Si no fos pels equips que la juguen, la competició que avui es comença a disputar, entraria dins la col·lecció, cada cop més extensa de "Collonades innecessàries, mal parides, amb l'objectiu de treure pasta made in tele". I és que la Supercopa d'Espanya poseu com us poseu és això, és una competició que sobra, que fot mandra, i col·locada amb el mateix calçador que es fot les bambes Pau Gasol. Però com que aquest any la juguen Barça i Madrid, la gent li para més atenció del que seria normal, en una competició que seria menyspreada i que no veuria ningú, com normalemnt passa. Fins i tot Johan Cruyff en una Supercopa contra el Madrid ja va fer esforços per dinamitar-la. La considerava, una pèrdua de temps tant descomunal, que la va fer jugar amb els nanos del fília. Aquell any 1993 la va guanyar el Madrid. Va ser aquella Supercopa en què Ramón Mendoza va tornar a donar mostres del seu feixisme a ultrança, saltant amb els Ultrasur i dient allò de "polaco el que no bote" Tres anys abans Hristo Stòickov va començar a fer caure la baba al culé ensenyant el seu DNI a l'àrbitre Urizar Azpitarte, a qui li va trepitjar el peu
Més enllà del moment vintage, el partit d'avui, a les 22:30, hora ideal... per les bruixes (des de les 21:00 a Rac1) tindrà l'únic al·licient de ser el primer duel entre Tito Vilanova i josé Mourinho com a primers tècnics. Els nostres ulls estaran més posats a la baqueta que al camp, per a veure si s'escapa algun dit. Perquè repetim és massa aviat per treure conclusions den com estan els equips. I no serà cap tragèdia perdre una copa ja de per si trepitjada per si sola.
El Barça arriba amb la moral alta després de guanyar 5-1 en lliga a la Reial societat. Els blancs arriben més tocats, per la baixa de Pepe, que va rematar de cap al cap d'Iker Casillas, en el partit de lliga amb el València, i que bfarà que avui el partit sigui apte per a tots els públics; i també perquè Cristiano Ronaldo també està trist i està en una altra òrbita. Diuen que amb el València estava desaperegut, perquè es veu que ja no marca gols a la porteria d'Irina Shayk, perquè es veu que el bo, ric i guapo CR7 s'ha encarinyat d'una altra.
En fí, faldilles a banda, avui es juga un clàssic amb trampa, un clàssic on no hi ha molta espectació, però que és un clàssic, igual que els altres: imprevisible i segurament millor que el Gamper de dilluns (no ser`amolt difícil de superar per cert). Seieu-vos al sofà que això ja va de veritat. El primer Barça-Madrid, està servit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada