dimecres, 10 d’octubre del 2012

Éric el bàrbar

Carta oberta a Eric Abidal

Admirat Eric

Ets un animal, ets un tros de bèstia de la naturalesa. Ets un exemple a seguir, tot un valent. Un gran home, un mirall on reflectir-se els nens. I no parlo en termes futbolístics, solament. Parlo de vida, de no rendir-se de lluitar, de dir no a l'impossible.
Com saps millor tu que ningú et vas haver de sotmetre a un transplantament de fetge per solventar els problemes derivats del fastigós tumor que ens va tenir tots amb l'ai al cor. Vas aixecar la Champions de Wembley concient del què tenies i del què podia passar. Però ho vas fer. I ens vam treure el barret.
Avui em genuflexo davant teu i et lloo. Eric ets un heroi. Et van transplantar al fetge i ahir ja vas fer unstage a la Vall d'Aran amb els fisio del Barça Emili Ricart i ja vas tocar pilota. No ho sé ni m'importa si tornaràs a jugar amb el Barça, si tornaràs a trepitjar la gespa del Camp Nou i si tant sols tornaràs a jugar a futbol. Només sé que amb la mateixa tenacitat que desafiaves els davanters rivals, has tornat a la vida. i ho has fet en un moment idoni pel barcelonisme. En 15 dies d'aturada per les seleccions i amb els ànims dividits entre si era bo l'empat amb el Madrid o no, va i tu ens demostres que el futbol només és una futesa, una conya marinera, després del què t'ha passat a tu.
Ets mirall pels nens, ídol de joves i exemple per la gent gran que com tu pateix el mateix, i lluitarà per sobreviure, per viure, per ser una mica més feliç en aquest món de merda
I en certa manera Éric ets exemple dels meus admirats amics del meu institut La Llauna que divendres obriran portes perquè no ténen res a celebrar i estant rebent més entrades al genoll que qualsevol que es posi davant de Pepe.
Res més Eric. Gràcies per tot. Ens veiem pel Camp Nou, tu a la gespa i jo a la grada (si algú em convida clar)

PostData: Triomf del Barça de bàsquet a la patxanga nordamericana davant de Dallas Mavericks al sant Jordi. Els catalans van dominar tot el partit, excepte l'entrada a l'últim quart que els Mavs gairebé giren la truita. Tot i ser amistós vam veure alguns detalsl que semblen denotar un canvi de to en l'equip de Xavi Pascual. Divendres a l'Eurolliga veurem si és realitat o éren sensacions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada