Que s'acabi avui l'agonia

Molt em temo que pel Barça de bàsquet les vacances començaran avui després del partit amb el Madrid.
Fins i tot diria que és necessari que comencin avui i no allarguin innecessàriament l'agonia.
Després dels dos primers partits de la final ACB a la capital del Regne d'Espanya i sobretot el de diumenge, les cares dels jugadors barcelonistes era de cadàvers vivents. Uns zombis que vagaven per la pista buscant la pau eterna.
Cal despertar ja d'aquest malson. Que guanyi el Madrid. Que faci el repòquer i cremem-ho tot.
En plena campanya electoral poc es parlarà del futur del bàsquet. Però és necessari una reflexió.
No hi ha bàsquet per forçar un quart partit. Per molt que sigui imprevisible. L'afició, si omple el Palau (aquí tinc els meus dubtes seriosos) animarà i farà l'impossible. Però l'equip no acompanya. Està cansat de tot i vol vacances. El seu bàsquet ha quedat diluït en una mescla de Navarrodependència, falta de lideratge, qualitat contrastada però poc senderi, cansament i autocomplaença de tants anys d'èxit.
Pel bé del Barça de bàsquet és fins i tot necessari que avui el Madrid guanyi el partit, el tercer punt i la Lliga. Una hòstia com Déu mana i tornar a començar al setembre.
Allargar l'inevitable és absurd. Ni es pot ni es vol guanyar la Lliga.
Avui a les 19:00, des de les 18:30 a Rac1, fem la gran foguera de purificació de Sant Joan. Per tal que al setembre tot vagi millor. No ha de ser difícil