Les 6 diferències

Demà dissabte, al Palau Blaugrana, torna la primera competició oficial de l'any en el bàsquet: la 31ena Lliga Catalana. Penya, Manresa i Girona volen agafar el testimoni del Barça, l'actual campió del torneig. Una Lliga Catalana que com sempre s'esperava amb ganes la seva arribada; tot el contrari de la Copa Catalunya de futbol, competició que encara no té campió de 2009 (l'1 de desembre a la Nova Creu Alta de Sabadell, es farà un triangular Barça-Espanyol-L'Hospitalet per saber el campió) i que fa més nosa que servei.
Perquè dos competicions que porten el mateix nom (lloable en el cas del bàsquet; lamentable en el futbol), provoquen sensacions contradictòries? Entre altres raons aquestes:
La directiva: Mentre al bàsquet ja fa més de 25 anys que mana Enric Piquet (quantes coses li deu el bàsquet català a aquest home que enguany deixarà la presidència de la Federació), en el futbol, els seus dirigents, no duren més de 2 anys i a sobre es barallen.
Les dates: Mentre que en el bàsquet, se sap quan es disputarà la Lliga Catalana (mitjans de setembre, abans de la Supercopa), en futbol és una incògnita i sempre està pendent del que diguin Barça i Espanyol
El format: Claríssim en el bàsquet (des de fa anys 2 semifinals i final al mateix cap de setmana), en el futbol, mai se sap (desde triangulars a semifinals fins a final a partit únic entre els 2 grans). En definitiva, un caos.
Els jugadors: En ser a prop de l'inici de l'ACB, els equips de la Lliga van amb tots els efectius i els jugadors s'ho deixen tot a la pista per guanyar-se un lloc al cinc titular de la temporada. Aixo assegura espectacle. En el cas del futbol, com que no se sap mai quan es jugarà i a sobre cau enmig de lligues o Champions, els equips van amb tots els del filial i els fan passar per l'equip A. Això crea desafecció
L'escenari: Palau Sant Jordi, Blaugrana, Olímpic o Congost, pistes mítiques del bàsquet català. En el futbol, una bona iniciativa de viatjar per camps modestos del país, es veu espatllada per tenir que jugar en camps de gespa artificial, gens habitual pels grans i focus segur de lesions greus. Per això és díficil veure jugar a Messi al Municipal de Palamós o a Sant Carles de la Ràpita.
Però sobretot la gran diferència entre la Lliga Catalana de bàsquet i la Copa Catalunya de Futbol és la creença . Els del bàsquet creuen en la màxima competició de la Federació Catalana, els del futbol, estan més pendents de la pela que de l'esport. La Copa Catalunya de futbol morirà d'inhinició perquè al final ningú la voldrà jugar.
Dissabte, doncs, Penya-Girona i Barça-Manresa obriran el foc en la primera gran cita del bàsquet. El Barça, amb un pressupost astronòmic i amb la mateixa base que li va fer guanyar-ho gairabé tot, és el gran favorit, en la semifinal davant l'Assignia Manresa i evidentment de la competició. A la primera semifinal, una penya nova ha de guanyar fàcil a un reformat Girona, campió de la Lliga Catalana LEB (l'antic Valvi, Akasvayu o Sant Josep es va ajuntar amb el Girona de futbol per tal de salvar ambdós de la fallida). El Manresa, (amb els reforços de Majsterovic i Àlex Hernàndez) intentarà donar una campanada, quasi impossible, davant el Barça que només s'ha reforçat amb Kosta Perovic.
El primer Barça Penya de la temporada sembla servit. Serà el primer clàssic català oficial de Jordi trias contra el seu ex-equip.
Torna el bàsquet de clubs a les nostres vides. El bàsquet català surt a prendre una gran Copa