dimarts, 7 de febrer del 2012

No ho entenc

La sanció del TAS a Alberto Contador deixa el ciclisme novament a l'altura de les marques de les rodes de les bicicletes sobre l'asfalt.
No ho entenc. No entenc com algú pot pujar colosos com el Mortirolo o l'Alpe d'Huez i l'endemà torna apujar-se a la bicicleta com si res, sense prendre res més que aigua, un platan i un Gatorade. Perdoneu-me els fans del ciclisme, però jo ja fa temps que he deixat de creure en l'èpica d'aquest esport i penso que quan algu surt victoriós d'una etapa d'alta muntanya, ho ha fet sota els efectes del dòping. No entenc la necessitat d'algu per dopar-se. Altra cosa és pensar si per pujar muntanyes com el Tourmalet es necessita alguna cosa més que un bon fons físic.
No entenc tampoc la resolució del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport sobre el cas Contador. Després de 98 pàgines es conclou només que no es creuen la versió del ciclista de la vedella contaminada, però tampoc d'una possible transfusió de sang. Per tant pensen que no afirmen que el positiu per clambuterol és per un complex vitamínic contaminat. És a dir que segons el TAS, possiblement Contador es va dopar inconscientment. Per això tampoc entenc els dos anys de sanció, la pena màxima, com si s'hagués dopat conscientment amb EPO o cocaïna. Per no dir els dos anys que s'han tardat a dir alguna cosa, i més quelcom incongruent com això.
En resum que no entenc res, no ho entenc, i com diria JoséMourinho em fa fàstic entendre-ho: el dopatge, el cas Contador, qui es dopa, i els tribunals de Justícia, i no només els esportius. Que se'n vagi tothom a pastar fang i que hi posin a dins alguna substància dopant de pas

PostData 1: El Barça va rebre ahir el Premi Laureus 2011 com a millor equip del món, superant els Dallas Mavericks o l'escuderia Red Bull de F1. Els Laureus són els, compte el tòpic no us feu mal, els Òscars de l'esport. Novak Djokovic va ser proclameat el millor esportista masculí de l'any

PostData 2: Arantxa Sánchez Vicario ha tornat a pujar a la palestra de l'actualitat. En les seves memòries, que surten avui a la venda, destripa dels seus pares dient que per culpa seva estàarruïnada i que mai li han donat suport. Un parell de reflexions: 1. No sé si està arruïnada, però, aquí hi ha 45 M €, els ingressos de la tennista que ballen, i perdoneu-me però aquí fot pudor a tuf i a cosa dolenta. 2. El seu pare està molt malalt. Sé que la relació entre Arantxa i els pares és inexistent, però calia aquesta rajada, encara que no et parlis amb qui et van parir, i més sabent que no estan bé?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada