Muñiz es carrega un clàssic descafeïnat
El primer Madrid-Barça, com passa sempre va començar hores abans del xiulet de l'àrbitre. Mourinho la va tornar a liar i va deixar que la roda de prensa prèvia la fes Aitor Karanka, el seu segon Els periodistes, farts del portuguès es van plantar i van marxar. L'endemà dissabte, Guardiola dóna el primer cop d'efecte al clàssic. No tan sols, el capità Carles Puyol torna després de 3 mesos KO sino que ho fa com a titular. Mou planta cibnc defenses a l'onze i fa un trivot al mig del camp. A la pràctica el Madrid semblava l'inter de mIlà, ja que es va plantar al darrere cedint la iniciativa al Barça, que trobava pocs espais. Per acabar-ho d'adobar, en aquest clàssic amb poc futbol, s'hi va afegir Muñiz Fernández, l'àrbitre que es passa més temps engominat-se i maquillant-se que arbitrant. Muñiz, s'hi va lluïr, no va xiular un penal de llibre a Casillas, va deixar net de targetes a Pepe, que es va dedicar a fotre patades a tot el que es movia i encara va ensenyar targeta a Valdés , Piqué i Xavi per protestar. En definitiva un clàssic descafeïnat, amb un empat a 1 fruït de dos penals transformats per Messi i CR7, tot esperant la gran final de Copa de dimecres. La sensació és que veient jugar al Madrid, el Barça ho té molt bé per aixecar la 26ens Copa del Rei
El forat verdinegre
La Penya no aixeca cap i veure-la jugar és estar predisposat a veure un ridicul descomunal. L'últim al camp del cuer Granada, que va guanyar de 29 punts als badalonins. La vergonya és absoluta. La gent està molt farta de tot, de no tenir calers, d'un entrenador passat de moda, i d'uns jugadors mercenaris.LA Penya està al pou i no es veu la llum al final del tunelñ. El Barça mentrestant surt de la depressió europea guanyant clarament a la revel·lació ACB Valladolid i Manresa, cau per la mínima a Fuenlabrada després de remuntar 18 punts en contra
La grandesa del bàsquet
A Salt se les prometien molt felices. Si guanyaven éren campions de Lliga. A més el seu rival el círcol passa per una mala ratxa de resultats. Tot era propici. Però, no comptàven amb un valor intangible en el món del bàsquet: l'orgull. L'orgull ferit dels homes de Francesc "Papa" Castellet, Santi Rodríguez i la delegada, Sandra "la del piset nou" Veguín. La consigna era clara: si hem de perdre perdem amb dignitat. Dit i fet. En cap moment es van rendir i fins i tot van arribar a la mitja part empatats i fins i tot en certs moments per davant. Va ser un partit dur, fruït dels nervis visitants, que veien que guanyar a la Plana no seria fàcil. Als últims minuts, però els gironins van estar més encertats que els locals i van aconseguir una renda suficientment àmplia per guanyar. Felicitats als nous campions de la Primera Catalana i enhorabona al Círcol que ahir va posar contra les cordes a tot un líder. I és que el bàsquet té aquestes coses: mai et pots refiar de ningú
La gran partida de Risk
El GP de la Xina de F1 va sr l'escenari perfecte d'una inmensa partida d'estratègia, que va justificar amb escreix la nova reglamentació, respecte als pneumàtics que obliga a fer mmés aturades als boxes. Perquè la cursa d'ahir es va decidir en els canvis de gomes. Els més llestos van ser els McLaren, que van portar a Lewis Hamilton a guanyar una cursa que a la pista també va ser emocionant. Meritòria tercera plaça de Mark Weber, després de remuntar 15 llocs. L'únic que faltava a la festa va ser Jaume alguersuari, l'únic abandó del GP, gràcies a un mecànic pocatraça que li va collar malament una roda, que posteriorment va sortir volant del Toro Rosso del català. Conclusió clara. McLaren és l'únic equip que pot fer ombra a Red Bull. Els Ferreri, mal que em pesi, estan lluny, molt lluny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada