El dilema del Cocido

Un cop el Barça hagi fet, demà, la seva feina, guanyar l'Athlètic de Bilbao, el soci i seguidor culé tindrà un dilema: un dubte existencial, nou, que mai havia experimentat.
A les 22:00, un cop acabat el Barça, es jugarà el derbi madrileny entre el Real i l'Atlético. En condicions normals, el culé desitjaria un triomf colchonero, of course. Però, el moment ni les circumstàncies són normals.
Uns, el Madrid, estan a 11 punts del Barça, i si els culers compleixen, començaran el derbi a 14; els altres, l'Atlètic, estan a 3 punts dels blaugranes.
Si els blancs perden, el Barça elimina per complert, al Madrid, de la lluita per la lliga. Si el Madrid guanya, seguirà estan 11 punts per sota els blaugrana, però, haurà ampliat la distància entre Barça i Atlètic de Madrid en 6 punts, quan la setmana que ve, colchoneros i culers s'enfrontaran entre si.
Cristiano vs Falcao: el duel de la jornada que pot marcar una lliga en blau i grana.
Però, aquestes especulacions no serviran de res si el Barça no fa el que li toca: guanyar a l'Athlètic de Bilbao.
Potser la millor opció pel culé és que el derbi del Cocido i el "Bocatacalamares" acabi en empat: tots dos perdran punts i el Barça ampliaria distàncies.
En fí, demà ho veurem. I diumenge veurem si algun culé és valent i confessa que va animar el Madrid, per veure si l'Atlético es posava a 6 del Barça. Seria estrany i paranormal: com el soci del Barça o els follons a la Casa Blanca de la Castellana.

PostData: 5 dies després del final esportiu del Mundial de F1, ara si que podem dir, que Sebastian Vettel és tricampió del món de la competició. La FIA ha fet cas omís a les reclamacions de Ferrari sobre un avançament, amb banderes grogues de Vettel. Charlie Waiting, cap de competició de la FIA diu que, l'avançament del Red Bull del pilot germànic, sobre el Toro Rosso de Jean-Éric Vergne és legal, ja que hi havia una bandera verda onejant. En resum, i per fer,-ho fàcil. Res de res. Tot correcte i Vittelo tricampió. Tornem al març de 2013 a Austràlia.

La joventut, la impotència i la il.lusió

La dada de la jornada de Copa d'ahir, té com a protagonista al blaugrana David Villa. Després de fracturar-se la cama a les semis del Mundial de Clubs 2011, i de reaperèixer a principis d'aquesta temporada; ahir, amb l'Alabès va tornar a disputar un partit sencer. Ho va fer marcant 2 dels 3 gols del Barça. El segon gol, de falta és brutal. Villa va fer de perfecte substitut de Leo Messi. Amb un 11 més aviat del Barça B que de l'A, els de Tito Vilanova van reaccionar perfectament després del gol inicial del conjunt basc. Destacar, a més, el debut del jove Carles Planas amb el primer equip. És el primer jugador del planter que fa debutar Tito. El Barça és a vuitens on s'enfrontarà al Còrdova de Segona A, amb la tornada a casa.
Uns vuitens que no jugarà l'Espanyol, que ja té prou feina per salvar els mobles a la lliga. Amb el Sevilla, l'espanyolsme va mostrar la cara de l'impotència, a tots nivells. A la gespa, l'expulsió de Javi López només va agreujar la sensació que el Sevilla els estava passant per sobre. A la banqueta, un provisional Raul Longhi, amb cara de pòquer. I al camp, només 5.000 ànimes que, primer van xiular i després van fotre el camp després del tercer gol andalús. Javier Aguirre, que ha estat presentat com a nou tècnic perico, té molta feina. Diumenge, debut a Granada.
I a València es va viure la il.lusió d'un poble. El de Llagostera. Els gironins van plantar cara al conjunt che, però van acabar caient 3-1. Per la història queda el gol de l'honor dels catalans, obra de Mico. Adeu, per la porta gran, del modest equip del matrimoni Oriol Alsina, l'entrenador, i Isabel Tarragó, la presidenta.
Villa, Longhi i Llagostera, protagonistes reials i reals dels setzens de Copa del Rei 2012, que ja són aigua passada.

PostData: Sergio Scariolo deixa de ser seleccionador espanyol de bàsquet. El seu relleu Juan Antonio Orenga. Més bàsquet. A l'NBA, Ricky Rubio, després de 8 mesos de baixa per haver-se trinxat el genoll, ha rebut l'alta mèdica i podria tornar a jugar amb Minnesotta, abans de final d'any.

Futbol a la fresca

Amb un 0-3 a favor del partit d'anada, a Vitòria, el Barça - Alabès es presenta com un pur tràmit, per passar ronda als setzens de final de la Copa del Rei.
Tito Vilanova, amb tot el respecte al rival i conscient de l'importància del partit de dissabte amb l'Athlètic de Bilbao, farà descansar les vaques sagrades i farà una alineació plena de nanos del filial. Aquest serà l'únic alicient d'un partit, que igual que la competició, fa més nosa que servei. Atenció especial amb la perla Gerard Deulofeu, una espècie de Leo Messi al Miniestadi.
El partit d'avui a les 21:30, una hora abans a RAC1, és el típic en què desconnectes del matx i et passes el partit fent conya.Conya, com la que fan els Òscars, cada migdia a La Competència. Ells, i els seus memorables personatges, com el Jep Cabestany o el Jean Paul Desgrava, acompanyaran, aquesta nit, als del Barça juga a RAC1.
Prepareu-vos per riure i oblidar les penes,  que provoquen els amos d'aquest nyap de competició, que és la Copa del Rei. Ah, i si aneu al Camp Nou, abrigueu-vos perquè avui hi haurá futbol a la fresca. Molta fresca.

PostData 1: Javier Aguirre serà l'entrenador de l'Espanyol. El bomber ha vingut a apagar el nou incendi, on està emmerdat. Debutarà diumenge al camp del Granada. Avui l'Espanyol - Sevilla de Copa, el dirigirà el tècnic del filial, Raul Longhi.

PostData 2: Les imatges del GP de Brasil de F1 de diumenge passat, demostrarien que Sebastian Vettel hauria fet avançaments il.legals amb bandera groga. Si, Ferrari protesta abns de divendres, davant la Federació Internacional d'Automobilisme; i s'accepta, el tricampió alemany podria perdre el títol, en detriment de l'asturià Fernando Alonso.

El somni de Van Gaal

Avui parlem de Louis Van Gaal. L'holandès, torna a estar d'actualitat, perquè diumenge es va complir el somni, que va fer explícit en una entrevista a TVE fa 13 anys.
El, aleshores, tècnic blaugrana, va dir, amb el seu castellà, de nivell avançat, de l'Escola d'Idiomes Johan Cruyff, que li agradaria veure junts en un terreny de joc, 11 jugadors de la Masia, la casa dels somnis de les joves promeses blaugrana, que volen jugar, un dia, al Camp Nou. Sí, amics, Louis Van Gaal, el mateix que va farcir el Camp Nou de tulipans, com ell, amb noms com Cocu, Reiziger, Overmars o els germans De Boer, va dir que volia veure, un dia, un Barça 100% de la casa.
Doncs bé, diumenge, al camp del Llevant, durant 75 minuts hi havia sobre la gespa 11 jugadors de la Masia. El somni de Van Gaal, complert. Han hagut de passar 113 anys d'història per veure això. Ni tan sols amb el Pare Fundador de la patria blaugrana, el suís Joan Gamper, es veia quelcom similar (per alguna cosa, els primers jugadors de la història del Barça els hi deien "els anglesos". Per cert, ja us podeu imaginar perquè l'Espanyol es diu així). A més va ser un 11 natural, gens forçat, que li va fer un 0-4 al Llevant.
Més enllà del fet anecdòtic, importantíssim, dels 11 del planter, que va fer que Xavi s'enrecordés de Van Gaal, (l'entrenador que el va fer debutar, igual que Puyol, Valdés i Iniesta); el fet dels 11 denota, primer, la confiança dels tècnics en el model de planter, ben conegut per ells mateixos, ja que van mamar, en primera persona, els valors de la Masia; i segon, la qualitat dels joves valors del club. L'última perla, Gerard Deulofeu, que va fer un recital amb el filial, contra el Racing de Santander, aquest passat diumenge al Miniestadi.
La Masia, el gran valor estratègic i d'orgull culé, que mai s'hauria de perdre. Van Gaal, ja pot dormir tranquil.
PostData: Mauricio Pochettino ja és història a la banqueta perica. Ahir es va acomiadar. Va ser un adeu dolç, amb llàgrimes, però, sense traumes, com ha de ser en un home de la talla i la mitologia blanquiblava, com Pochettino. El nou inquilí del banc de Cornellà, haurà de redreçar el rumb de l'equip, des de la gespa, per tal que les coses es calmin a la llotja. Sort.

Formatgets i fartons

Definitivament Sevilla és terra hostil pel R. Madrid. No fa massa, ja va
perdre amb el Sevilla i dissabte es va deixar la lliga al camp del Betis.
Un gol de Beñat i les parades del porter bètic, Adrián, van ser claus en la
desfeta blanca, i en la nova rajada de premsa de Jose Mourinho. El técnic
blanc va atacar a tothom i va deixar a tothom de volta i mitja: al seu
Madrid, als àrbitres, a Florentino i, of course, al Barça. La Lliga va
quedar sentenciada al novembre. L'endemà al migdia, qui es va sentenciar va
ser Mauricio Pochettino. L'entrenador perico va veue en primera persona,
com Cornellà, xiulava a tot el que feia pudor a blanquiblau. A més, la
derrota contra el Getafe, davant d'un inoperant equip, va sentenciar el
tècnic i l'equip. Avui, Pochettino ha saltat de la banqueta. Després de 4
anys, en global, positius. Amb Pochettino, marxarà, també, el director
tècnic, Ramon Planas, colze a colze, sempre amb el tcnic argentí. El
relleu, al convuls banc perico fa pinta que serà l'asturià Marcelino García
Toral, extècnic del Ràcing de Santander o Sevilla, entre altres; o el
mexicà Javier Aguirre.
Amb una gran visió de la jugada i amb una sensibilitat situada a la part
anal de l'anatomia animal, per part dels operadors televisius, es
simultenejàven, ahir, els formatgets de l'escrutini de les trascendentals
eleccions al Parlament de Catalunya, amb els fartons del Llevant - Barça de
lliga. El Barça va sentenciar la lliga amb un 0-4 inapelable, i amb onze
jugadors del planter de la Masia, junts a la gespa, després de la lesió de
Dani Alves als 15 minuts del partit. Primera part de domini blaugrana, però
sense gols i un conjunt granota batallador. A la represa, Leo Messi va
obrir la llauna amb 2 gols, que el situen a tres del rècord de gols anuals
de Gerd Müller (82-85). Un Iniesta sublim va fer el tercer i Cesc el quart.
A més, Valdés va aturar un penal. En resum 0-4, i a 11 del Madrid. El Barça
ha fet el millor inici de la història de la Lliga (12 victòries i un
empat), igualant, l'Atlètic de Madrid, del doblet lliga i copa de la
temporada 96-97, amb Radomir Antic a la banqueta.
En bàsquet, el Joventut va rebre un correctiu d'escàndol a Saragossa. El
Barça de bàsquet  suma la quarta derrota davant el València, i, per fí, el
Manresa aconsegueix el primer triomf a l'ACB. Ho va fer, a la novena
jornada, i contra l'Estudiantes i igualant el rècord de triples anotats en
un partit de l'ACB (18)
En handbol, el Barça segueix invicte a la Champions. Triomf al Palau davant
el Pick Szeged hungarès.
I l'últim gran premi de F1 de la temporada, el del Brasil, el que decidia
un títol, va deparar emoció a dojo fins al final. Primer cop de teatre:
Sebastian Vetel s'envirolla i queda relegat a les darreres places de la
classificació. A Ferrari i a Espanya s'obria el cel de l'esperança. Segon
cop de teatre: Fernando Alonso surt de la pista. Vettel remunta a la
cinquena plaça. Plou, i no només al circuït d'Interlagos. A Ferrari, ho
pinten negre. Surt el cotxe de seguretat. L'última oportunitat d'Alonso I
finalment, l'asturià queda segon i l'alemany, sisè. Per tant, Sebastian
Vettel guanya el tercer Mundial de F1 consecutiu. A Alonso li van faltar
només tres punts per donar el sorpasso. Per cert, la cursa la va guanyar el
McLaren de l'anglès Jenson Button. Vettel, el tricampió, agafa el relleu
del mite Michael Schumacher, que ahir, si, va córrer l'última cursa de la
seva vida a la F1.
Fartons i formatgets. Eleccions, Barça i Vettel, protagonistes del cap de
setmana.

L'últim duel

Aquest diumenge al Brasil, no es ballarà samba, els brindis amb caipirinha cessaran i el futbol serà un esport d'snobs. Tot el món estarà pendent del due,l a toc de migdia, entre els pistolers més ràpids de l'oest automobilístic.
L'últim duel, la última batalla entre cowboy Vettel, de nom Sebastian, i teutó i Màgic Alonso, de nom Fernando i asturià, capaç de fer màgia i convertir el seu cavall, el cabalino rampante, en un tatano decent dins d'un atrotinat corser.
El premi és suculent: el títol mundial de F1. El circuït d'Interlagos serà escenari de l'última cursa del Mundial més emocionant dels darrers temps. Vettel contra Alonso. Red Bull contra  Ferrari. I molts dòlars, en patrocinadors, en joc.
El vigent campió, Vettel, arrencarà, de partida, amb 13 punts de coixí, respecte Alonso. Només necessita acabar quart per coronar-se, per tercer cop consecutiu, campió de la disciplina reina de l'automobilisme: la F1. Però, no tingueu dubtes que, Fernando Alonso li posarà les coses difícils. Per alguna cosa li diuen Magic.
Vettel i Alonso. Alonso i Vettel. L'últim duel al sol d'Interlagos

PostData: el Barça de bàsquet va homenatjar els 15 anys de professional de Joan Carles Navarro guanyant, còmodament, al Lietuvos Rytas, en matx d'Eurolliga. A més, Navarro va fer el millor partit de la temporada amb 24 punts.

La Bomba. 15 anys d'explosió total

23 de novembre de 1997. Avui fa gairebé 15 anys, es va activar una Bomba. Joan Montes, fidel a la seva filosofia de confiança en el planter, fa debutar al junior Joan Carles Navarro, com a jugador del primer equip del Barça de bàsquet. El Palau Blaugrana, contra el Granada, va veure les primeres evolucions del crac de Sant Feliu. En 11 minuts, la Bomba va explosionar amb 10 punts i sent un dels més valorats. Aquestes van ser les credencials d'un nen que es va fer home de cop. De junior a Senior. El futur era a les seves mans.
A partir d'aquest moment, Navarro va fer tremolar les cistelles rivals a base de triples i la seva jugada característica, la que li dóna el seu malnom de la Bomba: una safata de dalt a baix que s'escola per la xarxa suaument.
Navarro, igual que Leo Messi, brilla perquè viu en sintonia d'altres estrelles: el seu amic Pau Gasol, Dejan Bodiroga o Ricky Rubio.
Navarro, un escolta amb aires de base. Un líder innat. Un etern home amb cara de nen, que amaga sota una barba.
Juancar ho ha guanyat tot, amb el Barça i la selecció (li falta l'or olímpic). Des de les Eurolligues del Sant Jordi al 2003 i París 2010. Un futimer de lligues, un festival de Copes del Rei, Supercopes i títols amb la Roja. Navarro ho va guanyar tot. Però la seva ambició el va voler portar a l'NBA, la milor lliga del món, la lliga dels millors, la dels més bons. Com ell.
Però la Bomba es va desactivar a Memphis. O més ben dit, el van desactivar. Navarro no feia res que no coneixéssim al Palau. De fet, era sempre dels millors del seu equip, en cada partit. Però Memphis era un equip mediocre i perdedor, dins una societat, l'americana, on mai s'hi va sentir a gust. Va marxar sol a l'aventura i va tornar frustrat.
Així que, quan el president Joan Laporta el va sondejar per tornar a casa, la Bomba no ho va dubtar. Navarro tornava a casa, i de pas, Laporta es garantia vèncer la moció de censura que l'assetjava i el mermava. Dos pardals d'un tret.
Parentesi americà a banda, Navarro va tornar a meravellar el Palau, rodejat de joves valors com Ricky i veterans com Roger Grimau. Navarro, líder i capità. Amo i senyor del parquet, mentre la fascitis plantar és suportable.
La maleïda fascitis plantar, molt pitjor que un 2.30 clavant taps. L'únic rival que ha tombat el crac de Sant Feliu. Un rival complicat de driblar. Un problema crònic.
Avui, en partit d'Eurolliga amb el Lietuvos Rytas lituà, Navarro bufarà les espelmes dels 15 anys en blaugrana i cistelles rodejat del seu públic, el del Palau, el mateix que el va veure néixer fa, avui, 15 anys. I el mateix públic que ha contemplat 801 partits i ha alçat 26 títols amb la Bomba.
Espero que la directiva del Barça tingui més consideració, que amb Natxo Solozábal, i no trigui 15 anys a penjar-li la samarreta al sostre del Palau, quan es retiri. Quan es retiri, perquè la fascitis no el retirarà. Navarro penjarà les bótes quan no tingui l'ambició que el caracteritza. Navarro, igual que Natxo i Epi, és un mite vivent amb un lloc guardat al sostre del Palau per la seva samarreta. Pel seu 11.
Per molts anys, Juancar, que les teves bombes segueixin rebentant cistelles.

PostChampions. Empat del Madrid al camp del Manchester City, cosa que el fa acabar segon la lligueta, passi el què passi a l'última jornada, i de pas, fa que el totpoderós City dels petrodòlars, torni a fracassar a Europa i quedi fora; i empat del Màlaga a Sant Petesburg. L'Euromàlaga acabarà la primera fase líder. A manca d'una jornada pel final de la lligueta, els quatre representants de la Federació espanyola són entre els 16 millors d'Europa, juntament amb, entre altres, el Milan. 16 equips, on de moment, no hi és el Chelsea, que ha fitxat a l'espanyol Rafa Benítez per rellevar a Roberto di Matteo a la banqueta dels blues.:

Amanida Barça

Ingredients per fer una bona amanida Barça de Champions a Moscou, terra d'una de les mítiques tapes de la gastronomia ibèrica, l'ensaladilla russa.: mescleu en un bol, deu minuts d'incertesa defensiiva; un gol tranquilitzador de Dani Alves, el primer de la temporada del brasiler; un parell de gols de Leo Messi, per variar, que el situen a només 5 gols del repte Gerd Müller de gols en un any natural (80 a 85); i un ensurt en forma de lesió de Víctor Valdés, en topar amb un jugador de l'Spartak. Poseu el bol a refredar durant tota la segona part. Podreu, mentrestant, fer jugar a Gerard Deulofeu, la perla del planter. I voilà, 0-3 i classificat per vuitens de la Copa d'Europa. Per la salsa feu que el Benfica guanyi al Celtic i el Barça passa ronda com a primer de grup. Bon profit.

PostChampions: la jornada ens deixa entre altres, l'empat del València contra el Bayern de Munich, que li assegura el bitllet per a vuitens. A més de la polèmica del dia al partit Shacktar Donetz - Nordjaellan noruec quan el brasiler del conjunt ucraïnès Luiz Adriano va marcar un gol després d'un bot neutral. I després de la gairebé eliminació del campió vigent, el Chelsea, que no depèn d'ell mateix han destituït el seu tècnic, Roberto Di Matteo.

Collet. Nou cromo al fangar

La Junta d'Accionistes de l'Espanyol d'ahir va ser la viva imatge de la decadència i el despropòsit que es viu a Cornellà. Més que una reunió per discutir el present i el futur més negre que blanquiblau de l'entitat, vam viure una espècie de Sálvame a la catalana on es va dir de tot menys guapo.
Crits, insults, desqualificacions, i el pitjor de tot, intents d'agressió. Quan un dels socis exposava les seves idees, per cert un dels pocs amb arguments, va gairebé ser agredit per quatre energúmens que es fan dir socis pericos sota la bandera del feixisme de les Brigadas Blanquiazules.
Per poc un perico és tocat per una cadira voladora, per ensenyar una Estelada amb els colors blanquiblaus.
Va rebre tothom: Condal, Collet, Dani, Tamudo... L'ase dels cops va ser el tècnic Mauricio Pochettino. La situació esportiva, nefasta, va marcar l'esperpèntica cita amb la vergonya aliena. I és que si la piloteta entra, ja se sap, tot va sobre rodes.
Però res del que rodeja l'espanyolisme, res, reïtero res, justifica la lamentable imatge que deixa la Junta d'ahir a la Fira de Cornellà.
Segur que molts pericos volien que ahir se'ls empassés la terra. I que segur que molts culers van riure a gust quan veien com Sánchez Llibre volia justificar la seva feina i els diners que va invertir per l'Espanyol, i no el deixàven. Jo, personalment, i ja em coneixeu, que no sóc gens sospitós del meu culerisme a ultrança, vaig sentir llàstima i pena. Per veure com un equip català, igual que el Barça, deixa la seva imatge a l'alçada dels
claus de les bótes de Joan Verdú.
El menys noticiable, és que el nou President perico és Joan Collet, tal com era previst i previsible. Collet, el continuïsme personificat del Danisme,tindrà molta feina en aquests cinc pròxims anys. I ja va marcat des del
minut 0, on ja va rebre els primers insults i crits de dimissió. Ahir Collet no era feliç.
El futur de Pochettino, el reflotament d'un planter mort, el futur de Cornellà, la fractura a la massa social... Hi ha massa merda al fangar.
Molta sort al nou president, el 27è de la història blanquiblava. La necessitarà. Perquè a Collet no li deixaran passar ni una. I sobretot, tant de bò, no tornem a viure més un espectacle tant repulsiu com el d'ahir.
Pericos. Ens veiem a Primera. El culé us necessita. Sort Joan.

Postdata: el Barça busca d'aquí res la classificació pels vuitens de final de la Champions al camp de l'Spartak De Moscou. Amb un empat en tindrà prou. A les 18:00 a RAC1 Spartak de Moscou - Barça

Esportclub: Sheriffs

Leo Messi va marcar la diferència aquest cap de setmana on els sheriffs han ocupat les portades.
L'astre argentí va anotar dos gols, el segon, una nova meravella més, que l'acosten a la marca de Gerd Müller de gols marcats en un any natural (78 per 85), per vèncer al Saragossa. Song va marcar el seu primer gol amb la samarra culé. Al final 3-1 en un altre partit que no passarà a la història, però que continua marcant els 8 punts de diferència, davant d'un Madrid que va veure com l'Athlètic de Bilbao li estenia la catifa vermella. En agraïment, els blancs van fer una maneta. L'àrbitre del València - Espanyol, Del Cerro Grande, va aprofundir més en la crisi blanquiblava. Si ja normalment l'Espanyol s'ho munta tot sol per perdre, només falta que el de negre se sumi a la festa. Va xiular un penal que només va veure ell i va disparar targetes vermelles a discreció. A Can Perico estan que trinen, i amb raó, quan avui hi ha eleccions al Consell d'Administració en Junta d'Accionistes. Demà en parlem. I a coneixem el rival de Catalunya, en el tradicional partit de Nadal del 2 de gener: Nigèria
Partit per oblidar del Joventut a Bilbao on va caure de 18 punts i, encara gràcies ( va arribar a perdre de 35), amb una gran actuació de l'excapità blaugrana Roger Grimau. Un Barça de bàsquet, per cert, que va tirar de Joan Carles Navarro per salvar els mobles a Fuenlabrada. Triomf de tres punts, remuntada al tercer quart i 16 punts de la Bomba. El Manresa va fer un gran partit contra el Madrid, però va caure al Nou Congost de 13. Vuitena derrota a la Lliga dels bagencs que encara no saben el què és guanyar aquest any. I la notícia va saltar a Vitòria, on la derrota del Caja Laboral contra l'Obradoiro va fer saltar a Dusko Ivanovic de la banqueta. Sonen Zeijlko Obradovic i Svetislav Pesic com a relleus. I aquesta matinada ha debutat Mike d'Anthony a la banqueta dels Lakers guanyant a Houston 119-108 amb 17 punts de Pau Gasol que ha arribat als 15.000 punts a l'NBA.
En handbol el Barça guanya a la pista del Pick Szeged hongarès a la jornada Champions per 28-33. El 19è gol, obra d'Eduardo Gurbindo és històric ja que és el número 10.000 del conjunt barcelonista a Europa. Més handbol. La tragèdia de la Caja Mágica, la nit de Tots Sants, fa que la Seu de Madrid del Mundial d'Espanya, del gener de 2013, perilli.
I el Sheriff Lewis Hamilton va plantar l'estrella a Austin (Texas) en el nou GP dels EEUU. El villà Sebastian Vettel va dominar les primeres voltes del traçat de les Amèriques a lloms del seu Red Bull. A la volta 42 Hamilton i el seu cavall McLaren va assaltar el dolent i va creuar la meta en primer lloc. Fernando Alonso acaba tercer i s'allunya a 13 punts de Vettel del liderat del Mundial, a falta d'una cursa per acabar. Al Brasil, la setmana que ve, Vittelo només cal que sigui quart, independentment del paper de l'asturià de Ferrari, per aconseguir el seu tercer Mundial de F1. El qui ha guanyat és l'escuderia de Vettel, Red Bull, campió, ja, del Mundial de Constructors. I mentrestant el sol es va ponent a Texas mentre un cowboy solitari cavalca lluny d'aquí.
Nico Almagro, el tennista murcià, va tirar per terra tota la feina de l'equip espanyol a la final de la Copa Davis contra la República Txeca. Després que David Ferrer derrotés, en un extraordinari partit, a Tomas Berdych, i forcés el cinquè partit, Almagro es va arrugar i li va servir en safata de plata la prestigiosa Ensiamera a Radek Stepanek i a l'equip txec que va aconseguir a Praga, a casa seva, i en pista ràpida, l'edició del Centenari de la Davis. No va ser una bona jornada per l'esport espanyol. A Tailàndia, la Roja de futbol sala va perdre la final del Mundial de l'especialitat contra Brasil, d'una forma molt cruel. Primera part de domini espanyol però sense gols. A la segona s'avança la Canarinha per dos cops, l'últim per forçar la pròrroga. I a falta de 19 segons pel final del matx, el brasiler Neto va posar el 2-3 al marcador final. A més, la selecció espanyola femenina d'hoquei patins va caure a la final del Mundial de Brasil contra França.
Messi i Hamilton, els sheriff del cap de setmana.

El Problema de Catalunya

Senyores i senyors, el Profeta marxa. I ho fa amb la mateixa simplicitat que va arribar. Joha Cruyff deixa la selecció catalana perquè té 65 anys i es vol jubilar. Sense rodeos. Cruyff, geni i figura no deixa res a l'especulació. El geni marxa per descansar... encara més.
Catalunya s'ensorra. Sembla que el líder espiritual del país, Artur Mas, s'ha quedat sense llum al far. La Federació ja busca un substitut per la costellada del... 2013, quan som al novembre de 2012. No en fem un gra massa? Que si Pep Guardiola, que si Charly Rexach, un altre pencaire com Cruyff, o Jaume Creixell. Si ja és prou freak la costellada només faltaria Creixell i les seves tallades de monjo. Però per freak, hortera, horrible i lamentable més no poder, la samarreta que lluirà la Catalana al 2 de gener a Cornellà en el Partit de Nadal, que encara no té rival per cert, en l'últim acte de Cruyff. L'opi dle poble és tant fort que una samarreta de futbol representa en si els valors del país. Doncs la samarreta que ha dissenyat Custo Dalmau, encara busca que representar. No entenc què és aquest dibuix i què vol representar. Afortunadament hi han posat una senyera al coll, no sigui cas que la confonguem per la samarreta de la selecció dels Ewoks de la Guerra de les Galàxies. Prou bromes de mal gust. Prou de costellades. Ja és prou lamentable que ens deixin jugar només un partit i perquè no sigui dit, que a sobre ens vestim d'aquesta manera. No juguem amb el país, que ja ho fan prou els polítics siusplau.
Tocar la senyera és com tocar els Segadors o el Boig per tu. S'ha de fer molt bé per no rebre pals. Dic això del Boig per tu, perquè segons ha revelat Gerard Piqué en un entrevista a Can Baste, que la seva nòvia Shakira canta en català al Boig per tu de SAU al seu pròxim disc. Compte Shakira. Ets molt maca, segurament cantes millor que jo, però no més que altra gent, però amb certes coses no s'hi juguen
En fí, són els probemes de CAtalunya. Les eleccions i la crisi? És igual mentre tinguem amo a la banqueta del futbol català. Lamnetable tot plegat

El petit més gran

Carta oberta al soci i seguidor del Barça

Privilegiat culé

Crec que encara no som conscients del que estem vivint. Estem vivint en directe la consagració d'una llegenda: Leo Messi. I no només pels 76 gols naturals que porta en aquest 2012, superant la llegenda Pelé, pels 500 o els 300. No només són números de gols que ha fet el petitó. També és la consagració que té gana. Aquest noi amb 25 anys ha fet el que mai ha pogut fer, o el que han fet entrats a la trentena
Anar al Camp Nou a veure'l o mirar les evolucions de messi és un privilegi pels vius. Els avis ja no parlen als seus néts de Kubala o Cruyff, també poden dir jo he vist a Leo Messi. I quan els més joves siguem avis i expliquem batalletes, se'ns encendran els ulls quan parlarem de messi, quan ho fan ara els ancians per parlar de Kubala
Només et demano una cosa.  Sé que és impossible perquè quan Joan Gamper va fecundar el club, dins el cromosoma Y va inocular el gen de la mala hòstia i de l'autodestructisme il·lustrat. És molt lleig, però ja no et canviarem. Només demano que de la mateixa manera portes al Leo als altars no el llencis als lleons quan tingui un mal, perdó, un fluix dia.
Perquè si Kubala va fer construïr el Camp Nou, Leo Messi fa plantejar a la directiva construïr un nou feu parroquial.
Som uns privilegiats. Estem veient un mite en estat pur. I per molts anys

Firmat

Un privilegiat

PostData: Més història. La de Marc Granollers i Marc López que van guanyar la Copa Masters de Londres en vèncer a la parella índia Mahesh Bhupathi i Rohan Bopanna. En individual Novak Djokovic guanya a Roger Federer. Aquets divendres es tanca el curs tennístic a Praga amb la final de la Copa Davis entre la República Txeca i Espanya

Esportclub: Fre de mà

El Pelé Blanc és argentí i es diu Leo Messi. El crac argentí amb 2 gols i un partit de diumenge, és a dir,anar fent supera Pelé com a màxim golejador en un any natural amb 76 gols. Només té per davant el llegendari davanter alemany Gerd Müller que el 1972 va fer 85
Sobre el Mallorca-Barça partit suporífer que els blaugranes amb 0-3 a favor es van emmerdar. Al final 2-4. L'Espanyol segueix en caiguda lliure i rep un 0-3 del cuer Osasuna a casa. El Madrid guanya in extremis al llevant 1-2 amb gol del jugador del planter Morata. Us imagineu que s'ha penjat ja la medalleta oi? Comença per Mou i acaba per Mou.
En bàsquet, un exverdinegre va ser el protagonista del Penya-Valladolid. Uros Tripkovic a base de triples va forçar la pròrroga, i a base de triples va guanyar el partit. El Manresa rep un correctiu de 42 punts al derbi amb el Barça al Palau. i en un cap de setmana els Lakers es carreguen el seu entrenador Mike Brown, contacten amb Phil Jackson que demana l'oro i ekl moro i es queden amb Mike d'Anthony. Ja veurem les dimensions del llit.
Un altre derbi, el de la lliga ASOBAL d'handbol que s'endú el Barça per davant el Granollers.
I un altre derbi obria una nova edició de la Lliga Europea d'Hoquei paitins. I sorpresa, el Barça empata amb l'Igualada
I el Mundial de Motos va posar el fre a la temporada amb la festa passada per aigua de València. A Moto GP triomf de Dani Pedrosa que sortia des del pit lane afavorit per la caiguda de Jorge Lorenzo. Per cert Aleix Espargaró es proclama campió del Món en la categoria de les CRT. A Moto 2, última exhibició de Marc Márquez abans que demà es pugi a una Moto GP. Surt últim, remunta 33 llocs i guanya. A Moto 3 triomf de l'anglès Danny Kent
I a Catalunya el 9 vegades campió del Món Sebastian Loeb va guanyar l'última cursa del Mundial de Rallies. L'any que ve Loeb només correrà 5 o 6 curses del certàmen
I finalment en tennis, la parella catalana Marcel Granollers-Marc López buscarà avui ser la millor doblista en la final del Masters de londres contra els indis Mahesh Bhupathi i Rohan Bopanna. En l'individual duel Federer-Djokovic
Les motos posen el fre de mà. l'esport no. Seguirem informant

Mal d'alçada

El debat a Can culer aquest cop gira en torn a l'alçada. El mal dels culers és el mal d'alçada i no pas el vertígen. El problema del Barça és que som baixets Amb un gol de córner va arribar el primer dels escocesos. Totes les mirades es van destinar als barrufets culers que no poden desviar les centrades dels rivals. El soci culer està preeocupat perquè més que pivots els jugadors del Barça són bases. Però nois, això és futbol i la falta d'alçada es compensa en la velocitat i el toc dels migcampistes. Ara tothom critica el sistema zonal de defensa que amb Pep Guardiola va donar l'èxit. Ara com que perdem un partit els culers ja surten amb les torxes. En fí res de nou
Per alçada els del bàsquet. I sobretot el Barça de bàsquet que ahir es va doctorar al camp del CSKA de Moscou en jornada Eurolliga. Inmens Navarro, inmesns en dos sentits Jawai,i passat de moda i ranci un Ettore Messina, tècnic rus que va estar aquest any als Lakers que encara està als 80
I parlant dels Lakers. Mal d'alçada, mal de panxa i tots els mals que vulgueu. Temporada lamentable dels mites grocs que ho estan perdent tot. A LA pinten bastos, però dificilment algu plegarà. No es pot tenir millor equip i gestioanr-ho tant malament. Ni Gasol ni Bryant ni Howard ni Nash. Com enyorem els Màgic i cia
Mal d'alçada al món de l'esport. Biodramines per untub s'ha dit

La trampa escocesa

El Barça va caure de quatre potes a la trampa escocesa. El Celtic venia disfressat amb pell de xai. Però només en sentir el You'll never walk alone, el conjunt català va veure que el xai no era xai sino un llop.
El partit que va fer el conjunt de Tito Vilanova és per posar-ho com a plat principal del Museu dels Horrors amb Alexander Song com a estrella. Song, que el millor que ha fet al Barça és pentinar-se les rastes, no va acabar al carrer de miracle. El Barça anava a la deriva i el Celtic sense fer res de l'altre món va fer dos gols gràcies al seu joc en què el mig del camp només és una ratlla pintada a terra: és a dir pilotada amunt i a veure qui la caça. Doncs la van caçar ells. Leo Messi ja amb el desastre consumat va fer el 2-1 definitiu. Sens dubte el gol més agredolç de la seva carrera: pel seu fill, però un gol inutil.
Afortunadament el KO europeu, el primer de Tito, no comporta un gran dany. El Barça continua líder de grup i si empata a Moscou d'aquí 15 dies estarà a vuitens. I com que jugar al Barça és una lliçó diària estic segur que hauran après la lliçó i que aquest partit pot ser l'inici d'una gran cosa que pot acabar a Wembley amb una orelluda al sarró
Derrota del Barça. El conill ha caçat al caçador.El triomf del llop amb pell de xai. Tranquils culers. Només ha estat un accident.

PostChampions Victòria del València davant el BATE Borisov. El resultat de la jornada el trobem a Lille, on el Bayern de Munich va fer un 1-6, fent 5 gols a la primera part. Espectacular

PostData: Johan Cruyff deixarà de ser seleccionador català de futbol el pròxim 2 de gener, quan acabi la tradicional i prescindible costellada de Catalunya. No se sap el relleu del Profeta, però es consultarà a Pep Guardiola. Si sona la flauta... Per cert tenim data, 2 de gener, i estadi, Cornellà. Però encara no tenim rival. Lògic? No però Cruyff i lògica tampoc s'han portat molt bé

A toc de gaita

Lluny de la guardiolada que va deixar anar ahir Tito Vilanova en qualificar el matx d'avui com el més important de l'any, el Celtic-Barça d'avui de Champions és important ja que si els catalans guanyen tíndrien la classificació de vuitens a tocar. I si a més el Benfica guanya o empata a casa amb l'Spatak de Moscou, el Barça ja serà equip de vuitens de la Copa d'Europa.
A toc de gaita els culers saltaran a Celtic Park per classificar-se per a vuitens. El monstre del llac Ness en versió blaugrana, amb Gerard Piqué que torna 5 setmanes després de la seva lesió, tornarà a atacar per demostrar qui mana aquí. El Barça intentarà trinxar el Kilt d'uns escocesos que ja van donar l'ensurt al Camp Nou.
Nosaltres mentrestant a casa ho viurem i ho escoltarem de sde les 19:00 a RAC! amb un bon whiskey. I és que avui el Barça no estarà sol. You'll never walk alone

PostChampions. El Madrid per poc no perd a casa seva amb el Borussia de Dortmund en un partit lamentable dels blancs. Empat in extremis gràcies a Ozil. Que segueixin parlant de tot menys futbol que ja veieu com els hi va. El Màlaga mentrestant ha fet història i s'ha classificat pels vuitens en empatar a un al camp del Milan. Manuel Pellegrini que ja va obrar el miracle del Vilarreal portant-lo a una semis de Champions el 2006, vol tornar a fer hitòria a la Costa del Sol. No se li pot demanar més. Bravo

Terra cremada

La primera etapa de la guerra cívil a la part franquista va ser, i que em perdonin els historiadors, en l'anomenada conquista a terra cremada. Per on passaven els militars no quedava res. 70 anys després sembla que a Madrid un altre personatge estrany fa el mateix en un terreny verd d'herba.
José Mourinho ja fa temps que a base de terra cremad as'ha fet amo del Bernabeu. A base de rajar, despotricar i menysprear a tot l'entorn madridista ha aconseguit fer-se un Madrid a la seva mida. Primer va atacar Florentino, el peix gros, després els jugadors que no volia i que es va carregar a les primeres de canvi posant gent de la seva corda. Després al director tècnic (jo entreno, jo fitxo) Ja fa una setmana que ha iniciat l'última ofensiva: el planter. Té raó en el fons amb les crítiques (el filial no juga el mateix sistema que l'equip sènior com fan altres equips "Hay equipos" que diu ell), peò les formes un cop més el fallen. Ha atacat contra Alberto Toril, tècnic filial i els seus jugadors en què crítica que no pot pujar a gent de 24 o 25 anys perquè no complex amb l'objectiu d'un filial
Mourinho ha incendiat un altre cop i sembla que ara si ja no li queda res més. Ha abonat el terreny per fotre el camp aquest any. Només el temps dirà si marxarà ambl'anhelada décima al braç o sense res. Però és segur que marxarà. Ja no li queda res més per a cremar.
En conseqüència el Madrid és i serà en el futur un equip encara més odiat, com el seu dia el Chelsea o l'Inter. El problema però de la terra cremada de Mourinho és que avui hi ha partit de Champions amb el Borussia de Dortmund, equip que va perdre la jornada passada i que es juga el liderat i la classificació de vuitens, i ningú a Chamartín en parla. Per cert el Borussia equip que torna al Bernabeu 15 anys després d'un partit cèlebre en què els Ultra Sur van fer una de les seves habituals accions d'intel·ligència supina: van tirar una porteria abans d'iniciar el partit
José Mourinho, un nou exemple de terra cremada. Ho incendio tot i foto el camp. El Madrid fa llàstima per tenir el que té i per no saber-ho veure. Ja s'ho faran

Esportclub: Thiago

Carta oberta a Thiago Messi

Sobredimensionat marrec

En el cap de setmana que vas decidir néixer el Barça, l'equip de ton pare i referent Leo, va guanyar al Celta 3-1 amb gols d'Adriano, Villa, i Jordi Alba. Ton pare ens va deixar un bon ensurt quan es va doldre d'un cop al genoll. Per sort només va ser un cop dolorós. Victòria i liderat en solitari ja que l'Atlètic de Madrid va caure 2-0 amb el València. El Madrid va guanyar 4-0 al Saragossa i l'Espanyol torna a guanyar a fora 11 mesos després. Va ser a Anoeta al camp de la R. Societat amb un gol de Colotto (Golotto) de córner.
En el cap de setmana que vas néixer la Penya va vèncer de 2 a Fuenlabrada, el Manresa va caure a la pròrroga contra Lagun Aro i el Barça va caure a Vitòria
En el cap de setmana que vas sortir de mare es corria el GP d'Abu Dhabi de F1. Sebastian Vettel va fer dues remuntades espectaculars per acabar tercer, darrere del seu rival pel títol, Fernando Alonso i el vencedor Kimi Raikonnen, en elseu primer triomf després del seu retorn a la F1. Vettel està a 10 punts de Fernando Alonso a falta de 2 curses per acabar el campionat. pròxima cita, a Austin , els EUA, d'aquí 15 dies
En el cap de setmana que vas voler viure, va morir, almenys per un any la llegendària Marató de Nova York que s'havia de fer aquest diumenge passat. Els efectes de l'Huracà Sandy van causar la suspensió
I això, Thiago, és el què va passar quan vas néixer. Et desitjo una llarga vida a tu i a ton pare que ens segueixi fent disfrutar com fins ara. Salut

Firmat

Un que també va néixer en novembre