En l'etern debat entre futbol i bàsquet, ahir vau tenir l'argument definitiu a favor de l'esport de la cistella.
Manel Comas, tècnic, mite i sheriff del bàsquet català i estatal va batejar al que va passar ahir com fer la Tàctica del Conill.
Marcelinho Huertas es va menjar la pastanaga, però el conill va ser el Barça. Després d'uns primers 25 minuts pèssims, i després d'anar 17 punts avall, un triple de Navarro, qui si no, va començar a obrir el cel negre dle Palau Blaugrana. Fins al moment el Madrid va estar simplement impressionant, on li entrava tot
Pete Mickael es va erigir com a líder espiritual d'una afició que ja es veia tornant a casa amb un 0-1, una pallissa descomunal i amb un "aquesta lliga no és nostra ni de conya al cap" enganxat al front. Navarro, amb fascitis plantar o sense va anotar els punts. El Madrid les veia quadrades i el Palau vivia una nova nit màgica. I amb 76-78, el Conill, va sortir del cau. Marcelinho Huertas agafa l'última bola i des de casa seva clava un triple que per anys que passi no li sortirà tant rodó com ahir.
Huertas, de l'infern al cel. Amb un partit horrorós (-2 de valoració) és el protagoniosta a les portades catalanes, per un triple que obre el cel i dóna esperances de lliga al Barça. Un Barça molt lluny de la seva forma habitual que hauria d'haver perdut el partit.
El conill ha tornat. El bàsquet també és així.
PostData:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada