Llums d'alerta al Palau

S'han encès les llums d'alarma al Palau Blaugrana. I com sempre en aquesta casa, s'han encès tard, fan massa soroll i fins i tot de forma desafortunada. Perquè el que vam veure a les semifinals de l'Eurolliga amb l'Olimpiakos, no és res més que no haguéssim vist al llarg de la temporada al bàsquet blaugrana. La derrota al Sant Jordi, a la final de Copa del Rei contra el Madrid, tot i que va fer mal, va quedar emmascarada per l'historial esplèndid que arrossegava l'equip de Xavi Pascual. I la trajectòria a la Lliga ACB, bastant fluixa, queda amagada, perquè el Madrid també ha fet el paperina. El Barça ha acabat líder, si, però ni molt menys ha estat l'apissonadora de l'any passat.
La F4 d'Istambul, i el lamentable partit de semifinals amb una autèntica maria d'equip com Olimpiakos (Spanoulis i res més), campió d'Europa perquè els russos del CSKA van voler, va fer esclatar la bombolla ascèptica en que vivia el culé. Contra un equip infinitament inferior el Barça va perdre, perquè no va jugar bé, i escepte l'etern Navarro, la resta de jugadors van diembular sobre el parquet. Si només haguéssin estat atents 5 minuts, el Barça hauria arribat a la final. Reïtero que l'Olimpiakos va arribar a la final perquè el Barça va voler; de la mateixa manera que el CSKA de Moscou va deixar que els grecs s'enduguéssin la glòria. Tot i això felicito a l'Olimpiakos, campió d'Europa, segurament de forma merescuda, però no només pels seus mèrits
El tap ha sortit, el líquid amargant s'ha esbrabat i les castanyes sobrevolen als jugadors, a Xavi Pascual i a Joan Creus, secretari de la secció. Els nous fitxatges no van ni amb rodes. No s'entenen CJ Wallace, Eidson, Perovic, ni Ingless. No s'entén que es ftxi a Rabasseda per rellevar a Pete Mickael i es quedi amb xandall a Istambul. I sobretot no entenc de quin circ ve Marcelinho Huertas. Un bon jugador que li agrada més fer de Romario amb la pilota que no pas de jugador de bàsquet.
La F4 ha obert el gavinet de crisi a Can Barça i ja es prepara guillotinada general. Només la lliga ACB, que avui comença el Play Off amb un Barça-Alacant  pot salvar una temporada on els seguidors culés s'han quedat amb la mel als llavis.
Faria bé el club de despendre's de tot allò que entorpeix la marxa al vestidor. I no em refereixo ni a Navarro, Pascual, ni Creus.