La Bomba. 15 anys d'explosió total

23 de novembre de 1997. Avui fa gairebé 15 anys, es va activar una Bomba. Joan Montes, fidel a la seva filosofia de confiança en el planter, fa debutar al junior Joan Carles Navarro, com a jugador del primer equip del Barça de bàsquet. El Palau Blaugrana, contra el Granada, va veure les primeres evolucions del crac de Sant Feliu. En 11 minuts, la Bomba va explosionar amb 10 punts i sent un dels més valorats. Aquestes van ser les credencials d'un nen que es va fer home de cop. De junior a Senior. El futur era a les seves mans.
A partir d'aquest moment, Navarro va fer tremolar les cistelles rivals a base de triples i la seva jugada característica, la que li dóna el seu malnom de la Bomba: una safata de dalt a baix que s'escola per la xarxa suaument.
Navarro, igual que Leo Messi, brilla perquè viu en sintonia d'altres estrelles: el seu amic Pau Gasol, Dejan Bodiroga o Ricky Rubio.
Navarro, un escolta amb aires de base. Un líder innat. Un etern home amb cara de nen, que amaga sota una barba.
Juancar ho ha guanyat tot, amb el Barça i la selecció (li falta l'or olímpic). Des de les Eurolligues del Sant Jordi al 2003 i París 2010. Un futimer de lligues, un festival de Copes del Rei, Supercopes i títols amb la Roja. Navarro ho va guanyar tot. Però la seva ambició el va voler portar a l'NBA, la milor lliga del món, la lliga dels millors, la dels més bons. Com ell.
Però la Bomba es va desactivar a Memphis. O més ben dit, el van desactivar. Navarro no feia res que no coneixéssim al Palau. De fet, era sempre dels millors del seu equip, en cada partit. Però Memphis era un equip mediocre i perdedor, dins una societat, l'americana, on mai s'hi va sentir a gust. Va marxar sol a l'aventura i va tornar frustrat.
Així que, quan el president Joan Laporta el va sondejar per tornar a casa, la Bomba no ho va dubtar. Navarro tornava a casa, i de pas, Laporta es garantia vèncer la moció de censura que l'assetjava i el mermava. Dos pardals d'un tret.
Parentesi americà a banda, Navarro va tornar a meravellar el Palau, rodejat de joves valors com Ricky i veterans com Roger Grimau. Navarro, líder i capità. Amo i senyor del parquet, mentre la fascitis plantar és suportable.
La maleïda fascitis plantar, molt pitjor que un 2.30 clavant taps. L'únic rival que ha tombat el crac de Sant Feliu. Un rival complicat de driblar. Un problema crònic.
Avui, en partit d'Eurolliga amb el Lietuvos Rytas lituà, Navarro bufarà les espelmes dels 15 anys en blaugrana i cistelles rodejat del seu públic, el del Palau, el mateix que el va veure néixer fa, avui, 15 anys. I el mateix públic que ha contemplat 801 partits i ha alçat 26 títols amb la Bomba.
Espero que la directiva del Barça tingui més consideració, que amb Natxo Solozábal, i no trigui 15 anys a penjar-li la samarreta al sostre del Palau, quan es retiri. Quan es retiri, perquè la fascitis no el retirarà. Navarro penjarà les bótes quan no tingui l'ambició que el caracteritza. Navarro, igual que Natxo i Epi, és un mite vivent amb un lloc guardat al sostre del Palau per la seva samarreta. Pel seu 11.
Per molts anys, Juancar, que les teves bombes segueixin rebentant cistelles.

PostChampions. Empat del Madrid al camp del Manchester City, cosa que el fa acabar segon la lligueta, passi el què passi a l'última jornada, i de pas, fa que el totpoderós City dels petrodòlars, torni a fracassar a Europa i quedi fora; i empat del Màlaga a Sant Petesburg. L'Euromàlaga acabarà la primera fase líder. A manca d'una jornada pel final de la lligueta, els quatre representants de la Federació espanyola són entre els 16 millors d'Europa, juntament amb, entre altres, el Milan. 16 equips, on de moment, no hi és el Chelsea, que ha fitxat a l'espanyol Rafa Benítez per rellevar a Roberto di Matteo a la banqueta dels blues.: