Que t'acaronin els estels

Carta oberta , i de comiat, a Pep Guardiola

Estimat Pep

Quan dimarts vas dir que ja era el moment de parlar de la teva renovació, va saltar la llebre. Dijous les especulacions éren insuportables. I avui has confirmat el què no volíem sentir, però que tard o d'hora havia de passar. Te'n vas.
Marxes esgotat, fos, sense piles, sense força i sense esma d'aguantar més xàfecs. Amb tu la màxima de que un any al Barça és com 5 en un altre banda, s'ha magnificat en la teva persona: només cal veure la teva evolució capil·lar. Marxes després d'haver patit la continua pressió de la premsa, l'exigent soci que et demanava més i més en un club, poc avesat a tantes alegries; als tumors, a les lesions de llarga durada; a personatges inclassificables com Eto'o o Ibrahimovic; a merders com el dòping; a les desbarrades de Mourinho; i a que fins i tot et preguntéssin com arreglar el país. Després de 4 anys més un al filial marxes, esgotat per la teva pròpia manera malaltissa de veure el futbol. Has sobrepassat el límit que tu mateix et vas imposar
Marxes de la mateixa manera que vas arribar: derribant els sòlids murs del tradicionalisme blaugrana. Normalment als entrenadors d'aquesta casa marxen saltant pels aires, per la porta del darrere i deixant al sue pas terra cremada díficil de tornar a arrelar. No cal que et digui oi com va acabar Johan Cruyff  la seva carrera de tècnic culé oi: fotent-se a crits amb Joan Gaspart al vestuari del camp Nou a l'entrenament previ d'un Barça-Celta i dient-se de tot menys guapo. I estem parlant de Cruyff. Tu no. Tu marxes per la porta gran i amb un club a l'èlit mundial.
Els socis estant emprenyats i tristos per la teva marxa, però ho entenen. I és que en això també has canviat el barcelonisme de dalt a baix. Has dotat a l'autodestructiva afició culé un optimisme mai vist. Li has fet brotar un nou sentiment de pertanença en aquest club. Ara no es xiula a l'equip, ara se l'anima.
Marxes. Amb un llegat esportiu impressionant. 13 títols de 18 possibles i amb la possibilitat de guanyar-ne un de més el 25 de maig, a la final de Copa amb l'Athlètic de Bilbao. No se't pot demanar més
Marxes. Però com a bon culé que ets, i perquè estimes al club, ho fas deixant-t'ho tot lligat. Tu t'envàs però la llavor que has deixat florirà encara més. Has volgut tallar de soc-arrel les especulacions. El teu substitut serà Tito Vilanova. Una gran notícia ja que 1: el model de pencar d'aquest Barça seguirà intacte. I 2, i el més important. El Tito està bé i la malaltia ja és prou història com perquè pugui agafar ell sol les regnes de tant complicat corser
Gràcies Pep per aquests 4 anys. Pels títols i per, en aquests moments de crisi fer-nos oblidar almenys per dues hores, a molts que el món s'en va a la merda. És només futbol, però has fet feliç a molta gent
Gràcies Pep, i com va dir un dia una bona amiga teva, que casualitats de la vida també ha deixat un lloc important, la direcció de TV3, Mònica Terribas, vagis on vagis, que t'acaronin els estels, company

PostData 1: Final espanyola a l'Europa League. Com si d'una lluita fratrícida es tractés, l'Athlètic de Bilbao, s'enfrontarà a la seva franquícia madrilenya, l'Atlético a Bucarest. Fernando Llorente, a l'estil Iniesta a Stamford Bridge va marcar el 3-1 que porta els bascos a una final europea 30 anys després

PostData 2: Victòries de Joventut i Barça davant Unicaja i Caja Laboral en jornada intersetmanal ACB. L'anècdota al Nou Congost on el partit que va guanyar el Madrid al Manresa va començar amb mitja hora de retard perquè a la roda d'escalfament l'hongarès de l'equip català Adam Hanga es va carregar la cistellla