El llegat del Círcol

Gràcies a aquest equip he après que el bàsquet no només es tracta de perdre o guanyar, de ser la més bona, o ser la que fica més punts, sinó que es tracta de sentir el què jugues, d'estimar les persones amb les que comparteixes tristeses o alegries, amb les que celebres cada moment o amb les que pateixes cada dia; les que t'ajuden a superar les teves pors, les que t'ensenyen a respectar altres equips. M'han ensenyat que passi el que passi no hem, de baixar el cap i perquè estem orgulloses d'estar aquí, d'haver arribat on hem arribat, estem orgulloses del que fem i el que no fem i sobretot estem orgulloses d'aquest club: el Círcol

Aquesta sentència no l'ha dit ni Pere Suñol, ni Joan Costa, membres d'aquell Círcol que en dos anys va pujar de Tercera a Primera divisió estatal; ni el mític Quimet Costa, ni Javier Mendiburu, ni Adolf Sada, altres jugadors de la secció dels 80. Ni Jack Schroeder, possiblement l'estranger més emblemàtic que ha vestit la samarreta del Círcol, ni Frank Costello, qui va ser posteriorment el primer estranger de la història del joventut i que va vestir la samarreta circolera els 70. I tampoc l'ha dit Aïto Garcia Reneses, una llegenda de les banquetes que va començar la seva carrera professional en aquesta casa.
La frase és de la Cristina Royo, jugadora del Cadet femení. és lògic que molts que em llegiu no sàpigueu qui és. No importa. El missatge és prou clar i identificatiu dels valors que transmet aquesta casa, i sobretot aquesta gent.
Qui tenim el gust de mamar cada dia l'essència dle Círcol, sabem que l'important no és X ni Y, sinó el bloc, el conjunt. El Círcol funciona gràcies a la seva gent i a l'esforç diari i desinteressat de moltes persones amb noms i vides diferents que conflueixen en un punt comú: la passió pel bàsquet
Sabem que el bàsquet és una eina de formació de persones. Ensenyem i aprenem a través de la pilota taronja. Jugant, respectant, vibrant i emocionant-nos. Però sobretot aprenent. Aprenent de tots. Aprenent els valors de solidaritat, respecte i d'estima.
Cada cap de setmana alhora del partit, poc importa si al final hem guanyat o hem perdut (evidentment si es potguanyr millor que millor). L'important és el pòsit que deixem a la pista després dels 40 minuts. L'esforç, la solidaritat, el treball i l'actitud. Aquestes són les claus que fan d'un partit dle Círcol, sigui quin sigui, jugui qui jugui, i contra qui sigui, tant especial.
Segurament em direu que en altres clubs també ho fan. No ho discuteixo, perquè ho desconec. Jo només sé que el que he vist en aquesta casa no ho he vist enlloc. L'esforç del pare, la mare, el germà d'aixecar-se a les 6 del matí d'un diumenge per anar a Girona a veure el seu nano jugar encara que sigui un minut; aquell nano que es multiplica i treu hores d'on pot per animar al seu equip o qualsevol altre dle Círcol (no sé qui em recorda); aquell pòsit d'amistat; aquest gràcies per ser-hi. Tot això fa especial al Círcol, aquest Círcol. El mateix Círcol que es va haver de refundar gairebé de nou quan l'economia el va fer baixar de les cotes més altes, cap a meitats dels 80.
Ara som un club molt més humil que el dels Aïto, Quimet Costa o el Pere Suñol. Però tenim la mateixa força i ganes. Una força i un caràcter que l'ha forjat la seva gent. Tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres. Els que jugueu, entreneu, delegueu, sou directius, o feu un cafè a La Plana mentre veieu les evolucions d'uns paios de 1'90 m amb pantalons curts i llançant una pilota taronja.
Fa dos dies vam viure com el sènior A baixava de categoria i les Junior feien història als Campionats de Barcelona a Viladecans. Són en aquests moments en què la muntanya es fa més costeruda i que ens posem a prova nosaltres mateixos, quan més que mai hem de recordar els valors que ens han fet grans com a club. No només és bàsquet. Són la gent. És la formació. És el que donem i deixem a la posteritat. La frase de la Cristina, és el reflex dels valors del Círcol Catòlic. L'eina és el bàsquet. El que hi ha el darrere és molt gran.
És un plaer i un honor contribuïr en el què puc a engrandir la història del Círcol, a fer més gran el seu llegat. Llarga vida al Círcol


PostData: Nou cas d'apostes il·legals al futbol italià. S'han detingut a jugadors, entrenadors i directius del Calcio, involucrats en aquest cas. Mentrestanta  Espanya, no passa res. Es llença la ronya des dels micròfons d el'església, la gent protesta, i després... res. La merda continua amagada. Com sempre