Una de dues si parlem de natació sincronitzada i ocupa portades. O guanya medalla o hi ha un merder de por.
Queden 5 mesos pels JJOO. Ergo, tenim merder dels grossos.
L'eliminació de l'equip espanyol dels JJOO en el Preolímpic i la baixa d'Ona Carbonell per commoció cerebral ha destapat l'olla i tot ha sortit escopit cap a dalt, cremant la cara a tots. Era evident que d'ençà de la marxa de la seleccionadora Anna Tarrés, alguna cosa va canviar. Ona Carbonell va agafar el relleu de la capitania a Gemma Mengual, la llegenda de la Sincro catalana. La Gemma es va incorporar a l'equip d'Esther Jaumà. Carbonell sostenia les esperances de medalla als diferents Campionats que participava. Russes a banda, seguien caient metalls, però ja no eren plates. Ens conformàvem amb bronzes dient que era normal que vivíem una altra època. En caure l'Ona, cau la xarxa de seguretat, es desperta del somni, adéu al somni olímpic on s'havia d'anar per ovaris i comencen les castanyes. Ha arribat Waterloo a la sincronitzada.
El que poca gent sabia és que Waterloo ja feia temps que havia arribat i que Ona Carbonell aguantava a cop de metall. La gestió de Fernando Carpena al capdavant de la Federació Espanyola de Natació és nefasta. Esportivament viu d'inèrcia. Dels èxits d'Ona Carbonell i Mireia Belmonte a la piscina. Però no hi ha relleu. Almenys a la Sincro, a la piscina encara podem trobar algun nenúfar d'esperança.
La forma en què Carpena va fotre fora Tarrés és de manual de com no fer les coses. Li quedaven pocs mesos de contracte. Però ell la fa fora a canvi de morterada. Tarrés ho denuncia i guanya el judici. Nova morterada que haurà de pagar les arques d'una teranyínica Fede. Mentrestant Tarrés tant tranquil·la millorant a combinats com França o Ucraïna que aspira a l'or a Rio.
I parlant d'Anna Tarrés. És protagonista perquè dilluns a la nit a una ràdio de Madrid es va quedar a gust davant la situació de la Sincro espanyola. Va repartir cleques a tothom. Amb el seu estil.
Acusa Ona Carbonell de borrar-se de l'equip de Rio, centrar-se al duo amb Mengual i deixar tirades a les seves companyes. Mengual respon amb bala. "Tarrés es mou per rancor, treu verí" Carbonell, calla, amb aquet to simpàtic i sempre somrient.
A l'actual cos tècnic de la Sincro, Anna Tarrés els hi diu prepotent i arrogant i que no li fa cap pena la situació.
Sobre Carpena, inútil, incapaç de capitalitzar els èxits i d'amiguisme anvers els qui li fan la pilota.
Només un comentari al respecte. Tarrés, potser té raó en les crítiques (no comparteixo o almenys no em vull creure que Ona Carbonell es va esborrar de l'equip). Anna Tarrés amb uns mètodes d'exigència duríssims (tal com és la natació sincronitzada) i dels quals s'han tret episodis mitològics com aquell que Tarrés va obligar a algú a empassar-se el vòmit), l'actual seleccionadora ucraïnesa va portar la Sincro espanyola a un nivell mai vist. Tarrés té tot el dret a xerrar perquè la seva opinió és gairebé totèmica i a les proves i medalles ens basem. Ella ho sap i s'hi posa bé. Ha agafat el rol de figura mediàtica i des del trampolí de la piscina, comentant campionats de natació a la tele o partits de l'Eurolliga de bàsquet a Esport3 (si això hi va fer i encara em pregunto perquè) va llançant missives. No li discuteixo les declaracions. Potser, el to. Però sempre ha estat així, directe, seca i sense embuts.
Avui li discuteixo però, la idoneïtat del moment. El mort està encara calent i Anna Tarrés li ha tirat la calç viva per rematar-lo. Potser no calia. Rio acabarà amb l'era daurada de la sincronitzada espanyola. com sempre i en tants esports amb les catalanes com a pal de paller. Perquè el Waterloo ha arribat ja a la Sincro
Queden 5 mesos pels JJOO. Ergo, tenim merder dels grossos.
L'eliminació de l'equip espanyol dels JJOO en el Preolímpic i la baixa d'Ona Carbonell per commoció cerebral ha destapat l'olla i tot ha sortit escopit cap a dalt, cremant la cara a tots. Era evident que d'ençà de la marxa de la seleccionadora Anna Tarrés, alguna cosa va canviar. Ona Carbonell va agafar el relleu de la capitania a Gemma Mengual, la llegenda de la Sincro catalana. La Gemma es va incorporar a l'equip d'Esther Jaumà. Carbonell sostenia les esperances de medalla als diferents Campionats que participava. Russes a banda, seguien caient metalls, però ja no eren plates. Ens conformàvem amb bronzes dient que era normal que vivíem una altra època. En caure l'Ona, cau la xarxa de seguretat, es desperta del somni, adéu al somni olímpic on s'havia d'anar per ovaris i comencen les castanyes. Ha arribat Waterloo a la sincronitzada.
El que poca gent sabia és que Waterloo ja feia temps que havia arribat i que Ona Carbonell aguantava a cop de metall. La gestió de Fernando Carpena al capdavant de la Federació Espanyola de Natació és nefasta. Esportivament viu d'inèrcia. Dels èxits d'Ona Carbonell i Mireia Belmonte a la piscina. Però no hi ha relleu. Almenys a la Sincro, a la piscina encara podem trobar algun nenúfar d'esperança.
La forma en què Carpena va fotre fora Tarrés és de manual de com no fer les coses. Li quedaven pocs mesos de contracte. Però ell la fa fora a canvi de morterada. Tarrés ho denuncia i guanya el judici. Nova morterada que haurà de pagar les arques d'una teranyínica Fede. Mentrestant Tarrés tant tranquil·la millorant a combinats com França o Ucraïna que aspira a l'or a Rio.
I parlant d'Anna Tarrés. És protagonista perquè dilluns a la nit a una ràdio de Madrid es va quedar a gust davant la situació de la Sincro espanyola. Va repartir cleques a tothom. Amb el seu estil.
Acusa Ona Carbonell de borrar-se de l'equip de Rio, centrar-se al duo amb Mengual i deixar tirades a les seves companyes. Mengual respon amb bala. "Tarrés es mou per rancor, treu verí" Carbonell, calla, amb aquet to simpàtic i sempre somrient.
A l'actual cos tècnic de la Sincro, Anna Tarrés els hi diu prepotent i arrogant i que no li fa cap pena la situació.
Sobre Carpena, inútil, incapaç de capitalitzar els èxits i d'amiguisme anvers els qui li fan la pilota.
Només un comentari al respecte. Tarrés, potser té raó en les crítiques (no comparteixo o almenys no em vull creure que Ona Carbonell es va esborrar de l'equip). Anna Tarrés amb uns mètodes d'exigència duríssims (tal com és la natació sincronitzada) i dels quals s'han tret episodis mitològics com aquell que Tarrés va obligar a algú a empassar-se el vòmit), l'actual seleccionadora ucraïnesa va portar la Sincro espanyola a un nivell mai vist. Tarrés té tot el dret a xerrar perquè la seva opinió és gairebé totèmica i a les proves i medalles ens basem. Ella ho sap i s'hi posa bé. Ha agafat el rol de figura mediàtica i des del trampolí de la piscina, comentant campionats de natació a la tele o partits de l'Eurolliga de bàsquet a Esport3 (si això hi va fer i encara em pregunto perquè) va llançant missives. No li discuteixo les declaracions. Potser, el to. Però sempre ha estat així, directe, seca i sense embuts.
Avui li discuteixo però, la idoneïtat del moment. El mort està encara calent i Anna Tarrés li ha tirat la calç viva per rematar-lo. Potser no calia. Rio acabarà amb l'era daurada de la sincronitzada espanyola. com sempre i en tants esports amb les catalanes com a pal de paller. Perquè el Waterloo ha arribat ja a la Sincro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada