El Dia de la Marmota

Quan arriben aquestes dates, tinc la mateixa sensació que Bill Murray a la pel·lícula "Atrapat en el temps". Murray fa d'un home del temps de la tele que misteriosament cada dia repeteix exactament els mateixos gestos, paraules i fets que el dia anterior. I per molt que ho intenta variar no ho aconsegueix.
Doncs bé, en dates de l'11 de setembre (català), crec viure en un Dia de la Marmota constant. Els catalans ens queixem i sortim amb banderes cridant visca Catalunya i maleïnt la mala sort de pertànyer a un lloc que no ens enten. Parlem molt però fem poc.
I al món de l'esport passa al mateix. Ens benegloriem de les Federacions que tenim reconegudes internacionalemnt i ens planyem i demanem a ves a saber qui que ens deixin jugar a futbol o bàsquet amb les mateixes condicions que el germà espanyol, francès o togolès. Parlem molt, fem poc i plorem massa
Un missatge als polítics: no creuen que en els moments que estem vivint, no ens hem de centrar en el què més importa ara (trobar feina a qui no en tenim i sortir de la puta crisi), i deixar-nos de vanalitats com és en definitiva l'esport? Per què sempre que una Federació Esportiva PRIVADA, quan vol entrar a formar part del Gran Germà Internacional, heu de sortir vosaltres a dir que no? Quin mal us fa? Teniu por potser, que un dia, la part, com dieu vosaltres, guanyi el tot? Siusplau, si us digneu a contestar-me, no em digueu que ho feu amb el típic, suat, retrògrada i anacrònic "España es una".
En fí i mentrestant els catalans cornuts i pagar el beure. Un cop més diumenge, cridarem, plorarem, reivindicarem... i res més, no actuarem, com sempre. Molt per no res. Un any més, el mateix de sempre. Buff... espelma bufada. Per molts anys catalans. Visca Catalunya, visc a Catalunya

PostData 1: Ahir al Parlament de Catalunya va viure el seu primer acte de la Diada 2011, l'entrega de la medalla d'Honor de la institució. Aquest honor va caure a mans de Josep Guardiola i Sala, el Pep, l'entrenador del Barça. I un cop més ens va fer emocionar, vibrar i gaudir amb les seves paraules. Va xerrar del que més li agrada, i possiblament del que només sap fer, de futbol. I ho va fer amb la mateixa passió que cada cap de setmana transmet a la banqueta de l'Estadi. Van ser 11 minuts d'un discurs impecable i per passar als col·legis a partir del 12 de setembre. Gràcies Pep i felicitats. Us enllaço el discurs
Discurs de Pep Guardiola al Parlament de Catalunya

PostData 2: A l'Europeu de bàsquet, Espanya ha donat una lliçó davant Sèrbia, i s'ha près la venjança de l'any passat en què Milos Teodosic va clavar un triple impossible (estil Èric Balaguer) que va eliminar la Roja dle Mundial de Turquia. Només una dada 84-59. Cal dir res més. Més bàsquet. I és que demà les noies salten a la pista a la Copa Badalona. Jaume Lleal debutarà com a tècnic del Sènior femení amb un doble enfrontament amb Mingeulla (11:00) i Llefià (17:00). Molta sort amigues. Ens veiem demà a la Plana