Esportclub: Campions al Comtat

El cap de setmana té un nom aquí. Això és... Esportclub

Rayo barcelonista

A l'estadi del club més freak de la lliga, amb uns dirigents freaks i amb la mà llarga, com els Ruiz Mateos, el Barça es va exhibir davant el Rayo Vallecano. La lliga haurà d'esperar almenys fins dimecres. El Barça va fer un 7 als pantalons del Rayo, de l'abella, de Ruiz Mateos, del flam Dhul i del pallasso Fofo, carrer del qual està allotjat l'estadi de Vallecas. Una nova lliçó de grandesa d'un equip, encara entrenat per Guardiola. La nota negativa, la celebració del cinquè gol d'Alves i Thiago amb un ball tant rídicul com innecessari. Si ho fan els del Madrid ja estem cremant contenidors a Canaletes; per tant igual de denunciable. Mentrestant el Madrid guanya 3-0 al Sevilla, mateix resultat que encaixa l'Espanyol davant l'Sporting, que els fa diu adeu a Europa un cop més. Xiulets a Cornellà altre cop (en parlem demà). Però la gran notícia futbolística ha saltat aquesta nit a les ones de la SER i de la COPE. Han parlat d'un possible cas de partits arreglats per les cases d'apostes en què es podria estar vinculats futbolistes. Un cop més des de la COPE s'ha engegat el ventilador i ha començat a esquitxar merda pels descosits. Alcalá el mateix del dòping i el Barça ha parlat que l'espanyol- Sporting estava arreglat perquè quedés oh sorpresa 0-3. Ràpidament des de Can Perico han denunciat aquesta calumnia, i Joan Collet diu que o ho desmenteixen o no es fa responsable dels seus actes. I ja sabeu els pericos que val més estar de bones amb Collet. En fi, merda va, un altre cop

Victòria a la 900.

Triplet català a l'ACB amb trionmf del Barça a Alacant, de la Penya a Vitòria i del Manresa contra l'Estudiantes. Victòria amb efemèride dels bagencs. Era el partit 900 del Bàsquet Manresa a la lliga espanyola (comptant ACB i campionats pretèrits). Un triomf que enfonsa encara més l'històric Estudiantes a l'infern de la LEB

La Gira dels 14 (de moment)

Blanes, Calella, Malgrat, el Centre Parroquial, la Plana... i dissabte Llefià. El Junior A continua imparable, i intractable i suma un nou escenari de la seva Gira triomfal. Un escenari inèdit i insòlit, perquè tampoc és la pista habitual del Sant Andreu, rival com diem de dissabte. La 14ena no passarà a la història com una victòria molt brillant. Va ser un partit més aviat fluix dels homes d'Andreu Lladó que es van veure sorpresos per un plantejament ultradefensiu dels locals, que impossibilitava córrer. Al tercer quart l'aparició d'Otger Riera (17 punts) i l'aportació defensiva i de caràcter de Marc Segura van assegurar un nou triomf pels catòlics. En altres juniors destacar el triomf del Junior 1 contra el Llinars. Un partit que els homes de Xavi Bruget i Marc Nadal van haver de suar molt per guanyar-lo, tot i el 14-7 d'arrancada. Els cops s'anaven alternant, i no va ser fins l'estirada final que el Círcol va treure el partit endavent. A Reus, el junior B va acabar perdent tot i haver gaudit d'una aventatge de fins a 14 punts al tercer període. Molts ànims
Altres ítems de la jornada. La derrota clara del premini masculí contra el Grup Barna, i del Mini B contra el líder Guinardó a qui els va tancar el marcador. Un correctiu massa ampli d'un equip que després de les 2 últimes jornades d'exhibició va baixar a la terra d'una garrotada bestial. La jornada matinal de dissabte a Casagemes la completava la victòria del Mini 1 contra el Sant Josep Obrer, en un matx molt complicat de treure.
En Preinfantils nou triomf i ja en van 3 de seguits del Preinfantil masculí contra el Parets
L'infantil B va protagonitzar el millor, o un dels millros partits de l'any. Va caure a La Plana contra el colíder, el Vilatorta. Els primers compassos del partit van ser dels homes de Diego Martínez que van gaudir d'una aventatge de 8 punts al segon quart. Una reacció demolidora dels visitants, de 25 a 9 de parcial semblava que acabarien amb les aspiracions de triomf. Però el Circol va reaccionar. Al final però derrota amb la cara molt alta i amb la sensació que va faltar un minut per culminar la remuntada. A destacar una nota negativa com va ser la lesió de Gerard Quilez que es va regirar el turmell en aterrar després d'una entrada. Molts ànims i que no sigui res.
En cadets derrota del B contra el Canet, i dle femení amb el Sant Celoni, i triomf de l'A a Sant Gervasi
Un Sots 20 B mermat i amb moltes baixes va fer el què va poder a Sant celoni. Els líders no van tenir compassió d'un Círcol amb només 6 efectius, 2 d'ells Juniors de 1er any i un cadet. Gràcies al concurs dels joves Xavi Mateu, Guillem Carbonell i Albert Aragonés. L'endemà el Prefernet va acabar el seu periple de dos jornades seguides a casa guanyant el derbi amb l'UBSA
Finalment dos alegries pels Sèniors. Una, el masculí A que va guanyar a la pròrroga al Sant Andreu, segon classificat, de 5 punts. Com no podia ser d'una altra menera contra el Sant Andreu va aparèixer la figura de Sant Andreu Lladó, autor d'un recital històric per dur en volandes l'equip de moment cap a la salvació. La igualtat de la lliga fa que no podem descartar res. L'altre és sens dubte les noies. Contra el Premià, l'A va guanyar d'un sol punt i continuen la cacera cap a salvar la categoria. Segurament jugaran la promoció de descens. Però ahir es van carregar d'optimisme. D'un sol punt però en contra va ser la derrota del sènior B masculí a la pista de l'històric Laietà. L'ascens matemàtic s'haurà d'esperar. Les noies del B van caure contra el Calella de 19 punts. Ànims
Bona setmana a tots. Felicitats als guanyadors i molts ànims a tots els que aquesta setmana no heu tastat el gust de la victòria

La cinquena

El Museu Josep Lluís Nuñez, el del Barça, ha adquirit una nova peça inèdita. La que faltava per completar el puzzle europeu: la Copa d'europa de Futbol Sala. A Lleida els homes de Marc Carmona van jugar una final perfecte des del minut 1 (quan Wilde MVP va obrir la llauna) contra el Dinamo de Moscou. 3-1 i campions d'Europa. Tots els equips professionals del Barça, 5, ja tenen almenys una Copa d'Europa. un trofeu que no podrà revalidar el Barça d'hambol que tot i guanyar al Copenaghe no jugarà la F4, ja que la renda (3 gols  n'havien de fer almenys 8 més que els danesos) va ser insuficient

Aigua de Jerez

L'aigua que va caure sonbre el traçat de Jerez va marcar el desenvolupament del GP d'Espanya de motos a la categoria de Moto2. En una lluita entre els catalans Pol Espargaró i Marc Marquez, la cursa es va parar a la volta 19 amb lideratge de Marc. Però com que el Pol havia superat primer la linia de meta a la volta 17, 'última que van fer tots els pilots abans de la suspensió, el petit dels Espargaró va guanyar la cursa. A Moto GP triomf de Casey Stoner amb Lorenzo i pedrosa darrere. I a Moto3, la sorpresa ja no és tant sorpresa. Si a Qatar ja ens va alucinar amb el segon lloc, ahir a Espanya, l'italià de 16 anys Romano Fenati va guanyar per davant de Maverick amb quarta posició pel debutant català Alex Rins

Comte Nadal

És el rei del Godó. Ni que el seu rival faci el seu millor partit. Rafa Nadal va suar de valent per guanyar el seu setè Comte de Godó en superar en una gran final a David Ferrer que es queda amb la mel als llavis per quarta vegada consecutiva. Els bons aficionats del tennis van disfrutar com mai a Barcelona

Que t'acaronin els estels

Carta oberta , i de comiat, a Pep Guardiola

Estimat Pep

Quan dimarts vas dir que ja era el moment de parlar de la teva renovació, va saltar la llebre. Dijous les especulacions éren insuportables. I avui has confirmat el què no volíem sentir, però que tard o d'hora havia de passar. Te'n vas.
Marxes esgotat, fos, sense piles, sense força i sense esma d'aguantar més xàfecs. Amb tu la màxima de que un any al Barça és com 5 en un altre banda, s'ha magnificat en la teva persona: només cal veure la teva evolució capil·lar. Marxes després d'haver patit la continua pressió de la premsa, l'exigent soci que et demanava més i més en un club, poc avesat a tantes alegries; als tumors, a les lesions de llarga durada; a personatges inclassificables com Eto'o o Ibrahimovic; a merders com el dòping; a les desbarrades de Mourinho; i a que fins i tot et preguntéssin com arreglar el país. Després de 4 anys més un al filial marxes, esgotat per la teva pròpia manera malaltissa de veure el futbol. Has sobrepassat el límit que tu mateix et vas imposar
Marxes de la mateixa manera que vas arribar: derribant els sòlids murs del tradicionalisme blaugrana. Normalment als entrenadors d'aquesta casa marxen saltant pels aires, per la porta del darrere i deixant al sue pas terra cremada díficil de tornar a arrelar. No cal que et digui oi com va acabar Johan Cruyff  la seva carrera de tècnic culé oi: fotent-se a crits amb Joan Gaspart al vestuari del camp Nou a l'entrenament previ d'un Barça-Celta i dient-se de tot menys guapo. I estem parlant de Cruyff. Tu no. Tu marxes per la porta gran i amb un club a l'èlit mundial.
Els socis estant emprenyats i tristos per la teva marxa, però ho entenen. I és que en això també has canviat el barcelonisme de dalt a baix. Has dotat a l'autodestructiva afició culé un optimisme mai vist. Li has fet brotar un nou sentiment de pertanença en aquest club. Ara no es xiula a l'equip, ara se l'anima.
Marxes. Amb un llegat esportiu impressionant. 13 títols de 18 possibles i amb la possibilitat de guanyar-ne un de més el 25 de maig, a la final de Copa amb l'Athlètic de Bilbao. No se't pot demanar més
Marxes. Però com a bon culé que ets, i perquè estimes al club, ho fas deixant-t'ho tot lligat. Tu t'envàs però la llavor que has deixat florirà encara més. Has volgut tallar de soc-arrel les especulacions. El teu substitut serà Tito Vilanova. Una gran notícia ja que 1: el model de pencar d'aquest Barça seguirà intacte. I 2, i el més important. El Tito està bé i la malaltia ja és prou història com perquè pugui agafar ell sol les regnes de tant complicat corser
Gràcies Pep per aquests 4 anys. Pels títols i per, en aquests moments de crisi fer-nos oblidar almenys per dues hores, a molts que el món s'en va a la merda. És només futbol, però has fet feliç a molta gent
Gràcies Pep, i com va dir un dia una bona amiga teva, que casualitats de la vida també ha deixat un lloc important, la direcció de TV3, Mònica Terribas, vagis on vagis, que t'acaronin els estels, company

PostData 1: Final espanyola a l'Europa League. Com si d'una lluita fratrícida es tractés, l'Athlètic de Bilbao, s'enfrontarà a la seva franquícia madrilenya, l'Atlético a Bucarest. Fernando Llorente, a l'estil Iniesta a Stamford Bridge va marcar el 3-1 que porta els bascos a una final europea 30 anys després

PostData 2: Victòries de Joventut i Barça davant Unicaja i Caja Laboral en jornada intersetmanal ACB. L'anècdota al Nou Congost on el partit que va guanyar el Madrid al Manresa va començar amb mitja hora de retard perquè a la roda d'escalfament l'hongarès de l'equip català Adam Hanga es va carregar la cistellla

Noves bèsties al Santoral Blaugrana

Ahir tres Sants es van afegir a l'imaginari col·lectiu del poble culé. Als Sants Joan Gamper (pare fundador dela Pàtria), Sant Kubala (multiplicador de pans peixos i creadors de Camps Nous), Sant Johan Cruyff (Profeta i precursor del Barça de l'era moderna), Sant Ronaldinho (Patró de les ortodòncies i beneït pels dentistes de Catalunya), Sant Pep Guardiola (cal afegir res més) o Sant Leo Messi (un altre); i hem d'afegir ara Sant Emanuel Neuer (aturapenals i porter que es va carregar el Madrid), Sant Bastian Schwensteiger (qui va marcar l'últim penal de la tanda que donava accés al Bayern de Munich a la seva final) i Sant Sergio Ramos (Patró dels estudiants de Física Quàntica i guionista del Crackòvia)
Ahir el central andalús no va fallar un penal que va eliminar el Realisimo, aquell que se les veia felices sense el Barça a la final de la Champions. Us equivoqueu. Ramos ha estat escollit com a representant del Planeta Terra a la pròxima reunió de Planetes del Sistema Solar. La pilota que va enviar a la 5ena galàxia és la confirmació pels marcians, que la Terra és habitada i que ja poden passar ET, el Mestre Ioda i Alf a deixar els seus dòlars venusians a la Costa Brava aquest estiu. No s'entén què coi va fotre Ramos per fer el què va fer.
En fi i resumint que la décima haurà d'esperar, un any més i van 10, perquè la loteria dels penals va decidir que aquest any l'amfitrió havia d'estar en tant gentil final al maig. Ni Barça ni Madrid. Els dos millors equips dle món no podran guanyar aquest any l'orelluda
Neuer, Schwensteiger i Ramos, tres nous sants pel santoral blaugrana. Ja sabeu oi a qui convidarà el Barça a la pròxima edició del Gamper d'aquest estiu oi?

Els temps estan canviant

Carta oberta al soci i seguidor del Barça

Estimat culé

Com si d'una cançó de Bob Dylan es tractés sembla que ets la mostra més evident que "els temps estan canviant" a Can Barça. Acostumat a veure't com un element autodestructiu del barcelonisme, en què qualsevol derrota significa per tu cremar-ho tot, veure't a l'Estadi aplaudint els teus jugadors després de l'esforç titànic i infructuós, d'ahir m'ho demostra.
El Barça va quedar eliminat de la Copa d'Europa, i no podrà defensar la seva corona a Munich. però a tu, sembla que almenys ahir t'importés poc. En un club acostumat a l'autocombustió espontània i enderrocar Déus com si res, ahir vas demostrar que alguna cosa dins teu ha canviat. La teva mentalitat és constructiva, i que valores ara més el joc que el qe smplement dos números puguin significar quelcom
Ahir vaig veure, vas veure, vam veure la crueltat dle futbol en tota la seva màxima esplendor. Un cop amb el caramel a la boca, és a dir amb el 2-0 obra de Sergio Busquets i Iniesta, va arribar la primera garrotada: Ramires, amb una vaselina que donarà la volta al món, posava al temps afegit el 2-1 al marcador. El Barça estava, de moment Ko, però era d'esperar que amb un jugador més, per expulsió de Terry, alumne avantatjat de l'escola Pepe, que caigués el tercer. El que va caure va serl'estocada definitiva. Al minut 3 de la represa, Leo Messi envia un penal al travesser. 2 estocades, per deixar el Barça KO. De poc van servir les 46 ocasions de gol sumant les dues eliminatòries. Aquest any no. El futbol va decidir donar l'esquena al millor equip del món. En certa manera es va culminar la venjança de fa tres anys a Stamford Bridge amb l'Iniestazo. Fernando Torres amb un Barça a tomba oberta, va posar el 2-2 definitiu i l'epitafi d'una temporada molt complexa.
Tu que ho vas veure el camp vas saber recompensar l'esforç dels jugadors en un gest inèdit i històric. Segurament és un dels teus últims recurços per demanar a l'artífex del canvi de xip, Pep Guardiola, que renovi. Jo no em preocuparia per aquest fet, perquè tinc molt clar que el Pep renovarà, perquè s'estima el club, és soci com tu, i no voldria dinamitar-lo, com ja s'ha fet en èpoques no molt llunyanes (l'adeu traumàtic de Cruyff i el Dream Team, o l'últim any de Rijkaard, per no parlar de Joan Gaspart, president)
Felicitats, i no va amb segones culé. Has trigat 112 anys a adonar-te que autodestruïnt el Barça fas més mal que bé al teu club. Els temps estan canviant. I no pels qui estan tocant la gespa, que encara ténen corda per estona. Però si pels tribuneros i homes del puro dels freds seients del Camp Nou, com tu. A vere quan et dura.

Cordialment

Un gratament sorprès

L'hora dels jugadors

Ho va dir el Pep ahir en una nova roda de premsa d'encigalament a la culerada. "És l'Hora dels jugadors" Aquesta nit a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, es jugarà la tercera part de la Triologia de l'Anaconda. En els dos primers llibres la cosa no va anar gens bé. Aquest tercer volum promet emoció, èpica i un final de traca i mocador. El Barça començarà l'operació remuntada amb un 1-0 en contra.
Avui ens juguem ser el clímax de la temporada o l'epíleg, el tanquem la paradeta d'un any complicat. El públic complirà, el tècnic complirà. Veurem avui si els jugadors es conformen en una caça major, o es conformen en matar al Dumbo.
Estic segur que avui no ens defraudaran, perquè són el millor equip d'Europa i acostumen a no fallar a les grans cites. I si ho fan s'aixequen i s'exhibeixen. El Chelsea pagarà els plats trencats d'aquests últims 6 dies de decepció, injustificada, del barcelonisme. Estem molt mal acostumats
Sigui com sigui estem a 2 gols d'una nova final de la Copa d'Europa. A dos gols de poder guanyar la cinquena.
Avui més que mai... Som-hi Barça

Esportclub: Roses de Sant Jordi

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Una rosa de 7 pètals

S'ha acabat. La Lliga és blanca. El Camp Nou ha estat l'escenari de l'epitafi de la Lliga pel Barça que passa a ser del R. Madrid. I ho fa d'una forma inesperada. No pel resultat, sinó pel joc i per l'actitud del Barça. A tots els que em dieu que sóc molt tou amb Guardiola, avui no us queixareu del que diré a continuació. Perquè si a la seva època també es criticava a Johan Cruyff, Déu i la Mare de Déu tot junts, ara també es pot criticar al Pep, Déu, la Mare de Déu, Sant Josep, la Mula i  el Bou, del barcelonisme ara com ara. Ho sento però ho hem de fer, i crec que és bo pel futur del club i pel del mateix tècnic. En Pep acostumat a fer Guardiolades es va passar de frenada amb l'alineació que va posar al Camp Nou per posar la lliga a un punt. No entenc que feia Alves a l'extrem. No entenc Tello, habitual peça de revulsiu sent titular. I per sobre de tot no entenc perquè el Barça va sortir a la gespa com si li faltés una marxa més, un cafè, per tal d'esperonar-se. El Madrid amb un plantejament d'equip petit, lícit però que no m'agrada, va fer el partit que volia. El va portar al seu terreny i va marcar l'1-0. El Barça atacava, i com passa massa, no xuta i quan ho fa sembla que jugui a rugby, a vere si anota un xut a pals. Messi va estar desaperegut. Les bandes inexistents, i Dani Alves va fer un dels pitjors partits que se li recorda des que anava a la guarderia. El Barça, i repeteixo només el Barça ha dinamitat una Lliga que va perdre no al Camp Nou, dissabte, sino el dia de l'Osasuna. La gent pot estar emprenyada però permeteu-me un parell de reflexions. 1. Ja era hora que el Madrid amb la calerada que es gasta cada any rasqui alguna cosa. 2. Aquest Barça continua tenint molt de crèdit. Ja ho sé que molts vau estripar els carnets i demanaveu a crits que tornés Cruyff a la banqueta, o pitjor Van Gaal. Però si hi ha algun equip que es mereix confiança és el Barça. Si no torna a fer el paperina com dissabte, estic segur que demà es classificarà per la final de la Copa d'Europa. Perquè aquests no tornaran a fallar. Ah i felicitats a la parròquia blanca
L'Espanyol completa una nefasta jornada catalana en perdre 1-3 al Calderón i s'allunya cada cop més d'Europa

Una rosa i dues espines

El Barça amb el +32 contra Unicaja salva els mobles del bàsquet català a l'ACB. La Penya diu adeu als Play Off, si encara tenia alguna opció en perdre a Donosti, igual que el Manresa que perd a Alacant

Jornada 27: Clàssics

En un cap de setmana monopolitzat pel Barça-Madrid de futbol, la jornada Círcol del cap de setmana, tampoc es va escapar d'aquest esdeveniment, ja que sense anar més lluny va condicionar el partit delSots20 B que es jugava a les 19:30 del dissabte i es va suspendre.
Dit això altres clàssics van marcar la jornada. Començant més que per un clàssic, per un derbi, el Cultural-Premini B que van guanyar els locals en un partit propi d'aquests duels locals, en què l'emoció i les ganes de fer-ho bé juguen més que el propi bàsquet. Un clàssic. El 2-0 del primer quart és un bon símptome per explicar el que va passar en el patí blau de l'escola de Dalt la Vila. La Cultural després del primer període va anar agafant diferències a poc a poc gràcies al bon encert i a que el Círcol només anotava des de la línia de tirs lliures. Finalment derrota dels de Maria Zambrano i Albert Reverté. Les noies van veure com a la pròrroga l'Igualada guanyava el partit de només 3 punts. Molts ànims a tots
El que ja comença a ser un clàssic és les victòries abultades del Mini B. Sembla que els de Sergi Bernat, Oriol Bosom i Josep Campmany han agafat la directa. A la complicada pista del Grup Barna, per les característiques del camp, van tancar marcador oferint un gran joc de conjunt
Doble triomf a domicili dels Preinfantils. els nois a Guinardó i les noies a Terrassa, en un horari poc habitual, dissabte a les 17:30. Una victòria important i força suada, davant d'un cuer que ja va posar les coses difícils a l'anada
Un altre dels clàssics del bàsquet és que no sempre jugar bé et garanteix un triomf. Els dos infantils ho van poder viure i veure in situ. El duel de la màxima, el particular Barça-Madrid, de la lliga d'infantil A-2 es va saldar amb el triomf del líder Pineda davant el conjunt d'Adrià Puente. i Albert Calabria. Un partit que podia haver caigut per les dos bandes. A destacar el 5 de 5 en triples David Blasco. Bon matx també de l'infantil B a Montcada, pista complicada, tot i que el resultat us pugui semblar una altra cosa (46-30)
Diumenge al matí a La Plana es va viure un clàssic del bàsquet català, en categoria Cadet. El Círcol-Joventut. Els nois de Ramon Cuñé van jugar de tu a tu a la Penya i en moltes fases del partit van anar per davant. Uns últims cinc minuts fatídics van condemnar un Círcol que va mereixer molt més que el que reflexava l'electrònic al final del matx. No es va guanyar però almenys es va millorar molt la imatge del partit d'anada a l'Olímpic, on la Penya va dominar amb mà de ferro. El Cadet B va perdre d'1 a Premià, però s'ha de destacar un fet: els 20 punts que l'equip va remuntar en poc més de 15 minuts i que serveixen gairebé per capgirar la truita. L'última pilota no va voler entrar. Llàstima. igual que el Cadet 1 que va caure de forma ajustada un partit que dominava fins a la mitja part clarament. El Vedruna de Gràcia amb un demolidor 6-17 de parcial va ajustar el marcador fins a posar-se per davant i finalment guanyar. I també amb patiment, un altre dels clàssics d'aquesta casa, va ser com el Cadet femení de Josep Velasco i Gerard Castro va guanyar a Canet
La xifra de la jornada: 13 de 13. El Junior A continua meravellant a cops de victòria. El que era una costum, un repte amb gust de barbacoa, amenaça a convertir-se en un clàssic. Nova victòria i ja en van 13 de seguides davant el Girona FC, l'antic Sant Josep. Val a dir que els més pessimistes pensàvem veient el aprtit que ahir no es guanyaria. I és que els gironins van portar la iniciativa durant la majoria de minuts. Amb 7 avall al marcador, va tornar a aparèixer aquella màgia, aquell què que només saben els nois d'Andreu Lladó, Adrià Puente i Clara Navarro, per tornar a guanyar. 3 triples van girar la truita i van fer sumar un nou triomf. Ningú sap el secret però el què hi havia escrit a la pissarra del vestidor 3, el del Círcol, encara a les 19:00, pot donar una pista. Com els bons trucs no desvetllarem el secret. Enhorabona. Igual que el Junior B. Us pot semblar que felicitar a un equip que rep un +27 davant d'UBSA, en un clàssic modern, sigui irònic però us puc assegurar que van fer tot el que sabien i més per derrotar els adrianencs. Una vegada més hem de destacar el bon primer temps en conjunt, amb un -13 al marcador parcial . A la represa la superioritat visitant tant física com a nivell classificatori (5ens contra 11ens) va fer la resta. Victòria del Junir 1 al camp del Mirasol i del femení que va estreanr la condició de campions de lliga al camp del Roda
El Solde la victòria va tornar a lluir i amb molta força pel camí dels del Sots20 Preferent. En un dels partits més complerts de la temporada, els de Basili Bellès van guanyar al Rriera Cornellà de 29 punts. Tot i que el partit es va complicar en el tercer període en que els del Baix Llobregat es van posar a 5 punts, la sang freda del Círcol va possibilitar el triomf. A destacar la gran actuació de Xesco Gotzens que va complir amb la promesa d'anotar 28 punts. Gràcies Laura per venir
I en Sèniors derrotes de l'A masculí contra l'Argentona, del femení a Vilassar i del B femení contra el líder Malgrat de 20. El triomf ve del B masculí. Dissabte a la tarda i contra un combatiu Diagonal Mar els homes d'Oriol Bosom van fer un petit pas més cap a la tercera catalana, categoria que si ve encara no han assolit matemàticament, si que és virtual. A destacar l'actuació de Jaume Lleal, omnipresent en totes les fascetes del joc, i imparable en dos de les seves jugades clàssiques: els triples i les passades estil quarterback
Jornada de clàssics a Cal Círcol. Bona setmana

El renaixement de la rosa

Al GP de Bahrain de F1, aquell que mai s'hauria d'haver disputat per les disputes de la revolta àrab al país. Sebastian Vettel ha reaparegut i rebiscolat després de 3 GP inèdit. Victòria contundent. Al seu costat, uns altres que renéixen. Les fletxes verdes de Lotus. La mítica escuderia de Coli Chapman torna a un podi gràcies al segon lloc de Kimi Raikonnen i el tercer de Romain Grosjean. Pròxima cursa a casa, al Circuït de Catalunya

La gran setmana de l'anaconda (2ª part): La lliga a cop de clàssic

Demà torna allò que és tant maco de dir i que cada cop és menys cert: el clàssic. El Barça-Madrid. Aquell partit que es repetia històricament dos cops l'any, i que ara el veiem amb bastanta regularitat. Que es repeteixi, però no vol dir que cansi, o almenys a mi. Cada clàssic, cada Barça-Madrid té unes conseqüències clares i ve precedit d'algun fet trascendental.
Demà a les 20:00 (des de les 19:00 a Rac1), al Camp Nou, l'anaconda, tornarà a sortir de la seva gabia per passejar els nervis, només tres dies després d'Stamford Bridge. A disferència dels anys precedents, el feu barcelonista serà l'escenari per bé o per mal del desenllaç de la lliga.
Tot està a punt, mosaic inclòs perquè un Barça adolorit pels fets de dimecres obri encara més la ferida que sagna en el madridisme, aquell madridisme, que el Bayern de Munich li va fer veure les seves vergonyes en un nefast partit.
Però compte perquè com sempre dic un Barça-Madrid s'escapa de qualsevol prèvia i es converteix en EL PARTIT. Allò que tot bon seguidor del futbol espera. Aquell espectacle que per les teles es converteix en qui la té més llarga i quantes càmeres posa al camp. En allò de a veure si li podem veure el moc a dins del nas de Cristiano, o veure com igual que a qualsevol pel·li de terror Pepe intenta carregar-se els turmells de Messi en "slow motion"
Senyors que arriba el clàssic. La segona part de la setmana de l'anaconda. esperem que aquest cop si l'anacondase'n vagi a dormir amb un triomf i a un sol punt del Madrid

El guió de Di Matteo

Les imatges de TV3 ahir ho confirmen: el culé d'ara està malacostumat. Cares desencaixades, tristes i més d'un resant esperant un nou miracle a Stamford Bridge. Tot això en una semifinal ANADA, amb la tornada a CASA.
I és que ahir no li podria haver sortit millor el guió a Roberto Di Matteo, l'entrenador del Chelsea. Som un equip molt inferior al Barça i per tant jugarem a ser un equip italià. 10 al darrere i a esperar que el gegant faci un pas en fals per derrotar-lo. Millor impossible. Una dada que ho explica tot 3-25. Són les rematades dels dos equips segons estadístiques de la UEFA. Al final 1-0 pel Chelsea. Ni Alexis que en va tenir dues clares, ni Messi, ni Cesc, ni Puyol a la segona part, ni un altre cop Alexis, ni la rematada al pal de Pedro a l'últim instant... res. Ahir la pilota, com passa en masses ocasions en aquesta casa, no va voler entrar.
La que va entrar va ser l'única que va xutar el Chelsea. Messi, mig coix d'una relliscada perd una pilota, i l'italianitzat Chelsea surt a la contra perquè Drogba, reconvertit ahir en un molt mal actor, que es passava 3 hores estirat a la gespa com si un elefant hagués estat disparat per un rei, per res, marqui un gol tant real com fictici.
Si el gol és vàl·lid, però no demostra en absolut el domini blaugrana i el bany de futbol que van fer ahir els de Pep Guardiola. I és en aquesta tessitura que s'ha d'aferrar aquell soci plorós, trist i orador que estava ahir a Londres, a casa o al bar.
Al Camp Nou ha de ser l'escenari d'aquella remuntada que un àrbitre cec va dilapidar el 2010 amb l'Inter. Si el Barça juga com va fer ahir, no tingueu dubtes que els catalans anirem a Munich el 19 de maig. Estic convençut. Som-hi Barça, som-hi barcelonisme. Dissabte amb el Madrid tindrem el primer pols per constatar l'ànim del culé. Tocarà remuntar i es remuntarà. I tant

PostData: les retallades a TVE s'han fet carregar, un altre producte que cuidàven amb molta professionalitat i molt d'èxit: el Roland Garros, que passa a mans de Telecinco. Us imagineu la Pantoja, Paquirrin i Belén Estebán comentant una final Nadal- Federer? Maleïdes retallades

Passat particular

Com un mirall que torna la imatge a la inversa, la setmana més important pel barcelonisme es repeteix amb els mateixos protagonistes i situacions que el 2009. Benvinguts a la setmana de l'entrepà de Chelsea amb pa de Madrid. Com el 2009 la glòria passa per Stamford Bridge i el Bernabeu. En una espècie de passat particular la temporada es juga en 6 dies. Com el 2009

Dimarts 28 d'abril: Valdés obre el camí

Tothom recorda el moment Iniesta a Stamford Bridge, i el que va significar. Però el que molts heu oblidat segurament és aquell partit d'anada al Camp Nou en què Valdés, sempre Víctor va aturar dues rematades a boca de canó de Drogba que podien haver canviat el signe d ela història si haguéssin entrat a gol. El porter del Barça és també artífex de l'èxit del Barça del triplet

Dissabte 2 de maig: Un partit de cine

En aquells dies la situació era inversa a l'actual: el Madrid era qui retallava a marxes forçades una distància de fins a 12 punts. El Bernabeu seria escenari d'un punt d'inflexió a la lliga passés el que passés. Els blancs es van avançar gràcies a Sergio Ramos, però l'apissonadora blaugrana va fer una de les seves exhibicions més cèlebres. 2-6 a Chamartín. Del 0-5 en blanc i negre dels Cruyff, Reixach i Sotil a la meravella en color i estereofònica dels Eto'o, Messi i cia. A 7 punts i la lliga ja era blaugrana

Dimecres 6 de maig: Iniesta obre les portes al cel

Poc us he de comentar d'aquell moment. Avui és una de les preguntes recorrents que tothom es fa.: què feies quan Iniesta va marcar el gol d'Stamford Bridge. Imprescindible per cert l'artícle de Joan Maria Pou a l'ARA. Jo aquell dia vaig descobrir el gran secret del meu avi, en pau descansi. Per molt que digués que ell el futbol no li agradava, el paio va venir corrents a l'habitació a celebrar el gol que ell havia sentit, com jo, gràcies a la narració del Pou. Tots els culers sabeu que va passar. Minut 88 1-0, el Barça KO, i Iniesta es postula com a sant amb el primer dels seus dos miracles: El gol de Lo Puto Crack. I a partir d'aquí l'èxit. Dos Champions tres lligues, una Copa dos mundialets....

Avui a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1 tornarem a disfrutar de 6 dies d'intensitat emoció nervis i espectacle. Benvinguts i gaudiu-la a tope

PostData 1: danke Bayern. Gràcies per fer-nos mostrar ahir les carències del Madrid. Un pèssim Realisimo va caure davant d'un Bayern de Munich immens. 2-1. Eliminatòria no resolta, però hi ha nervis a Chamartín. Gràcies Bayern i felicitats Laura Aparicio

PostData 2: La notícia freak, a 3 mesos dels JJOO de Londres. El Comitè Olímpic volia contractar per la cerimònia de clàusura a Keith Moon, bateria dels The Who. Molt maco si no fos que Moon fa 34 anys que és mort. A no sé que fem com la Rossita de la Competència i invoquem el seu esperit , ho tenim malament

Cocido o Frankfurt

Cada eliminatòria passa el mateix. Cada eliminatòria europea el barcelonisme té la mateixa discusió. Beneïda discusió. Cada eliminatòria que el Barça passa el soci i seguidor culé juga al meravellós joc del "Qui vols, qui no vols"
Aquest cop però la discusió ha arribat al seu climax. Aquest cop no hem de triar entre Apoels,Rubins Kazan o Llagosteres. Aquest cop el barcelonisme ha de triar qui vol com a finalista de l'edició d'enguany de la Copa d'Europa: o el Bayern de Munich o el Madrid
S'ha obert la veda i les posicions estan més confrontades que mai. Qui vol el Madrid, vol el morbo, la possibilitat de treure-li la décima "al mejor equipo del mundo" i refregar-li per la cara a Mourinho que qui mana encara es diu Pep Guardiola. Qui vol el Bayern, ho diu amb el convenciment que el Barça és molt superior al conjunt bavarès, i que el Madrid a un sol partit és mortal de necessitat
En contrapartida qui prefereixen els blancs en una hipotètica final, ho diuen pel factor Bayern, precisament. L'Allianz Arena de Munich, l'estadi dels teutons albergarà la final de la Champions i encara que el rival sigui una maria (que tampoc és el cas) el fet de jugar a casa és una motivació extra.
Sigui com sigui, aquest joc tant maco del "Qui vols qui no vols" té un condicionant clar: que el Barça arribi també a la final.
Per tant us pregunto. Què voleu per sopar el 19 de maig? Cocido o Frankfurt?

Esportclub: Morosini

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Santa Paciència

Santa Paciència. No ha començat el partit i estem a 7 del Madrid perquè han guanyat a l'Spoting de Gijón. Santa paciència. Va el Llevant i s'avança. A 7. Ai Senyor. Santa paciència que el rellotge corre massa, no xutem, biona voluntat però no marquem. Santa paciència. Aleluia penal clar, i Messi empata. A 5. Santa paciència que encara queda i patirem. Gol de Messi 1-2. Sóc culé i ser que patiré encara més. Santa paciència, árbitro la hora. Se m'han pujat les gònades al coll. Santa paciència. Que collons fot Valdés que no treu ràpid. Que no sap que si li ensenyen una groga es perd el clàssic de dissabte? Santa paciència. Final 1-2 i el Barça a 4 del Madrid
Mentrestant l'Espanyol s'exhibeix i guanya 4-0 al València. No és l'única alegria blanquiblava. El Juvenil guanya la lliga davant el Barça d'Òscar GArcia ja que els blaugranes empaten a Badalona i els pericos guanyen a la Damm. El Chelsea passa a la finald e la Cup angles adeixant-se pel camí  al central David Luiz que es lesiona i es perdrà l'eliminatòria culé. Malauradament la jornad anomés té un nom el de Piermario Morosini. El jugador del Livorno de la Segona divisió italiana va morir d'un atac de cor enmig del partit entre el Pescara i el seu equip. Encara es busca perquè la porta d'accés a les ambulàncies estava tancada. Sigui com sigui a la setmana que Muamba sortia de l'hospital, l'italià de 25 anys s'afegeix a la llista dels Jarque, Puerta, Foé o Feher

Jornada de frenopàtic

Els qui ens agrada el bàsquet avui estem ingressats a un frenopàtic. En una setman complicada, en teoria, pel Manresa, va i guanya a l'unicaja i a ahir al Baskonia. La irregular Penya que aquest any rep correctius severs, i no juga massa bé, va i li fum una tova de 25 al CAI Saragossa. I a Can Barça ahir va jugar Joan Creus. Bé, aquest Creus, és el fill del Txitxi Creus, mític base de Barça i Manresa, entre altres, i actual secretari tècnic de la secció

L'Sprint final

Després de les vacances de Setmana Santa encarem les cinc darreres jornades a les diferents lligues. Durant la temporada els equips han fet el seu propi camí per arribar a unèxit particular i col·lectiu pel club. El camí iniciat en molts casos ha seguit el rumb indicat; en altres s'ha tingut que fer volta; en altres s'ha tibngut que canviar d'objectiu. En tot cas arriba l'sprint final on tothom en més o menys mesura es comença a jugar les garrofes.

Comencem el repàs viatjant a Casagemes on el Premini masculí va perdre el seu enfrontament amb el Vedruna de Gràcia, segon classificat a la Lliga, oferint clarament una molt millor imatge que al partit d'anada. Les noies de Clara Navarro i Marina Cano, es van venjar en certa manera del KO dels nois ja que ellles si que van guanyar les fins aleshoressegones classificades, el parets de 9 punts
En Minis el B va ser l'únic dels tres conjunts que va guanyar en aquets retorn a la feina. Ho va fer de forma clara contra el Lliçà en un partit de domini absolut dels homes de Sergi Bernat i Oriol Bosom. El Mini 1 i el Mini A van patir crues desfetes contra el Castelldefels i el Valldemia
Atenció amb aquest guarisme. 70-20. És el resultat sorprenent i extraordinari del Preinfantil masculí-Grup Barna. Els nois de Ramon Pasquina han tornat en forma. Triomf també de les noies que van vèncer al Xamba de Vilafranca
En infantils cara i creu en sessió continua. Mentre l'infantil A va perdre contra el Cerdanyola, el B li va posar èpica per vèncer al Santa Coloma. Anem a pams. L'equip A va anar a remolc força estona en l'electrònic davant els vallesans. Cap al 5è quart, una bona arrencada va propiciar un empat  després alguns aventatges curts. Malaradament un parcial de 0-7 al final del matx va condemnar l'equip badaloní. El B mentrestant va guanyar de només 2 punts al Sta Coloma, en el partit de reaparició de Celso Gilabert després de l'operació que va estar sotmès. Felicitats
Triomf de prestigi a Girona del Cadet A de Ramon Cuñé. En canvi derrota ajustada del B davant el Sant Gervasi, de l'1 a la pista del Casp i del femení a casa amb el Premià.
En Juniors la Ventafocs continua sent princesa. 12 de 12. El Junior A continua en ratxa i a Calella van fer un partit molt serióson van agafar els primers avantatges desde el primer quart contra un equip que va fer una defensa zonal, molt tancada, quasi tot el partit. A destacar el bon partit de Xesco Gotzens (28 valoració) i de Pau Martínez. La setmana que ve davant el Girona, equip empatat amb el Circol, a per el 13 de 13 i que continuí la festa. I on la Ventafocs ha aconseguit ser definitivament princesa és amb les noies. Les Junior femenines han arribat al camí de l'èxit proclamant-se campiones de lliga. I ahir ho van celebrar guanyant, patint, al Valldemia. Una demostració que tot i el balanç de 22-5, que el camí no va ser gens fàcil. El Junior de primer any va perdre en el derbi amb Maristes clarament. Quedem-nos però amb les sensacions de la millor primera part de la temporada on van plantar cara a tot un líder. El Junior 1 també va perdre oferint una gran imatge davant el Sant Nicolau
Victòria a Lliçà del Sots20 B i derrota a Sitges del Preferent. Val a dir que les circumstàncies no van acompanyar. Les  lesions de llarga durada, el fet que l'Albert Reverté pal de paller de l'equip, jugués amb el Sènior, la lesió dle base Jordi ruiz i la coïncidència del partit amb el del Junior A van obligar que juguéssin amb nosaltres 3 Juniors de 1er any. El partit es va torçar des de bon començament i tot i el parcial de 13-18 del segon quart, el físic i els atenuants comentats van fer que els del garraf sortissint victoriosos amb una diferència massa abultada.
Finalment en Sèniors, victòries del Sènior A masculí a Premià, amb average inclòs, del B femení amb el Ronçana i derrota desprçés de 2 pròrrogues del femení A  davant l'Arenys.
I menció a part pel sènior B masculí que va aconseguir matemàticament l'ascens a Tercera Catalana després de superar el Font Castellana. Gairebé un any després del descens de categoria en aquell Play Off i el partit èpic final a Llagostera,e l Círcol torna de l'infern més madur més veterà i amb ganes de quedar-se. Felicitats a l?oriol Bosom, a la delegada Sandra Veguín i a tots els jugadors que han contribuït a aquest èxit. I esclar a tota la família dle Círcol. Som de Tercera amb un equip de Primera

El geni Brawn

Ross Brawn és gat vell. El què fora cap de Ferrari i de Brawn GP va fer ahir una jugada mestre perquè el Mercedes de Nico Rosberg guanyés a la Xina el tercer GP de la temporada de F1. Doblet a la pole position. Michael Schumacher a qui tothom veia fora de lloc, va tornar a fer una gran cursa que va esguerrar un mecànic al box, per deixar una roda mal posada. També un mecanic es va carregar la cursa del McLaren de Jenson Button que anava camí cap a la victòria, però a boxes, va fer una parada molt llarga que va permetre a Rosberg avançar-lo. L'emoció la va posar Kimi raikonnen. El finlandès va fer un tap que va fer que des del segon al 9è classificat només hi hagués 1 segon de diferència. Per tant darrere Kimi , tota una cua. Problemes mecànics van fer que Iceman no pugués lluitar pel podi. Alonso va acabar 9è. I la setmana que ve tothom a Bahrain encara que les bombes i les castanyes posin en perill la vida dels d'aquest circ on la pela és la pela

Història del triple impossible

Ho destacava el diari ARA. Avui fa exactament 20 anys que un sol home, un de sol va fer plorar tota una ciutat. Avui fa exactament 20 anys que a Istambul, Alexandr Djordjvic clavava un triple impossible sore la botzina que donava la Copa d'Europa al Partizan de Belgrad davant el Joventut de Badalona. Els més veterans recordareu la jugada: empat a 68 a falta de 10 segons. Tomàs Jofresa arracona al serbi, però Sasha es treu un triple en suspensió i malgirbat que entra neta. Partizan campió i la banqueta verdinegre alucinant del què havia passat i de la manera
La Penya, preolímpica , dels Jofresa, Villacampa, Carles Ruf o Juanan Morales, i amb Lolo Sáinz a la banqueta era aquella que a París va posar contra les cordes als Lakers de Màgic Johnson a París, quan va estar a punt de guanyar l'Open McDonalds. Els àrbitres ja van fer prou perquè la Copa que portava inscrita el nom de l'equip angelí anés a Amèrica. A Istambul, la Penya va superar a l'Estudiantes i es plantava a la final, on va plantar cara.
Aquell triple final de Djordjevic, posteriorment blaugrana i calb, va coure a l'aficionat verdinegre, que com un dia va dir Pep Guardiola, pensava "que ens deuen una i aquests no fallen". Només 2 anys després i davant l'Olympiakos a Tel Aviv la Penya es treia l'espineta, guanyant la primera Eurolliga del bàsquet català.
Però, ara us pregunto als més veterans: quan Pasjpal va fallar el tir lliure i el rellotge no corria i els grecs llançaven, no us va venir la imatge del triple de Djorjevic?
80 anys després de l'enfonsament del Titànic, la nau verdinegre es va enfonsar, per un iceberg, un triple impossible, d'un serbi extraordinari per tornar a renéixer dos anys després amb més força. Éren altres temps

PostData: Efectivament. IMPOSSIBLE. Atlètic de Madrid 1- Madrid 4. Un altre dia serà

L'"Esperit Imperioso"

Carta oberta a Imperioso, el cavall de Jesus Gil

Sobredimensionat tatano

El primer trauma infantil que vaig tenir té relació amb tu. Va ser el 1996 en la celebració de la Lliga que l'Atlètic de Madrid va guanyar. En una tormentosa nit vaig veure com el teu amo, el filòsof Jesus Gil, aquell de les Mamachicho i el de la conversa filosòfica amb Caneda, president del compostel·la en què el més suau que es va dir va ser "Hijo de", et plantava els seus morros en la teva frondosa i dentada boca a crits de "Ole Imperioso"
Perdó per fer-te recordar mals passatges de la teva vida. T'escric per demanar-te un favor. Segur que des del teu estable celestial amb ferratge de cotó de sucre (sé que estàs al cel perquè haver aguantat al pesat de Gil, i no només ho dic pels seus 200 quilos de pes, és per ser-hi ) segueixes la Lliga de futbol. Saps que avui hi ha un Atlètic- R.Madrid. I saps que fa 13 anys que els colchoneros no guanyen als blancs.
Et demano, com a seguidor del Barça i en nom dels aficionats rojiblancos, qeu avui trenquis la mala ratxa. Ho has de fer pels soferts seguidors del Calderón. Pensa que l'última vegada que va guanyar l'Atlètic va ser el 1999, quan tu encara éres viu i Gil ocupava tres seients a la llotja. No creus que ja seria hora?
Si ens concedeixes aquest favor, o almenys donar emoció al partit més de 5 minuts el soci colchonero estarà content i el del Barça més que es posarà a un punt de l'etern rival. Nosaltres ja vam fer a feina ahir guanyant 4-0 al Getafe en una tempesta fenomenal (ambdós sentits) de joc i gols.
Jo per si de cas ja he plantat damunt el televisor una foto teva i tot d'espelmes esperant el teu miracle

Atentament

Un que tampoc xiuxiueja els cavalls a cau d'orella

PostData: L'Espanyol ha dinamitat un cop més les opcions d'anar a Europa en perdre davant l'Osasuna 2-0. Bé l'Espanyol i un nefast àrbitre

L'alè al clatell

Fa un mes i mig els ànims del barcelonisme tocaven fons a Pamplona, quan el Barça perdia i es posava a 10 punts del Madrid. Ja ens estàvem preparant per veure com el Madrid ens refregava per la cara que la lliga era seva i amb la gorra.
Els blancs sense cap tipus de pressió, però han començat a punxar. Sembla contradictori, però el fet d'estar alliberats de l'enemic blaugrana ha estat contraproduent. El Barça s'ha acostat a només 4 punts del Madrid i ha ressucitat una lliga que tothom, repeteixo tothom, veia perduda al Reyno de Navarra.
Li podeu dir la tàctica del conill de Manel Coma, però jo li dic l'efecte Cruyff. Pep Guardiola, com al seu dia el Profeta, ha endurit el seu discurs, i el Pixaperfums, que diu l'àmic Josep Velasco, ha començat a pixar verí. S'ha carregat l'equip a l'esquena i l'ha defensat ha mort. Com Johan, ha començat a respondre amb subtils atacs a Mourinho. Subtils i elegants, molt allunyats de les canonades del portuguès, o el seu titella Karanka, quan l'estrella se li puja l'ego i decideix no sortir a escena.
Avui a les 21:00, des de les 20:00 a Rac1 el Barça juga amb el Getafe, en un nou atac a la línia de flotació blanca. Si es guanya l'equip del Pep es posarà a un punt del Madrid. Ja que la tàctica Cruyff no és possible (posar l'horari del partit quan a l'holandès li rotava) perquè Jaume Roures mana més que els de la Lliga de Futbol, Guardiola ha optat per la tàctica de "menys riures i més pencar". En una genial roda de prensa, el tècnic català ens va fer païr la mona a base de discurs motivacional i d'avís que si ens despistem la cagarem.
Queden 7 finals, 7 oportunitats per posar l'alè al clatell d'un Madrid molt nerviós. I tot amb el suport d'Eric Abidal, a qui li han transplantat el fetge. La més gran motivació d'aquesta lliga, no és ni el futbol, ni el Madrid, ni molt menys el soci del Barça. S'ha de guanyar la lliga per l'Abi, pel fetge de l'Abi. Som-hi Barça i per si de cas, vamos Atlético

PostData: 15.504. No és el número de la Grossa de Nadal ni de l'ONCE sinó el rècord d'assistència d'un partit de bàsquet. Ahir 15.504 ànimes van presenciar al nou Buesa Arena de Vitòria el triomf dels bascos davant el R. Madrid

Esportclub: Pascua florida i esportiva

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

La resurrecció de la Lliga

Com no podia ser d'una altra manera en el cap de setmana de la mort i resurrecció de Jesús, la Lliga va tornar a viure. Dissabte, el Barça a Saragossa es va posar a tres punts del Madrid, guanyant per 1-4. Vá ser un partit molt díficil de treure. Els 30 primers minuts van ser aragonesos. Èn aquest interval, van forçar un penal, que va parar Valdés, i van marcar el gol en un afortunat rebot. Messi, com a líder que és es va carregar l'equip a l'esquena. Puyol, amb la seva grapa habitual (mai millor dit. Veure Puyol com un F1 als boxes, com li grapaven la cella i tornava el camp en 10 segons va ser espectacular) i Messi amb 2 gols i assistint a Pedro en el 4-1 van donar un triomf que pot resultar clau. Perquè diumenge al Bernabeu, el Madrid es va deixar 2 punts en l'empat amb el València. El Barça està a 4 punts dels blancs, i el nerviosisme i el canguelo (personificat en el cagarro amb americana del Crackòvia) s'ha instal·lat a Chamartín. La imatge de Pepe fotent una coça al seu company Arbeloa és el millor exemple. El Barça a 4, i com passa ultimament el clàssic del dissabte 21 d'abril a les 20:00 al Camp Nou decidirà. L'espanyol va ressucitar després de 45 minuts mort, en l'empat a 2 contra la R. Societat. En futbol internacional dos protagonistes. Un el Cèltic de Glasgow, el nou campió a Escòcia, 5 jornades abans del final. És juntament amb l'Olympiakos, els primers campions de lliga a Europa. L'altre: Mario Ballotelli, el defensa del Manchetser City. Ahir va convertir la transmissió de l'Arsenal- City en una pel·li no apta per a menors. El boig, perquè no té més nom que aquest va repartir llesques a tort i a dret a tot el que es movia per allà. No va ser expulsat fins al minut 90. Roberto Mancini el seu entrenador va dir que no tornaria a jugar en el que queda de Lliga. La Premier el sancionarà fort, perquè la lliga anglesa és seriosa. Recordem que Ballotelli, deixeble de la Pepeologia, té altres perles en el seu curriculum, com quan sent jugador de l?inter, se'l va veure amb una samerreta del Milan. Un perla

Via crucis verdinegre i el miracle Resa

La Penya sense Barton i amb moltes baixes va patir un via crucis a València de consideració. Un correctiu de 23 punts. 23 punts i la sensació de massa crucificció en un equip necessitat de carinyo. A Màlaga, el Manresa va fer el millor partit de la temporada en guanyar de 16 a l'Unicaja. El Barça de bàsquet també va guanyar al CAI Saragossa al pavelló aragonès

La Passió catalana

Millor estrena impossible. La cursa nocturna del Qatar, la que obre la temporada al món de les motos ens deixa un 3 de 3 pels representants catalans. A Moto GP triomf de Jorge Lorenzo davant Dani Pedrosa, que es van aprofitar de la degradació progressiva dels pneumàtics del campió Casey Stoner, per avançar l'australià. El mallorquí afincat a Alella va guanyar la primera cursa de les noves motos de 1000 cc que conviuen amb les CRT, les motos amb prototips de sèrie per abaratir costos. La primera CRT va acabar 12ens, la de Colin Edwards. A Moto 2 Marc Márquez comença fort la seva conquesta al títol. Després d'una gran cursa on fins a 8 pilots podirn haver guanyat, el de Cervera va superar sobre la mateixa recta d'arribada i aprofitant el rebuf, a Andra Ianone. I a la nova categoria Moto 3, Maverick Viñales torna a fer història. Va guanyar l'última cursa de 125, i va ganyar ahir la primera de Moto 3 superant en un immens duel al debutant Romano Fenati. Grandíssima reentré del Mundial de motos. No es pot dir el mateix de la transmissió de Telecinco, on la publicitat excessiva va deslluir l'espectacle. A més es troba a faltar, ja la gent de TVE

Vells amics

Amb les victòries del Madrid, clara, davant l'Apoel de Nicòsia, i del Chelsea, demanant l'hora, amb el Benfica ja tenim configurades les semifinals de la Copa d'Europa. El millor equip del vell continent es dirimirà entre 4 vells amics, que s'enfrontaran entre ells.
El Barça jugarà amb el Chelsea, un clàssic modern de la Copa d'Europa, des que els diners de Roman Abramovic van rellançar un equip, fins aleshores de mitja taula de la Premier anglesa. Sigui a vuitens, quarts o semis catalans i blues s'han enfrontat un futimer de vegades en aquest últims 10 anys. Recordareu, el golàs de Ronaldinho el 2004, l'entrada esgarrifosa d'Asier del Horno a Messi, el "teatro del bueno" de l'amic José Mourinho l'any 2006, o evidentment el gola`s d'Iniesta que ens va obrir les portes del cel de Roma el 2009.
Ara, tres anys després, el Barça segueix amb molta més gana, que ja és dir que aquell primer any de Guardiola a la banqueta. En canvi el Chelsea ha patit fins no fa massa una greu crisi de joc que s'ha carregat a André Villas-Boas, l'entrenador portuguès, a qui s'equiparava amb Mou, pel fulgurant èxit al Porto, i que va seguir el mateix camí que l'"Special One". Ara sembla que amb l'italià Roberto Di Mateo a la banqueta, la cosa s'ha estabilitzat i sembla que el joc dels londinencs ha millorat força. Però la base de l'equip és més o menys la mateixa que el 2009. Els Lampard, Drogba o Terry són els mateixos que fa tres anys, tres anys més grans, i sense la qualitat d'aquell moment. Amb els clàssics ha arribat una fornada del futbol espanyol que vol portar els blues ha assolir el sostre europeu: Juan Mata, l'extrem ex del València, que sembla que s'està convertint en nou ídol dels anglesos; Fernando Torres, l'etern Niño, que marca a comptagotes (el seu últim gol va arribar 1000 dies després de l'últim); i Oriol Romeu, una de les perles de La Masia blaugrana que tot i guanyar-se inicialment la confiança dels tècnics blues ara està escalfant banqueta.
Tot i aquests factors qui pensi que guanyar al Chelsea serà un passeig militar és que no sap de què va la pel·lícula. Això són unes semifinals de la Copa d'Europa, l'última porta abans de la final, i on no hi arriba el futbol hi arriba sempre el cor i les ganes. El Barça és clar favorit, però no serà gens fàcil
Com tampoc serà gens fàcil, pel Madrid, superar el Bayern de Munich. No només perquè els bavaresos són els amfitrions de la final del 19 de maig, sino perquè el Bayern és la bèstia negra del madridisme. L'últim enfrontament entre els 2 a la Champions va ser el 2007, als vuitens de final, on els alemanys es van carregar els somnis dels blancs d'aixecar la décima. Serà una gran eliminatòria de dos equips clarament ofensius i amb 2 referents claríssims: Cristiano ronaldo i Frank Ribery
Barça- Chelsea, i Madrid-Bayern, vells amics per un gran regal: la Copa d'Europa

Revolució i a semifinals

Curiós molt curiós tot el que va passar ahir al Camp Nou. Havia de caure el diluvi universal i va fer un sol de nassos, els italians havien d'estar tancats al darrere com sempre, fent el seu característic catenaccio, i va ser tot el contrari.
El Milan va sortir a buscar el gol rapidament, cosa que cap de nosaltres, ni els tótems experts en això del futbol esperàvem. Això va fer que el Barça s'empaltés d'aquest joc, tant impropi del futbol transalpí i sortís hiperrevolucionat. Sobretot Leo Messi, que estava més anàrquic que sempre. Ell era el primer defensa i feia atemorir a tot el seguidor rossonero. Justament per robar una pilota i per anar com un gat amb zel  va arribar el primer gol del partit. L'argentí roba una pilota al mig del camp i com un llamp entra a l'àrea, però en comptes de xutar la dóna enrere per Xavi que la perd, però inmediatament Messi la recupera i cau. Penal i 1-0. El nerviosisme del Barça però no es va acabar aquí. Va seguir pressionant, en busca del segon.
Però va ser el Milan que en la única arribada, al més pur estil R. Madrid va marcar l'empat a 1 i l'eliminació momentània del campió d'Europa. Els de Pep Guardiola, però van seguir el seu setge salvatge a la porta d'Abbiatti.
En un corner el milanista Nesta balla una lenta amb Sergio Busquets, tant lenta, que li agafa la samarreta fins que el de Badia cau i l'àrbitre xiula penal. Messi fa el segon des dels 11 metres. Si amics dos penals. Aquella jugada que pel Barça és com els bitllets de 500 €: existeixen però no els veu mai a favor. Dos penals claríssims per cert
A la segona part, tothom es va pendre una tila: el Milan va jugar al catenaccio i el Barça va tocar i tocar en busca del tercer gol de la tranquil·litat. Andrés Iniesta va celebrar l'any de la seva paternitat certificant el pas del Barça a la seva cinquena semifinal consecutiva amb el 3-1 definitiu.
Els nois del Pep ho van tornar a demostrar: no van fallar i el premi va ser jugar d'aquí 2 setmanes les semis de la Copa d'europa, una cosa que no podrà fer Zlatan Ibrahimovic, el davanter suec del Milan, ex del Barça, que va demostrar el seu malperdre, dient que ara entenia perquè José Mourinho es comporta conm un energumen quan juga amb el Barça
La hiperrevolució blaugrana ens porta cap a les semis de la Champions. Felicitats culé. Munich està a 2 partits

PostChampions: L'amfitrió de la final el Bayern de Munich ja és a semis després de superar l'Olympique de Marsella per 2-0 a l'Allianz Arena de la capital bavaresa

PostData: A la mitja part del Barça-Milan, sobre la gespa del Camp Nou es va sortejar les semis de la F4 de la UEFA Futsal Cup, la Champions de Futbol Sala de Lleida de finals d'abril. El Barça s'enfrontarà a l'Sporting de Lisboa. L'altre semi la jugaran el Marca Futsal italià i el Dinamo Moscou

El 12

Carta oberta al soci i seguidor del Barça

Estimat compatriota

Sé, perquè et conec, i sóc dels teus que no ets un paio normal, que per tu anar al camp és com per un feligrès anar a l'església: vaig, m'assec, CALLO i gaudeixo del sermó. Sé que et costa animar al teu equip. Sé perquè et conec que ets el primer que fas d'entrenador i dius que X hauria de fer de lateral i Y d'extrem dret. Sé que ets el primer en crucificar els teus jugadors, però que també ets capaç de cremar-ho tot si algu de la caverna tira per terra els teus colors. I sé, perquè sóc com tu i em, ens coneixem i et conec, que quan la bèstia t'excita ets capaç de convertir-te en l'afiicionat més autèntic del futbol i animar com poc el teu equip.
Avui a partir de les 20:45 (TVE1) a les 19:00 a Rac1, el Barça et necessita. El Pep, els jugadors i els de la corbata et demanen un esforç complementari, que facis el que no fas massa, i que quan ho fas ho fas de meravella: animar als teus, i portar-los en volandes cap a l'èxit.
Avui, contra el Milan, desaràs el bat de beisbol i desplegaràs les ales per portar el teu Barça a les semifinals de la Copa d'Europa.
Avui, l'església celestial del Camp Nou, s'ha de convertir en un particular infern culé. Avui toca nit màgica i el 12, tu has de ser el pitxtxi de la nit amb els teus crits d'ànim. No creus que després dels 4 anys d'èxits, el club no té dret a demanar-te aquest favor?

PostData: És la notícia freak del dia. Dani Pedrosa, va ser detingut, juntament amb altres persones per copiar mitjançant pinganillo en un examen per ser patró de vaixell. Multa de 3000€ pel pilot. I pensar que a nosaltres per copiar en un examen només ens fotien un 0. Què injust és el món

Esportclub: La Processó del Sant Baló

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Homenatge al futbol

El que va començar sent un homenatge a Leo Messi i al seu record golejador es va convertir en un homenatge al bon futbol en el partidàs entre el Barça i l'Athlètic de Bilbao. Els bascos van exigir molt d'esforç als blaugranes per tal de treure el partit. Els de Pep Guardiola van tenir la pilota en tot moment, i el ritme, però la defensa dels de Marcelo Bielsa va estar impecable fins el golàs d'Iniesta en assistència de llibre de Leo Messi al minut 40. A la segona meitat l'Athlètic va acusar el cansament del partit que no feia ni 48 hores que havia jugat a Alemanya. Messi va fer el segon de penal i va clausurar un gran homenatge, previ al partidàs de demà amb el Milan. Mentrestant l'Osasuna-Madrid que havia de posar el Barça a 3 punts del Madrid va durar 5 minuts, quan els navarresos es van quedar en 10 i el matx es va convertir en una broma. 1-5 i gràcies. Vilarreal i Espanyol van empatar a res, i els pericos a expenses dle partit d'avui del Sevilla continuen a 2 punts d'Europa

Per molts anys Penya

La història ens deixa que a la setmana que el Joventut feia 82 anys el primer equip guanyava de 10 al Valladolid en un partit que no passarà a la història però que serveix per sumar una victòria més al caseller de la permanència. El Barça va patir per doblegar el València al Palau Blaugrana i el Manresa va caure amb el Lagun Aro

La Processó de la Bola Taronja

Les vacances de Setmana Santa fa que aquesta jornada passada quedés reduïda en les categories Junior i superior. Aquesta jornada però serveix per jugar tots aquells partits que estiguéssin aplaçats per alguna raó.
És el cas del preinfantil femení que s'ha posat el dia jugant dissabte el partit aplaçat per la famosa onada de fred de principis de març. El partit que van jugar les de Jaume Lleal i Pere Ruíz contra el CN Terrassa va ser el més complicat de la temporada. Va ser una victòria ajustada i molt patida. Tot i que sempre van estar per davant en el marcador, van guanyar gràcies als errors de les egarenques en els tirs lliures.
En jornada regular, us hem de parlar de l'onzena victòria seguida del Junior A dissabte a La Plana. Contra el Vilassar, els 25 punts de renda van resultar enganyosos, ja que no va ser fins l'últim quart que els homes d'Andreu lladó i Adrià Puente es van desempellagar d'un rival que ocupa la part abixa de la classificació. La bona actuació d'Otger Riera (22 punts) i els triples de Xesco Gotzens en els últims 10 minuts van trencar el matx. Acostumats al caviar de partits com els de l'UBSA o el Sant Josep, dissabte va tocar la versió més pràctica de l'equip. Ja els perdonareu. Triomf a Castellbisbal d'un Junior B necessitat de triomfs. Tot i que van estar sempre dominant el marcador, els vallesans gairebé tomben la truita, com demostra el 72-74 final. Enhorabona. I derrota del Junior 1 al camp del Casp
En Sots 21 derrota del B davant del SESE en un partit que els barcelonins van imposar el seu ritme lent, pesant i força agressiu que va evitar que el conjunt d'Alfred Surrà corregués com haurien desitjat. De poc va servir els triples inicials del junior Jordi Padilla o el bon final del també junior Otger Riera. El Preferent va guanyar el seu compromís amb Les Franqueses, en un matx en què les ratxes es van intercambiar de bàndol. Les diferències de 10 punts agafades en més d'una ocasió del Círcol es van retallar gairebé a l'instant. La sang freda dels de Basili Bellès, la bona actuació d'Albert Reverté (27 punts) i la loteria dels 4'60 van ser claus en el triomf. A destacar un fet que és les 2 cares d'una mateixa moneda. Dani Garcia, el base va tornar a jugar després de 5 mesos, amb una bona actuació, però a falta de 10 segons es va lesionar. Molts ànims i que no sigui res. I també destacar el debut d'un nou fitxatge, David Ros. Molta sort
Finalment en Sèniors, derrota del masculí A davant el Palamós, en un partit on els empordanesos van tenir sempre el ritme del matx. Triomf sofert del B masculí davant La Mina, i derrotes dels 2 seniors femenins, de l'A al camp del SESE i del B a La LLagosta
Molta sort, bona setmana i que vagi molt bé el Campus, que segur que tindreu notícies per aqui