No. No és que Benjamin Button s'hagi reencarnat en mi i que tingui menys anys dels què aparento. Però estic de celebració. Més aviat estem de celebració. La secció de bàsquet del Círcol Catòlic fa 75. 75 anys d'una impecable i larga història, que comprèn moments inoblidables. Ascensos, desceneos, títols, Lligues, participacions europees... I sobretot comprèn petites històries d'una gran història. La del Círcol Catòlic de Badalona.
Amb el vostre permís, ja que l'autor del lliure directe sóc jo i que els amics del Blog del Bressol m'ho permeten, m'agradaria explicar-vos, la meva història amb el Círcol, el bàsquet del Círcol. La meva, que també són les petites històries de qui l'han viscut al meu costat, o al voltant. És la història d'ells i d'elles, de títols i decepcions, de petits i grans. I si, també de la ràdio. Indissociable a mi.
Entro a aquesta petita gran família, per casualitat, fa 10 anys, quan el bàsquet del Círcol té 65 anys. per tant, jo també estic d'aniversari, en part. I ho faig, com moltes altres vegades que m'ha passat en aquesta casa de casualitat.
Feia 8 anys que la meva relació de jugador de bàsquet es va acabar al parquet de Sant Josep, amb la satisfacció que m'havien ensenyat a botar la pilota, però que el més semblant que estaria de Michael Jordan seria en la definició comú d'homo sapiens. El bàsquet fins aleshores, el veia amb el meu avi a la tele, o a La Plana, ell a cop de cafè i jo a cop de qualsevol porqueria ensucrada que un nano pogués deglutir en aquell instant. L'avi ja no hi és. Però sempre recordaré els riures malèvols que feia quan un nano es fumia de lloros al parquet de La Plana.
Però ves per on, un dia, un bon amic que jugava el Círcol em va dir que tenia un partit molt important amb la Minguella i que volia que jo hi anés. Li vaig dir que si. Aquell matí, li vaig dir a l'avi que m'anava sol a Casagemes. Era una de les primeres vegades que anava a veure bàsquet, sol, sense la companyia de l'avi.
Aquell partit, de la categoria Junior enfrontava el Miguella i el Círcol, on jugava el meu amic, Marc Lozano, que resultava ser una de les estrelles de l'equip (ell ho deia). Doncs resulta que va fer el millor partit de la temporada (paraules textuals) Deuria ser veritat, perquè jo em vaig quedar enamorat. A partir d'aquell moment, de la mateixa manera que em vaig desenganxar de la mà de l'avi, vaig agafar la d'aquell nano i aquell equip. Vaig començar primer a seguir al Marc on anés i amb qui anés (Júnior, Sub21 o el Sènior, primer amb l'Emilio Arce i després ja fix amb el Francesc Castellet). De mica en mica, ja no vaig anar seguint al Marc sinó al Círcol i a entrar dins d'aquesta família. Ja tenia uns quants col·legues a qui seguir. Els del Círcol. Ells a la pista, jo al meu seient a La Plana, primera fila tribuna, 4 cadires abans d'arribar a la lateral del carrer Colom.
I em van enganxar. Ells, els Sèniors, els de l'Andreu Lladó, el Gonzalo Oteo, el d'en Cesc, en Santi i la Sandra i tants altri. Després per casualitat, vaig conèixer un home que resultaria clau perquè jo a hores d'ara estigui escrivint això i tantes coses. Josep Velasco. El Josep era el Coordinador i el que em va fer de cicerone en aquesta casa que és el Círcol. Li dec molt a ell. 7 de 10 anys i una tasca que m'apassiona i que per sort encara la puc fer seguir. I amb el Josep, va venir de casualitat, l'Alba. L'Alba Morales, jugava al Sènior Femení del Círcol. Ens vam conèixer i un dia em va dir que l'anés a veure. D'acord- li vaig contestar. El que no sabia, és que el Círcol femení jugava els seus partits a Montgat. I el que no sabia, és que acabaria disfrutant tant com un partit dels nois.
Era un ritual cada dos diumenges anar caminant, escoltant els programes esportius dels diumenges, fins a Montgat per veure el triumvirat, Júnior Femení - Sènior A i Sènior B femení. Veure l'Alba Morales, o la Laury Ruiz, la Maria Zambrano, la Marta Carreras, o l'Anna Carpio. La Carla Pons, la Carla Hernàndez o la Clara Navarro. I anar comentant la jugada amb els pares. Tardes de glòria en femení a l'exili de Montgat.
Després de 4 anys de bàsquet i Círol i de formar part de la família Círcol, un dia l'Andreu Lladó em diu que necessita un delegat per portar els números de l'equip. Entro en una nova dimensió del bàsquet que no coneixia des de la meva època de nano de jugador a l'escola de bàsquet de Sant Josep. Jo a una banqueta. Era el Júnior Interterritorial de l'Andreu i un altre tros de pa beneït com el Jaume Lleal. Un primer any amb gent que ha arribat a jugar i juga al Sènior de copa. Vaig tenir la sort de portar els números del Martí Callau, l'Albert Reverter o el Xesco Gotzens i de gent tant bona com l'Èric Carreras o l'Albert Surrà a qui les lesions van tallar el que podria haver estat una gran progressió. Va ser un bon any d'aprenenentatge, però que es va veure truncat perquè l'àvia es va trencar el meluc i vaig estar 2 mesos fora. Vaig tornar i em van rebre emb els braços oberts i una tovallola del Círcol que encara conservo i faig servir per cert. Mai ho oblidaré. En 6 anys com a delegat d'equip en 8 conjunts del bàsquet del Círcol he vist de tot. I amb tots he après. En les bones i males experiències. I tots en tinc record. Amb el Basili Bellès al Sots21 vaig arribar a aprendre le que és el sofriment quan vols fer les coses bé i no te'n surts. Tres quarts del mateix amb el Júnior B del Josep Velasco. Mai vaig aprendre tant i vaig suar tant de tinta com els tres anys amb un mestre com el Ricvard Santiago. La revolució total, la Preferent Júnior i una F4 Cadet amb corbata. La foto és històrica. Per la calor que vaig patir i els riures d'algú encara avui recordant-t'ho. I gira el món i torno amb l'Andreu, avui, amb més experiència, més barba, menys panxa i amb molta més il·lusió que abans. Mai li agrairé prou el gest que va fer aquell setembre de 2010. Va crear un monstre.
I entre partits de delegat i delegat vaig descobrir la resta d'equips i em vaig involucrar amb tots els equips veient-los evolucionar. Amb els seus entrenadors i amb els pares. Quantes estones juntes. I quantes taules al costat d'una mestra com la Sandra Veguín. No he vist ningú amb dues mans fer el què feia ella amb una acat, dos bolis, una taula de marcador, la fletxa de possessió, les banderes de bonus i els indicadors de faltes. Un espectacle.
I partits i més partits. He vist créixer a nanos i nanes des de minis a Sèniors. He viscut ascensos increïbles, com el dia del Pratenc amb remuntada inclosa i esparadraps com a dorsals. Alegries i descensos. He compartit llàgrimes i copes. i les he tocat. I les he viscut amb passió He vist formar-se un equip de 0 que ha arribat al més alt. Aquelles noies del Preinfantil femení, creat de nou, sota la batuta del Jaume Lleal, la Clara Navarro i el Pere Ruiz, que arriben al primer any a ser subcampiones de Catalunya a la final d'Almenar amb el Sant Nicolau, que un any després són campiones a Golmés, que després són Preferent Cadet i ara Júniors. On tenen el sostre? Jo no us ho puc respondre. De Preminis a Sèniors. Hores i més hores de bàsquet. Aquí i allà.
I sempre, si m'ho permeten amb la ràdio a les orelles. I una pregunta. Què fa el Barça o qui sigui? Però el què no m'hauria imaginat mai, que jugant-te tu un ascens a Segona em preguntessis què feia el Barça? Real com la vida mateixa, una de les components de les Sènior del Josan Garcia, un altre gran de la casa, em va preguntar què feia el Barça, si havia guanyat ja al Màlaga i si érem ja campions de Lliga 2009-2010. Vaig quedar al·lucinat.
Com al·lucinat, el dia que el Josep em va dir d'escriure les cròniques genèriques a la web del Círcol. Vaig llençar-me a la piscina i vam trobar aigua. Des de fa 6 anys, cada setmana intentem resumir amb més encert o menys el què fa cada setmana el Círcol. En aquests articles on han passat noms tant estranys com els Òscars de Hollywood, Johan Cruyff, Pep Guardiola o Son Goku, fa tres anys amb l'entrada del nou Director Tècnic l'Andreu Lladó vam acordar fer les cròniques més "professionals" però sense perdre la passió que caracteritza l'autor, és a dir, servidor de vostès. El Final de la Jornada és el resum del cap de setmana Círcol amb tots els protagonistes i on espero que veieu en l'escrit el què els nois van deixar a pista: rigor, passió i amor pel bàsquet i el Círcol.
Ja han passat 10 anys. 10 en els 75 anys del Círcol. 10 anys que han passat volant i que em puc considerar afortunat d'estar en aquesta família on tothom fa de tot, el que pot i a canvi de la satisfacció personal d'ajudar a algú i a alguna cosa a sentir-se bé i a fer-se gran. No és feina meva per jutjar si el que hem fet en aquests 10 anys han servit de molt. Però si és feina meva, agrair a totes les persones que m'han ajudat i m'he trobat en aquests llarg camí. Me'n deixaré molts, però sabeu que us estimo a tots per igual.
Al Marc Lozano. Xato, no ho saps prou el que vas fotre. Potser sense aquella esmaixada res del què he escrit hauria servit
Al Josep Velasco, qui em va obrir la porteta perquè entrés al Círcol
A la junta del bàsquet, al Joan Callau per deixar-me formar part del Círcol. I a l'actual: a la Rori Pruneda, al Pedro Muñoz, a la Isa Marcos, a la Sandra Veguín, a la Maite Leal, al Ferran Mañé, per la confiança i pel gets que vau tenir aquell dia al Tanatori amb la mort de l'àvia. No ho oblidaré mai.
A la Junta Central, als seus Presidents que he conegut, l'Anna Pruneda, el Xavi Grau i el Toni Forteza
A l'Andreu Lladó. Xato, has creta un monstre. Espero haver après alguna cosa de tu. Ets per sobre de tot una bona persona disfressada de jugador de bàsquet. Gràcies per la confiança. I espero que mai aqueta passió que sents pel bàsquet i que és contagiosa, no la perdis mai.- Aquí em tindràs pel què necessitis.
A cadascun dels jugadors i tècnics a qui he vist, compartit banqueta, grada, dinars, sopars. Molts noms i moltes vivències. Des dels Minis/Preminis de la Clara Navarro i la Marina Cano, la puresa del bàsquet, a les cracs de les Sènior i les hores i hores de Montgat. Al Francesc Castellet, que de tant malalt que és de bàsquet va deixar el Sènior A, el dia que a casa seva van poder fer un cinc inicial amb ell, la dona i les tres criatures. Molta sort. I al Víctor, a qui li desitjo molts èxits, que segur que els tindràs amb aquest Sènior, que ara és el teu i que segur que aconseguiràs mantenir a Copa. I al Ricard Santiago. Nano, quins tres anys. Quantes coses hem viscut i quan m'has fet vibrar. Tu vas ser el primer a qui vaig dir que l'àvia va morir. Perquè estàvem junts quan em van trucar. Una abraçada teva va ser l'inici del reforç moral en uns moments complicats
Als pares, complement indispensable de suport, xerrades i amistats
Al Pere Costa, o al Senyor Costa, ja no sé que posa al seu DNI de nom. La saviesa i l'experiència de 75 anys a la casa. I amb tantes converses a l'esquena i tantes que hem de fer algun dia...
A la Sandra Veguín. Ja t'ho he dit abans, però gràcies per tantes lliçons que ni tant sols tu saps que m'has donat. I per la confiança.
I quin és el futur del Círcol? Suposo que ja ho heu llegit als diaris. Ahir els socis vam decidir que Sant Anastasi 2, la Seu social del Círcol sigui del Círcol. Si tot va bé, d'aquí poc, el Reis s'avançaran i vindran a deixar-nos un regal avançat i una carta de desitjos i ordres per fer. I aquí estarem per acomplir-les. I jo, mentrestant, entre els asos de la pilota i els altres Reis de l'esport intentarem repartir joc al Círcol, escrivint les seves vivències i si pot ser compartint el dia a dia d'un equip com a delegat. Si Déu vol i els del Círcol ho volen.
Si en aquests 10 anys l'aventura del Círcol ha estat apassionant, entrem al compte enrere a una nova era que promet ser molt i molt gran, que espero seguir des de dins. A tots vostès, a tots vosaltres els que feu/fem el Círcol, GRÀCIES PER TOT.
I PER MOLTS ANYS. PER MOLTS MÉS DE 75 ANYS.
