Mescla explosiva

Carta oberta a Esperanza Aguirre

Doña Espe

Felicitats. Ho ha aconseguit. Ha posat vostè l'apunt final a la setmana sense futbol de Can Barça. Com bé sap, i si no li explico, en aquest club, quan no hi ha futbol pel mig, es parla de tot menys de la pilota. I qualsevol declaració es magnifica. Vostè ha tornat a fer una mescla explosiva que mai s'ha de barrejar. Futbol i política mai s'han portat bé.
Primer Joan Laporta, en el seu paper de salvador del barcelonisme, amenaçant de tornar al club. després Johan Cruyff, en el paper de poeta del poble, dient que Rosell era un covard per no haver mantingut Guardiola; després el mercato i tots els jugadors que s'han ofert a l'aparador blaugrana (Drogba, etc...), i ara vostè. Com que no té prou feina en ensorrar la seva comunitat, a base de desinflar dèficits, ara es dedica a encabronar els aficionats del Barça i de l'Athlètic de Bilbao. En unes declaracions aquest matí, ha tornat a demostrar el seu espanyolisme més tirat cap al pollastrisme il·lustrat que cap a la moderació, i ha dit que si aquest eixalabrats catalans i bascos que venen a xiular el bon reietó a la final de la Copa del Rei, volen fotre merder, que es plantarà al Calderón per impedir que es jugui el partit o almenys que es faci amb públic.
No s'extranyi Doña Espe que hagi sigut la riota de tot l'arc parlamentari espanyol, inclòs els seus companys del PP. No desbarri més siusplau. El país ja està fet una porqueria com perquè vingui algú a fotre merder d'una vanalitat com és un partit de futbol.
No sé si coneix el terme llibertat d'expressió. És una cosa que tothom ens omplim la boca, i quan ens interessa o ens hi agafem com a bandera, o ens en refotem. La gent que faci el que vulgui amb el Príncep, el Rei, la Copa i tot plegat. Si volen xiular, que xiulin. A València fa 3 anys va passar el mateix i ningú va prendre mal.
Les seves declaracions només han fet que esbossar una rialla a tothom i adherir més gent a la causa independentista. Un consell. Quedi's a casa, fent números i arreglant el que ha destrossat i deixi que l'opi del poble actuí com sempre.
Per cert un altre que es podia quedar a casa quietet i sense moure res és el dissenyador de les samarretes d'aquest any del Barça. Ja sé que qui paga mana (Nike) i fa el que li rota. Però de veritat és que aquest any s'han passat d'hortera. Qui hagi fet això deuria tenir reminiscències hippies i es va fumar tot l'excedent de marihuana que hauria d'estar plantat a Rasquera. És horrible. Tot difuminat. I la segona ja és un pecat a l'estètica. Degradat de taronja i groc. Evidentment com passa sempre, al final ens hi acostumarem, com a vostè i a les seves desbarrades, Doña Espe, i si guanyem alguna cosa serà la millor samarreta de la història del club. Ara com ara, però és un atemptat al bon gust.
Amb el desig de no tornar a parlar de vostè mai més,

Cordialment

Un chulapo català