Bàsquet en la clandestinitat de la TV en tancat o sense TV en alguns casos. Ha començat l'ACB amb victòries de la Penya amb el Tenerife, del Barça amb el CAI i derrotes del Manresa a Fuenlabrada i de l'Andorra amb Bilbao.
El Barça d'handbol derrota al Montpeller francès en nova jornada Champions.
El d'hoquei va caure 2-0 a la pista de l'Sporting de Lisboa a l'anada de la Copa Continental, l'equivalent a la Supercopa d'Europa. Tocarà remuntar al Palau
Doble sessió de motor: F1 a Rússia. Motos al Japó.
A l'impresentable circuit de Sochi, on es va esparracar i força, Carlos Sainz Jr, que el va dur a l'hospital, triomf del Mercedes de Lewis Hamilton.
A Motegi, es va decidir un Mundial de motos abans de començar la cursa. La lesió de Tito Rabat al canell el va fer renunciar a córrer. En conseqüència, el francès Johann Zarco es proclama campió del món de Moto2. A la cursa, triomf del francès que va estrenar títol mundial demostrant que és el millor en una cursa condicionada per la pluja. A Moto3 victòria de Nicolló Antonelli. A MotoGP triomf de Dani Pedrosa. Un GP accidentat on el més malparat va ser el sanmarinenc Alex de Angelis que en un aparatós accident divendres als entrenaments ha quedat en coma induït a l'hospital amb diverses fractures i amb un pulmó entollat.
Cabretes, virus i esport a la festa del 12-O. Vagi bé però aquí no tenim res a celebrar

La FIFA fa net?

De mica en mica, com fitxes de dominó han anat caient tots aquells dirigents de la FIFA que han participat o coŀlaborat en els diversos casos de suborn i corrupció que han sorgit al màxim organisme del futbol mundial. Sobretot aquells relacionats en la concessió dels Mundials de Rússia 2018 i Qatar 2022. Si voleu saber més coses us recomano que veieu, si encara està penjat un reportatge que va passar el 30 Minuts de TV3 FIFA: El preu del futbol que desgrana els fils i les trames d'una conxorxa política i mafiosa per obtenir més calés a favor de la FIFA
Primer han caigut dirigents d'algunes federacions de països africans o d'illes caribenyes. Posteriorment vam anar escalant en la piràmide pudent.
Fa poc va caure Jerome Valcke, Secretari General.
I ahir van caure Joseph Blatter, president de la FIFA i Michel Platini, el de la UEFA, que seran suspesos 90 dies de les seves funcions.
Curiós que aquestes sancions les hagi imposat el Comitè d'Ètica de la FIFA.
El substitut de Joseph Blatter serà almenys interinament, el camerunès Issa Hayatou, President de la Confederació Africana de Futbol que també té a sobre l'ombra de sospita d'acceptar suborns per donar suport a la candidatura mundialista del Qatar i de rebre diners poc nets de l'empresa suïssa de màrqueting ISL per commemorar el 40è aniversari de la CAF.
A la UEFA, atenció perquè el substitut de Platini serà el President de la RFEF Ángel Maria Villar, que no es pot demostrar que hagi rebut algun suborn o sigui corrupte, però que es pot demostrar que s'adorm en mig d'una final de Copa d'Europa o de Mundial.
Ha caigut l'intocable Blatter. La FIFA s'ha quedat en pilotes i sembla que la veritat ha marcat un golàs en tota l'escaire a tots aquests corruptes que no li interessa per a res el futbol com a esport.
A vere si per fi fem net i no tornem a quedar en fora de Joc

Fins aviat BasCAT

Ho confesso. Sóc un romàntic. Sóc de futbol a les 17:00 de la tarda, dels Carrusel Deportivo i els 35 partits a l'hora, d'haver de dinar d'hora els diumenges per anar al Camp Nou a empassar-me el fum del puro del tribunero mentre veig un Barça 2 - Oviedo 2 de l'any 1997.
No m'agrada el futbol dispers en horaris i això que sóc fan de les maratons esportives a la ràdio del cap de setmana. No m'agrada anar al bar per veure el Barça.
Però el negoci de les teles està molt allunyat dels meus paràmetres romàntics i m'hi he acostumat.
Però no sé si m'acostumaré al què està passant o el què passarà a partir d'aquest cap de setmana amb el bàsquet i les transmissions televisives.
Ja ho sabeu que Movistar+ ha comprat la majoria dels grans esdeveniments esportius per emetre'ls en tancat. Lliga, F1, motos i ara també el bàsquet. Això significa que TV3 perd els drets d'emissió que tenia sobre la competició, gairebé des que va néixer.
A partir de dissabte s'haurà acabat el BasCAT a nivell ACB. Ja no podrem sentir en obert i en català, les transmissions a Televisió de Catalunya dels Robirosa, Solozabal, Lavagnini i companyia. És una autèntica llàstima i un retrocés històric de 30 anys en detriment primer a la qualitat de les transmissions televisives i el més important a l'idioma.
Després de 30 anys no podrem sentir el bàsquet d'elit en el nostre idioma. I no ho podrem sentir perquè els negocis no entenen de romanticisme. La pela és la pela i no entén, avui, la peculiaritat d'un territori que més enllà de l'idioma, el bàsquet és gairebé una religió com és Catalunya. No és Lituània, però gairebé. No envà Badalona és el bressol del bàsquet, tot i que lel manteniment d'algunes instaŀlacions no ho sembli (però això és un altre tema)
Però parlem de tele. Idioma a banda, les transmissions de TV3 són un molt bon exemple de producte televisiu. Sempre he pensat que al departament d'esports de TV3 tenen els millors realitzadors. I en un esport de tant dinamisme com el bàsquet és important no perdre's cap detall. I això en aquí són els millors. I no fan coses estranyes amb la càmera com posar la imatge al revés o fer moviments de càmera.
Sobre la problemàtica idiomàtica, el problema és greu. Més enllà que si t'agrada més o menys les transmissions del Robirosa. Cada cop més costa a l'espectre televisiu (i a la vida) sentir parlar en català. Les transmissions esportives donen gran rèdit a les cadenes. Poder sentir-les en català és un plus, un gran èxit. I fer-ho amb la qualitat de les imatges de la realització de TV3 és un plus. Perdre el català, en aquest cas a l'esport i al bàsquet a la tele en obert és un greuge i dels grossos. Per l'audiència i pel català que almenys aquest any i els propers el sentirem només a l'Eurolliga i a la Lliga Catalana.
És bàsquet avui, al novembre serà la F1 i veurem què passarà el 2018 amb la Lliga de Campions de futbol. No és només el fet de perdre el català com a idioma a un àmbit on hi ha molta gent que el pot aprendre i escoltar. És com escoltar-lo i en quina qualitat. Es perd mercat i es perd cultura. El català perd terreny, potser en un àmbit banal com és l'esport televisiu però que el mira molta gent i alguns ni catalanoparlants ni catalans. No és el Robirosa, com abans era el Canut, o el Rius. La persona no és important. És el fet.
I es perd, una forma de tractar el bàsquet com pocs. Quin canal et posa imatges de les categories i seleccions inferiors enmig d'un Joventut - CAI.
Doncs això, el fons i les formes
TV3 va ser clau i és clau en la consolidació i la integració del català a la societat des de la seva creació. I l'esport, que té un gran seguiment és el cavall de batalla. Avui hem perdut la pota del bàsquet. És seguir maltractant de nou l'idioma, guanyant petites batalles en camps petits. Però de mica en mica el català perd presència on pot tenir influència.
No sé quan costa els drets de la F1 o el bàsquet. I una tele pública ha d'anar en compte amb el que gasta. És el gran handicap. La pasta. La tele pública per ètica i perquè els diners no són seus no pot fer dispendis bèsties com el que es belluguen pels grans esdeveniments esportius.
Els negocis de la tele esportiva no entenen de romanticisme ni d'idioma. I això que amb el dual és fàcil ficar un àudio en català. Però em temo que no. El seu equip són els bitllets. Ja veurem a quin nivell de transmissió ho porten. Perquè el model Andrés Montes és únic i no es pot copiar. I ja veurem la realització.
En fi. Les coses són com són. Jo seguiré somiant per tornar a veure futbol a les 17 i tornar a sentir el Robi mentre se'm cremen els canelons.
Gràcies Robi i BasCat. No és un adéu segur. És fins aviat. Ens veurem a l'Eurolliga. Firmat. Un romàntic

Els mals del Barça

Tinc sensacions estranyes amb el Barça actual. Em preocupa la manca de punteria. L'actitud i el treball és positiu però l'absència de Messi és una llosa molt gran. Afecta a totes les línies. La seva dependència i influència és massa brutal i evident. Tema porteria. Accepto i és una evidència palmària que Ter Stegen no està al mateix nivell que fa 4 mesos. Genera dubtes i ell mateix es mostra insegur. La causa, o bona part de les causes, però no són imputables a ell. Dos golassos irrepetibles en menys d'un mes (San José i Florenzi a Supercopa espanyola i Copa d'Europa), la defensa penosa del Barça al dia del Celta o dissabte (amb Bravo). Però no hi ha lloc més desagraït i pressionat que la porta blaugrana. Sincerament penso que la solució és tant simple com un parell de grans actuacions com el dia del Bayern o la final de Berlín.
Les bones notícies per mi tenen un nom claríssim: Sergi Roberto. El de Reus està vivint el millor moment de forma des que va pujar al primer equip. Per mi ara és insubstituïble. Treure'l per posar a Alves per decret seria un gran error
El mal de tot d'aquests dies és que sense futbol tindrem dues setmanes de rumors, notícies i mals rotllos. I el pitjor és que Luis Enrique es pot empescar nous mètodes per blindar l'equip lluny de la premsa i vetar la seva feina. Ara ja no viatgen amb l'equip i si xerren és en zona mixta. Ves a saber quina serà la pròxima. I això perjudica el soci perquè el periodista transmet al soci receptor el missatge que emet l'equip. Però cada cop hi ha menys missatge i més veto. El departament de comunicació fa de l'opacitat, art mentre cada cop es fa més gran de càrrecs i noms.
Les dues setmanes es faran llargues a Can Barça. Serviran per recuperar lesionats, però no per evitar castanyes a tort i a dret. Són els mals del Barça. El mateix equip que fa 6 mesos ho va guanyar tot. Avui crisi galopant fins que el senyor Gol torni a marcar la vida alegre del cule. Espero que quan passi, Comunicació del Barça avisi

Cara I creu blaugrana a l'Andalusia d'octubre

Octubre. Primer cap de setmana. Andalusia. Cara i creu en clau blaugrana.
En futbol, sense Messi i algunes altres barbaritats que passen (demà en parlem) el Barça cau a Sevilla. Actitud positiva, però 15 minuts d'empanada i dos gols dels andalusos per posar el dònut a la casella de punts de la jornada. Encara bo que el derbi madrileny entre Atlètic i Reial acaba amb empat. Vila-real, sorprenent líder. L'Espanyol punxa a casa amb l'Sporting de Gijón al darrer segon.
A segona pallissa del Llagostera a l'Elx que els treu de la zona de descens. Segueix la crisi del Girona i perd a Sòria I derrota del Nàstic de Tarragona a casa davant l'Alcorcón.
La cara blaugrana la trobem al futbol aeri. El Barça va ser una alliçonadora a la Supercopa ACB i va guanyar la competició prèvia a l'inici de la Lliga, derrotant a l'amfitrió Unicaja de Màlaga que divendres es va carregar el Madrid.
Més bones notícies pel Barça.
Més bàsquet. Històric amistós a Fontajau entre la selecció femenina dels EUA i l'UniGirona. Triomf americà.
Més història, bàsquet i Catalunya - EUA. La badalonina Anna Cruz va començar el Play Off final pel títol de la WNBA, l'NBA femenina perdent el primer partit amb el seu equip Minnesota davant de Indiana.
El Barça d'handbol va derrotar a domicili, al Pick Zseged eslovè a la jornada Champions.
Cara I creu blaugrana a l'Andalusia d'octubre en un nou cap de setmana esportiu