Mal regust

"El Barça empata a 1 al Bernabeu en l'anada de les semis de la Copa del Rei". El titular, cert, pot induïr que és bona notícia. Primer, per marcar fora de casa en l'eliminatòria. Segon, perquè empatar, i amb gols, al camp del Madrid ha de ser bo.
I si, és bo. Però, la realitat, un cop més, deixa als culers amb un regust amarg.
El Barça va ser l'únic que va proposar futbol, a la gespa de Chamartín. Un Barça abocat a l'atac, sense sort, a l'hora d'encarar la porteria del debutant Diego López, relleu d'Iker Casillas, i de pas botxí d'Adán, el porter suplent blanc, que ja s'ha comprat un coixí, per la banqueta. La falta de punteria del Barça explica en part l'amargor. Es va perdonar massa
Mentres, el Madrid va estar esperant al darrere, per sortir a la contra. Però Cristiano i companyia es van trobar amb un José Manuel Pinto pletòric a la porteria i una defensa colossal.
Un Madrid, que va soplir perfectament a Pepe, fent una nova versió de Jack l'Esbudellador, amb entrades fora de lloc de Xabi Alonso o Arbeloa. Vaja, que va fer el de sempre.
A la segona part, el Barça va tocar cuixa, amb el gol de Cesc. Va ser a partir d'aquell instant que el Madrid va fer alguna cosa. Rafael Varane, el central francès blanc, va completar un partit perfecte amb el gol de l'empat.
El Bernabeu va poder respirar tranquil, igual que els seus lavabos, que desitjaven a crits, un canvi. El Madrid va sortir viu, perquè el Barça no va estar fí de cara a porta. Que el soci blanc celebri un empat amb el Barça, com si hagués guanyat la Décima és la millor prova que estant molt fotuts. I s'ha d'estar molt fotut per llançar crits racistes a algú, com van fer ahir amb Dani Alves.
Empat amarg, i tot quedarà vist per a sentència al Camp Nou d'aquí a un mes a la tornada. Allà segur, que el Barça no fallarà

PostData: José Manuel Calderón, deixa Toronto i marxa a Detroit, en una operació a tres bandes, a l'NBA