V de victòria

Carta oberta al poble català

Benvolgut compatriota.

Avui és el teu dia. Si t'estimes el país, que sé que té l'estimes. Si durant 300 anys has anat aguantant i aguantant, empassant-te gripaus i omplint el gotet, això t'interessa
Si, no cal que m'ho diguis. Ja fa anys que fem el mateix. Com vols que no siguem especials si, en dies com avui, fem festa i celebrem una derrota? Som únics i per això hem de ser independents.
Si t'estimes el país, avui has de fer la V, has de ser la V, la Bé baixa, res de Uves, la Bé baixa en forma de V.
300 anys després de Felip V, tu has de ser el General Villarroel, rafael de Casanova, Pep Guardiola, i Núria Feliu tot junts. Has d'alçar-te del sofà, deixar-te de festa i sortir a reivindicar la normalitat. No és normal que convisquim 300 anys amb un invasor que ens apunyala quan vol i que ens fel·laciona quan necessita ajuda. Som la locomotora de l'Estat Espanyol, i l'ase dels cops d'aquesta Espanya que ja no escolta, menys quan l'interessa.
Que els bombin així de clar, a aquesta Espanya intolerant. Al món de l'esport també som la locomotora d'Espanya. A la majoria d'esports hi ha representants catalans. Gairebé som únics en esports com waterpolo o tots els hoqueis. El bàsquet va entrar per Catalunya, el moviment olímpic va entrar per Catalunya, Samaranch era català, fatxa per interès però català. Som una potència de l'esport mundial. Som "españoles" quan guanyem i "catalanes" quan perdem. Ja ho veieu, fins i tot a les Espanyes, quan volen som independents. Els "campeones" molts cops son "campions" independentment que no siguin proclius a la independència. Pau Gasol o Mireia Belmonte no van precisament brandant la senyera. Però és igual. Aquí, a Catalunya, hi cabem tots. Normalitat
Aixeca't i fes-te sentir lliure. Ves a la V de la victòria. La V del Mundial B de Macao, el 2004, la del Korfbal, el futbol sala, el futbol australià, les bitlles, les curses de muntanya, o el rugby a XIII, seleccions reconegudes oficialment. I la V de la normalitat, com la de la imatge, un partit oficial, de fet, el partit pel tercer i quart lloc de l'Europeu d'Itàlia entre la selecció catalana i l'espanyola de tamborí (gràcies per l'enllaç i la foto Santi Rodríguez), un esport amb similituds al tennis o la pilota basca, on es colpeja una pilota amb una espècie de pandereta (el tamborí) i s'ha de fer passar per dalt d'una xarxa (perdoneu-me els fans del tamborí per les analogies i per haver explicat tant malament aquest esport).
Incís, al poble espanyol: Veieu com no passa res? Tot normal, i el món no s'ha acabat.
Reivindiqueu la normalitat. La normalitat d'un poble no independent que vol ser independent. L'anormalitat és la no-correspondència.
Explica a Madrid, què volem, quan i a on. I explica que imatges com aquesta no han de ser folklòriques, han de ser normals.
La veritable V de victòria serà quan amb normalitat podrem negociar la independència, parlar de tot, ser lliures i podrem compartir bandera olímpica amb els germans del poble espanyol.
Mentretant avui, de Diagonal a Glòries i de Gran Via a Glòries, la V és nostra. Lliure i catalana.
Bona Diada Catalans

Firmat

Un dels vostres

PostData 1: El 25 d'octubre a les 18:00, i amb Luís Suarez al camp, en el seu primer partit després de la sanció FIFA, es jugarà el Madrid - Barça de Lliga

PostData 2: Madrid - València i Barça - Baskonia, semis de la Supercopa ACB que es jugarà a Vitòria a partir del 26 de setembre.

PostData 3: L'Angolazo venia de França. Espanya 52 - França 65 als quarts de final del Mundial de bàsquet d'Espanya. L'amfitriona a casa i la generació del 99 s'acaba de la pitjor manera per la prepotència de tots: jugadors i tècnics que ja es veien aixecant la Copa des d'abans de començar el torneig