Motos a Quatre Barres

Una de les imatges del cap de setmana passat, és sens cap mena de dubte l'accident de Pol Espargaró amb Marc Márquez al GP de Catalunya de motociclisme. Sense entrar en qui en té la culpa (per mi va ser un incident més de cursa), el duel fratrícida dels 2 catalans pel liderat de Moto2 és la millor demostració que el motociclisme català torna a estar de moda, o almenys torna a brillar amb més força.
Els amants de la benzina veuen en el duel Marc-Pol, una reminiscència d'aquells magnífics cuels dels anys 80 a 125 o a 75 entre Sito Pons i Joan Garriga, i en què s'hi afegia molt de tant en tant el gran Carles "Tiriti" Cardús. En Pol i en Marc són el llegat de grans malalts i campions sobre dues rodes del país: Àlex Crivillé, Carles Checa, Emili Alzamora, Sete Gibernau, Toni Elias, o més recentment Jorge Lorenzo (mallorquí afincat a Alella) o Dani Pedrosa.
Són els reis de Moto 2, els que més ens fan vibrar. Són els líders i qui lluitaran pel títol. Dos caràcters símilars amb 2 estils diferents. El Marc més claent, sempre amb el ganivet a les dents volent dominar des del principi. En Pol més fred, sempre esperant el millor moment o l'errrada del rival per sobrepassar-lo
I qui ve el darrere d'aquest dos tampoc és dolent. Maverick Viñales, l'indiscutible líder en Moto 3, un crac sobre dues rodes. I darrere, l'Alex Rins, o l'altre Alex, el Márquez, el germà del Marc o el Ricky Cardús, (el nebot del Tiriti)
És la generació motera catalana. El nostre país continua fotent pudor a benzina. I per molts anys