Una Lliga de merda?

Deia Jose Maria del Nido, president del Sevilla, que la lliga de futbol a Espanya, era una lliga de merda, ja que amb el repartiment dels drets televisius, en què Barça i Madrid, s'emporten la major part del patís, fa que sigui impossible que els altres la guanyin algun dia.
Si Del Nido, fa el mateix discurs davant l'ACB dubto que algú s'extranyi, o almenys es sorprengui. Ja fa anys que dirigents com Juan Roig, president del València Basket, o Jordi Villacampa, es queixen que el fet que Barça i Madrid estiguin sufragats econòmicamnet pel futbol, fa que la lliga estatal de bàsquet no tingui emoció, perquè sempre la guanyen ells dos, o el Caja Laboral (basc, oh sorpresa).
Aquesta nit a Bilbao, s'escenificarà el perquè de les queixes. Al Palacio de Miribillas es disputarà la Supercopa Endesa ACB, el tret de sortida del bàsquet espanyol. Barça Regal, R. Madrid, Caja Laboral i Bilbao Basket, és a dir els dos equips de "futbol", el Caja Laboral, "ric" pel fet del sistema econòmic basc i l'amfitrió.
Avui es jugaran les 2 semifinals, amb el primer plat fort de la temporada: un Barça- Madrid, el primer clàssic de l'any. El supercampió blaugrana reforçat amb 4 peces noves, ho vol guanyar tot. El Madrid, sense Ruy, lesionat, torna a fer un projecte galàctic made in Florentino per acabar amb la supremacia blaugrana. A la banqueta Pablo Laso, i a la pista gent com Jaycee Carrol (ex Gran Canaria), el jove Marko Milotic o l'incombustible Felipe Reyes. El Barça és el gran favorit però no espareu que com l'any passat guanyi de 40
Abans hi haurà el derbi basc entre Bilbo i Baskonia. Els vitorians venen memats pels adeus de Marcelinho Huertas al Barça i Stanko Barac, al Efes Pilsen turc, tot i el retorn de Pablo Prigioni, després dle seu pas frustat per la casa blanca. A les files bilbaïnes, després del sorprenent subcampionat de la Lliga, l'any passat s'han reforçat per fer un equip amb garanties de cara l'Eurolliga. A destacar els fitxatges de Raul López (que avui no jugarà per lesió), Roger Grimau (l'excapità del Barça), o Michailis Kakiouzis (el triplista ex Barça i Cajasol)
Avui s'obren els llums de la Lliga Endesa ACB. Només el temps dirà si aquetsa també pot ser una "Lliga de merda"

PostData: Notícia bomba al món del bàsquet. El lockout a l'NBA es cobrra una víctima il·lustre. Kobe Bryant se'n va a jugar a la Virtus de Bolonya, a Itàlia, on hi va passar els seus primers anys de vida, perquè son pare hi jugava. En principi només seran 10 partits

El Kubala del Segle XXI

De maneta en maneta i guanyo perquè em toca. El Barça va fer el que havia de fer: guanyar per no complicar-se la vida en aquesta Champions. Un 0-5 incontestable davant d'un molt fluix i inoperant BATE Borisov.
En definitiva un partit que no passarà a la història, que passarà a la història particular del gran petitó, del noi meravelles, del geni de Rosario, Leo Messi.
Gràcies al segon gol que va marcar ahir, el quart dels cinc que va marcar el Barça, es converteix en el segon màxim golejador de la història del club empatat amb un tal Ladislao Kubala, amb 194 gols.
Messi es el lider del Barcelona. I només té 24 anys. És el rei del futbol; i només té 24 anys. És la referència mundial; i només té 24 anys. És un mite amb només 24 anys
Si Kubala, el llegendari davanter hongarès, que va defensar la samarreta blaugrana als anys 50 i princiopis dels 60, que va fer enderrocar l'Estadi de les Corts per crear el Camp Nou; què ha de tirar a terra l'astre argentí? El Palau Blaugrana? No, això no, que ja ho farà Sandro Rosell el 2012 per e4xigències de l'Eurolliga. Per cert, missatge a Joan Manel Serrat. Quan trigarà a fer una cançó com la que va dedicar al seu temps a Kubala?
Ahir a l'Estadi del Dinamo de Minsk, a la segona jornada de la Lliga de Campions, BATE Borisov 0- Barça 5. Llarga vida al mític Leo Messi. El Kubala del segle XXI. I només té 24 anys

Desde Bielorrússia amb amor

Aquesta nit (a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1), el Barça posarà una bandereta nova al mapamundi de països que el club ha visitat enm els seus 112 anys d'història: Bielorrússia.
A l'exrepública soviètica els de Pep Guardiola compliran el ja viatge exòtic per la geografia europea. Per sort, Minsk, la capital del país, i escenari del partit (l'estadi del BATE Borisov no compleix la normativa de la UEFA), no és la freda i russa Kazan, ni l'extranya i ucraïnesa Donetz. Bielorrússia ha rebut el Barcelona amb un clima temperat lluny d'extrems gèlids.
No us enganyarem. Del BATE no sabem gaires coses. Dir-vos que l'equip és propietat d'un obrer, que el nom de BATE és una marca automobílistica local i que no té jugadors de massa renom. Potser els amants del futbol internacional recordareu el nom de Mateja Kezman, el jugador serbi ex del PSV Eindhoven holandès, Chelsea o Atlètic de Madrid. Com us podeu imaginar està vivint els seus moments com a futbolista al país soviètic.
Després de l'empat amb el Milan, al Camp Nou, en la jornada inaugural de l'actual Copa d'Europa, el Barça, vigent campió de la competició, ha de guanyar imperiosament si no vol complicar-se la vida. A priori no hauria de tenir dificultats. A priori. La realitat però, és que els catalans han d'anar en compte, ja que tradicionalment els viatges a llocs estranys i exòtics, com el d'avui, no han anat massa bé als de Pep Guardiola. Recordeu sense anar més lluny, els dos viatges a Kazan dels 2 últims anys. En això el Barça del Pep, també s'assembla al mític Dream Team de Johan Cruyff. Era un equip boníssim, però si es podia estalviar anar a Rússia o a Bratislava millor que millor. I és que l'ombra del Profeta continua sent mol allargada.
Avui el Barça imitarà a Sean Connery a la pel·lícula de James Bond "Des de Rússia amb amor" i anir`+a a Bielorrussia també amb amor... Amor pel bon futbol

PostData: I amb el mateix amor que sent pel futbol, Pep Guardiola va tornar a fer de bomber per apagar un nou incendi al barcelonisme (incendi que ell mateix va provocar). No es va retractar de res del que va dir sobre la Junta de Joan Laporta, però va dir que Sandro també fa grans coses i que tenen molt bona relació (equidistància). I que els dos són la mateixa cara de la moneda. Tots dos només volen fer el millor pel club (cal recordar que l'amic Jan i el Sandro surten de mateix lloc i que abans éren cul i merda?). En fi, 45 minuts de roda de prensa, amb la firma del Tractat de Pau de Minsk. Els bielorrussos ahir al·lucinaven del que bonament traduïa el traductor. L'hora dle futbol. Aquí pau i després glòria

Massa Goliath per a David

Un equip de 12 superclasses; un equip que fa anys que es coneixen amb 4 noves cares (Marcelinho Huertas, Chuck Eidson, Xavi Rabaseda i C. J. Wallace), un equip que té al darrere una superestructura esportiva, social i econòmica gegant. Al davant, un equip curt d'11 jugadors; un equip totalment nou on només sobreviuen 4 jugadors de l'any passat; un equip jove, però inexpert; un equip que amb prou feines és suportable econòmicament. En definitiva, un David contra Goliath de resultat previsible; un peix gran que es menja al petit.
Al Nou Congost de Manresa es va celebrar ahir dilluns (per fer-s'ho mirar), la final de la Lliga Catalana 2011 de bàsquet amb un clàssic Barça-Penya absolutament desfaçat i descafeïnat.
El Joventut va aguantar 10 minuts al parquet: el temps que va trigar el conjunt barcelonista a engegar la màquina i començar a carburar. Un parcial d'11-0 va fer plantejar ràpidament als verdinegres que "aquest any tampoc". Després de la mitja part, lluny de relaxar-se, el conjunt de Xavi Pascual va seguir apretant la defensa i anotant tot el que llançava. La nova Penya de Salva Maldonado veia impotent com el corró blaugrana els passava per sobre. No hi va haver res a fer.
El Barça va guanyar la Lliga Catalana, la tercera consecutiva (curiosament guanyada sempre al Joventut), la 15 de la seva història. El pròxim objectiu dels culers és la Supercopa Endesa ACB que es jugarà a partir de divendres amb unes semifinals de derbis: Bilbao-Caja Laboral i Barça-Madrid de Rudy Fernández. LA penya té 2 setmanes per aclimatar i fer rutllar el nou equip abans d'afrontar la prmera jornada de Lliga curiosament a Manresa.
A la final de la 32ena Lliga Catalana, al Nou Congost Barça Regal 94- FIATC Joventut 54. Com diria aquell "no hase falta desir nada más"

PostPartit: Els qui vèiem ahir el partit i, sobretot l'escoltàvem, vam trobar a faltar un so clàssic: el de les trompetes del Nou Congost i aquella melodia intimidadora. El fet que no jugués l'amfitrió va fer que aquest so del Congost no se sentís.

PostData 1: Dol al barcelonisme per la mort de Chus Pereda. Pereda va defensar durant 8 anys la samarreta blaugrana i és famós pel primer gol a la final de l'Eurocopa 64 que va guanyar la selecció espanyola al Santiago Bernabeu

PostData 2: L'ex jugador del Barça Michael Laudrup ha estat destituït com a entrenador del Mallorca, a causa de les males relacions amb el secretari tècnic els balears Llorenç Serra Ferrer (que ahir ja es va carregar l'ajudant de Laudrup, Eric Larsen)

Esportclub: La Mercè en pilotes

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

El Hat Trick del President Rosell

Dissabte intens a l'entorn barcelonista, amb el partit contra l'Atlètic de madrid i l'Assamblea de compromissaris. Una assamblea plàcida, sense Joan laporta i en què es van aprovar les tres propostes polèmiques: l'acord amb Qatar Foundation, el Camp Nou sense fums i la Grada Jove. I posteriorment al Camp Nou, va haver l'espectacle promès per Pep Guardiola. Un 5-0, una maneta inapel·lable i amb un gran joc. Gol de Villa, un altre en pròpia i un altre Hat trick de Messi. El primer gol de l'argentí és de videoteca. Serveix un servei de banda, fa una paret, dribla a dos rivals amb un gets amb el cos (estil Romario) i marca. Simplement Messi. Després del partit va sorgir una polèmica més a Can Barça. Pep Guardiola va dir que estava trist perquè la Junta Laporta, que havia confiat en ell per portar la nau culé, estigués als jutjats. L'Honorable tenia raó, però la reflexió (i la pregunta) estava fora de temps. En fí un nou pollastre a Can Culé. Si no tampoc seria el Barça. Hat Trick de Sandro: sense Laporta, assamblea plàcida i 5-0 a l'Estadi. Pim-pam

La primera cistella

Com sempre la Lliga Catalana obre la temporada oficial al bàsquet català d'èlit. El Nou Congost de Manresa va veure com el Barça Regal, el campió passava per sobre del Lleida, campió de la Lliga Catalana LEB. A la segona semifinal, emoció per un tub. La Penya passava a la final després de derrotar l'amfitrió a la pròrroga. Partit amb dues parts diferents: la primera per Manresa, la segona pel Joventut, que va corregir un mail inici a base de triples. Per tant avui a les 20:45 (E3), des de les 19:00 a Rac1, finalñ de la Lliga Catalana, Barça-Penya

Noies al poder

Si fa una setmana va començar la Lliga pels equips juniors i sèniors masculins, aquest cap de setmana ha arribat l'hora de les noies.
Aquest dissabte passarà a la història de la secció de bàsquet de l'entitat. D'una banda el Sènior femení estrenava a Granollers la nova condició d'equip de Primera Catalana. I les noies de Jaume Lleal van demostrar que no vénen de pas i que no van a ser comparsa de ningú,. Durant 34 minuts van dominar el partit. 2 triples en moments claus sumat al desgast físic lògic van condemnar l'equip badaloní a una derrota molt digne. No tingueu cap dubte que quan acabi la temporada l'equip haurà donat una bona alegria.
Per la història també quedarà el naixement d'un nou equip al Círcol, el Sènior B, el què, salvant les distàncies, seria l'equivalent al Sub 21 masculí. Malauradament ho va fer amb una derrota massa abultada pel desenvolupament del matx. Durant 3 quarts del partit, l'equip d'Alan i Marc Nadal van aguantar l'embranzida del Castellbisbal. A l'últim, el cansament acumulat va donar un cop mortal, tant que l'0equip es va ensorrar propiciant que el resultat sigués exageradament i un punt enganyós. Que el +40 de diferència no faci abaixar la moral d'unes noies que ténen molt potencial
El Junior femení de Ramon Pasquina va estar a punt de fer saltar la banca a la pista d'un dels teòrics favorits a acabar líder: el Vic. Només van perdre de 10 punts i donant una molt bona imatge.
Pel què fa a l'apartat masculí en les seves respectives segones jornades. Derrota a la pròrroga del Junior A, dissabte,  a la pista de l'AECAM de Malgrat. Dir-vos que l'equip entrenat per Adrià Puente (ja que l'Andreeu Lladó estava jugant a Tiana amb el Sènior A), arribava amb moltes baixes.
L'endemà al matí, a la Plana, el Junior 1 de Xavi Bruget va posar l'espectacle en la seva victòria al Joventut... Les Corts. Val a dir que l'equip barceloní anava amb 7 efectius. Tot seguit el Junior B de Josep Velasco estrenava el caseller de victòries amb un triomf davant el Sama de Vilanova. Un partit que ràpidament es va posar de cara pels nanos amb diferències de fins a 15 punts a favor. A la represa les coses es van anar igualant, per``o al final es va aconseguir un triomf importantíssim. Mentrestant a Ausias March, el Sènior B del Círcol s'estrenava a 1era territorial amb un gran triomf davant l'Ateneu Montserrat. L'equip d'Oriol Bosom ha `posat la primera pedra al retorn a Campionats de Catalunya
A la tarda cara i creu pels dos Sub 21 de l'entitat. El Sub 21 A de BAsili Bellès, continua onvicte i va sumar el segion triomf a la pista del Castellar. Domini total i absolut, però amb una ventatge final de nonmés 2 punts. I és que quan s'estava en dipiosiciío de trencar el partit, els nanos es van relaxar proppiciant una reacció que per sort no es va arribar a completar. Una victòria amb moralina final: els partits duren 40 minuts. La creu és el nou Sub 21 B d'Alfred Surrà que va perdre a casa davant el Pedragògium
Amb l'estrena dels campionats femenins, es comencen a desenvolupar totes les lligues en el panorama del bàsquet caalà. La setmana que ve tots els equips i totes les categories es posaran en marxa. Molta sort.

La Nit de Vittello

De dia, de nit, amb pluja, amb sol, amb accidents, sense... la F1 d'aquest any té un sol nom i protagonista: Sebastian Vettel. L'alemany va posar ahir sobre el nocturn traçat de Singapur, els ciments per obtenir d'aquí dos setmanes al Japó el bicampionat del món. Va guanyar amb autoritat, és a dir com sempre, però el segon lloc de Button va impedir l'aliró. Amb un punt més s'haur`pa acabat la història. Alonso (quart) i Alguersuari (retirat) van protagonitzar la polèmica. L'asturià va acusar el català de no deixar-lo passar. Polèmica absurda i a més falsa.

L'Exprés més ràpid del món

El ciclista britànic Mark Cavendish és des d'ahir el nou campió del món de ciclisme en ruta en imposar-se a l'esprint dels mundials de Copenaghe. L'anomenat Exprés de l'Illa de Man va demostrar el perquè d'aquest sobrenom. Un exprés que vestirà el maillot arciris. I un altre prodigi Patrick Makau. L'atleta kenià ha tornat a posar a prova el límit de la resistència huimana en batir el rècord Mundial de Marató. A Berlín va superar en 21 segons la marca del mític Haille Gebreselassie, que ahir amb problemes físics va `patir molt per completar els 42,195 km  més mítics

El retorn del lloro

Carta oberta a Joan Laporta

Admirat (ex) president

Després de 14 mesos de silenci, ahir va tornar a aparèixer en l'escena pública blaugrana, a 2 dies de l'Assamblea de Compromissaris, a la qual està convocat però que no hi anirà per evitar-se veure amb el seu examic Sandro Rosell. I ho va fer amb un comunicat al soci de tres planes, en què com és habitual en vostè, es va quedar ben a gust. A part de rajar de la Junta actual a qui tit lla de falsa i impustora artícula el seu discurs en 4 punts.

1. Diu que quan va deixar el club el va deixar sanejat de deutes i que els 430 M€ de dèficit actual és fals o que l'ha gastat la Junta Rosell. A veure. Una auditoria externa va auditar els comptes del club en aquetst deute. En el context de crisi actual és complicat, per no dir impossible, que deixés, sr Laporta, un club amb superhàbit. Ara, s'ha de veure en quines àrees va tocar l'auditoria i en quins termes. Si hi hagués un deute bestial com aquest, seria inviable gastar-se 70 M€ en fitxtages tipus Cesc o Aexis
2. Crítica l'acord amb Qatar Foundation. Permetim recordar-li que el 2007 va estar a res de signar un acord amb Pequín, capital d'un país, on la democràcia brilla per la seva absència
3. Crítica la venda de Touré al City per 30 M € quan vostè diu que va tancar el fitxatge per 32. 2 M € en xifres del món del futbol d'èlit mundial és l'equivalent a un paquet de pipes. La difeència és mínima, no calia aquesta crítica
4. Crítica la Grada Jove perquè diu que és una concessió als violents. Compte en utiliutzar aquets termes. Per molt que vostè passi a la història com el president que es va carregar els Boixos Nois de l'Estadi, no es pot dir això. La implantació de la Grada Jove, previ pas per Assamblea, ve condicinada a les directrius dels cossos de seguretat. Un altre tema és la conveniència d'una grada d'animació en un lloc que és com anar a Missa, on els fidels mantenen silenci durant l'ofici. Crec que a la gent del Camp Nou, això d'animar no li va molt, i menys als grans (patidors de mena)

Una reflexió final. Creu que en el moment dolç que viu el Barça esportivament, calia un incendi com aquest?
No creu que desestabilitza la institució?
Vostè va ser un dels millors presidents de la història del Barça. Espero que també passi a la història com un dels millors expresidents.

Salut i sort

Firmat

Un a qui no voldria tenir-lo d'enemic

PostData Mala sort per l'extrem Ibrahim Afellay que es va trencar el lligament crueuat anteriro de la cama esquerre. 6 mesos de baixa. Molts ànims Ibi. Fins al març

La Borsa de la Lliga

A la baixa. Les accions del Madrid en aquesta Lliga cauen en picat. Després de la derrota amb el Llevant ahir va empatar a 0 amb el Racing de Santander, en un partit mediocre, lamentable i horrible. El Madrid no va fer res i per poc ho paga. Només fins que va veure la magnitud de la tragèdia va posar setge a la porteria càntabre. Com diu aquell eslògan "El futbol et torna allò que li dónes"
A l'alça. El València- Barça d'ahir no va decebre a les espectatives creades. Va haver emoció, intensitat, tensió i nervis. Un partidàs. Una gran partida d'escacs dins d'un immens tauler verd, i amb dos estrategues joves i intel·ligents: Unai Emery i Pep Guardiola. El Barça va començar dominant el joc, però els che van colpejar primer en una jugada desafortunada: internada de Mathieu per la banda dreta, centrada i Abidal se la fica dins de la seva porteria. Els catalans però no es van desanimar i en 30 segons van tornar a igualar el matx. Va ser Pedro gràcies a una assistència genial de Messi. Després del gol, el control va ser blaugrana i si no va fer el segon va ser perquè l'àrbitre Velasco Carballo no va xiular un penal de llibre sobre Leo Messi.
El conjunt taronja però si que va tornar a marcar, en una jugada similar a la del primer gol: Matthieu es torna a fer Alves (no va tenir la nit), centra, Abidal no refusa i Pablo marca. Amb 2-1 arribem a la mitja part
A la represa, el Barça va intentar amb totes les seves forces fer l'empat. L'esforç dels blaugranes va ser encomiable i digne d'admiració. I per fi a falta de 10 minuts va obtenir la recompensa desitjada, gràcies a una jugada clàssica: assistència de cullera de Messi i gol de Cesc. Un altre cop la societat Leo-Cesc, letal, com sempre. Pels nostàlgics, ens fa recordar a la parella Guardiola Romario de l'època del Dream Team
Amb 10 minuts per endavant els blaugranes van estar a punt de fer el gol de la victòria, amb una jugada de bàsquet. Leo Messi, d'esquena, a l'estil Magic Johnson fa una assistència impossible a Villa que no pot superar guaita. Messi, a partir d'ara li podriem dir Messic Jonhson. Al final un 2-2 amb regust de victòria
Ahir tant Barça com Madrid van empatar, però les sensacions deixades són ben diferents. Un és imprevisible, fantàstic, genial i alegra a tothom. L'altre, és previsile, àrcaic i emprenya. Barça i Madrid 2 equips, dos filosofies, dos maneres de viure i veure el futbol

Taronges intersetmanals

El Barça té aquesta nit (a les 22:00 TV3 des de les 21:00 a Rac1) el primer dels cinc compromisos de Lliga intersetmanals davant el València a Mestalla.
En joc els dos millors conjunts de l'actual campionat, i també el liderat de la Lliga.
Pel Barça València comporta un cert transtorn bipolar. D'una banda, històricament Mestalla no ha estat un camp molt propici pels interessos culers, i tampoc és un camp en què els catalans siguin ben rebuts. Contrariament al que es pugui pensar el seguidor taronja li tira més el merengue que la crema catalana. D'altra banda Mestalla porta bon records al Barça de Pep Guardiola. Allà va ser on es va forjar la llegenda del Barça del Pep. A Mestalla el maig de 2009 va guanyar el primer títol dels 12 que té a la vitrina el tècnic de Santpedor: la Copa del Rei.
Continuem amb el transtorn bipolar. És cert que a l'estadi valencianista el Barça va guanyar una Copa del Rei, però també en va perdreuna altra. La recordareu: aquella que va guanyar el Madrid l'any passat i mque Sergio Ramos la va engegar autobús avall. I és a Mestalla on es va veure una de les imatges de la temporada passada: la d'un Pep Guardiola patint, no pel resultat, sino pel dolor d'una hèrnia discal que el va martiritzar durant molts dies i que es va aguditzar aquell dia. Tot i això va voler anar a València amb els seus nois. Això demostra la implicació i l'amor pel futbol. Després d'aquell partit va ser ingressat a un hospital.
Tornem a l'actualitat. Tot i les baixes importantíssimes que va patir el conjunt che -recordeu Juan Mata (al Chelsea) i David Silva (al Manchester City), els homes d'Unay Emeri tenen una tripleta atacant de por i que s'haurà de vigilar atentament: Pablo Hernandez, Ever Banega i Roberto Soldado.
Avui un clàssic de la Lliga, un partidàs a Mestalla, València- Barça

PostData 1: Primera destitució sonada al futbol europeu. És la de Gian Piero Gasparini, l'entrenador de l'Inter de milà. Després de 5 partits oficials, 4 derrotes i un empat. I compte que el pròxim no sigui Luís Enrique a la Roma

PostData 2: Florentino Pérez ha tornat a fer de les seves amb el bàsquet madridista. Ha fitxat a Rudy Fernandez, el que era un secret a veus. Cobrarà 2'7 M € per temporada. Si s'acaba el lockout haurà de tornar a Dallas

La Generació d'Or

Els JJOO de Barcelona 92 van servir entre altres coses per impulsar l'esport espanyol com a referència mundial; despertar un gegant adormit; un gegant amb un potencial enorme, i format per cert bàsicament per esportistes catalans.
El Dream Team de Johan cruyff, el Dream Team de l'hambol blaugrana amb Valero Rivera, l'hoquei patins, l'herba i el waterpolo, format integarament per catalans, el tenis amb els èxits d'Àlex Corretja, Sergi Bruguera o Arantxa Sanchez Vicario, o l'omnipresent motor amb Àlex Crivillé o Sito Pons seguint l'estela del mític Ángel Nieto... tots els esports van viure una explosió de popularitat i èxit. Tots menys el bàsquet. Tret de l'Eurolliga de la Penya el 1994 o del Madrid un any després el bàsquet estatal vivia en crisi profunda.
Tot va canviar el 1999, quan a Lisboa una generació de joves liderats per Pau Gasol assolia el Mundial Júnior davant dels EUA. Tots aquells components de la selecció espanyola jugarien amb més o menys fortuna a l'ACB: Pau Gasol, Joan Carles Navarro, Felipe Reyes, German Gabriel, Raul López, Carlos Cábezas... us sonen?
Mentrestant la selecció espanyola Sènior amb el mític Alberto Herreros assolia a França la plata en l'Eurobasket. Era l'inici d'una època d'esplendor pel bàsquet estatal que encara dura
Dos anys més tard els ex Juniors, convertits en promeses Sènior assolien el bronze a l'Europeu de Turquia. El 2003, van canviar el bronze amb la plata a Suècia. I 3 anys més tard els Gasol, Navarro..., juntament amb els nous Rudy, Ricky o Marc Gasol, arribaven al zènit. El 2006 a Fukuoka, al Japó guanyàven la medalla d'or humiliant a Grècia i deixant-la amb només 47 punts. En aquells moments l'Estat Espanyol va conèixer el significat de la paraula BA-LON-CES-TO.
Al 2007, arribava una decepció. A l'Eurobasket que es celebrava a Espanya, la gran favorita, cau davant Rússia a la gran final per un bquet a l'últim segon.
L'any següent, la selecció que entrenava Ao Garcia Reneses, protagonitza el millor partit de la història d'aquest meravellós esport anomenat bàsquet. Pequín, agost de 2008, 8 del matí. La roja perd amb EUA, la final olímpica, però cau amb les botes posades i donant un recital espectacular de joc. L'esmaixada de Rudy Fernández saltant per sobre l'NBA Dwight Howard, obre les portes a l'aler mallorquí a la millor Lliga del món i acollona als americans que han de suar sang per guanyar l'or.
El 2009 per fi assoleix Europa guanyant l'Europeu de Polònia, i diumenge revalida el títol. En total 7 medalles en 10 anys. Un èxit pel bàsquet estatal
La Generació d'Or entra al Hall of Fame de grans seleccions europees que guanyen 2 europeus seguits i són hegemònics. Amb la URSS d'Alexandr Gomelsky o la Iugoslavia de Petrovic.
L'MVP de Navarro té un significat grandiós. És la consolidació d'un model que veurem on té el seu sostre. Pròxim objectiu Londres 2012 en la cita olímpica

Esportclub: Boles de drac

L'anàlisi del cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

8 al dia

8-0 Fora crítiques. 8-0 culé optimista al 100%. 8-0 Hat Trick de Messi. 8-0 dos gols de Villa, que va deixar la gomina a l'àrbitre, el maquillat i engominat Muñiz Fernández. 8-0 Gol de Cesc. 8-0. Messi- Cesc Societat letal. 8-0 gol en pròpia i golàs de Xavi Hernández amb vaselina estil Romario. 8-0. Els toros no són a Pamplona, són al Camp Nou. Barça 8-Osasuna 0.
Com no podia ser d'un altre manera un equip blaugrana havia de fer perdre el Madrid. No va ser el Barça sino el Llevant. I ara què? La crisi viatja al Bernabeu? Mentrestant a l'Espanyol Luis Garcia va marcar dos gols... que van fer perdre als pericos. I és que lexcapità blanquiblau ara al Saragossa va matar un perico amb 2 trets

La llegenda vermella

Amb la victòria d'ahir d'Espanya davant França en l'Eurobasket de Lituània, els de Sergio Scariolo, entren al Hall of Fame de rans seleccions europees que guanyen 2 europeus seguits i són hegemònics. Amb la URSS d'Alexandr Gomelsky o la Iugoslavia de Petrovic s'hi pot sumar l'Espanya de la generació d'Or dels Gasol, Navarro i companyia. Els JJOO de Londres, poden culminar 10 anys de gran èxit pel basquet estatal. Espanya campiona d'Europa. Per cert, us recomano que si aneu per França aquest dies no digueu que veniu de l'altra banda dels Pirineus. A la Copa Davis de Tennis, Espanya va vèncer a França per un global de 4-1 i s'enfrontarà a la final de la competició davant Argentina, que va vèncer Sèrbia

El derbi de la llagrimeta

A la Plana el Sènior del Círcol obria temporada amb un derbi amb Sant Josep B. Més que un partit, en què les emocions estàven a flor de pell. Dos jugadors grocs i liles éren fins no fa massa components del Círcol. Un en Mario Sánchez (ex Sub 21). I l'altre Quim Forteza. Efectivament, germà del jugador del cçírcol Toni, i fill petit del perillós clan Forteza, amb el pare Toni, com a màxim exponent d'una entranyable família de tarats. Per tant us podeu imaginar que els ulls estaven pendents del duel fratricida dels Forteza. El pare amb ulls estravics feia com Johan Cruyff i defensava el petit Quim. El duel el va guanyar a parer meu el Toni. Un partit per cert igualat, de poca qualitat basquetbolístiaca i amb polèmica final, per culpa de la taula d'anotació que no va parar el rellotge quan tocava. Amb 69-69 i 12 segons per jugar, el Sant Josep anota la cistella guanyadora a falta de 2 segons. El rellotge inexplicablament no es para, i no hi ha més opció. Derrota del Círcol i emprenyada històrica dles de Faancesc Castellet
A la mateixa hora que la selecció espanyola passava a la història a l'Eurobàsquet de Lituània, un altre equip del Círcol començava la seva història particular a la temporada 2011-2012. Era el Sots 21 de Basili Bellès i Alfred Surrà, que s'enfrontava al Tiana, en el segon derbi del dia. I us hem de donar grandíssimes notícies. Vam guanyar de 19 punts en un extraordinari partit. Un matx que el va guanyar el col·lectiu: tots van aportar, tots van sumar. Una defensa de gran intensitat combinat amb l'encert en moments claus van desarmar els tianencs. Una victòria que ens omple de moral de cara a compromisos posteriord, i més pensant que encara falta molt de rodatge i que tant sols porten 2 setmanes d'entrenament.Des d'aquí agraïr a tots els que éreu ahir a la Plana mentre mig món estava pendent de l'Espanya-França

Mañicos a dues rodes

A la segona edició del GP de l'Aragó de motociclisme, disputat ahir al Motorland d'Alcanyís, no vam veure res que no sàpiguéssim. A Moto GP victòria amb el casc, la boina, o la gorra del més líder Casey Stoner. A Moto 2 nova exhibició de Marc Márquez, que amb emoció i grans avançamets, guanya i es posa a només 6 puntsdel líder del Mundial Stephan Bradl. I a 125 nova victoria de Nico Terol, amb tercera posició del català Maverick Viñales, beneficiat per la caiguda d'Hèctor Faubel. Res de nou. Pròxima cita al Japó

Un conte de por

D'aquí uns anys els pares explicaran aquest conte als seus fills:
"Hi havia una vegada en un reialme molt i molt llunyà un rei molt bo que es deia Jose. Era tant bo que tothom li feia la punyeta: des d'uns cavallers negres que es deien àrbitres i sobretot un cavaller vestit de blau i grana que es deia Pep i que quan s'enfrontaven sempre perdia. El rei Jose no entenia perquè era tant odiat i es preguntava Porqué.
Un dia que el bo del rei Jose va voler contraatacar, cosa que mai feia, l'ajudant del cavaller Pep, un tal Tito o Pipo -ja no me'n recordo- va i li trenca el dit amb l'ull. Pobre rei...
Al costat del rei Jose hi havia un bufó anomenat Florentino. Era l'únic que el defensava. Al costat del rei, a part també tenia els seus fidels i lleials subdits. Éren tant obedients que molts van canvuiar el sue discurs i la seva manera de fer. Era el cas del guardià de la porta dle reialme de Madrid, el cavaller Iker -que per cert tenia una nòvia molt maca que era trobadora d'una gran empresa de comunicació". Iker era un home amb un discurs propi, que per sort, les encícliques del rei Jose el va fer canviar. A part hi havia el cavaller Sergio- que no tenia moltes llums, i els cavallers Pepe i Marcelo- dos autèntics destralers capaços de matar per defensar Madrid. De tots els súbdits lleial del rei Jose en destacava un: el cavaller Cristiano, un home molt guapo, molt ric i molt bo, però que quan s'enfrontava amb el millor cavaller del reialme enemic sempre perdia, injustament es clar.
I és que el gran reialme de Madrid tenia un gran poble rival, un poble que només vol destruïr-lo, dirigits pel cavaller Pep i el cavaller Leo. Un poble anomenat...."
-Pare-li diu el nen espantat, - quina por de conte. Espero que aquí no passi el que li passa al rei Jose
I el pare, més culer que el pal de la bandera i li diu:
- Tranquil que mentre a Can Barça hi hagi gent amb la cordura del Pep això mai passarà
I el nen se'n va a dormir feliç i tranquil i pensant "Què bé que es viu sent del Barça"

PostData: Joan Carles Navarro, per fi s'ha despertat en aquest Eurobasket. Ell solet s'ha menjat una molt bona i sorprenent Macedònia i ha portat la selecció espanyola a la final del Campionat i als JJOO de Londres. Només una dada: 35 punts. Pim pam pum, la Bomba ha petat

Els colors d'Europa

Ja s'ha disputat la primera jornada de la Lliga de Campions. 32 equips, un sol trofeu, 32 reptes individuals. 6 jornades i 16 partits. 32 maneres de viure el futbol. 32 colors
A Croàcia, el Madrid va abandonar el blanc pel vermell. Però no va abandonar la seva manera de jugar. Ahir més mediocre que mai. Amb el típic pim pam pum, en va tenir prou per guanyar 0-1 i gràcies al Dinamo de Zagreb. A Bèlgica, el València va treure els colors de la cara als seus seguidors taronges, en empatar a 0 al camp del "potentíssim" Genk, una autèntica maria. I a Vilarreal el Bayern de Munich va enfonsar el submarí groc que sembla no aixecar cap. I vam veure un enfrontament entre blaus cels: el Manchester City - Nàpols
En aquesta edició de la Copa d'Europa trobem colors clàssics, com el neroazzurro de l'Inter de Milà, el rossonero del Milan, el Red Devil del Manchester United, el Blue del Chelsea o el blanc amb la mítica ratlal vertical veremlla de l'Ajax. Tenim colors retrobatsque un dia van ser grans com el groc i negre del Borussia de Dortmund (campió europeu el 1996), o el blanquiblau del Porto (campió el 2003). Trobem colors inèdits com el blau cel de l'equip napolità o el blaugrana del Viktoria Plzen txec
Per cert el color de moda en aquesta Champions és, precisament el blaugrana. El Barça, els txecs (que comparteixen grup) i el Basilea (d'on es diu que jOan gamper es va inspirar per fundar el Barça), els tenen en comú.
Trobem colors remplaçats com els blaucel-vermells del Trabzonspor que va substituir el groc i negre dle Fenerbahce, per culpa d'uns escàndols àrbitrals que va afectar a la Lliga turca i que ha esquitxar a gairebé tothom
I finalment trobem colors exòtics com els grocs-blaus de l'Apoel de Nicòsia o els blaus del BATE Borisov
Blanc, negre, groc, blaugrana.... en definitiva, la Lliga de campions, un festival de llum i color

PostData 1: Atenció a la nova perla que va deixar anar ahir Cristiano Ronaldo en acabar el partit entre el Dinamo de Zagreb i el Madrid: "Em xiulen perquè sóc bo, ric i guapo". No és el Crackòvia és la veritat. Visca la humilitat

PostData 2: Sorpresa i de les grosses a l'Eurobasket de Lituània. Anem a pams però. La selecció espanyola va guanyar a Eslovènia de més de 20 punts després d'un inici pèssim i ja està a semifinals on s'enfrontarà a Macedònia que es va carregar "in extremis" a l'amfitriona. A falta de 10 segons l'exblaugrana Vlado Ilievsky va clavar el triple que eliminava els lituans

El Barça paga el "Pato"

A l'estrena de la Lliga de Campions 2011-2012, al campió actual, al Barça li van sobrar 2 minuts: el primer i l'últim. Els minuts en què el Milan va marcar els gols que li van permetre sortir vius del Camp Nou.
La Copa d'Europa d'enguany es va torçar des del xiulet inicial. En 26 segons Alexandre Pato va deixar clavat a Sergio Busquets (incís. No m'agrada Busquets com a central, digueu-me oportunista), per marcar el primer gol. En conseqüència, no vam trigar gens a veure un clàssic del futbol italià: el catenaccio, és a dir, 11 tios al darrere fent muralla.
Al Barça li van sobrar minuts i li va faltar aquell punch, aquell punt, aquella màgia, que diferencia un equip terrenal en un equip diví. El Barça amb el 0-1 va començar a tocar, però no amb aquella rapidesa, amb aquell toc característic. Al minut 35 Messi va fer de navalla suïssa multiusos i va trencar el pany de la porta italiana, per endinsar-se a l'àrea i assistir a Pedro que va empatar. Semblava que havia arribat el que l'Estadi esperava: el Barça de les grans ocasions. Però no va arribar. El Milan continuava inquietant la porteria de Valdés. Sort de l'intervenció de Keita. A la egona part, un llançament magistral de falta de Villa posava un 2-1 que semblava definitiu i faria oblidar el mal joc dels catalans.
A l'últim minut, el mig brasiler Thiago Silva va rematar sol un córner que va significar l'empat a 2.
Que no us enganyin. El Milan no va empatar el partit. Un mal Barça es va deixar empatar. Un altre cop va fer el burro i va fer que un equip mediocre es cregués el millor. Aquest Milan repeteixo és un geriàtric de velles glòries anclades en el passat. La mostra més clara és que els dos gols italians els van fer els dos infermers joves de l'asil rossonero: Pato i Silva.
A part del resultat, una mala notícia en forma de lesió va gelar el Camp Nou. Andrés Iniesta es va trencar per un mes. El retorn del capità Carles Puyol després de 8 mesos KO sembla ser una anècdota
En definitiva un nou empat que emprenya el culé i desconcerta a un malacostumat soci i aficionat blaugrana. Després de 3 anys d'èxit no acceptem un mal partit del Barça. Sisplau només demano paciència i confiança en el Molt Honorable Pep.
En l'estrena de la Lliga de Campions, el Barça va pagar el "pato" d'un mal partit. Segur que sabran corregir-ho. Al Camp Nou Barça 2- Milan 2

Un clàssic d'onze estrelles

Aquesta nit (a les 20:45 TVE1, des de les 19:00 a Rac1), el Camp Nou es tornarà a vestir amb les millors gales europees per iniciar una nova edició de la Lliga de campions, la mítica Copa d'Europa. I ho farà rebent el Milan, un clàssic del futbol europeu en hores molt baixes
Que ningú us enganyi. Cert que és el campió de la Lliga italiana, però no és menys cert que del mític Milan ara nomé sen queda el nom. L'actual conjunt rossoneri és una mala còpia del Milan de principis dels 90 mi 2000 i no cal dir-ho del Milan dels holandesos i d'Arrigo Sachi als anys 80.
L'actual Milan és un geriàtric ambulant que es passseja pels camps, com ànima en pena. Fixeu-vos els jugadors de la plantilla, la majoria dles quals passa dels 30 anys: Zambrotta, Van Bommel, Nesta, Ambrossini, Seedorf, Gattusso (sancionat avui), Inzaghi o Cassano. Molts d'aquests jugaven anys abans que molts de vosaltres sortísssiu de l'ou, de l'úter o vingués la gavina de París (depèn de l'edat que tingueu)
Amb un Barça en condicions normals, afegint a més l'extra de la motivació per guanyar després de la desfeta a Anoeta en lliga, la resistència italiana no hauria de durar mes de 15 minuts. El físic marca molt i una plantilla amb una mitjana de 30 anys es nota. Els únics punts de joventut en aquest casal d'avis anomenat AC Milan són els brasilers Thiago Silva i Alexandre Pato.
A més els homes de Massimiliano Allegri arriben a Barcelona sense la dubla atacant Robinho- Ibrahimovic (lesionat justament ahir). Serem bones persones i pensarem que la lesió és real i que no s'ha volgut escaquejar del judici impecable del Camp Nou. Per no haver-hi no hi haurà ni morbo. Les càmeres no es podran centrar en les mirades entre Pep i l'inventor de "Il filosofo", perquè el suec no hi serà
Torna un clàssic al Camp Nou, 11 Copes d'Europa (7 Milan-4 Barça) sobre un tapís verd, passat, present i futur en una hectàrea de joc. En definitiva un Barcelona-Milan de Copa d'Europa. I torna aquella música, aquell decorat, aquell himne cerimoniós que marca el camí cap a la final de Munich
De Barcelona a Baviera, del Camp Nou a l'Allianz Arena. Comença el camí cap a la cinquena

PostData 1: Ja tenim el primer clàssic servit en el món del bàsquet. A les semifinals de la Supercopa Endesa Barça-Madrid i derbi basc Bilbo - Caja Laboral

PostData 2: Definitivament aquest 2011 és l'any de Novak Djokovic. Ahir en un magistral partit de tennis davant Rafa Nadal, el serbi es va emportar l'Open dels EUA, l'últim Grand Slam de l'any.. Rafa ho va fer tot, però Nole és ara com ara un extraterrestre. Partit memorable. Djokovic pora un balanç aquest any de 74 victòries i 2 derrotes; i en el duel particular amb Nadal, aquest 2011 ja van 6-0. Novak s'ha endut aquetsa temporada 3 dels 4 grans tornejos del Tennis (Austràlia, Wimbledon i USA), només se l va escapar Roland Garros (per Nadal)

Esportclub: Les 4 barres esportives

L'anàlisi dle cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Dies tontos

La barca en què viu permanentment el barcelonisme torna a virar cap al cantó pessimista. Ja tornen els clàssics "Aquest any no", "El Madrid se'ns menjarà" o "menys medalles i més futbol". Un cop més el culé és cruel. I tot per un empat impensable a Anoeta davant la R. Societat. Tot per un dia tonto, uns dos minuts desquiciants, en què el Barça es va desconnectar del camp. Els homes del Molt Honorable Pep no van jugar bé, però en dos minuts ja havia fet 2 gols. A la segona part l'equip va marxar de Sant Sebastià abans d'hora i la Real se'n va aprofitar. El segon gol és un clar exemple del què diem. Villa fa una assistència de llibre... a un rival que ho aprofita per marcar. Al final 2-2, un empat estrany en un dia tonto. Pels qui us entesteu en comparar el Dream Team de Cruyff amb l'era Pep teniu un nou ítem: el mítoc Johan també tenia els seus dies tontos. Mentrestant el Madrid guanya al Getafe, igual que l'Espanyol al Bilbao. I a segona mal moment pels catalans, amb excepció del Sabadell que ho continua guanyant tot. Una reflexió final. Que no us ha demostrat Guardiola al llarg d'aquest 4 anys el què pot fer? Confiança siusplau

A quarts per la porta gran i amb regal de benvinguda

El vigent campiói europeu es va passejar per la segona fase de l'Eurobasket de Lituània i es postula com a mxim candidat a revalidar títol. La selecció espanyola va guanyar amb ofici a Alemanya, va passr per sobre de Sèrbia, i ahir França li va regalar el primer lloc del grup E, no alinenant a Tony Parker i Joaquim Noah, les dues estrelles NBA. Els de Sergio Scariolo van vèncer de 27 punts. A quarts jugaran amb l'Eslovènia de Jaka Lakovic. Pel camí s'han quedat l'Alemanya de Dirk Nowitzky, que deixa la selecció i la subcampiona mundial Turquia

Les noies són guerreres i subcampiones

Diumenge, el Círcol jugava la primera final de l'any davant el BBC a La Plana. En un ambient infernal, per la intensa calor del pavelló, les noies de Jaume Lleal van dominar fins a la mitja part. A la represa, va fer acte de presència un enemic invisible, impecable, però conegut, ja que era el mateix que el de deissabte: la fatiga i el cansament acomulat de 3 partits en 30 hores. Això ho va aprofitar a la perfecció les verdinegres per pujar línies pressionar tota pista i desgastar més les jugadores.
S'ha de dir però, que en tot moment, el Círcol va plantar cara en tot moment, fins i tot en els moments més durs de la final. Un subcampionat amb regust més dolç que agre. Sí es va perdre, però la imatge va ser excel·lent i pressagia grans coses. Un nsubcampionat que també van guanyar les dues Clares de l'equip, que no van poder jugar per lesions. La Giol amb un microtrencament que no hauria de tenir més complicacions. Qui malauradament va prendre molt més mal va ser a la Clara Navarro. La jove de l'equip es va lesionar els lligaments creuats en una jugada desafortunada, en el partit de Minguella. Des d'aquí una forta abraçada, i una ràpida i satisfactòria recuperació.
Les noies són guerreres... i Subcampiones
L'alegriia del cap de setmana ens ve des de les eliminatòries per jugar a Preferent a la categoria infantil. L'equip A d'Adrià Puente va aconseguir l'objectiu marcat. Tot i la derrota ahir a Vilafranca l'equip passa a la lliga Preferent. Felicitats. A part de la classificació m'agradaria destacar però l'afició. El juagdor número 6 que es va desplaçar en massa a Esplugues i al Penedès per animar als seus en el seu objectiu. I ho va fer amb tot l'arsenal de banderes, botzines i artilugis varis. Un cop més van convertir els camps en autèntiques pistes gregues en el bon sentit de l'expressió
Finalment una alegria indirecte. La setmana passada el Cadet A no va poder aconseguir a la pista l'objectiu de jugar a Preferent, però la renúncia d'un dels 3 participants a la lligueta prèvia fa que els de Ramon Cuñé juguin a la màxima categoria. Felicitats
I la setmana que ve comencen els primers campionats de lliga a les diverses categories del bàsquet català. Des d'aquí tota la sort del món als jugadors, entrenadors, delegats i afició dels equips que composen aquesta santa casa que és el Círcol Catòlic de Badalona

Ciao Europa, Hola Kàiser

Ha ressucitat el mite més gran de la F1. Torna Michael Schumacher en estat pur. El mateix que fa dos curses li deien jubilat, acabat i inútil total. Quantes boques va fer callar ahir el Kaiser, a Monza, al GP d'Itàlia, la prova final al continent europeu. L'exhibició de l'alemany va ser antològica. Va desquiciar els McLaren de Lewis Hamilton i Jenson Button, a qui els hi va costar molt avançar. Gran Michael i també molt gran Jaume Alguersuari que va acabar setè,e n la millor cursa de l'any. Per cert que va guanyar un altre cop Sebastian Vettel. Però això ja no sembla notícia...

El oso el madroño... i el bisó

Ahir pel Paseo de la Castellana de la Capital del reyno, corria un bisó exhultant. Es diu Juanjo Cobo, i és el nou campió de la Vuelta 2011. L'última setmana de ronda ciclista va ser frenètica. Dimarts es va carregar el català Joaquim Rodríguezz i fins dissabte no es va acabar de dirimir la lluita per la victòria entre l'espanyol del Geox i el kenià-britànic de l'Sky, Chris Froome. Finalment el bisó, com l'apoden va guanyar la partida i va entrar al circuït final de Madrid amb el mallot vermell final de campió. Un mallot per cert que va regalar al Príncep Felip, per goig i gaudi dels aficionats. Hi ha coses que no canvien

El Dia de la Marmota

Quan arriben aquestes dates, tinc la mateixa sensació que Bill Murray a la pel·lícula "Atrapat en el temps". Murray fa d'un home del temps de la tele que misteriosament cada dia repeteix exactament els mateixos gestos, paraules i fets que el dia anterior. I per molt que ho intenta variar no ho aconsegueix.
Doncs bé, en dates de l'11 de setembre (català), crec viure en un Dia de la Marmota constant. Els catalans ens queixem i sortim amb banderes cridant visca Catalunya i maleïnt la mala sort de pertànyer a un lloc que no ens enten. Parlem molt però fem poc.
I al món de l'esport passa al mateix. Ens benegloriem de les Federacions que tenim reconegudes internacionalemnt i ens planyem i demanem a ves a saber qui que ens deixin jugar a futbol o bàsquet amb les mateixes condicions que el germà espanyol, francès o togolès. Parlem molt, fem poc i plorem massa
Un missatge als polítics: no creuen que en els moments que estem vivint, no ens hem de centrar en el què més importa ara (trobar feina a qui no en tenim i sortir de la puta crisi), i deixar-nos de vanalitats com és en definitiva l'esport? Per què sempre que una Federació Esportiva PRIVADA, quan vol entrar a formar part del Gran Germà Internacional, heu de sortir vosaltres a dir que no? Quin mal us fa? Teniu por potser, que un dia, la part, com dieu vosaltres, guanyi el tot? Siusplau, si us digneu a contestar-me, no em digueu que ho feu amb el típic, suat, retrògrada i anacrònic "España es una".
En fí i mentrestant els catalans cornuts i pagar el beure. Un cop més diumenge, cridarem, plorarem, reivindicarem... i res més, no actuarem, com sempre. Molt per no res. Un any més, el mateix de sempre. Buff... espelma bufada. Per molts anys catalans. Visca Catalunya, visc a Catalunya

PostData 1: Ahir al Parlament de Catalunya va viure el seu primer acte de la Diada 2011, l'entrega de la medalla d'Honor de la institució. Aquest honor va caure a mans de Josep Guardiola i Sala, el Pep, l'entrenador del Barça. I un cop més ens va fer emocionar, vibrar i gaudir amb les seves paraules. Va xerrar del que més li agrada, i possiblament del que només sap fer, de futbol. I ho va fer amb la mateixa passió que cada cap de setmana transmet a la banqueta de l'Estadi. Van ser 11 minuts d'un discurs impecable i per passar als col·legis a partir del 12 de setembre. Gràcies Pep i felicitats. Us enllaço el discurs
Discurs de Pep Guardiola al Parlament de Catalunya

PostData 2: A l'Europeu de bàsquet, Espanya ha donat una lliçó davant Sèrbia, i s'ha près la venjança de l'any passat en què Milos Teodosic va clavar un triple impossible (estil Èric Balaguer) que va eliminar la Roja dle Mundial de Turquia. Només una dada 84-59. Cal dir res més. Més bàsquet. I és que demà les noies salten a la pista a la Copa Badalona. Jaume Lleal debutarà com a tècnic del Sènior femení amb un doble enfrontament amb Mingeulla (11:00) i Llefià (17:00). Molta sort amigues. Ens veiem demà a la Plana

S'ha acabat el bròquil

S'ha acabat el bròquil a l'Eurobasket de Lituània. S'han acabat les pseudocostellades que acaben en pallisses, els partits de solters contra casats, i el més important s'ha acabat l'hora d'amagar les cartes. Sobretot s'ha d'acabar amb els partits patètics i estranys com el d'ahir de la selecció espanyola amb Turquia (on va perdre fent un 2-16 a l'últim quart) si volen revalidar el títol.
I és que demà comença la segona fase de l'europeu més llarg de la hiatòria, gràcies a que s'ha ampliat el nombre d'equips per colar a Itàlia. Han passat a la segona ronda tots els favorits. Croàcia és la primera selecció gran que cau a les primeres de canvi, a part d'Itàlia, si és que la considerem a hores d'ara gran.
Ara l'Eurobasket es redueix a 12 seleccions, agrupades en dos grups de 6 formats pels 3 millors de cada grup inicial (A+B= Grup E; C+D =Grup F). 2 particularitats: d'una banda les victòries anteriors s'acumulen i, per exemple en el cas espanyol, amb 2 victòries passaria a la ronda següent, de l'altre, encara que estiguin al mateix grup, els equips del mateix grup inicial no es poden enfrontar. Perquè ens entenguem, tot i que al Grup d'Espanya hi ha també Lituània i Turquia, no es poden enfrontar ja que ja ho havien fet a la primera fase; i per tant només jugaran amb França, Alemanya i Sèrbia (els classificats del grup B).
I és que com podeu deduïr els amants de l'esport de la cistella, el grup E, és el més complicat, ja que s'agrupen 3 seleccions amb quantitat de gent de l'NBA: Espanya amb 6 jugadors NBA (els Gasol, Calderón, Ricky, Rudy, Ibaka), França, amb 2 (Tony Parker i Joachim Noah), i Alemanya amb 2 més (Dirk Nowitsky, l'MVP amb Dallas l'any passat i Crhis Kamman). A més hem de tenir en compte sempre a l'amfitriona Lituània, que voldrà pescar en aigües tèrboles.
Al grup F la cosa sembla més clara: Rússia i Grècia són les grans favorites.
Passen a quarts els 4 de cada grup. Dit això aquíi teniu els grups de la segona fase de l'Europeu amb la classificació inicial fruït dels resultats acomulats a la primera ronda. Tots els partits es jugaran a Vilnius, al camp del Lyetuvos Rytas, a la millor instal·lació del bàsquet europeu
Fora bromes: es busca campió europeu

Grup E
                                 Partits        Punts             
1. França                     2                  4
2. Sèrbia                      2                 3
3. Espanya                   2                 3

4. Turquia                    2                 3

5. Lituània                    2                 3
6. Alemanya                 2                 3

Grup F

1. Macedònia               2                  4
2. Russia                      2                  4
3. Eslovènia                  2                 3 
4. Grècia                      2                 3
5. Geòrgia                    2                 2
6. Finlàndia                   2                2

PostData: També s'acaba el bròquil en el futbol estatal. Tots els clubs de la Lliga menys Barça i Madrid es reuniran per posicionar un front comú contra els drets televisius que es cobren i que majoritàriament s'emporten els grossos. Creuen que amb un repartiment mes equitatuiu s'acabaria aquest monopoli de 2 que és la Lliga espanyola

Esportclub: No futbol, no cry

L'anàlisi del cpa de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub
 
Agermanats per la cistella

Aquest cap de setmana, i durant el següent, Badalona i Lituània estaran agermanats pel bàsquet i per un objectiu comú: una Copa
A Panavezys, Lituània, una de les seus de l'Eurobasket, la selecció espanyol va de més a menys. Ahir davant l'amfitriona va fregar la perfecció, ja que durant la primera meitat va acabar amb 62 punts, tot un rècord. Sembla que els d'Scariolo han posat la direccte i semblen im`parables ca a l'or 
I a Badalona cap de setmana d'inauguracions, més concretament el dissabte. I és que la secció de bàsquet del Círcol va começar a jugar els seus primers partits oficials de la temporada
Cronològicament, d'una banda el Sènior masculí va estrenar temporada en els quarts de final de la Copa Badalona. Malauradament ham de lamentar la primera derrota de la temporada davant del Llefià, i per tant va quedar eliminat de la competició a les primeres de canvi. Els homes de Francesc Castellet arribaven a La Plana, amb baixes sensibles com la dels pivots. De fet només va jugar un pivot nat, i vam improvisar amb el que teníem, a més de la incorporació de Jaume Lleal, el qual celebrava aquell dia el seu aniversari. De fet veient el primer quart no es veia que el Círcol anava mermat, el va guanyar d'una manera clara i amb bon joc. A partir del segon quart però les coses es van anar torçant. Els del barri del sud de Badalona van anar retallant diferències fins fer que el partit agafés emoció fins l'últim instant. A falta d'un minut pel final del matx, amb un a sota el marcador, Jaume Lleal va tornar a fer una de les seves passades estil futbol americà per donar aventatge als catòlics. Posteriormant vam cometre una falta que els visitants van transformar en forma de 2 tirs lliures. Quedàven 5 segons, el Círcol perdia d'un i, va haver temps mort a la pista. A la represa, l'última bola dle partit, la que podia haver canviat el signe del partit, es va perdre, propiciant l'eliminació del nostre equip.
Després del debut del Sènior, l'activitat es va centrar a cent metres de la Plana: a la pista Parroquial del Sant Josep, l'escenari del segon partit de les fases de preferent de la categoria Junior entre el Círcol i el Sant Gervasi. Allà on normalment impera els colors grocs i liles del Sampep, vosaltres l'afició, el jugador 6 vau convertir el santuari de Sant Josep, en un temple blanquiblau. Com sempre, no vau tornar a fallar per empènyer el Círcol a assolir un nou repte. Després de la derrota ajustada el dia anterior davant el Sant Josep, el Círcol havia de guanyar als barcelonins per tenir opcions a jugar aquesta temporada amb els grans de la categoria. I veient la primera part, semblava que l'objectiu dels homes d'Andreu Lladó, Adrià Puente i la delegada Clara Navarro, era possible. Van córrer, van lluitar per cada bola i es van literalment trencar la cara pel partit. Veure aquells 5 nanos a la pista era veure 5 Andreus Lladós. A la segona part, però el matx es va torçar i, majoritàriament, la culpa no va ser dels jugadors del Círcol. Una sèrie de decisions arbitrals, diguem-ne controvertides, va acabar de desquiciar a jugadors, cos tècnic i fins i tot al públic, que estava més pendent dels de grís que una altra cosa. Al final el Círcol va perdre, però el marcador no reflecteix la veritat absoluta. L'endemà a Cornelà, el Círcol no va poder fer res davant d'un Mataró superior en totes les facetes físiques i tàctiques.
Per cert hem d'esmentar l'enorme esforça que va fer el tècnic Andreu Lladó, que durant tot el cap de setmana va estar aflígit per unes angines. Tot i això va voler estar al costat dels seus nens en el primer repte de l'any. Si ens permeteu la comparació, el que va fer Lladó és símilar al què va fer Pep Guardiola en el partit de Lliga amb el València quan va estar afectat per la lumbàlgia produïda per una hèrnia discal
Sabem que no és cap consol pels components del Junior A que llegiu això, però veient jugar aquets equip, l'entrega que va donar, podem pressagiar que a Territorial la poden fer molt grossa. Els Callau, Otger, Xescoi companyia, imposen molt respecte a la resta de rivals. La temporada promet.
I per ofegar les penes de la tarda que millor que assistir a la reobertura del nou Bar del Círcol, regentat entre altres per dos components de la secció de bàsquet: el Ramon Pasquina i el Jordi Forcada. Una festa completa amb barra lliure i cervesa directe de barril. Una gran nit. Molta sort als amics del Bar, que us acompanyaran també a tots en les vostres gestes a la pista de bàsquet

Va per tu Tommy

Aquest cap de setmana s'ha disputat una nova cursa del Campionat de motos a San Marino, justament un any després del fatal accident que i va costar la vida al japonès Shoya Tomizawa. En certa manera el nipó també va córrer ahir. En Moto GP victòria de Jorge Lorenzo, amb Dani Pedrosa segon i Casey Stoner tercer. A Moto 2 nova exhibició del cerverí Marc Márquez, que està només a 23 punts del líuder, l'alemany Stefan Bradl. I a 125 soprenent i estranya cursa que va guanyar Nico Terol. A la penúltima volta, el francès Johann Zarco avança el valencià Però a l'última incomprensiblament afluixa el ritme i perd la cursa a la línia de meta
Per cert un altre protagonista d'ahir va ser Wayne Rainey. 18 anys després dl terrible accident que el va deixar paral·lític, el genial pilot nordamericà va tornar a l'escenari on li va canviar la vida
Més motos i alegries pels catalanas. Toni Bou és per 10ena vegada campió del món de Trial per davant del també català Adam Raga. I Carles Checa està a punt de guanyar el Campionat Mundial de Superbikes

Futbol... de mans

Els qui anyoràveu el futbol, sàpigueu que ahir es va disputar un Barça Atlètic de Madrid. Bé sincerament, no parlem de futbol, sinó d'hambol. I és que ahir a la Plaça de toros de vistalegre es va disputar la supercopa d'Espanya entre els dos millors equips de l'ASOBAL, el Barça Intersport i el BM Atlètic de Madris (ex Ciudad Real). Després de 20 anys va tornar un clàssic de l'hambol. El partit va tenir poca història. Els castellans van guanyar amb rotunditat. Els de xAvi Pascual es van esborrar literalment del parquet. A més el porter hispanocroat de l'Atlético, Arpad Sterbik, va parar el 50% dels llançaments culers.
La tarda pels culers, va començar malament amb la derrota del Barça de Futbol Sala en la final de la Supercopa davant Inter Movistar (4-3). L'únic equip culé que es va salvar va ser el Barça B de futbol que va guanyar 0-4 al Cartagena, amb el debut extraordinari del jove de 15 anys Älex Grimaldo . Per cert, el recent ascendit Sabadell continua donant alegries a Segona A guanyant al Vilarreal B. Els vallesans encara no saben que és perdre a la categoria de plata del futbol

La sentència de l'Angliru

Com era d'esperar la muntanya va sentnciar la Vuelta 2011. El mítoc port asturià amb rampes del 23% va acabr de dirimir les coses a la ronda espanyola. Ahir en l'etapa reina victòria i liderat pel càntabre del Geox Juanjo Cobo. Molt han de canviar les coses perquè la setmana que ve a Madrid, el corredor espanyol no acabi de vermell la Vuelta. El gran favorit el català Joaquim Rodriguez esta a 4 minuts del líder

Medalla d'or en decepcions

Els organitzadors del mundial d'Atletisme d eDaegu 2011 deuen estar emprenyats com mones. Esperàven rèords i grans victòries i s'han endut castanyes. Els grans favorits de la competició van fallar: Usain Bolt en els 100 m, la rússa Yelena isinbayeva, en el salt de perxa, la croata Blanka Vlasic en el salt d'altura i l'etíop Kenenisa Bekele en els 10000m. També decepció en la delegació espanyola, que va fer el pitjor Mundial de la història. Només una medalla, la de bronze de la catalna Natália Rodriguez en els 1500.
Va ser el Mundial d'Oscar Piastòrius, l'home bionic de les pròtesis, que va aixecar la polèmica
Una única alegria pels coreans. el rècord mundial de Jamaica en el relleu 4x100

El mercat de Calaf

Els clubs de futbol són com els nens quan tenen deures. Sempre ho deixen tot per l'últim moment. I ahir, dia final del mercat de fitxatges d'estiu, és un clar exemple. Ahir fins a les 12 de la nit tots van anar a córrer cuita per fitxar o despendre's de jugadors.
El Barça, és un dels pocs clubs que tenia els deures fets de fa dies. Ja ho sabeu. Cesc i Alexis són les 2 altes de l'equip, a part de l'ascens al primer equip de Fontàs i Thiago. A més s'ha desprès de Bojan (a la Roma), Hleb, Keirrison i Henrique.
A Madrid, el nou projecte Mourinho, vol reflotar la casa blanca amb 5 fitxatges nous: els turcoalemanys Sahin (Borussia Dortmund) i Hamit Altintop (Bayern Munich), l'experico Calejón, el portuguès Coentrao (Benfica) i el francès Raphael Varane (Lens). A més s'ha desprès de 3 homes condemnats a l'ostracisme de Mou: Pedro León (que torna al Getafe), Gago (Roma) i Drenthe (Everton)
A l'Espanyol, la banda sonora de l'estiu és sens dubte "L'hora dels adeus" Ha estat un estiu mogut amb l'adeu de De la Peña (retirat), D Garcia i Coro (Girona), Javi Chica (Betis), i sobretot les sorprenents d'Osvaldo (Roma) i Luís Garcia (Saragossa), a qui li ha durat la capitania un mes. Molts adeus i alguns holes com el del mexicà Héctor Moreno, l'argentí del Getafe Juan Albin, el retorn després de cessió al Milan de Dídac Vilà i les 2 incorporacions d'última hora, el sevillista Romaric i Walter Pandiani. El rifle torna a Cornellà
El mercat al futbol espanyol ha estat marcat pels calers del propietari àrab del Màlaga. Van Nistellroy, Cazorla, Joaquín o Toulalan, són les noves joguines de l'equip de Manuel Pellegrini.
La resta del mercatto internacional, evidentment, també ve condicionat pels petrodòlars. I aquí hem de parar atenció al Manchester City, a qui entre altres a fitxat al crack de l'Atlètic de Madrid Kun Agüero i a Sami Nasri de l'Arsenal. L'estiu ha mermat l'Arsenal i l'ha posat al seu lloc. La dependència de Cesc i Nasri era massa.
L'altre equip anglès amb un multimilionari excèntric, el Chelsea, vol tornar a les sendes de la glòria fitxant al successor de José Mourinho, André Villas-Boas, l'extècnic del Porto. Roman Abramovic, el rús propietari dels bleus, vol que amb la mateixa filosofia implantada per mou a Londres es torni a guanyar títols. Amb Vilas Boas ha arribat el valencianista Juan Mata. Per cert, el Porto a part de Vilas Boas també s'ha acomiadat de la seva gran estrella, el colombià Radamel Falcao que marxa a l'Atlètic de Madrid
Els colchoneros també han perdut una estrella, el porter David De Gea que marxa al Manchester United.
A Itàlia, el calcio s'ha revolucionat amb l'arribada de Luís Enrique (exentrenador del Barça B) a la Roma. Vol fer que l'ultradefensiu futbol transalpí es converteixi en ofensiu. I ho vol fer amb fitxatges com Bojan, Osvaldo, Gago, o Miralem Pjanic, ex de l?olympique de Lió, 'infaust recorsd pel R. Madrid, ja que un gol seu el va eliminar de la Champions 2010
Finalment parlem del fitxatge estrany d'aquest mercat d'hivern. Sens dubte. Samuel Eto'o fitxa per 40 M€ per l'Anzhi rus, un equip de la zona mitja baixa de la lliga russa. Suposo que cobrar 5 kg per cada una de les 3 temporades que jugarà té el seu pes. El relleu a l'Inter serà l'altre punta de l'Atlètic de Madrid, Diego Forlán
31 d'agost final del mercatto futbolístic d'etiu. Tanca el mercat de Calaf

PostData 1: Segons va avançar ahir TV3 José Mourinho deixarà el Madrid al final d'aquesta temporada per fitxar pel projecte del París Saint Germain francès, equip propietat d'una societat de Qatar

PostData 2: Segona victòria de la seklecció espanyola a l'Eurobasket de lituània, davant Portugal. El seu rival, Portugal, ha exigit poc als de Sergio Scariolo. Demà nou sparring, la Gran Bretanya

PostData 3 Arriba per fi la primera medalla espanyol als mundials d'atletisme de Daegu. És la de bronze guanyada per la tarragonina Natàlia Rodríguez als 1500 m