Mal d'alçada

El debat a Can culer aquest cop gira en torn a l'alçada. El mal dels culers és el mal d'alçada i no pas el vertígen. El problema del Barça és que som baixets Amb un gol de córner va arribar el primer dels escocesos. Totes les mirades es van destinar als barrufets culers que no poden desviar les centrades dels rivals. El soci culer està preeocupat perquè més que pivots els jugadors del Barça són bases. Però nois, això és futbol i la falta d'alçada es compensa en la velocitat i el toc dels migcampistes. Ara tothom critica el sistema zonal de defensa que amb Pep Guardiola va donar l'èxit. Ara com que perdem un partit els culers ja surten amb les torxes. En fí res de nou
Per alçada els del bàsquet. I sobretot el Barça de bàsquet que ahir es va doctorar al camp del CSKA de Moscou en jornada Eurolliga. Inmens Navarro, inmesns en dos sentits Jawai,i passat de moda i ranci un Ettore Messina, tècnic rus que va estar aquest any als Lakers que encara està als 80
I parlant dels Lakers. Mal d'alçada, mal de panxa i tots els mals que vulgueu. Temporada lamentable dels mites grocs que ho estan perdent tot. A LA pinten bastos, però dificilment algu plegarà. No es pot tenir millor equip i gestioanr-ho tant malament. Ni Gasol ni Bryant ni Howard ni Nash. Com enyorem els Màgic i cia
Mal d'alçada al món de l'esport. Biodramines per untub s'ha dit