Benvingut al món real

Carta oberta a Sandro Rosell

Benvolgut president/empresari

Avui fa 100 dies que el propietari màxim del Barça, el soci, et va triar com a president del club. I és el moment després dels 100 dies de gràcia de fer balanç a la teva gestió.
Després d'una transició modèlica (conceptes antagònics a Can Barça), la primera mesura que vas prendre va ser anar a demanar perdó al president d'Extremadura perquè un dia Joan Laporta li va dir imbècil. No calia. Si algú havia de demanar perdó era Laporta. Un cop assentat a la poltrona Johan Cruyff et retorna la presidència d'honor, amb la mateixa desídia en què el profeta ho fa tot. Durant aquests 100 dies t'has dedicat a extirpar del club qualsevol cèl·lula de laportisme que et fes nosa, per molt que la gestió de l'expulsat hagi estat impecable (no parlo evidentment de Joan Oliver). No és original la teva mesura, tots els presidents ho han fet. Però com que t'has dedicat durant cinc anys a preparar l'assalt al tron culé, presidit pel teu exàmic Jan, sembla un acte de venjança més contra qui et va fer fora i la gent que li dóna suport.
Durant aquests 100 dies sembla que no t'hagi quedat clar que el Barça és una empresa de la qual se'n beneficien tots els 170.000 socis que cada any paguen religiosament el seuu carnet; i no pas un negoci per fer content els teus amics. Em refereixo a la visita de la selecció del Brasil a Can Barça, per jugar a porta tancada un partit amb el Barça B. Molt estrany i sospitós. O pactar un partit de rugby de l'USAP de Perpinyà al Camp Nou, a l'abril, en plena lliga en dansa. Tant català com inoportú.
Esportivament has sigut llest, no tocant la pera al Pep i no entrant al vestidor, com feia Nuñez. Tot i això, Sandro, en 100 dies ja ha fet un dels negocis més ruïnososque es recorden a Can Barça, amb la venda d'Zlatan Ibrahimovic al Milan per 24 quilos (que es rebran l'any que ve), quan vam pagar 40+ Eto'o. Ni Joan Gaspart ho hauria fet pitjor (tot i que la venda de Figo al Madrid també té tela). Vas convidar a Ronaldinho, al Gamper, perquè el soci i seguidor del Barça l'acomiadés com cal. Punt positiu si no fos que semblava més un missatge cap a Laporta, per haver-o acomiadat del Barça, que un homenatge a un dels millors jugadors del club, que va claudicar de seguir fent història.
Per últim, t'has ficat en política, cosa que vas dir que no faries. En l'últim Congrés de Penyes et vas passar els Estatuts del Barça pel forro dels calçotets. El Congrés el vas fer en castellà "per respecte els que venen de fora". Molt maco. Llàstima que hi havia traducció simultània i que els Estatuts diuen que la llengua oficial del FC Barcelona és el català.
No tot és negatiu en la teva gestió. Bravo pel codi ètic. Això si amb rerefons de venjança a Laporta.
Ja has fet 100 dies i preparat perquè qualsevol decisió que prenguis serà vista amb lupa. I és que ningú va dir que fos fàcil ser president del Barça. Com el títol del teu llibre Benvingut al món real. Sort en el futur.
Firmat, un escèptic