Hegemonia en blaugrana

Hegemonia: Supremacia que un estat exerceix sobre d’altres, que un poble exerceix sobre els seus veïns o confederats. 
En portuguès, guanya dos Champions seguides

Com es preveia el superclàssic d'ahir no va tenir res a veure, afortunadament, amb el Gamper de dilluns. El clàssic va tenir els ingredients clàssics d'un clàssic, més que clàssic, seria ja el de sempre: nervis, emoció, tensió i gols, molts gols... tants com 5
Abans a la primera part vam veure com el corró blaugrana allisava i alliçonava un R. Madrid mort, apàtic, sense idees, incpaç de sortir de la seva àrea i, que va mostrar novament, en la figura de Xabi Alonso, la seva versió més gore i sanguinària en forma d'entrades a destemps. El gol no va arribar, però l'hegemonia dle Barça era total. Hegemonia o el que fos per José Mourinho. The Only One es va passar bona part del partit amb la mateixa postura d'un ressacós, un diumenge després d'una nit de dissabte moguda. Estava aplatanat, estarrufat a la banqueta i amb postura de "on és el comandament a distància per canviar el canal de la tele?" I és que el primer temps dels merengues convidava al soci madridista a canviar de canal.
A la segona part van aparèixer els gols, juntament amb el Madrid. Els blancs es van avançar amb un gol de Cristiano després d'una rematada de cap en un córner. Molt poc va trigar el Barça a tallar de soca-arrel aquest acte d'indisciplina blanc a l'hegemonia blaugrana. Exactament 10 segons. Ala jugada següent, Pedro, en fora de joc, va empatar a un. Més tard Messi de penal va posar el 2-1, i Xavi després d'una gran jugada d'Iniesta va posar el 3-1. Leo Messi va tenir l'oportunitat de posar el 4-1 però Casillas va rebutjar l'esferic que va propiciar la jugada desgraciada del matx. Contra del Madrid, que talla Adriano, que la cedeix a Victor Valdés. El porter va voler jugar-la amb els peus, se li va escapar i Higuaín va posar el 3-2 definitiu. En acabar el partit les ires dels culés es van centrar en Valdés, el mateix porter clau en les finals de les Champions i en altres partits i que fins feia un segon era el millor del món. Ara era un proscrit,un traïdor per haver donat vida a un Madrid mort. Com sempre en aquests casos, l'emprenyada del culé radical haurà durat aquesta nit, i ara a Valdés se'l perdona i se'l torna a lloar als altars com ha de ser.
Al final 3-2 a l'anada de la Supercopa Espanyola. Amb un Piqué que va tornar a ser el gran Piquembauer, un Iniesta majestuós, un Busquets perfecte i un Leo Messi que es va guardar les seves millors jugades pel Bernabeu. L'hegemonia continua, en català i en portuguès, l'hegemonia en blaugrana

PostData: El ciclisme ha quedat avui ferit d emort. El més gran de tots, és també el més farsant de tots. Lance Armstrong deixa de lluitar per la seva innocència contra les casos de dopatge que l'acusa l'agencia americana (USADA) i perdrà tots els premis que va guanyar entre 1999 i 2005, entre ells 7 Tours i el bronze a Sydney 2000. Que se'n vagin tots a pastar fang, i si pot ser sense adulterar-lo