dimecres, 25 d’abril del 2012

Els temps estan canviant

Carta oberta al soci i seguidor del Barça

Estimat culé

Com si d'una cançó de Bob Dylan es tractés sembla que ets la mostra més evident que "els temps estan canviant" a Can Barça. Acostumat a veure't com un element autodestructiu del barcelonisme, en què qualsevol derrota significa per tu cremar-ho tot, veure't a l'Estadi aplaudint els teus jugadors després de l'esforç titànic i infructuós, d'ahir m'ho demostra.
El Barça va quedar eliminat de la Copa d'Europa, i no podrà defensar la seva corona a Munich. però a tu, sembla que almenys ahir t'importés poc. En un club acostumat a l'autocombustió espontània i enderrocar Déus com si res, ahir vas demostrar que alguna cosa dins teu ha canviat. La teva mentalitat és constructiva, i que valores ara més el joc que el qe smplement dos números puguin significar quelcom
Ahir vaig veure, vas veure, vam veure la crueltat dle futbol en tota la seva màxima esplendor. Un cop amb el caramel a la boca, és a dir amb el 2-0 obra de Sergio Busquets i Iniesta, va arribar la primera garrotada: Ramires, amb una vaselina que donarà la volta al món, posava al temps afegit el 2-1 al marcador. El Barça estava, de moment Ko, però era d'esperar que amb un jugador més, per expulsió de Terry, alumne avantatjat de l'escola Pepe, que caigués el tercer. El que va caure va serl'estocada definitiva. Al minut 3 de la represa, Leo Messi envia un penal al travesser. 2 estocades, per deixar el Barça KO. De poc van servir les 46 ocasions de gol sumant les dues eliminatòries. Aquest any no. El futbol va decidir donar l'esquena al millor equip del món. En certa manera es va culminar la venjança de fa tres anys a Stamford Bridge amb l'Iniestazo. Fernando Torres amb un Barça a tomba oberta, va posar el 2-2 definitiu i l'epitafi d'una temporada molt complexa.
Tu que ho vas veure el camp vas saber recompensar l'esforç dels jugadors en un gest inèdit i històric. Segurament és un dels teus últims recurços per demanar a l'artífex del canvi de xip, Pep Guardiola, que renovi. Jo no em preocuparia per aquest fet, perquè tinc molt clar que el Pep renovarà, perquè s'estima el club, és soci com tu, i no voldria dinamitar-lo, com ja s'ha fet en èpoques no molt llunyanes (l'adeu traumàtic de Cruyff i el Dream Team, o l'últim any de Rijkaard, per no parlar de Joan Gaspart, president)
Felicitats, i no va amb segones culé. Has trigat 112 anys a adonar-te que autodestruïnt el Barça fas més mal que bé al teu club. Els temps estan canviant. I no pels qui estan tocant la gespa, que encara ténen corda per estona. Però si pels tribuneros i homes del puro dels freds seients del Camp Nou, com tu. A vere quan et dura.

Cordialment

Un gratament sorprès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada