Passat particular

Com un mirall que torna la imatge a la inversa, la setmana més important pel barcelonisme es repeteix amb els mateixos protagonistes i situacions que el 2009. Benvinguts a la setmana de l'entrepà de Chelsea amb pa de Madrid. Com el 2009 la glòria passa per Stamford Bridge i el Bernabeu. En una espècie de passat particular la temporada es juga en 6 dies. Com el 2009

Dimarts 28 d'abril: Valdés obre el camí

Tothom recorda el moment Iniesta a Stamford Bridge, i el que va significar. Però el que molts heu oblidat segurament és aquell partit d'anada al Camp Nou en què Valdés, sempre Víctor va aturar dues rematades a boca de canó de Drogba que podien haver canviat el signe d ela història si haguéssin entrat a gol. El porter del Barça és també artífex de l'èxit del Barça del triplet

Dissabte 2 de maig: Un partit de cine

En aquells dies la situació era inversa a l'actual: el Madrid era qui retallava a marxes forçades una distància de fins a 12 punts. El Bernabeu seria escenari d'un punt d'inflexió a la lliga passés el que passés. Els blancs es van avançar gràcies a Sergio Ramos, però l'apissonadora blaugrana va fer una de les seves exhibicions més cèlebres. 2-6 a Chamartín. Del 0-5 en blanc i negre dels Cruyff, Reixach i Sotil a la meravella en color i estereofònica dels Eto'o, Messi i cia. A 7 punts i la lliga ja era blaugrana

Dimecres 6 de maig: Iniesta obre les portes al cel

Poc us he de comentar d'aquell moment. Avui és una de les preguntes recorrents que tothom es fa.: què feies quan Iniesta va marcar el gol d'Stamford Bridge. Imprescindible per cert l'artícle de Joan Maria Pou a l'ARA. Jo aquell dia vaig descobrir el gran secret del meu avi, en pau descansi. Per molt que digués que ell el futbol no li agradava, el paio va venir corrents a l'habitació a celebrar el gol que ell havia sentit, com jo, gràcies a la narració del Pou. Tots els culers sabeu que va passar. Minut 88 1-0, el Barça KO, i Iniesta es postula com a sant amb el primer dels seus dos miracles: El gol de Lo Puto Crack. I a partir d'aquí l'èxit. Dos Champions tres lligues, una Copa dos mundialets....

Avui a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1 tornarem a disfrutar de 6 dies d'intensitat emoció nervis i espectacle. Benvinguts i gaudiu-la a tope

PostData 1: danke Bayern. Gràcies per fer-nos mostrar ahir les carències del Madrid. Un pèssim Realisimo va caure davant d'un Bayern de Munich immens. 2-1. Eliminatòria no resolta, però hi ha nervis a Chamartín. Gràcies Bayern i felicitats Laura Aparicio

PostData 2: La notícia freak, a 3 mesos dels JJOO de Londres. El Comitè Olímpic volia contractar per la cerimònia de clàusura a Keith Moon, bateria dels The Who. Molt maco si no fos que Moon fa 34 anys que és mort. A no sé que fem com la Rossita de la Competència i invoquem el seu esperit , ho tenim malament