El desllorigador blanc

Un sol error, un sol, lamentable, garrafal, i malauradament massa usual error. Un error del tamany del Santiago Bernabeu, ho va desterotar tot. Una errada com una catedral de Javier Mascherano, en voler refusar una pilota, i que va propiciar el primer gol del Madrid. Després d'uns 10 minuts en què el Barça ballava, com va sent habitual els últims temps, que nop vol dir normal, al Madrid, va arribar el gol blanc d'Higuaín. A partir d'aquí el joc dle Barça, aquell característic de la pressió i el toc va desaperèixer. Els blaugranes anàven a la deriva, a la mercè d'un Madrid que aprofitava qualsevol ocasió per perforar la porteria de Víctor Valdés.Afortunadament Valdés, és Valdés i no un altre perquè possiblement amb les que va tenir el Madrid, el Barça podia haver marxat a la mitja part amb una maneta i sense exagerar. La Supercopa era blanca i més quan Adriano va ser expulsat per fer una falta a Cristiano Ronaldo quan marxava cap a gol. Amb 2-0 i un menys, la gesta del Barça era quimèrica, però ves per on, va ser en inferioritat quan va tornar a aparèixer aquest Barça que fa tants anys encigala la parròquia. Al llindar del descans, Tito Vilanova es va pendre una llavor, la va regar i del seu pompis en va sorgir una flor argentina d'ascendència holandesa: un tulipà de la Pampa. Leo Messi al més pur estil Ronald Koeman va llençar una flata impecablñement. 2-1 i al descans. A la segona part el Barça va fer un bany als blancs, uns blancs patètics, incapaços de jugar en estètic i impotents. Per poc que el Barça no empata l'eliminatòria. El merengue tenia les gònades al coll de l'acolloniment, i demanava l'hora.
Al final triomf del Madrid, el dia que debutàven Luka Modric pels blancs i Alex Song pels blaugranes. A Can Barça tot i que és molt d'hora s'obre un temps de reflexió, perquè no és el primer cop que passa (Osasuna, la setmana passada sense anar més lluny). Què li passa a l'equip, peruqè aquesta desconnexió defensiva? És qüestió de físic? Sigui com sigui, almenys l'actitud, sobretot d ela segona part, no s'ha perdut i això fa que encara veiem en aquest Tito's Team la mateixa il·lusió que amb Pep Guardiola. Al Bernabeu Supercopa blanca, Madrid 2-Barça 1.

La vendetta dels grans

Dissabte al camp "Alfredo Di Stefano" de la Ciudad Deportiva del Madrid, a Valdevebas, el Castilla es va endur el miniclàssic de la segona jornada de Segona divisió al Barça B d'Eusebio Sacristán. Va ser un partit molt estrany que va deixar mal regust de boca a l'ficionat culé.
Avui és l'hora d ela vendetta, en un escenari immillorable, l'escenari on des de fa un temps els culés tene unes grans alegries en forma de títols. Al Santiago Bernabeu, on es va consumar el 2-6 i on es va guanyar les últimes tres lligues del Barcelona, serà avui escenari del partit de tornada de la Supercopa espanyola. Avui a les 22:30, des de les 21:00 a Rac1, arriba la vendetta dels grans, davant el R. Madrid de José Mourinho. El mateix Madrid que estén espesses cortines de fum, en forma de Luka Modric, reencarnació de Johan Cruyff, pel seu semblant a l'holandès, per amagar les carències d'un equip, que encara no sap guanyar en partit oficial, i que sembla que té la panxa plena, en termes guardiolians.
Avui no passarà absolutament bres. Si el Barça guanya la Supercopa, només haurà guanyat un títol menor, el primer de Tito com a amo d ela banqueta, i encara que sigui contra els blancs, no marcarà per a res la temporada, tot i que obrirà encara més l'esvoranc de crisi que hi ha a la casa blanca. Si en canvi guanya el Madrid, tampoc passarà res. Serà un t´ítol més, un de menor, i que amagarà sota una cortina de fum les carències d'un equip amb un futbol molt pobre, i d'un Mourinho enigmàtic. Guanyaran al Barça i els socis de Chamartín esclataran d'una falsa joia en veure que hauran derrotat a l'etern rival, en una eliminatòria que fa nosa, i que per molt que ens ho facin creure, no marcarà per a res el futur d'ambdós equips.
Avui es jugarà un partit que només servirà per a refregar als nassos del perdedor que són millors que els altres. Res més. Un nou Madrid-Barça. amb tota l'emoció d'un clàssic, i res més, perquè avui la temporada no s'acaba, només acaba de començar. Disfruteu-la

PostData. Bojan Krkic marxa de la Roma per anar cedit al Milan. Ja veurem com afecta això al Barça i si el club suca alguna cosa, ja que Bojan, encara és jugador del Barça i ha de tornar per nassos al Barça l'any quue ve previ pagament de 13 kg del Barça (ho enteneu? Jo tampoc) En fi, si no fos per això el Barça tampoc seria més que un club. Sort Bojan

Els Guardians de la PalauDisco

Us imagineu dos porters de discoteca que sistemàticament barressin el pas a tots els indesitjables qu volguéssin fer merder? És a dir gent competent i no pas goril·les? Doncs bé sembla que al Palau Blaugrana hem trobat a dos elements que s'acosterien bastant a aquest desig. Sí no fos que el Palau és un recinte esportiu i no pas una discoteca ho hauriem arreglat.
La notícia saltava ahir al migdia, quan el Barça d'handbol feia saber a la gent que estava negociant l'incorporació d'un dels millors porters del món: Arpad Sterbik. El serbi, amb passaport espanyol, havia d'anar a un torneig de pretemporada amb l'Atlètic de Madrid, el seu equip, però no s'hi va presentar.
Les negociacions estant molt avançades, ja que Arpad ja fa el què tants cops veiem en futbol, negar-se a jugar per forçar la marxa a un altre club
Sterbik per tant si tot va bé compartirà porteria amb Daniel Saric, un altre candidat a millor porter del món. La porteria b laugrana torna a estar en resguardada. Aquest doblet, amb els dos millros porters del món defensant la guarda culé farà recordar a molts amants de l'handbol i el vintage, aquella parella màgica de porters del Dream Team de ValeroRivera que éren Tomas Svenson i David Barrufet, homes claus per entendre els 70 títols d'aquella era irrepetible
Amb el fitxatge d'Sterbik s'aguditza més l'esboranc que la crisi econòmica ha fet separar el Barça de la resta. L'Atlètic de Madrid, que recordem era l'antic Ciudad Real, que la crisi va desterrar, sembla que cada cop menys serà rival de l'únic equip de l'handbol d'elit, que gràcies al Gran Germà futbol aguanta
I compte que el primer partit oficial pot tenir morbo. El 8 de setermbre a Vistalegre, al camp de l'Atlètic, colchoneros i blaugranes lluitaran per la Supercopa.
Benvingut Arpad, la porta blaugrana està de nou segura

PostData Nou fitxatge a l'Espanyol. Com el mag Coutinho ve de l'Inter de Milà cedit. Es diu Samuelel Longo i és el primer dels 4 fitxatges que Mauricio Pochettino, el tècnic vol tancar abans de divendres quan es tanca el mercat de fitxatges. Esperem que pel bé dels pericos, Longo triomfi tant com Coutinho

Canícula esportiva

En plena onada de calor l'esport també ha estat protagonista
En futbol segona derrota consecutiva de l'Espanyol en dues jornades. Amb 1-0 a favor, els pericos van quedar amb 10 per expulsió de Juan Albín, i el Saragossa ho va aprofitar per fer l'1-2 definitiu
Després d'uns minuts d'incertesa, el Barça va agafar el control del partit, però sense generar ocasions. Però pamplona és Pamplona i sempre ha de portar problemes al Barça. I aquest any no va ser excepció. L'Osasuna es va avançar gràcies a Joseba Llorente, que va aprofitar un error defensiu dels centrals blaugranes, ahir amb la samarra colajet. A la mitja part arribàvem 1-0 en contra. A la represa les coses van anar a pitjor. El barça ja no generava perill. Per acabar-ho d'adobar Tito Vilanova va ser expulsat per l'àrbitre.
Afortunadament va sorgir la clàssica flor al cul al pompis culé. Leo Messi, desaperegut en combat fins alehores va marcar en una jugada estranyissima l'empat. En aquets gol l'Osasuna va quedar amb 10, i el partit es va transformar. Messi va rematar el partit amb el 2-1 definitiu.. Al final victòria del Barça amb intervenció divina i miracle inclòs en un molt mal partit de l'equip
La gran notícia del cap de setmana ve de Getafe on els azulones van derrotar 2-1 al Madrid. En dos jornades els blancs s'han deixat ja 5 punts a la Lliga.
A Segona divisió Sabadell 0- Vilarreal 0 a la platja de la Nova Creu Alta. Impresentable l'estat del camp vallesà impropi d'un equip com l'arlequinat. Guadalajara 1-Girona 5. I en el miniclàssic R. Madrid Castilla 3- Barça B 2
Ela aficionats a les motos van vibrar en el millor GP de la temporada, el de la República Txeca a Brno. A Moto GP Dani Pedrosa va guanyar la cursa a Jorge Lorenzo on el va superar als dos últims revolts de la cursa. A Moto2 nou triomf de Marc Márquez. I a Moto 3 triomf de l'alemany Jonas Folger amb Maverick Viñales quart
Grandíssima etapa de dissabte a la Vuelta a Espanya que arribava aquest cap de setmana a Catalunya. Al Coll de la Gallina, a Andorra, en un final a l'sprint, Alejandro valverde va superar a Joaquim Rodriguez i a Alberto Contador. Diumenge a Montjuïc triomf del belga Phillippe Gilbertper davant del Purito, en un final d'etapa que rememorava la mítica Escalada de Montjuïc un dels clàssics del cilisme català ja desaparegut. El ciclista de Parets manté el jersei vermell de líder en l'etapa de descans d'avui, gràcies a les bonificacions a meta

Hegemonia en blaugrana

Hegemonia: Supremacia que un estat exerceix sobre d’altres, que un poble exerceix sobre els seus veïns o confederats. 
En portuguès, guanya dos Champions seguides

Com es preveia el superclàssic d'ahir no va tenir res a veure, afortunadament, amb el Gamper de dilluns. El clàssic va tenir els ingredients clàssics d'un clàssic, més que clàssic, seria ja el de sempre: nervis, emoció, tensió i gols, molts gols... tants com 5
Abans a la primera part vam veure com el corró blaugrana allisava i alliçonava un R. Madrid mort, apàtic, sense idees, incpaç de sortir de la seva àrea i, que va mostrar novament, en la figura de Xabi Alonso, la seva versió més gore i sanguinària en forma d'entrades a destemps. El gol no va arribar, però l'hegemonia dle Barça era total. Hegemonia o el que fos per José Mourinho. The Only One es va passar bona part del partit amb la mateixa postura d'un ressacós, un diumenge després d'una nit de dissabte moguda. Estava aplatanat, estarrufat a la banqueta i amb postura de "on és el comandament a distància per canviar el canal de la tele?" I és que el primer temps dels merengues convidava al soci madridista a canviar de canal.
A la segona part van aparèixer els gols, juntament amb el Madrid. Els blancs es van avançar amb un gol de Cristiano després d'una rematada de cap en un córner. Molt poc va trigar el Barça a tallar de soca-arrel aquest acte d'indisciplina blanc a l'hegemonia blaugrana. Exactament 10 segons. Ala jugada següent, Pedro, en fora de joc, va empatar a un. Més tard Messi de penal va posar el 2-1, i Xavi després d'una gran jugada d'Iniesta va posar el 3-1. Leo Messi va tenir l'oportunitat de posar el 4-1 però Casillas va rebutjar l'esferic que va propiciar la jugada desgraciada del matx. Contra del Madrid, que talla Adriano, que la cedeix a Victor Valdés. El porter va voler jugar-la amb els peus, se li va escapar i Higuaín va posar el 3-2 definitiu. En acabar el partit les ires dels culés es van centrar en Valdés, el mateix porter clau en les finals de les Champions i en altres partits i que fins feia un segon era el millor del món. Ara era un proscrit,un traïdor per haver donat vida a un Madrid mort. Com sempre en aquests casos, l'emprenyada del culé radical haurà durat aquesta nit, i ara a Valdés se'l perdona i se'l torna a lloar als altars com ha de ser.
Al final 3-2 a l'anada de la Supercopa Espanyola. Amb un Piqué que va tornar a ser el gran Piquembauer, un Iniesta majestuós, un Busquets perfecte i un Leo Messi que es va guardar les seves millors jugades pel Bernabeu. L'hegemonia continua, en català i en portuguès, l'hegemonia en blaugrana

PostData: El ciclisme ha quedat avui ferit d emort. El més gran de tots, és també el més farsant de tots. Lance Armstrong deixa de lluitar per la seva innocència contra les casos de dopatge que l'acusa l'agencia americana (USADA) i perdrà tots els premis que va guanyar entre 1999 i 2005, entre ells 7 Tours i el bronze a Sydney 2000. Que se'n vagin tots a pastar fang, i si pot ser sense adulterar-lo

Superclàssic amb trampa

Si no fos pels equips que la juguen, la competició que avui es comença a disputar, entraria dins la col·lecció, cada cop més extensa de "Collonades innecessàries, mal parides, amb l'objectiu de treure pasta made in tele". I és que la Supercopa d'Espanya poseu com us poseu és això, és una competició que sobra, que fot mandra, i col·locada amb el mateix calçador que es fot les bambes Pau Gasol. Però com que aquest any la juguen Barça i Madrid, la gent li para més atenció del que seria normal, en una competició que seria menyspreada i que no veuria ningú, com normalemnt passa. Fins i tot Johan Cruyff en una Supercopa contra el Madrid ja va fer esforços per dinamitar-la. La considerava, una pèrdua de temps tant descomunal, que la va fer jugar amb els nanos del fília. Aquell any 1993 la va guanyar el Madrid. Va ser aquella Supercopa en què Ramón Mendoza va tornar a donar mostres del seu feixisme a ultrança, saltant amb els Ultrasur i dient allò de "polaco el que no bote" Tres anys abans Hristo Stòickov va començar a fer caure la baba al culé ensenyant el seu DNI a l'àrbitre Urizar Azpitarte, a qui li va trepitjar el peu
Més enllà del moment vintage, el partit d'avui, a les 22:30, hora ideal... per les bruixes (des de les 21:00 a Rac1) tindrà l'únic al·licient de ser el primer duel entre Tito Vilanova i josé Mourinho com a primers tècnics. Els nostres ulls estaran més posats a la baqueta que al camp, per a veure si s'escapa algun dit. Perquè repetim és massa aviat per treure conclusions den com estan els equips. I no serà cap tragèdia perdre una copa ja de per si trepitjada per si sola.
El Barça arriba amb la moral alta després de guanyar 5-1 en lliga a la Reial societat. Els blancs arriben més tocats, per la baixa de Pepe, que va rematar de cap al cap d'Iker Casillas, en el partit de lliga amb el València, i que bfarà que avui el partit sigui apte per a tots els públics; i també perquè Cristiano Ronaldo també està trist i està en una altra òrbita. Diuen que amb el València estava desaperegut, perquè es veu que ja no marca gols a la porteria d'Irina Shayk, perquè es veu que el bo, ric i guapo CR7 s'ha encarinyat d'una altra.
En fí, faldilles a banda, avui es juga un clàssic amb trampa, un clàssic on no hi ha molta espectació, però que és un clàssic, igual que els altres: imprevisible i segurament millor que el Gamper de dilluns (no ser`amolt difícil de superar per cert). Seieu-vos al sofà que això ja va de veritat. El primer Barça-Madrid, està servit

Mohamed Jordi i el nou panorama del futbol

Una nova espècie invasora ha penetrat a les estructures del futbol mundial. Són els petrodòlars que han fet que equips fins aleshores modestos es converteixin en referència del futbol mundial. Equips que com a molt havien tingut ja els seus moments de glòria i que ara tornan a aflorar gràcies als diners dels xeics àrabs. Diners que per un nen seria la setmanada, per cert. Els casos més sintomàtics són els del Manchester City (que aquesta setmana ha fitxat al vicepresident econòmic del Barça i president d'Spanair Ferran Soriano com a director tècnic) i el Paris Saint Germain. Són les dues referències ara com ara que encara ens permeten dir en temps de crisi que el futbol menja a part, cada cop menys. El City a través del xeic Mansour bin Zayed Al Nahyan ha fitxta a homes com Mario Ballotelli, Touré Yaya o Carlos Tévez per guanyar la Premier League davant l'equip "ric" de la ciutat, el United. Ara els rics són els blues, els citizens. Aquest any intentaran conquerir Europa. L'altre equip àrab, ara com ara és el PSG francès. L'equip, propietat del Canal + va canviar a mans àrabs fa un parell d'anys. Els francesos han invertit 140 m € en noms com Zlatan Ibrahimovic o Thiago Silva per conquerir la Ligue 1 que fa temps que se li resisteix. No creieu però que això no ha arribat aquí. Sense anar més lluny el Barça porta publicitat de l'emirat de Qatar, a través de Qatar Foundation, a canvi d'uns quants calerons. I no estant a la presidència perquè el Barcelona no és una societat anònima, encara, i per sort
Però compte perquè tot no és or el que llueixen els petrodòlars, i poden acabar enverinats i dur a un equip a la bancarrota, o almenys a passar-ho malament. És el cas de l'Euromàlaga. El xeic Al Thani, el va dur fins a la Champions d'enguany, on avui té prèvia, a través de comprar a agent com Cazorla o Van Nistelroy. I ara que se n'ha cansat de la joguina, ha fotut el camp amb els seus calers i amb els jugadors amb una fitxa astronòmica impossible d epagar per un club com el Màlaga. Per sobreviure s'ha hagut de vendre fins i tot els calçotets i li auguro a la Champions el mateix futur que un caramel al patí d'una escola. Ara hi ha gent que no n'aprenen. El Ràcing de Santander, que ja havia estat estafat abans pel multimilionari ucraïnès Dimitri Piterman, que ja havia rebentat el Palamós, on li guarden un "gran record" i l'Alabés, tenia un propietari àrab que li garantia estar amb Barça i Madrid. El resultat, ara ha baixat a Segona divisió i l'amo del Ràcing encara està en cerca i captura.
Per tant compte si veieu notícies que algun forrat amb turban vol comprar un club de futbol, perquè pot ser que aquest acabi malament. Jo des de la més modesta opinió aconsellaria als Rosell de torn que tinguéssin confiança en Mohamed Jordi, amo de Queviures Mohamed Jordi, obert 24 hores, tot halal i perfectament higienitzat. Els queviure halal, amb més encant de Barcelona. No té molts diners però us faria riure, que en aquests temps fa falta l'humor

Gamper vintage... i gràcies

Ronald Koeman s'ha menjat a Ronald Koeman; Hristo Stòickov s'ha menjat la melena que lluia fa vint anys i alguna cosa més; José Mari Bakero ha deixat de ser un sex simbol per les noies; Albert Ferrer ha seguit les passes de Pep Guardiola, està igual de calb que ell; i Charly Rexach... bé el Charly és el Charly. Però continuen sent els mateixos, Koeman, Stòickov o Bakero que fa vint anys van guanyar la primera Copa d'Europa del Barcelona. Ahir els herois de Wembley 92 van ser homenatjats als prolegòmens del Gamper, el torneig de presentació d'estiu del club, posat amb calçador i cada cop més prescindible i innecessari:
1. Torneig de presentació en té ben poc: sense anar més lluny el diumenge l'equip ja va jugar al Camp Nou el partit de lliga amb la R. Societat
2. Enmig d'un Barça-Madrid de Supercopa espanyola, i després d ela primera jornada de llioga. Ovbi que el juguessin, el carro del peix del primer equip, el fílial i alguns juvenils
3. L'hora: ja ho sé, tinc la batlla perduda. Però quins beneficis futbolístics té jugar a les 22:00 de la nit? Ja ho sé televisius segurament molts
En fí que si no fos per celebrar els 20 anys de Wembley contra la Sampdoria (equip que ha pujat aquets any a la primera divisió italiana, la Sèrie A), el Gamper d'ahir no tenia cap sentit
A més va ser un partit avorridíssim, ideal pel Dr Estivill per receptar medicaments contra l'insomni. Ahir més d'un ens vam clapar. Va perdre el Barça i els joves que van participar, lluny de reivindicar-se davant de Tito Vilanova, van decepcionar en general. No us extranyés pas que se sentíssin xiulets en mig partit de la grada del Camp Nou. Una cosa és que sigui amistós, l'altre és que ens en enfotem a la cara del pare fundador del club, Joan Gamper. El Gamper d'ahir si passarà a la història serà més aviat perquè serà el primer de Tito Vilanova, i el pitjor futbolísticament de la història. Crec que fins i tot Gamper, des del cel, va apagar la tele i va marxar a dormir, fins dijous que ve el Madrid a l'Estadi

Esport afterhour

El jugador del Màlaga de 16 anys Fabrice Olinga va marcar el primer gol de la lliga 2012-2013, contra el Celta el dia del seu debut. Es converteix en el golejador més jove de la història del Campionat. En el partit afterhours l'Espanyol va perdre 2-1 a Mallorca. El Madrid va empatar a 1 amb el València. Es va endur més punts al cap Pepe que tot el seu equip, quan va topar amb el cap d'Iker Casillas. Ja veurem si el cop de cap el fa més bona persona o continuarrà sent un miura escapat en un terreny de joc.
I la Lliga va començar moguda al Camp Nou. En un quart d'hora el Barça guanyava per 3-1 a la R. Societat. Puyol va estrenar el compte goolejador del Barça 2012-2013 de córner. El Chori Castro va empatar pels bascos. I Leo Messi, enxufdíssim va marcar 2 gols. Vam veure el mateix Barça dels primers anys de Pep Guardiola: fent una pressió asfixiant des de la primera línia d'atac donostiarra. Al llindar del descans Tello, esplèndid, va assistir a Pedro pel quart gol. I va reaperèixer David Villa després de 8 mesos. I ho va fer marcant amb la cama que s'havia trencat al Mundial de Clubs. Al final Barça 5-R. Societat 1 i cap a casa, que avui toca Gamper vintage amb la Sampdòria de gènova per rememorar els 20 anys de la primera Copa d'Europa del club. El Barça ja està a 2 punts del Madrid. Barça 5- R. Societat 1. Messi 2- Cristiano 0. Show must go on
Més horaris afterhours:: els del GP d'Indianapolis de motociclisme, marcat per les multiples caigudes, per culpa de la falta d'adherència i de goma a la mítica casa del motor americà. La diferència horària amb els EUA va fer que els catalans veiessim la cursa a la tarda en comptes del matí com és habitual. A Moto 3 primer triomf del mallorquí Luis Salom, que es va aprofitar d ela caiguda de Maverik Viñales. A Moto2 nova exhibició de Marc Márquez per davant de Pol Espargaró. I a Moto GP triomf de Dani Pedrosa per davant de Jorge Lorenzo
I la Vuelta a Espanya va començar en horari afterhour (la tarda-vespre) i en un escenari poc habitual: al mateix recorregut dels Encierros de Pamplona. La primera etapa, una crono per equips, va acabar a la Plaça de Toros. Triomf del Movistar. Avui després d'un gran final al mític port de l'Arrate, meca del ciclisme basc i una de les cotes llegendrias de la Volta Cíclisra a Euskadi triomf ajustat a l'esprint d'Alejandro Valverde, per davant del català Joaquim Rodrígue, que a més s'enfunda el mallot roig de líder

Violins i trompetes

El Celta- Màlaga de demà a les 19:00 obrirà la temporada de concerts als millors auditoris i sales de concerts de l'Estat Espanyol. Seran 38 caps de setmana on veurem desfilar els millors músics del panorama nacional, on destaquen per sobre de tot, dues estrelles de fama mundial. Dos músics que per on toquen deixen emprenta definitiva: Leo Messi i Cristiano Ronaldo. Un de l'Orquestra Maravella blaugrana, l'altre de la Coral blanca. Tots dos únics irrepetibles, genials.
Messi és el violí i el violoncel: la dolçor, l'harmonia, el virtuosisme, l'elegància. A Messi li passa com a Michael Phelps o Usain Bolt, que hauriem de començar a aplicar-li la categoria de llegenda sent encara present. Critiano és l'estridència, la contundència, el soroll pel soroll, en definitiva les trompetes. I darrere d'aquest dos la resta de components dle festival, els spàrrings, els teloners d el'actuació de les dos orquestres, cridades de nou a monopolitzar l'escenari. Aquest any no serà una excepció, ans al contrari. La crisi ha fet eixamplar la diferència entre Barça, Madrid i la resta. Veurem qui aguanta més d ela resta i agafa la bandera d'equip revelació de la lliga, i fins quan. Perquè repeteixo la lliga espanyola torna a ser una lliga escocesa, cosa de dos, amb la diferència que, de moment cap dels grans ha de desaperèixer com el Glasgow Rangers, a qui els deutes han fet abixar a 4arta divisió escocesa.
Les dues incògnites que hem de resoldre, ara fins al juny són, qui guanyarà la lliga, Barça o Madrid, i amb quina diiferència sobre el tercer. I un altre, si voleu, per fi l'Espanyol es treurà la por i l'acolloniment de la paraula Europa? Barça- Madrid, Leo- CR7, i si Tito- Mourinho. Serà un altre dels duels de la lliga. Els dos directors de les orquestres més bèsties d'Espanya es veuran les cares, els dits i els ulls en un duel que farà saltar espurnes
Benvinguts al cicle de concerts Lliga 2012-2013, la lliga, un cop més de Jaume Roures

PostData A falta d'un dia per començar la lliga, ja hem resolt el conflicte telecisiu. Anem millorant. Podria haver estat pitjor. EN CAP CAS BARÇA I MADRID ES VEURAN EN OBERT. 22 partits de bArça i Madrid es veuran per GolT i Canal + Liga. 15 més es veuran pel Canal+1, el plus de tota la vida per entendre's. I els clàssics els faran una de les dues plataformes en exclusiva. El partit en obert serà el dilluns i, tot i que el d'aquest setmana el fa la Sexta, no està clar qui el farà Tema Champions. Dimarts TV3 i TVE faran el partit en obert (el mateix), la resta pel nou canal Canal+ Liga de campeones del Canal+

La Lliga al psicòleg

Carta oberta al psiquiatre de Woody Allen

Perillós matasans

Tinc la sensació que m'enganyen cada cop que parlen de mí. diuen que sóc la millor del món, però a les meves germanes no els hi passa el què li passa a mi.
El meu cap és inexistent, gairebé no sé ni com es diu. Qui realment mana a la meva feina, és un paio amb un comandament a distància gegant, que està forrat i que passa per la meva oficina només per parar la mà. Els meus companys de feina estant emprenyats amb mi, perquè diuen que pel que fan per mi cobren una porqueria. A més amenacen a fer vaga. I tot diuen que és per culpa meva, perquè no em sé imposar davant els jefes. Quins jefes? El del cartellet de President, o el del mandu?
Ara a sobre m'han canviat els horaris. Ara fins a final d'agost treballaré durant tres dies. A més treballaré fins i tot a les 23:00 de la nit. S'ho pot creure? És increïble. Per culpa d'això tinc els periodistes de diaris emprenyats, i amb raó, perquè hauran d'anar cagant llet per fer la seva feina.
A sobre, la gent que és viciosa de mena, s'emprenya amb mi, perquè no saben com em podran veure. Seran marranos. Doncs es veu que és una qüestió d'Estat. He parlat amb les meves germanes angleses i alemanyes i em diuen que el què passa ja ho tenen arreglat des de fa mesos, i que el què passa amb mi és una collonada que fot pena que encara no s'hagi arreglat.
En fí, doctor, què puc fer? Demà torno a la feina, i segur que tindrem merders. I mentrestant em seguiran dient que sóc la millor del món. I una merda.
Ajudi'm siusplau. Recepti'm alguna cosa. L'hi estaré eternament agraïda. Jo i els viciosos que em volen veure.

Firmat

Una Lliga desesperada

PostData: Javi Martínez, el central de l'Athlètic de Bilbao, pretès pel Barça marxa al Bayern de Munich, que pagarà la clàusula de recisió de 40 M €. Sort que des de Baviera deien que mai farien això com fan a Espanya. Doncs sort

El pont aeri Barcelona-Londres

Alex Song ha irrumput amb força a la vida del culé. L'Arsenal torna a creuar-se a l'actualitat culé. Ahir el vicepresident del Barcelona Josep Maria Bertomeu va anar a la capital britànica a negociar el seu fitxatgeI és que el mig centre camerunès prové del club londinenc. Ja fa anys que entre Barcelona i Londres s'ha teixit un pont aeri en què les figures gunners van a parar al Camp Nou. Amb tots els calers que ha invertit el Barça en jugadors de l'Arsenal, es podria haver finançat una quarta part de l'Emirates Stadium, el nou estadi gunner.
L'arquitecte d'aquest pont aeri és el vispresident i president Joan Gaspart que a la seva època es va guanyar a pols que a la tribuna de l'estadi de l'Arsenal hi hagi una estatua seva. I és que l'apel·latiu de l'àmic Joan es pot aplicar amb l'equip gunner. Des del 2000 molts jugadors de l'equip londinenc han vestit posteriorment la samarreta del Barça i gairebé tots han passat pel Camp Nou amb molta més pena que glòria. Són "mites" del Camp Nou a l'altura de Korneiev, Kodro o Romerito
El primer gunner en agafar el pont aeri es diu Marc Overmars. L'extrem holandès, una autèntica referència a l'Arsenal, va ser al seu moment el fitxatge més car d ela història del Barcelona. Va rendir molt per sota de les seves possibilitats, i a més les lesions greus el van acabar de condemnar. Es va retirar al Camp Nou
Emanuel Petit, el central francès de la cabellera rossa, va ser un gran amic... de les davanteres rivals. Va ser un colador, un autèntic regal pels madridistes, que es benegloriàven de les desgràcies cules
El següent va ser un peix gros. El més gros de tots. Thierry Henry, el més gran mite de l'Arsenal va fer les maletes i va marxar a Barcelona. Un primer any penós va donar pas a un segon molt bo en què formava tripleta atacant amb Leo Messi i Samuel Eto'o, on va guanyar el triplet. Amb la Champions al seu sarró, el títol que mmés ansiava, va fer un Usain Bolt, és a dir es va deixar anar i es va convertir en un paquet al tercer any. Se'n va anar als New York Red Bulls a ampliar la nòmina d'elefants del cementiri-
Després d'Henry va arribar un mite dels cules. Un home que ho va fer tot a Can Barça. Una llegenda a l'alçada de Romerito, Korbneiev, Kodro, Escaich, Cleo o Rochembach. Va fer de tot menys jugar a futbol. Alexandr Hleb, una de les toies més bèsties que han vestit la samarreta blaugrana i a qui Ppe Guardiola encara es pregunta perquè el va fitxar
L'últim gunner en arribar a Barcelona, és made in la Masia, i és encara una incògnita. Cesc Fàbregas va començar la seva etapa a Can Barça com un coet volent demostrant la seva classe. Però poc a poc es va anar desinflant i com ell mateix va dir es va atabalar amb els sistemes de Pep Guardiola. S'espera un millor rendiment
L'únic jugador de l'Arsenal que va anar a Can Barça i va tenir un bon rendiment va ser l'holandès Gio Van Bronckhorst. Home clau en els esquemes de Frank Rijkaard va ser determinant en el doblet lliga Champions dle 2006 amb un gol contra el Betis que empatava un partit perdut i donava una nova lliga.
En total 105 milions d'euros són els que ha invertit el Barça en aquest pont aeri entre Londres i Barcelona d'infaust record pels cules. Tant de bo Song sigui un nou Gio i no pas un Hleb qualsevol. Si ve

J.R. contra el món

En el capítol d'avui, tretze petits productors de petroli, es reboten contra J.R, el cpa de la Confederació Nacional del Petroli. Es queixen que pel nombre de barrils de petroli que fan reben molts pocs diners en compensació. Per tant decideixen vendre el seu petroli a la competència
Doncs bé si canvieu els productors de petrli, per presidents de clubs de futbol, la Confederació per la Lliga de Futbol Espanyola i els barrils de petroli pels drets televisius, teniu muntat l'enèssim capítol anual de "La Guerra del futbol", el culebrot per fascicles anuals, més llarg que "El Cor de la Ciutat" i "Gent del Barii" junts i que fa ens fa avergonyir a tots quan algu diu que la Lliga espanyola és la millor del món. Qui no canvia és J.R, Jaume Roures el protagonista del serial més lamentable mai guionitzat
En resum, tretze clubs de la lliga, entre ells l'Espanyol,s'uneixen per anar a en contra del màxim dirigent de la lliga, Jaume Roures (si amics, en aquets país de pandereta, qui mana més en el món dle futbol és qui controla el cotarro televisiu i no pas un dirigent futbolístic), el president de Mediapro (perquè ens entenguem GolTV) i qui controla els drets d'imatge de la majoria de clubs de la lliga. Crítiquen el mal repartiment dels drets en concepte d'explotació d'imatge, i diuen que volen més. Per tant trenquen amb Mediapro i se'n van a la competència, Sogecable, és a dir el Canal+. Per cert que s'havia especulat en què farien vaga. Al final res de res i la lliga començarà aquets dissabte
Com ens afecta això als mortals, als espectadors? Doncs molt fàcil. A quatre dies de començar la lliga, ningú sap com podrà veure, i si podrà veure el seu equip per televisió. Per cert tampoc se sap com acabarà el conflicte d eles ràdios, i si podran entrar als camps, com sigui.
La que presumeix ser la millor lliga dle món està amenaçada perquè el món de moment no podrà veure aquesta lliga. Els anglesos, molt menys presumptuosos, saben al mes de juny, dia, horai tele de tots els partits dels seus equips. Aquí no. Aquí hem d'esperar com s'ha llevat J.R. per saber si el Barça jugar`pa a les 23:00 de la nit o a les 12:00 del migdia.
Com diria el filòsof Homer Simpson, Jaume Roures "tindrà molts diners, però no té amics" o almenys cada cop en té menys.
Espero que J.R. no acabi com l'altre J.R., el de "Dallas": amb una bala incrustada al cos

El cap de setmana olímpic: Good Bye London, Salute Rio

L'últim cap de setmana dels Jocs, ens deixa l'èpica lluita pel bronze de l'handbol femení entre Espanya i Corea. Després de 4 pròrrogues la selecció espanyola va guanyar a Corea (29-31). Les espanyoles van remuntar 4 gols a la primera part per donar pas a un final igualat. El partid`pas de la portera Sílvia Navarro i les aturades crucials als penals asiàtics de la portera suplent, l'hispano-rumanesa Mihaela Ciobanu, sumat als gols de Macarena Aguilar, Nely Carla i Marta Mangué van ser claus en aquesta medalla de bronze. Or per Noruega que va derrotar Montenegro.
En l'última jornada al tartan d'atletisme la russa Elena Lashmanova va guanyar els 20km marxa amb Rècord olímpic per davant la gran favorita Olga Kaniskina. Les catalanes Bea Pascual i Maria Vasco van acabar 8ena i 10ena respectivament. Va ser el preludi del que viuriem després dins l'Estadi d'Stratford. A la final del salt d'alçada femení la càntabre Ruth Beitia, vigent campiona d'Europa es va retirar de l'atletisme amb un quart lloc (2'00m) insuficient per superar Anna Chicherova (2'05m)
L'apoteosi va arribar a la final del relleu 4x100 masculí, en l'última funció d'Usain Bolt. Jamaica va batre el seu rècord del món (36'84) amb l'angelet volant en l'última posta. Tercer or de bolt en aquets Jocs que repeteix el triplet de Pequín (100, 200, 4x100) A més en la final dels 5000m, el britànic d'orígen somalí Mo Farah va guanyar l'or i va fer doblet, ja que també va guanyar els 1000m. ës l'amo del mig fons
El matí de diumenge estava reservat per la prova més emblemàtica dels Jocs, la Maratío masculina. Després dels 42,195 km el vencedor va ser  l'ugandès Stephen Kiprotich, que va donar l'única medalla al seu país, seguit pels kenians Abel Kirui i Wilson Kiprotic. Els catalans Carles Castillejo i Nacho Cáceres van ser 24è i 31è respectivament
A la prova masculina de ciclisme de muntanyua, en un recorregut espectacular triomf del txec Jaroslav Kulhavy. El català Josep Antoni Hermida, que se li av trencar la cadena, va acabar 4art a 4 segons dle bronze l'italià Marco Fontana. Un dels grans favorits i referent d'aquets esport el biker francès Julien Absalon es va retirar.
La tarda de l'últim dia dels Jocs va ser per les finals masculines de competicions d'equip: l'handbol, el voleibol, el waterpolo i el bàsquet. Era la final més esperada, i a fe de Déu l'Espanya-Estats Units no va defraudar a ningú. Espanya va sortir molt encertada amb tres triples de Joan Carles Navarro (que va arribar als 2500 punts amb la selecció), responent a cada atac nordamericà. A la mitja part resultat estratosfèric made in USA (59-58). A la segona part va explotar Pau gasol per seguir mantenint vives le sil·lusions a l'or fins a l'últim moment. La selecció va fer un partidàs en una final memorable superior a la de Pequín. Els americans van necessitar tota l'artilleria pesant per doblegar els espanyols i guanyar l'or. Al final (107-100). Una plata amb regust d'or i molts de comiat. La generació d'or que va començar a meravellar al Mundial Junior de Lisboa el 1999 sembla arribar a la seva fí. L'any que ve a l'Europeu d'Esovènia, els tòtems, de ben segur no hi seran, i al Mundial d'Espanya de 2014, molts es retiraran de la selecció deixant pas a la nova fornada. Rússia va quedar tercera en derrotar Argentina
El d'ahir va ser l'últim partit com a internacional de Kobe Bryant i també l'últim del seleccionador USA Mark Kryszescky.
A més l'última tarda de Jocs ens deixa a França com a campiona del torneig masculí d'handbol amb Suècia i Croàcia com a plata i bronze.
En bàsquet femení, les americanezs emulen els nois guanyant l'or a França, amb Austràlia bronze.
Croàcia, Itàlia i sèrbia van ser or, plata i bronze en la competició amsculina de waterpolo on Espanya va quedar sisena, en l'últim partit del boia Iván Perez que penja el banyador.
En hoquei Alemanya, Holanda i Austràlia, van ser or, plata i bronze en nois, i Holanda, Argentyina i Gran Bretanya van ser el quadre d'honor en l'apartat femení.
En voleibol Rússia va remuntar al Brasil per fer-se amb l'or. Itàlia bronze. En noies Brasil, EUA i Japó, els tres metalls.
I la lituana Laura Asadauskaite té l'honor de guanyar l'últim or dels Jocs. Va ser en el pentatló femení. En l'apartat masculí triomf del txec David Svoboda
La música britànica va ser el leitmotive d'una cerimònia de cloenda, llarga i pesada on es va escenificar el relleu, mitjançant un testimoni creat pel català André Ricard, que va fer la torxa de Barcelona 92, entre Londres 2012 i Rio 2016. Good Bye London, Salute Rio.
El medaller final de Londres 2012 queda amb els EUA primer amb 106 medalles, 46 d'elles d'or, seguit de la Xina amb 87 metalls, 36 ors, l'amfitriona Gran Bretanya tercera i la delegació espanyola en 21è lloc amb 3 ors, 10 plates i 4 bronzes. 11 de les 17 medalles són femenines, i 9 de les 17 són catalanes o amb representació catalana (un 53%). Per cert el termòmetre està pels núvols i les crispetes continuen cares... però això és una altra història

La jornada Olímpica. Dia 14: Pales de plata, veles d'or

Ahir la selecció espanyola de bàsquet es va classificar per la final del torneig olímpic. I ho va fer tal com ha anat desenvolupant tot el torneig: de manera irregular amb mal joc i arreglant les coses amb presses. Un equipàs de gran qualitat, mal gestionat per Sergio Scariolo, tècnic més preocupat pel seu pentinat que pel què passa al parquet. Perquè si Espanya és finalista és per la qualitat individual dels seus homes (Gasol, Rudy i cia) El partit d'ahir amb rússia va ser més o menys calcat al de quarts de final amb França. És a dir primera meitat de domini rús  i segona de domini rotund espanyol, amb més testosterona que cap, com va dir Scariolo al final del matx. José Manuel Calderón Marc Gasol i Rudy fernández van tirar del carro. Amb Kirilenko descentradíssim els russos es van desquiciar i van deixar entrar als espanyols al match. Al final resultat enganyós i abultat (67-59). El fet però és que Espanya va guanyar per primer cop a Rússia en un torneig olímpic i jugarà amb els EUA per un or cantat pels americans (qualsevol altre cosa seria una sorpresa majúscula)
En atletisme el relleu 4x100 femení americà va guanyar per davant de Jamaica i Ucraïna, en una cursa històrica en què es va batre el rècord mundial que estava vigent des del 1985 de l'antiga RDA. La nova marca està amb 40, 82 En el 1500 femení triomf de la turca Çapir Alptekin amb la seva compatriota Gamze Bulut. I al relleu 4x400 masculí històric triomf de Bahamas sobre els EUA, que feia 50 anys que no perdien una cursa en aquetsa modalitat. El francès Renaud Lavillenie, campió de salt de perxa amb 5'97m
I nou èxit del taekwondo espanyol. El canari Nicolás Garcia va perdre per un sol toc a zero, fet al tercer assalt la final dels -80kg contra l'argentí Sebastian Crismanich. En un combat tàctic, una sola patada al pitrall blau del canari va decidir l'or.
Al canal de piragüisme d'aigües tranquil·les d'Eton Dorney, la delegació espanyola corria aquest matí tres finals a l'sprint dels 200 metres. En la final del càiac K1 el lleidatà Saül Craviotto ha guanyat la plata per darrere el gran favorit, el britànic Ed McKeever.  En la final de canoa C1 el mallorquí Sete Benavidez ha quedat quart en una cursa guanyada pel palista ucraïnès Yuri Cheban. I en la final femenina càiac K1 la gallega Teresa Portela també ha quedat quarta en una cursa guanyada per la neozelandesa Lisa Carrington
I al centre de Londres a The Mall hem vist la imatge dramàtica dels Jocs. En els duríssims 50km marxa el murcià Benjamín Sánchez ha acabat la cursa pàlid, erràtic, fent esses i vomitant. Ha trigat 40 minuts més que el guanyador el rus Sergey Kirdyapkin amb rècord olímpic, però ha acabat, penúltim.. Ha estat la imatge èpica dels Jocs, comparable amb les de la maratoniana suïssa Gabriella Andersen que va acabar els 42 km de Los Angeles 84 amb mig cos paral·litzat per les rampes. En aquesta bprova dels 50 km marxa el madrileny afincat a Catalunya Jesús Ángel garcía Bragado ha acabat 20è en els seus sisens Jocs Olímpics
I fa res ha arribat el tercer or de la delegació espanyola. Ha estat a la badia de Weithmouth, on Marian Alabau ja va guanyar el primer or, l'equip femení Elliot de Match Race, amb Tamara Echegoyen, Sofía Toro i Ángela Pumariega ha guanyat per 3-2 a Austràlia. La clau la trobem en la tercera regata on el vaixell australià ha tingut una averia mecànica, i ha caigut una tripulant, i a la cinquena on les australianes han tingut una penalització, en què han hagut de fer una volta de 360º
La gran dominadora de la gimnàtica Rítmica, la russa Evgeniya Kanaeva reté l'or que va obtenir a Pequín 2008. L'ha acompanyat al podi, la seva compatriota Daria Dmitrieva i la bielorussa Lioubou Charkashyna
Finalment Mèxic guanya l'or olímpic en futbol en vèncer 2-1 al Brasil, amb 2 gols d' Oribe Peralta. La pentacampiona mundial i de tot, la canarinha, encara li manca un or olímpic. Corea bronze en vèncer al Jpó 2-0.
I acabem amb la curiositat del dia. Colòmbia va guanyar ahir el primer or de Londres 2012 gràcies al ciclisme BMX. Va ser per Mariana Pajón. Aquesta és la notícia, les bromes semàntiques us les deixo a vosaltres
Els Estats Units lideren el medaller amb 95 metalls, 41 d'or, per davant la Xina amb 82 medalle, 37 d'or, Espanya ha pujat gràcies a l'or d'avui al 18è lloc del medaller, amb 15 metalls, més el de bàsquet a la recambra, rebenta el termòmetre i les crispetes continuen cares

La jornada Olímpica. Dia 13: La plata de les noies d'or

La jornada ens deixa un nom que passarà ja a la història: Nicola Adams. És la primera dona en guanyar un combat de boxa femení, modalitat que ha entrat per primer cop al calendari olímpic. la britànica va guanyar la final del pes mosca a la xinesa Ren Cancan.
En lluita grecoromana la pastora basca Maider Unda va guanyar el bronze a la final de consolació dels -72kg davant la bielorussa Vasilisa Marzalyuk en dos assalts, l'últim per fer fora del tapís a la rival.
20 anys després de la plata de l'equip masculí de waterpolo a Barcelona 92, amb la dramàtica finald e les tres pròrrogues, amb Itàlia, les noies de Miki Oca van guanyar la plata a la final olímpica de Londres 2012 davant els EUA (5-8). les americanes després d'un primer quart igualat van marcar 6 gols seguits gràcies a la seva estrella, Mary stephens. a l'últim quart els gols de Jennifer Pareja (3) i anni Espar (2) van col·locar el resultat final a l'electrònic.
En la final femenina de futbol, EUA 2-Japó 1.Canadà bronze en vèncer 1-0 a França
Jornada històrica a l'Estadi Olímpic . A la final dels 200m Usain Bolt va guanyar amb solvència i aturant-se al final (19'32). A més Jamaica fa triplet amb Yohan Blake i Waeewn Weir tercer. Bolt, és el primer atletaen guanyar 2 ors en 100 i 200, en dos proves diferenst. I li queda encara el relleu 4x100. I per la història queda el què va fer ahir el kenià David Lekuta Rudisha, rècord mundial dels 800m amb 1m 40seg 91'. Segona posició històrica per Nigel Amos de Botswana. És el primer metall olímpic per aquest país africà. El nordamericàn Ashton Eaton és l'atleta més perfecte dels Jocs Olímpics en guanyar les deu proves del decatló
I en handbol femení, la selecció espanyola jugarà pel bronze després de perdre amb Montenegro (26-27). Després d'una bona primera part fruït d'una bona defensa i les parades de la portera Sílvia Navarro, a la segona les balcàniques van matar el partit. Bojana Popovic i  Katarina Bulatovic van ser les botxins de les espanyoles. A més, els nervis, la mala sort, els pals i la infinitat de boles perdudes van sentenciar el amtx. Espanya jugarà amb Corea el bronze i Montenegro jugarà amb Noruega l'or
En la prova masculina d'aigües obertes, el català Kiko Hervàs, que té un dit del peu trencat ha acabat 23è en una prova guanyada pel tunisià Oussama Melloul, que ja havia guanyat l'or a la piscina en la prova dels 1500m. és el primer atleta que fa una cosa així
Finalment les noies de la sincronitzada espanyola/catalana han quedat terceres en la rutina lliure per equips darrere Rússia i Xina, i per tant han aconseguit el bronze (un més noies i un més a l'aigua). Un exercici impressionan, meravellós, amb una coreogràfia i un vestuariinspirat en peixos amb un vestit amb escames. Simplement espectacular
Els Estats Units, amb 90 metalls i 37 d'or supera a la Xina amb 81. Espanya és 22ena amb 12 medalles. El mercuri ha rebentat dels termòmetres i les crispetes continuen cares

La jornada Olímpica. Dia 12: Doble patada al metall

La selecció espanyola de bàsquet es va classificar per les semifinals del torneig olímpic en eliminar França (59-66) amb les mateixes males sensacions que ha anat arrossegant tota la competició. França va dominar 3 dels 4 quarts sense fer res de l'altre món perquè els d'Scariolo van estar molt desencertats i amb un pobre nivell defensiu. La tripleta Parker-Diaw-de Colo va ser un malson pels Gasol i cia.
A l'últim quart Espanya va apretar la seva defensa i va deixar els francesos amb 6 punts. Marc Gasol i un bon final de Rudy van desesperar els francesos. Prova d'allò va ser l'agressió de Nico Batum a Navarro, que ha donat la volta al món o la de Ronny Turiaf a Rudy. Així doncs demà a les 18:00 semifinals Espanya -Rússia. L'altre semifinal la jugaran els EUA i Argentina que van vèncera Austràlia i Brasil respectivament
I amb nocturnitat han arribat dos nous metalls per la delegació espanyola: una plata i un or. I no ha esyay a l'aigua, com de costum sinó en el tapís de taekwondo. Primer la mallorquina afincada a Catalunya Brigitte Yagüe va perdre 8-1 contra l'actual campiona del món i or a Pequín, la xinesa Wu Jingyu, la final dels -49kg. Per tant plata en una final sense història.
Posteriorment el figuerenc Joel González va guanyar l'or en la final dels -58kg en derrotar 17-8 al coreà Daehoon Lee. El català va dominar els tres assalts amb comoditat i va donar tres puntades al cap, que sumen 3 punts cadascun, més uns quants cops al pitrall electrònic que li van donar el triomf
En atletisme l'americà Aries Merrit amb 12'94 va guanyar la prova dels 110m tanques per davant del seu compatriota Jason Richardson i el jamaicà Hansle Parchment
El cubà Dayon Robles un dels favorits es va retirar per lesió quan es va aturar i es va posar la mà a la cuixa just abans de superar la sisena tanca. En la final dels 200 femení triomf per l'ameicana Allyson Felic amb Shelly Ann Fraser segiona i Carmelitta Jeter tercera
En la prova de natació d'aigües obertes, disputada al llac Serpentine de Hyde Park la catalana Èrica Villaécija ha quedat vuitena en la prova guanyada per l'hongaresa Eva Rysztov en un sprint final amb l'americana Haley Anderson. Només hi han hagut 4 dècimes de diferència
Les noies de la sincronitzada espanyola/catalana han quedat terceres en la rutina tècnica per equips darrere Rússia i Xina. demà rutina lliure i resultat final
I una curiositat. La Xina ha guanyat totes les disciplines del programa olímpic de tennis taula dels Jocs
Xina mana el medaller perquè té més ors que els Estats Units (36 per 34), que suma 5 metalls més que les asiàtiques, Espanya és 21ena amb 9 metalls més 1 (la de les noies de waterpolo que juguen la final amb els EUA aquesta nit, el termòmetre pels núvols i les crispetes continuen cares

Postolímpic El Barça va guanyar al Manchester United en partit amistós a Goteborg, en una tanda de penals sui generis, on només es van picar tres i no cinc i l'Espanyol va derrotar el Sabadell en un camp de patates com era ahir la Nova Creu Alta de Sabadell, en el dia que es complien 3 anys de la mort de Dani Jarque

La Jornada olímpica. Dia 11: Les fabuloses noies Oca

Ja tenim servida la final olímpica de futbol. Dissabte al mític Wembley, Màxic-Brasil, en una històrica final llatinoamericana. Els mexicans van derrotar 3-1 al Japó amb remuntada inclosa. A la segona semis la Brasil de Neymar va guanyara Corea 3-0
En hoquei herba Espanya va empatar a 1 Gran Bretanya i va quedar fora de les semifinals. Es van avançar els britànics amb un penal-córner. A la segona part Pau Quemada va empatar el matx en un altre penal-córner. Precisament avn ser els penals-córner, quan Espanya anava llençada cap al gol, que van condemnar l'equip de Dani Martín. Concretament els penal-córner wur va xiular l'àrbitre sudafricà i que després va refusar per les protestes britàniques, per cert rodejant l'àrbitre cosa prohibida a l'hoquei, i la posterior revisió de l'àrbitre de vídeo. Els espanyols van parlar de robatori.
En salts de trampolí a 3 mtres, l'espanyol Javier Illana, en la seva primera final olímpica va quedar 12è i últim en una competició guanyada pel rus Ilya Zakharov
El superdimarts de la delegació espanyola va acabar amb el menys una plata assegurada: la de la selecció femenina de waterpolo, que jugarà la final amb EUA després de superar a Hongria (10-9) a les semifinals, recordem en la seva primera participació olímpica.
Parlar de waterpolo a Catalunya era parlar de Manel Estiarte, el gran capità, Jordi "Txiqui" Sans, l'extraordinari boia, el malaurat Jesús Rollán, o Pedro García "Toto" Aguado. Apunteu a partir d'ara aquests noms perquè són ja història del waterpolo: Anni Espar, filla de l'exentrenador d'handbol del Barça Xessco Espar, que va fer un partidàs ahhir amb 4 gols, Maica Garcia, la boia, Jennifer Pareja, l'estrella, o Laura Ester, la portera. Totes elles dirigides pel subcampió a Barcelona 92 i campió a Atlanta 96, Miki Oca. Les espanyoles van dominar des del primer moment gràcies en aprofitar les superiotats. Ni els àrbitres, que van canviar el criteri a la segona part ni els gols de l'estrella hongaresa Gabriella Szucs van evitar que dijous a les 21:00 Espanya lluiti per l'or amb les americanes
En atletisme vam viure la final dels 1500m, on va guanyar sorprenentment l'algerià Taoufik Makhloufi que en un esprint de 300m van enfonsar la tripleta keniana ( Silas Kiplagat,  Nixon Kiplimo Chepseba i Asbel Kiprop) que tenen les tres millors marques de l'any.
Aquest matí ha començat el taekwondo amb la participació del català de Figueres Joel Gonzáelz, doble campió mundial i olímpic en catergoria de 58 kg,, gran favorit a l'or. Igual que la mallorquina Brigitte Yagüe en la categoria dels 49 kg
I com sempre en aquest Jocs, des de l'aigua, ha arribat una nova medalla per la delegació espanyola. El agllec David Cal, després de sortir fatal i una remuntada espectacular, d'on ha passat de la setena a la segona plaça, ha guanyat la plata al C1 de 1000m en piragüisme d'aigües tranquil·les. L'or ha estat per l'alemany Sebastian Brendel.
Fa res s'acaba de produir una doble eliminació espanyola per equips als 1/4 de final: en el waterpolo masculí i a l'hanbol masculí
A l'aigua, els nois de Rafa Aguilar han caigut 9-11 davant Montenegro. Les parades del porter Milos Scepanovic, i la manca de fluidesa en atac claus del KO espanyol
I en un gran duel d'hanbol França s'ha endut el primer combat entre gals i hispans dels dos que es viuran aquesta tarda, els 1/4 de final del torneig d'hanbol masculí. Les defenses i sobretot el duel particular dels porters han marcat el partit. Bon inici dels de Valero Rivera que han gaudit d'una aventatge de fins a 5 gols, gràcies a les parades del guardià Arpad Sterbik. A la segona part, els francesos han anat retallant distàncies gràcies a l'aparició del millor porter del món: Thierry Omeiller. La remuntada francesa l'han culminat William Accambray i l'exbarcelonista Jerome Fernández. Amb 22-22, i sobre la botzina els gals han marcat el gol que ha donat l'accés a les semifinals. Un gol afortunat fruït del refus d'una parada d'Sterbik
En el medaller, la Xina continua manant, Espanya és 29ena amb ja 7 metalls i un vuitè a la recamera, arriba l'onada de calor i les crispetes continuen cares

La Jornada Olímpica. Dia 10: AlabAu o el superdimarts

Una vegada més en aquests Jocs l'aigua ha donat les alegeries a la delegació espanyola.
Abans, cronològicament parlant hem de comentar la derrota del combinat masculí de waterpolo davant Itàlia (7-10). Un parcial de 0-4 pels transalpins va ser una llosa massa gran pels homes de Rafa Aguilar. Espanya va trigar tretze minuts a batre el millor porter del món: Stefano Tempesti. S'enfrontaran dimecres als 1/4 de final a Montenegro.
També derrota de la selecció masculina d'hanbol contra Croàcia (25-30). Passa com a tercer de grup i lluiitaran amb França per un lloc a les semifinals. Els homes de Valero Rivera  van perdre tot i la bona primera part, pels errors en atac i per l'efectivitat de l'atac croat amb Ivano Balic, un dels millors jugadors del món i Ivan Cupic
El partit del biscotto entre Espanya i Brasil de bàsquet va ser el partit del bunyol. Triomf de la canarinha en un mal partit de bàsquet. Manca de concentració l'espessor i el desequilibri entre el joc interior i l'exterior van ser les claus del KO espanyol que passa com a tercer de grup i jugaran amb França les semis
En atletisme a la final dels 3000 obstacles victòria de la russa Yuliya Zaripova amb Marta Domínguez 123na molt lluny de la seva millor forma. Sorpresa a la final de salt en perxa femenina on la tsarina Elena Isimbayeva, només va poder ser bronze en una competició que va guanyar l'americana Jessica Suhr.
I aquest matí s'ha produït a l'estadi olímpic la imatge dels Jocs. Un dels favorits als 110m tanques, el xinès Liu Xiang ha caigut a la primera sèrie en ensopegar amb un atanca. Desesperat no sabia per on sortir de la pista i l'espanyol Jackson Quiñonez i el britànic Andrew Turner l'han ajudat. És la imatge viva de l'olimpissme i els valors que representa
Al triatló masculí triomf del britànic Alistair Brownlee amb el gallec Javier Gómez Noya segon i Jonathan Brownlee, el germà del campió tercer. En el tram de natació l'eslovac Richard Varga, un especialista ha sortit primer amb Gómez Noya al darrere. Al tram de bicicleta s'ha volgut fer la primera selecció de corredors, però no ha estat fins al tram de cursa atlètica que no s'ha format el triplet guanyador. A meitat de cursa Alistair ha fer un canvi de ritme, impossible de seguir pel gallec, i menys per Jonathan que a més ha hagut de complir una sanció, una parada de 15 segons per fer una irregularitat en la transició dels trams de natació i ciclisme
I des de l'aigua com no podia ser d'una altra manera ha arribat la primera medalla d'or per l'equip espanyol. I com no podia ser df'una altra manera havia de ser a la vela, discuiplina on Espanya té més ors olímpics: 12. I no podia ser d'una altra manera que l'or arribés amb una noia que porta l'or, l'Au, al cognom. Marina AlabAu, la windsurfista sevillana siguent setena ja tenia l'or assegurat, però avui a la Medal Race ha demostrat perquè és la millor en la classe RSX: ha guanyat a l'ucrainesa Olha Maslivets. Històric triomf en una modalitat que a Rio 2016 desapareix del calendari olímpic
En hanbol gran triomf de les noies espanyoles davant Croàcia (25-22) i lluitaran per les medalles.
I fa poc ha arribat un altre metall en aquest superdimarts per l'esport espanyol. I com no des de l'aigua. I com no amb gust català. El duo de sincronitzada Ona Carbonell-Andrea Fuentes ha guanyat la plata en superar a les xineses, que ahir éren provisionalment segones, i quedar per darrere de les extraterrestres russes.
En fí un gran dia olímpic per la delegació espanyola, que puja a la 28ena posició del medaller, que encapçala Xina. El que també puja són els rebuts de la llum i les crispetes que continuen cares.

El cap de setmana olímpic. Adeu Michael, hola Usain

Aquest cap de setmana s'ha produit el relleu a les dues disciplenes reines de l'olimpisme: la natció i l'atletisme.
Dissabte es va acabar la natació amb una nova medalla d'or per a Michael Phelps, la quarta en aquesta Jocs. El tauró de Baltimore es retira per tant amb 22 metalls olímpics, 18 d'ells daurats.
Amb la natació acabada, les mirades es van centrar al tartan on ahir vam viure la prova reina dels Jocs Olímpics, la final dels 100m. Una final que no va decebre en absolut.

Gran Usauin Bolt en el millor hectòmetre de la història olímpica. 9'63, una barbaritat amb rècord olímpic inclòs. Dues dades, 7 dels 8 participants a la final dels 100m van baixar dels 9 segons (Asafa Powell no perquè es va trencar). Dos. Amb la milor marca d'una altra llegenda dels 100m com és Carl Lewis, només hauria pogut ser cinquè. Brutal. Bravo Bolt. T'agradarà més o menys el seu show (a mi particularment em sobra) però és el més gran de tots. Bolt és amb Lewis l'únic atleta que ha guanyat l'or als 100m en dos Jocs Olímpics. La final femenina tampoc té desperdici. Triomf de la jamaicana Shelly-Ann Fraser amb 10'75, per davant de l'americana Carmelitta Jeter i la seva compatriota Veronica Campbell on igual que els homes 7 de les 8 participants van baixar dels 11 segons.

Més fets històrics d'aquest cpa de setmana al tartan de Londres. Oscar Pistorius es va convertir en el primer paralímpic en disputar una prova olímpica. El sudafricà, amputat d eles dues cames i corre amb pròtesis de carboni va passar a les semifinals dels 400 m, on va quedar últim.

Memorable finals dels 10000m metres masculins. En una rapidíssima cursa qn què es va córrer l'últim 400 en 53 segons va haver un gran duel entre el britànic d'orígen somalí Mo Farah, els germans etíops Bekele i els kenians. Al final triomf per goig i gaudi dels espectadors britànics per Farah, seguit de l'americà Galen Rupp i els Bekele, amb el petit Tariku per davant de Kenenisa. En la Marató femenina triomf de l'etiop Tiki Gelana. Marta Domínguez, en una de les seves últimes proves es va classificar per la final dels 3000 obstacles.

I d'Stratford a Wimbledon on ahir va acabar el torneig de tennis olímpic. El britànic Andy murray va vèncer al suís Roger Federer, en la reedició de la final del Grand Slam. Murray va ensorrar l'All England Club. El bronze va ser per l'argentí Juan Martín Del Potro que va superar al serbi Novak Djokovic, el número 1 de l'ATP. A la final femenina triomf insultant de Serena Williams que en una hora va derrotar 6-0 6-1 a la russa Maria Sharapova. En dobles l'or va caure pels germans americans. A l'apartat masculi Bob i Mike Bryan van vèncer als francesos Jo Wilfred Tsonga i Mickael Llodra, botxins a les semifinals de la parella espanyola Feliciano López-David Ferrer. Elks espanyols també van perdre el bronze davant els gals Richard Gasquet - Julian Beneteau. En dobles femenins triomf de les Williams sobre la parella txeca Andrea Hlavackova- Lucie Hradecka. Serena fa doble or per tant en individual i parelles
Impressionant final del triatló femení que es va decidir en la photo phinish on la suïssa Nicola Spirig va vèncer a la sueca Lisa Nordenper literalment mig cos, ja que van empatar per temps.
En esports d'equip la selecció espanyola de bàsquet va caure davant Rússia, tot i l'11-28 del primer parcial. Sense Andrei Kirilenko desaparegut en combat, Anton Ponkrashov i els triples de Viktor Khryapa van sentenciar els espanyols. A destacar el retorn de Joan Carles Navarro. Avui partit del morbo Espanya Brasil per a veure qui s'enfrontarà amb els EUA en una suposada semifinals. Uns EUA que van estar a punt de ser sorpresos per la Lituània de Sarunas Jasikevicius, que van estar a punt de derrotar als Lebron James i companyia.
En hanbol pallissa dels homes d'Espanya sobre l'Hongria de Laszlo Nagy, l'únic que va estar a l'altura (33-22) La nota negativa la lesió del central barcelonista Dani Sarmiento. les noies van vèncer a Noruega (25-20) i s'enfrontaran a Croàcia als 1/4 de final del torneig
En Waterpolo victòria del combinat masculí espanyol sobre Grècia (9-7). Per la seva banda les noies de Miki Oca, la gran sensació dels Jocs, en la seva primera participació van vèncer ala Gran Bretanya (9-7) als 1/4 de final del torneig i s'enfrontaran a Hongria en la lluita per les medalles, equip que ja van guanyar a la fase de grups .
L'èpica es va viure al Riberbank Arena on l'equip espanyol d'hoquei herba va remuntar el gol inicial d'Argentina per vèncer 3-1 i encara tenir possibilitats de classificar-se en semifinals. Una victòria contra la Gran Bretanya donarà l'accés a les medalles
En vòlei platja la parella espanyola Elsa Baquerizo- Liliana Fernández van perdre amb la parella italiana Greta Cicolari i Marta Menagati als vuitens de final del torneig
I en natació sincronitzada el duo català Andrea Fuentes-Ona Carbonell va quedar tercer en la rutina tècnica per darrere de les intractables russes i les xineses, amb 96,000. Avui a la rutina lliure han quedat terceres a la rutina lliure per darrere dels combinats rus i xinès. Demà la tercera part de la competició amb les medalles en joc
Finalment destacar que Londres 2012 són els primers Jocs en què les noies combatiran en boxa. Avui ha començat el piragüisme en aigües tranquiles on el gallec David Cal té moltes opcions de metall
La Xina lidera el medaller, Espanya és 39ena amb 3 metalls, líder en aturats i les crispetes continuen cares

La jornada Olímpica. Dia 7: Badaplata

(Gràcies a l'amic Santi Rodríguez pel titular, el Cèsar el que és del Cèsar)

Només dos dies despres de la primera plata, ahir Mireia Belmonte es va tornar a penjar l-argent en la prova dels 800 lliures. Badalona torna a sonar a plata i a gran festa per celebrar una fita que nom'es cinc atletes espanyols, i ells es la primera dona, que aconsegueixen dos metalls en un mateix Jocs Olimpics. La plata va ser als 800 lliures despres d-una exhibició amb remuntada inclosa, de la cinquena a la segona placa.
Just abans Michael Phekps guanyava l'ultima prova individual de la seva carrera, els 100 m papallona, obtenint així el seu 17è or olímpic, i la seva medalla número 21. Encara li queden avui els 4x100 estils per ampliar i finiquitar la llegenda del Tauró de Baltimore
Gran jornada de tennis ahir al complex de Wimbledon. primer amb el Federer- Murray i després amb l'exhibició a les semis de dobles entre els francesos Tsonga- Llodra i els espanyols Ferrer i Feliciano López. En un tercer set èpic triomf francès per 16-18. La parella espanyola lluitarà per l'or amb els també gals Benetau i Gasquet
En esports col·lectius triomf de l'hanbol femení espanyol davant Suècia, d'un sol gol, i ja estan a quarts, també de l'hoquei masculí que va vèncer Sudàfrica 3-2 i apura les opcions a semifinals i eliminació de la parella espanyola masculina de voleiplatja davant els brasiilers als vuitens de final
Destacar el sisè lloc de l'equip espanyol de persecució en ciclisme en pista i el quart lloc de Lidia Valentín en la modalitat de 75 kilos de l'halterofilia femenina on per un quilo no va poder fer bronze 

PostOlímpic: L'Espanyol es va endu el Trofeu Ciutat de Barcelona, la presentació de l'equip després de vèncer al montpeller, campió de la Lliga francesa 2-0. El partit es va posar de cara als blanquiblaus quan l'àrbitre, incomprensiblement av expulsar als 10 minuts un jugador francès

La jornada Olímpica. Dia 6: Bronze a la basca

L'aigua és l'element que de moment dóna alegries a la delegació espanyola. Dimarts Mireia Belmonte guanyava la plata, a la natació. Ahir a la tarda, una palista basca, Maialen Chourraut va guanyar el bronze en l'slàlom K1 a la prova de piragüisme en aigües braves
En natació Michael Phelps amplia la seva llegenda i suma el seu 16or olímpi, i la seva medalla número 20 en la prova dels 200m estils.
Ahir en bàsquet triomf molt patit de la selecció epanyola masculina davant l'amfitriona Gran Bretanya. els tirs lliures de José Manuel Calderón van segellar el triomf. Per victòria insultant i humiliant la de la selecció nordamericana masculina contra Nigèria de 83 punts fent el rècord olímpic d'anotació 156 punts. La sensació és que semblava que els nigerians els hi haguéssin plantat al parquet la catifa vermella a una selecció americana suficientment bona per donar-li aquests regals
Han començat les proves de ciclisme en pista. I també l'atletisme, la disciplina reina de l'olimpisme. I per tant Àngel Mullera, després de la polèmica, ha participat en les sèries dels 3000 obstacles, sense molta sort. Ha caigut i ha acabat 11è i evidentment fora de la final. També ha caigut a l'Estadi Olímpic d'Strattford el primer rècord del món. Ha estat a la prova dels 100m tanques de l'heptatló femení, on la britànica Jessica Ennis ha parat el crono en 12'54 seg
Victòria de les sorprenents noies del waterpolo femení espanyol en la seva primera participació olímpica, davant Hongria (13-11)
Immens partit Federer- Del Potro. 17-19 al tercer set. Federer finalista del torneig olímpic en el partit més llarg de la història del tennis olímpic en 3 sets (més de 4 hores) superant el Raonic- Tsonga dels quarts d'ahir
Xina i estats Units pugnen per la primera plaça al medaller, Espanya amb 2 medalles és 30, la prima de risc pels núvols i les crispetes continuen cares

La jornada Olímpica. Dia 5: Badalona es banya en plata

Fins no fa massa es relacionava internacionalment Badalona i esport, pels èxits de la Penya. A manca de títols i amb constant decepció al bàsquetva sorgir com un bolet Mireia Belmonte. Nedadora per recomenació mèdica va haver d'anar al CN Sabadell perquè a Badalona no hi ha piscines olímpiques.
Ràpidament Belmonte va recolir fruits del seu treball. Ha guanyat europeus i mundials en piscina curta, és la millor a l'Estat Espanyol i és un refernt a Europa i al món. Amb 17 anys va debutar a Pequín. Ahir la Mireia va obtenir el seu èxit més gran: una plata olímpica a la prova dels 200 papallona. La d'ahir és el primer metall de la delegació epanyola a Londres 2012. Durant el segon i el tercer tram de la cursa, la Belmonte era primera. A l'última piscina la xinesa Jiao va aprofitar l'esgotament de la badalonina per guanyar l'or.
Sigui com sigui Belmonte va pulveritzar el seu rècord d'Espanya en un segon i mig per aconseguir la plata. Una plata que avui banya la ciutat de Badalona.
Abans la jornada ens deixava l'última decepció del futbol espanyol. Torna a casa sense haver marcat ni un gol. Ahir empat amb Marroc
Triomf d'Espanya davant Dinamarca en l'hanbol femení i de pas es va venjar de la derrota masculina enfront els danesos
Gran empat de les noies del waterpolo espanyol, format bàsicament per catalanes del CN Sabadell, davant la gran favorita a l'or, els EUA (9-9), gràcies a una remuntada amb 6-9 en contra i una gran actuació de la capitana del Sabadell Jennifer Pareja
Aquest matí triomf dels nois de l'hanbol de Valero Rivera contra Corea del Sud, de 4 gols, i del waterpolo masculí espanyol contra Austràlia (13-9)
En tennis ha quedat eliminat l'últim representant en individuals de l'armada espanyola, el murcià Nico Almagro, que ha caigut amb l'ídol local, Andy Murray als quarts de final. En dobles la parella David Ferrer- Feliciano López, lluitarà per les medalles en derrotar a quarts a la parella croata Dogic- Cilic
La Xina continua manant al medaller, Espanya ja té la primera medall, cau la borsa i les crispetes continuen cares

La jornada Olímpica. Dia 4: El més gran de tots

Ahir va ser un dia històric per l'olimpisme. Amb la plata als 200 papallona i l'or al relleu 4 x 200 Michael Phelps es va convertir en l'atleta més llorejat de la història dels JJOO de l'era moderna, en aconseguir 19 medalles (15 d'or) en tres Olímpiades (d'Atenes 2004 a Londres 2012). Va superar així la gimnasta soviètica Larissa Latirina que entre Melbourne 1956 i Tòquio 1964 va obtenir 18 metalls. Phelps ha fet ja història en l'olimpisme i li queden encara tres proves per disputar.
Un altre fet, farà que el dia d'ahir també passi a la història. 23-25. No és cap resultat d'hanbol, és el tercer set que van jugar el canadenc Milos Raonic i el francès Jo Wilfred Tsonga. El gal es va imposar al canadenc en aquets tercer set que és el més llarg de la història olímpica del tennis (tres hores de set i 4 de partit). Va ser en el mateix escenari on es va produir el set més llarg de la història del tennis, el 70-68 de John Isner a Nicolas Mahut a Wimbledon 2010. Ahir un cop més la pluja va desterotar la jornada.
I mentre Tsonga i Raonic feien història, el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (el TAS) va acceptar el recurs de l'atleta català de 3000 obstacles, Àngel Mullera, que havia estat vetat dels JJOO per la Federació Espanyola d'Atletisme per haver enviat uns mails a un doctor per recomanar-li substàncies dopants no detectables en controls antidòping. El fet que Mullera no ahgués donat positiu en cap dels controls que va passar, tot i admetre que si que va enviar aquests mails, correrà divendres les sèries dels 3000 obstacles a l'estadi olímpic.
És una altra jornada de fracassos per la delegació espanyola. En hanbol masculí derrota per la mínima i amb cert merder, davant la campiona d'Europa i subcampiona mundial, Dinamarca; aquest matí derrota contundent d el'hoquei herba davant Austràlia (5-0) amb la mala notícia de la lesió de Pol Amat, que s'ha dislocat l'espatlla i es perdrà la resta de JJOO i es retirarà després de 5 participacions; fa poc s'ha disputat la contrarellotge de ciclisme en ruta amb trionf incontestable de Bradley Wiggins, amb Tony Martin segon i Christ Froome tercer. Els espanyols gafats, Castroviejo 19è i l'esperança Luis León Sánchesz ha tingut problemes des de la sortida quan se li ha espatllat la bici a la primera pedalada a la rampa de sortida. Més tard ha tingut una altra averia i ha hagut de tornar a canviar la bici. Wiggins completa un juliol immaculat amb el Tour i l'or olímpic.
I al canal olímpic, l'hispano-francès Samuel Hernanz ha quedat cinquè en l'slàlom de càiac K1.
Sembla que les opcions més clares de medalla pels espanyols passen per la vela, i no pas pels qui tots donàven com a metalla segura (Xabi Fernandez i Iker Martínez) sino a les proves de windsurf i la sevillana Marina Alabau.
De moment però la Xina continua manant al medaller, Espanya a 0, el termòmetre continua pujant i les crispetes continuen cares