El Pacte de la Moreneta

Si el Profeta Johan Cruyff es va aliar amb Déu per guanyar les 2 lligues de Tenerife del Dream Team ahir Xavi Pascual es va aliar amb la Moreneta per obrar un miracle. En termes jardínistics es va passar de la flor al cul, al jardí de girasols pompístic. El dilluns el Barça de bàsquet estava mort després del +26 i per rematar-ho va Pete Mickael i li diu als micròfons de Rac1 imbècil a Carlos Suarez. L'ambient a la capital era d'anar literalment a ixecar la Copa, fer-ho a casa i contra l'etern rival. Tot estava a punt per celebrar l'ACB
Però el que ningú comptava era amb el Pacte de la Moreneta. El bàsquet entre altres meravelles té un component d'imprevisibilitat que pot fer girar la truita de qualsevol incrèdul. I ahir abans de les 22:00,
hi havia molt incrèdul que veia la lliga pel Madrid. Tots menys esclar, l'altre protagonista de la florimenta de pompis Xavi Pascual.
Mentre uns estàven relaxats esperant a caomençar el passeig militar sobre el rival blaugrana, els altres estàven tensionats i ficats en el partit.
El Barça va plantejar des del principi una zona, combinada amb una mixta molt agressiva sobre els homes forts del conjunt blanc. El 0-3 d'inici va ser el primer punt del pacte de la Moreneta. El Barça va sortir a donar-ho tot, i va marxar al final del primer quart amb un mínime aventatge a l'electrònic.
Es en aquest moment quan va aparèixer l'heroi del partit: la Moreneta. No és fosc, és ros, és americà i té passaport del Congo. Es diu CJ Wallace i ahir la seva tofa de Tintín va enfocar a l'aro des de la línia de 6'75. Tintin estava superencertat. Va ser un martell percutor a la línia de flotació blanca. Wallace, Lorbek i Navarro van forçar el cinquè partit, que es jugarà al Palau Blaugrana. Els blancs estàven desencertats i de mica en mica es van anar desquiciant. Victòria blaugrana i la lliga torna al Palau Blaugrana per jugar-se una final. Ara les sensacions canvien i si per joc, potser el Madrid continua sent favorit, ara és per mi el Barça qui ho té millor. El cop que va donar al Madrid, a casa seva, i quan tot estava a punt per celebrar la lliga a Cibeles, pot resultar mortal.
Però això és bàsquet i pot passar de tot. Ja no m'aventuro a fer pronòstics ho sento, i menys sobre el Barça.
Déu, Cruyff, Pascual, la Moreneta, flors, culs i jardins. El Barça més que fer esport, a vegades juga a fer miracles. Ja podeu cantar tots el nou himne del Palau Blaugrana

Juanqui de juny, barbut del Palau,
de Sant Feliu estel,
il·lumineu la blaugrana terra,
guieu-nos cap a l'ACB.