Efectes secundaris

El virus FIFA torna a atacar el futbol mundial i el Barça ha rebut de ple l'impacte. Tot l'equip repartit per mig món i els que queden, més que entrenar ajuden a la portera del club (encara hi és la mítica portera de Nuñez?) a netejar els vàters del Camp Nou.
Un cop més, el club s'emprenya, però calla, no fa res i tremola perquè ningú no prengui mal.
El gruix d'internacionals blaugranes estan amb Espanya on van disputar un partit contra la totpoderosa Liechtenstein (totpoderosa com a paradís fiscal; una maria futbolísticament parlant) amb 0-4 final i, jugaran a l'Argentina un amistós que fa més nosa que servei.
Encara queden 7 dies per tornar la Lliga i el viirus ja s'ha carregat Puyol, Jeffren i ha deixat tocat a Iniesta.
Un cop més queda el dret a la pataleta, però ara ja no es pot fer res. Abans si, arano. Fins quan el Barça, com a gran perjudicat, cobntinuarà cedint els seus cracs per jugar patxangues? (ahir era oficial, però era necessari anar amb tots els del Barça?) Quan deixaran els clubs de pensar més en la pela que en la pilota? No és díficil: Oleguer Preses es va negar a jugar amb l'espanyola, i tot i les crítiques, sempre moderades, de la caverna mediàtica espanyolista, que diria Joan Laporta, titllant el gest de separatista i nacionalista, no es va acabar el món.
Poso com a exemple la selecció espanyola, però la crítica és extensible a totes les seleccions ( Jorquiera es va trencar per 6 mesos en un Euskadi - Catalunya).
I mentrestant, el Rosell empresari, no president d'un club on els socis et voten perquè governis, porta a Barcelona els seus amics del Brasil, per jugar amb el Barça B. Cal? Quan cobrarà el club?
En fi, que per molt que ens queixem, tot seguirà igual, perquè la pela és la pela. Efectes secundaris de tenir els millors jugadors del món.