El Pere recull el Jordi i se'n van al Camp Nou. Com sempre. Hi ha partit i mai se n'han perdut cap des de fa 30 anys. En tenen 40. I van xino-xano. Dos veterans socis del Barça de Les Corts a 5 minuts a peu de l'Estadi.
- Saps lo del Guardiola, oi? - diu el Pere.
- Si, clar. Estic molt d'acord amb la decisió. Pel planter, els dirigents són exfutbolistes... - respon el Jordi - un dels 100000 entrenadors de futbol del Camp Nou
- Va, què dius? S'ha cagat a les calces. Com que no vol veure Mourinho a la Premier, ha triat el Bayern - respon un altre dels 100000 entrenadors que omplen en cada partit el Camp Nou.
I així, arriben a l'Estadi. Avui hi ha partit.
- I què el Màlaga?
- Avui ens els passem per la pedra.
Asseguts a tribuna, s'inquieten. Thiago i Pinto es mengen la pilota. 0-1. Gol del Màlaga.
Cares de sorpresa. "Com?" pensen. Gol de Messi. 1-1. En Pere i en Jordi respiren tranquils.
- Ja està. El típic ensurt. Ara ens els mengem - diu l'optimista Jordi
- Encara patirem - diu el Pere, el pessimista, l'altra cara del barcelonisme
Gol de Puyol. 2-1.
A la segona part, el Màlaga ataca. El Jordi no ho veu tant clar. El Pere fa cara de "Ho veus?"
Un jugador del Màlaga és expulsat. Buf alleugeridor. S'ha acabat? Doncs no. El Màlaga empata. I final 2-2, a l'anada dels quarts de Copa. Si el Barça vol enfrontar-se al Madrid a les semis de Copa haurà de guanyar a Màlaga la setmana que ve.
En Pere i en Jordi marxen a casa, a sopar, i convençuts que es remuntarà. Com han canviat les coses.
- Pere, tu creus que li anirà bé al Guardiola a Alemanya?
L'ombra del Pep segueix sent molt llarga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada