La mala nit de Mrs Merkel

Angela Merkel ha passat una mala nit. A la matinada, amb traïdoria i alevosia ha vist com Itàlia i Espanya han amenaçat a Alemanya de vetar qualsevol decisió si la dona de ferro del segle XXI no baixa del burro i afluixa la corda. Però a més al vespre ha vist com la seva Alemanya queia a les semifinals de l'Eurocopa davant d'Itàlia, la nova Itàlia.
La nova Itàlia més ofensiva que sembla que per fí ha dit adeu al fastigós catenaccio i s'ha volcat més a l'atac. Sembla que Cesare Prandelli ha donat aire fresc a una azzurra anclada en el passat del catenaccio del Maldini pare i evolucionat amb aquella Itàlia dels 80 amb el gran Paolo Rossi. Ara Itàlia va a buscar mes la pilota i puja més a l'atac. A més amb nous jugadors com Marchisio, Montolivo o el tarat de Mario Ballotelli.
Precisament ahir SuperMario la va tornar a fer grossa amb els germànics. Va anotar els 2 gols de la transalpina que va eliminar la potent Alemanya a qui tothom ja vèiem a la final. El gol d'Ozil de penal al 95 només va servir per maquillar el resultat.
Així doncs a Kiev, dos equips, dues filosofies del futbol evolucionades cara a cara. L'Espanya de l'èxfuria roja i la testosterona ibèrica evolucionada al futbol estil Barça, sense arribar en cap cas a l'excel·lència de l'estil Barça contra la Itàlia de l'excatenaccio i un futbol més alegre i ofensiu. Serà una final inèdita i la reedició del partit inaugural del Grup C d'aquesta Eurocopa 2012. Gira el món i torna el born. De Polònia a Ucraïna. De Merkel a Monti. La pobre Europa, la del sud viurà durant unes quantes hores l'alegria que almenys una de les seves seleccions de futbol, l'opi del poble es proclama rei d'Europa, Merkel a banda.
Diumenge a Kiev Espanya-Itàlia, final de l'Eurocopa més bunyol de totes

PostData: També mala nit per Rafa Nadal. Sorprenentment va caure a la segona ronda de Wimbledon davant del txec Lukas Rosol, número 100 del món. Des del 2005 que Nadal no queia tant aviat en un Gran Slam