Inapelable (Malgrat Tomic)

El Madrid va guanyar ahir la Lliga ACB a casa de l'etern rival, al Palau Blaugrana, i completa la temporada perfecta. Inapelable.
Supercopa, Copa, Eurolliga i ACB. Sumeu-li l'èxit a les categories inferiors on com a mostra un botó, el Júnior del català Paco Redondo guanya L'Eurolliga i Redondo repeteix títol, tal com va fer al seu dia amb la Penya. Inapelable. Fins i tot sembla que en formació els èxits agafen el pont aeri. Però això no deixa de ser relativament important, ja que abans va l'educació de la criatura.
Ahir el Madrid va coronar la temporada perfecta fent el 3-0 a la final de l'ACB malgrat el partidàs d'Ante Tomic (29 punts i 36 de valoració)

Malgrat la capacitat de reacció i el gran tercer quart del Barça que remunta 14 punts en contra per guanyar de 2 al final d'aquest tercer acte que acaba amb un triple mortal sobre la botzina de Sergio Rodríguez.

Va ser mortal perquè va ser l'inici del declivi del mort que semblava revifar al tercer període.

Però el mal ja estava fet al partit d'ahir, a la gran castanya del diumenge passat i al llarg d'una temporada que des del salt inicial del primer partit oficial de la temporada estava escrita que era blanca. Era d'un Madrid que en els moments claus com ahir ha sabut gestionar com els àngels els moments claus, els que donen títols. Amb un equip cohesionat i matador per necessitat que ha consegrat Sergi Llull com a MVP de la final. Inapelable. 

Madrid tot blanc; Barça temporada en blanc. Feia anys que no passava. Inèdit en l'era Xavi Pascual. 

Cal doncs, reflexió i seny pel futur de l'equip. Pensar si s'ha de fer un gir radical al penell blaugrana i demanar nous comandaments a la nau. 

Les eleccions del 18-J seran també decisives al Palau Blaugrana/secció bàsquet.

Un futur que sembla que no comptarà amb Mario Hezonja que fa tota la pinta que marxarà a Amèrica. No és segur ni està confirmat, malgrat el què veiéssiu a Esport3 on Jordi Robirosa ensenyés una captura d'imatge de l'Instagram de SuperMario on deia que marxava del Palau. Llàstima que Hezonja no té IG, ni Twitter ni res. El compte és un fake, és fals, i més d'un (inclòs servidor de vostès) se'l va menjar amb patates. Bonica lliçó de periodisme i com contrastar notícies.

I parlant de periodisme i bàsquet. Ahir va ser el darrer partit de la temporada ACB i el darrer del periodista de la Vanguardia Joan Antoni Casanova. El JAC, el degà de la premsa basquetbolística catalana penja el llapis després d'un futimer d'anys en aquest món estrany del periodisme. I ho va fer el mateix dia que a través del Mundo Deportivo plegava una altra ilustre ploma del periodisme esportiu: Enric Bañeras.

Ahir al Palau Blaugrana, triomf del Madrid a la final ACB. 3-0, temporada blanca en l'any en blanc/negre del Barça de bàsquet. Inapelable (Malgrat Tomic)