Si la barqueta es tomba...

4art manament del Manual del Culé.

L'estat d'ànim del culé vindrà determinat pels resultats més recents, independentment de la trajectòria..

Imagineu-vos que una barca navega tranquilament, amb el mar en calma i un sol espaterrant. Un viatge plàcid que fa temps que dura. Tothom content. De cop i volta, una petita onada fa trontollar la barca. El cel s'ennovula.
El passatge s'inquieta i pensa que ja no tornarà a trepitjar terra ferma.
Aquesta metàfora de la barca serveix per descriure la idiosincràcia del soci i seguidor del Barça. Quan guanya l'equip, el soci és indestructible, no hi ha res que l'aturi. Però quan perd l'equip, l'optimisme culé disminueix, a nivells de catastrofisme extrem, gairebé d'hara-kiri col.lectiu.
Fa una setmana, amb l'exhibició del Barça a Màlaga, l'equip assolia el zenit del futbol. Res es podria comparar. A 18 punts del Madrid. El Barça és l'hòstia amb patinet. Tot el passatge de la barca culé encarada al cantó optimista.
Però ve l'onada. Un empat a 2 amb el Màlaga, Víctor Valdés diu que fot el camp i el Barcelona perd a Sant Sebastià, mentre el Madrid humilia el València. Setmana horribilis. El soci s'espanta, esgota els Dodotis, i torna a no sumar. El passatge de la barca culé es tira al cantó pessimista.
Sense l'aura i el guia de Pep Guardiola, convertit en una espècie de Moisès que ens guia a la Terra Promesa, el barcelonisme torna a agafar tics que semblàven oblidats.
Ja hi tornem a ser. No importa els 14/19 títols en 4 anys. No importa que el Barça perdés el primer partit de lliga a la vintena jornada, que estigui a 15 punts per sobre de l'etern rival, el Madrid... ara només importa que el Barça va perdre i que la foscor torna a estar instal.lada al Camp Nou.
El soci blaugrana és com Woody Allen: hipocondríac. Li fa mal la cama i es pensa que li tallaran. Poc importa l'històric. Viu permanentment en l'estressant present.
Però una altra característica és que el culé és emocionalment inestable i es canvia de pensament com qui es canvia de calçotets. Això vol dir, que quan torni a guanyar, el més habitual, tornarà a sentir-se immortal.
La barca culé continua navegant.

PostData: Ja tenim el primer partit del Barça a l'hora del vermut. Diumenge 10 de febrer a les 12:00 al Camp Nou, Barça-Getafe