Fora de la gespa hi ha el merder. Aquest cas, el merder de la llotja el trobem a la Ciutat de la Justícia on el Barça es llença els plats pel cap contra el Barça.
M'hi he resistit, perquè m'agrada parlar de futbol i no de números ni baralles idiotes, absurdes i que fan mal a la institució. I més si es barallen entre ells mateixos.
Com sabeu s'ha celebrat aquesta setmana el judici de l'acció de responsabilitat social contra la Junta de Joan Laporta, que va aprovar al seu dia, la Junta Sandro Rosell.
El què ha passat als jutjats és tant surrealista com el propi Barcelona. El laportisme i el rossellisme matant-se amb els advocats fent d'escuts antibales, o no.
Uns, Rosell, parlen de que es van trobar el club en fallida tècnica. Els altres, Laporta, diuen que no es pot trobar un club en fallida tècnica i que un banc els concedeixi un crèdit.
Les baralles inclouen cops de carxofa i polles blaugranes (polla com a animal no com a membre genital masculí). No és broma. En referència als famosos terrenys de Viladecans, Rosell va dir que els van intentar vendre, però que el seu valor era tant pobre, que fins i tot un pagès es va oferir a comprar-los per plantar carxofes.
La rematada final va ser ahir, Artur Amich, l'auditor de Deloitte, l'empresa que va revisar els comptes de l'era Laporta que va dir que en cap cas van obligar al Barça a reformular els comptes com va fer Rosell. També van parlar del contracte televisiu amb Sogecable i els deutes generats amb aquest operador televisiu, quan es va acabar el contracte, abans de fer un de nou amb Mediapro..
Velles disputes, velles castanyes i retorns de personatges estranys com Joan Oliver, l'antic Director General del Barça en l'època Laporta, que va dir que abans de marxar tenien firmat un contracte amb una empresa per tacar la samarreta d'entrenament per 17 kilos, però que Rosell i companyia el va rebutjar per mantenir la puresa de la samarra... fins que després ell ja en va firmar un després.
El concepte amb què més he alucinat durant el judici, que es va acabar és el de les 3S. Com si parlessim de reciclatge, Javier Faus, l'actual vicepresident econòmic del club, en l'era Rosell/Bartomeu va dir que l'anterior Junta Laporta va voler carregar-se el club dinamitant els 3 pilars del club, Soci, Samarreta i Seccions (les 3S) pujant quotes, posar publicitat a la samarreta (cosa que ja va fer Rosell) i petar-se les seccions.
Castanya ve, castanya que torna, en una nova guerra dels mítics -ismes del barcelonisme. Si guanya el rosellisme obligarà al laportisme a pagar els 400 kilos de deute amb què la Junta Laporta va deixar abans de marxar.
Ens ho podrem prendre amb més o menys conya, amb truita de carxofa o reciclant S, però aquesta absurda batalla permanent fora del futbol és lamentable, i fa molt mal al club. A la gespa tot va bé i sembla que amb això el soci ja en té prou, però si la piloteta deixa d'entrar i comencem a girar el cap cap amunt, la fotrem ben grossa i tornaran haver-hi imatges tant lamentables, com el final de l'era Gaspart on els socis aporrejaven la porta del despatx del President per fotre'l fora.
Merders i merders a l'entorn de calers i deutes. Pagues tu o pagues tu. Tot fora del futbol, allò que el soci si que enten. Les altres coses l'hi fa mandra i por perquè no enten res
L'incendi ara és només rostolls, i es pot apagar amb gols. Però val més que segueixi entrant la piloteta. Perquè la batalla només sigui un nou joc d'-ismes.
Perquè en aquesta batalla, Barça vs Barça, hi perd el Barça segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada